27 de desembre 2018

Entrevista a Sebastià Bennasar, autor de "Terra aspriva. Un western", obra guanyadora del 4rt Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2018


-----------
Sílvia Romero 

Sebastià Bennasar
El passat mes d’octubre vam celebrar el lliurament del “4rt Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2018”. L’acte, al qual van assistir tots els membres del jurat, va comptar amb la presència de l’Alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Josep Maria Ribas. I avui hem volgut conversar amb el guanyador de la present edició, l’escriptor Sebastià Bennassar, que va presentar a concurs l’original titulat Terra aspriva. Un western, novel·la que publicarà l’editorial Meteora la primavera de 2019.

Malgrat que ja han passat uns mesos des del dia del lliurament del premi: enhorabona, Sebastià! I el primer que voldríem saber és com et va arribar la informació d’aquesta convocatòria i què et va dur a presentar-t’hi?  
SEBASTIÀ BENNASSAR: Feia ja alguns anys que la veia a la pàgina web de la generalitat de premis literaris i sempre havia pensat que seria un repte escriure sobre un tema concret. De fet, m’hi vaig posar però la primera vegada que ho vaig intentar em va faltar temps per acabar l’original com volia. I vaig esperar un any per poder presentar-m’hi.

Just et preguntava els motius que et van dur a presentar-t’hi tot pensant en el fet que el nostre concurs proposa, tal com has dit, una temàtica concreta: el món del vi i del cava. Tenies ja experiència en l’escriptura creativa al voltant d’aquest tema, o vas haver de documentar-te per escriure la novel·la? I si fos així, com va ser el procés de documentació?
S.B.: Havia escrit alguns relats ambientats en el món del vi perquè hi ha uns quants premis i concursos literaris arreu de l’Estat espanyol que tenen aquesta temàtica, però mai no havia escrit quelcom tan llarg. Em vaig haver de documentar una mica, però tinc sort que hi ha una persona gran de la família que té una petita vinya –i que serveix d’inspiració per a un dels personatges- per poder fer més fàcil el procés. I també em va encantar en el seu moment el llibre Dos días de septiembre de José Manuel Caballero Bonald, que tenia molt present quan escrivia el meu. He de reconèixer també que avui en dia amb internet tot és més fàcil.

La novel·la es titula Terra aspriva. Un western. Explica’ns en quatre o cinc línies l’argument d’aquesta narració.  
S.B.: És molt senzill: d’una banda tenim una noia que pateix maltractaments físics i deixa la seva parella per venir a refugiar-se al poble, a una petita barraca d’una vinya particular, pensant que no la trobaran. El seu marit, però, la busca i de seguida arriba al poble. Hi ha també un noi jove, periodista, que s’ha quedat sense feina, igual que el pare, i que aprofita la verema per treballar al màxim per intentar salvar la casa pairal. I hi ha un home gran que lluita perquè no li comprin la seva petita vinya. Aquestes són les històries principals que, evidentment, s’aniran entrecreuant amb moltes altres.

I aquest subtítol “un western”, com l’explicaries? Perquè la novel·la no té lloc a l’oest, ni hi ha pistolers...
S.B.: L’estètica del western té molt a veure amb els pobles vinícoles. Es tracta d’un món rural on sempre hi ha enfrontaments entre maneres de veure la vida: pastors contra grangers, per exemple, o colons contra nadius americans. Actualment els westerns passen en pobles petits però altament connectats a internet, on la contraposició és entre el model ecològic o el conreu transgènic, per exemple. I no hi ha trets però hi ha guerres brutes... en el món del vi passa exactament el mateix. I el que m’interessa sobretot és l’ètica dels darrers homes i dones aferrats a una manera de fer tradicional, que entenen el contacte amb la terra d’una forma singular que malauradament s’està perdent amb la seva generació.

Amb tot el que ens has comentat encara tenim més ganes de veure el llibre ja publicat. Però abans d’acabar, explica’ns: en què estàs treballant, des del vessant creatiu, en aquests moments?
S.B.: Tinc massa projectes entre mans. Enguany apareixeran una bona pila de llibres, traduccions i encàrrecs i esperem que aquesta allau de feina duri. Ara mateix estic una mica centrat en acabar d’enllestir aquestes feines alimentàries, però he escrit dos poemaris després de molt temps de no fer poesia i estic començant a decidir quina de les novel·les llargues tiro endavant mentre en faig una de curta centrada en la vida d’un delinqüent real.

Et dono la raó: molts projectes entre mans. I una última pregunta, Sebastià: animaries a altres escriptors o escriptores a presentar-se a aquest Premi de Novel·la curta Celler de lletres?  
S.B.: Per descomptat. Ho faria per molts motius, en primer lloc perquè escriure sobre el món del vi és escriure sobre quelcom que ens conforma com a poble. Som el que som també pel que bevem. I perquè és un repte sortir de la zona de confort. Després perquè el gènere de la novel·la breu necessita més conreadors i en tercer lloc perquè el publica una gran editorial com és Meteora.


Moltes gràcies, Sebastià, per dedicar-nos el teu temps. I ens retrobarem aquesta propera primavera per presentar el teu llibre.
**


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada