Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya: Tertúlia d'inici de curs del Club de lectura Celler de Lletres

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Junts i prou, d’Anna Gavalda

(traducció: Xavier Garcia Muniesa i Xavier Solé)

● Tertúlia de divendres 17 de setembre de 2021

Després d’un parell de mesos sense les nostres trobades del Club de lectura Celler de lletres ja teníem ganes de veure’ns de nou i conversar sobre una lectura comuna, que és una de les millors maneres de gaudir dels llibres i de la literatura. En la sessió d’aquest inici de curs ens hem dedicat a comentar la novel·la Junts i prou, d’Anna Gavalda, i en una primera ronda de valoracions hem pogut constatar que el llibre ha impactat, en general, ben positivament. Amb tot, i com sol passar, a aquