Club de lectura CELLER DE LLETRES
La larga espera del ángel de Melania G. Mazzucco
(traducció: Xavier González Rovira)
- Tertúlia de divendres 18 de setembre de 2020
El
passat mes de març va ser el primer que no vam poder celebrar la nostra trobada
del club de lectura Celler de lletres presencialment a causa de la covid, i
aquesta situació es va repetir fins a l’acabament del curs. Després de quatre
mesos de virtualitat literària i ja un cop passat l’estiu, per fi ens hem pogut
retrobar a la biblioteca. Hem hagut de canviar d’espai i instal·lar-nos a la
Sala d’Actes per tal de, sempre amb la mascareta ben posada, mantenir la
distància de seguretat que ens permetia aquesta trobada. I val a dir que ja en
teníem ganes, de compartir les nostres impressions al voltant d’una lectura
comuna que, aquest mes de setembre, ha estat La larga espera del ángel
de Melania G. Mazzucco.
A més,
tant per la valoració que hem fet de la lectura com per les característiques de
la trobada, aquesta ha estat una immillorable manera de començar el curs perquè
l’obra esmentada més amunt recrea la biografia novel·lada de l’artista
Tintoretto, i per tant comptàvem amb l’assistència de Glòria Guilera,
col·laboradora del cicle Art i Literatura. La nostra sessió, doncs, s’ha
celebrat amb una primera part de tertúlia, on hem pogut debatre sobre diversos
aspectes de la novel·la, i una segona part d’immersió en l’obra de Tintoretto
tot relacionant-la amb les dades que se’ns exposen a La larga espera del
ángel. Tot un luxe després dels mesos passats.
En
general la novel·la ha estat valorada positivament, tot i que algunes clubaires
han manifestat que els costava entrar-hi, que la lectura els resultava densa
però alhora els interessava. Aquesta densitat expressiva és un tret que totes
hem remarcat, si bé en alguns casos no ha causat la sensació de feixuguesa i
s’ha considerat que anava en línia amb el to de la narració. Perquè el que cal
remarcar de la novel·la La larga espera del ángel és que es constitueix
com un compendi d’història (sobretot de l’evolució de Venècia), d’art (el que
se’ns exposa a través de la vida i obra de Tintoretto), i societat (perquè
copsem els canvis produïts al llarg dels anys en què es mou la narració).
S’ha
destacat l’ampli ventall temàtic que ens ofereix la lectura: el conflicte
generacional, l’atracció malaltissa i/o incestuosa entre pare i filla, el rol
de la dona, la relació amb Déu, les reflexions sobre vida i mort, la biografia
de la Tintoretta que es pot llegir rere la vida del pare, el gran ego d’ell
(Tintoretto) i les relacions que procurava mantenir amb el poder per tal de
poder pintar, el concepte de nom i fama... I tot plegat en base a un enfocament
tècnic narratiu que hem trobat interessant i ben treballat: cada capítol
s’inicia en el moment present de Tintoretto i a partir d’algun detall evoca el
passat, en cada capítol un tema, i a poc a poc va confegint les peces que
organitzen el quadre complet del que ha estat la seva vida.
Per
l’altra banda la narració en primera persona ha provocat que les clubaires
sentissin que entraven en l’ambient, en el pensament del protagonista... ho
vivien amb intensitat al mateix temps que ho llegien. I ha cridat l’atenció,
més enllà de la biografia pròpiament dita de l’artista, el fet de veure com es
pintava llavors, com es plantejaven les obres, els jocs d’ombres i clarors. Amb
tot, ha hagut un dubte surant contínuament al llarg de la nostra valoració de
la novel·la: fins a quin punt algunes de les reflexions de Tintoretto s’apropen
més al possible caràcter de l’artista o als pensaments de l’autora, Melania G.
Mazzucco. Perquè en algun cas concret s’ha considerat que la manera de jutjar o
valorar alguna situació era massa actual i amb cert to feminista.
Sigui
com sigui aquest és un ingredient que també trobem a bastament al llarg de la
novel·la: el rol de la dona, el paper dins la societat i la seva funció en la
Història. Perquè La larga espera del ángel recrea, certament i com s’ha
indicat a l’inici, la biografia de Tintoretto. Però en tot moment qui està present
capítol rere capítol és la seva filla il·legítima, Marietta, coneguda com a Tintoretta.
Fins al punt que alguna clubaire s’ha plantejat qui és, en realitat, el
protagonista d’aquesta narració.
És una
novel·la amb un clar to filosòfic que ens mostra més el Tintoretto persona que
el Tintoretto artista. En algun moment hem remarcat certa manca de dades més
concretes sobre art. Però és una novel·la interessant que converteix aquesta
narració dels darrers quinze dies de la vida de Tintoretto en una mena de
testament vital.
- L’autora
Melania G. Mazzucco (Roma, 1966) és considerada una de les millors
escriptores d’Itàlia. És llicenciada en literatura italiana per la Universitat
de la Sapienza i llicenciada en cinema pel Centre Experimental de
Cinematografia. Ha escrit prop d’una desena de novel·les i també obres per al
cinema, el teatre i la ràdio.
El 1996 va publicar la seva primera novel·la, El beso de la Medusa, finalista dels premis Strega i Viareggio. A
aquesta la seguiren La cámara de Baltus
(1998), també finalista del premi Strega i Ella,
tan amada (2000), una novel·la documental sobre la vida d'Annemarie
Schwarzenbach, una escriptora suïssa, reportera i fotògrafa que va morir el
1942. Amb aquesta obra va rebre els premis Napoli i Vittorini.
Però és amb Vita (2003),
guanyadora del Premi Strega, quan l’autora es fa un lloc en el panorama
literari mundial. En aquesta obra ens presenta una versió novel·lada de la
història de la seva família mitjançant una narrativa alegre i amarga, còmica i
dolorosa, tendra i també cruel.
Altres obres que podem trobar traduïdes al castellà són Estoy contigo:
historia de Brigitte, la
commovedora història d’una refugiada que arriba a Roma fugint de la violència
política del Congo; Un día perfecto, que podríem definir com l’estudi de
l’anatomia d’una família, amb personatges i situacions amb què ens podem
identificar; Eres como eres (Premi Il Molinello), una novel·la que
indaga en la mateixa essència de les relacions humanes en la parella i en la
família; Limbo (Premio Elsa Morante), una escruixidora i emocionant història
èpica d’amor i de guerra, de sacrifici i de compromís; i la que tractarem en el
nostre club de lectura, La larga espera del ángel, la biografia
novel·lada de Jacomo Robusti, més conegut com a Tintoretto.
- L’obra
Una de les grans
diferències de la biografia tractada com a gènere literari enfront de la
biografia treballada des de l’assaig és que la primera ens aporta les dades de
l’assaig però, alhora, també ens regala un rerefons narratiu i una fluïdesa
argumental que ens apropa al personatge estudiat perquè entrem en el món de
ficció dels seus suposats pensaments, reflexions i sentiments. No es tracta de
prioritzar una o altra, però sí assenyalar que La larga espera del ángel de Melania G. Mazzucco és la biografia
novel·lada de Jacomo Robusti, més conegut com a Tintoretto.
La novel·la està
estructurada en quinze grans apartats que es corresponen amb els últims quinze
dies de vida de Tintoretto, i emmarcant aquesta narració trobem un pròleg i un
epíleg (tot i que no apareixen titulats així). Des del present que està vivint
serà el mateix pintor qui, tot adreçant-se al Senyor, ens exposi allò que fa
durant aquests darrers dies, però sobretot ens evocarà el passat.
Aquesta veu
narrativa en primera persona ens parlarà, doncs, del que ha estat la seva vida:
l’inici de la vocació, els problemes per entrar en els diversos cercles
artístics, el casament amb Faustina, els fills del matrimoni (fent especial
èmfasi en Dominico i Marco), i quasi per damunt de tot, la seva relació intensa
i ambigua (tal com se’ns indica en la contracoberta del llibre) amb Marietta,
la filla il·legítima. Una dona amb grans aptituds artístiques i que creix a
l’empara de Tintoretto, sovint saltant-se més d’una norma social.
Però més enllà
d’aquestes dades personals el que també veurem és l’evolució històrica de
Venècia, amb les epidèmies, incendis, canvis socials, crisis polítiques... Una
novel·la biogràfica que, lògicament, aporta un alt contingut de novel·la
històrica.
Serà al final de
la lectura quan comprendrem qui és aquest àngel que Tintoretto ha estat
esperant. Un àngel que ja apareix esmentat en una de les citacions que
encapçalen el llibre, en aquest cas fent referència a un poema de Sylvia Plath:
“Empieza de nuevo la espera, / la larga
espera del ángel, / de ese extraño, aleatorio descenso.”
Altres dades
·
Melania G. Mazzucco a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Melania_G._Mazzucco
·
Obres de Melania G. Mazzucco a Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/amazzucco/amazzucco/1%2C2%2C24%2CB/exact&FF=amazzucco+melania+g&1%2C23%2C
·
La larga espera del ángel a El Cultural: https://elcultural.com/La-larga-espera-del-angel
·
La larga espera del ángel a Revista de Libros: https://www.revistadelibros.com/articulos/la-larga-espera-del-angel-retrata-el-amor-entre-tintoretto-y-su-hija-marietta
·
Entrevista a Melania G. Mazzucco sobre La larga espera del ángel: https://www.anikaentrelibros.com/entrevista-a-melania-mazzucco-por--la-larga-espera-del--ngel-
·
Conversa amb Melania G. Mazzucco sobre Un dia perfecte: https://youtu.be/iFBEc0TIhQ8
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada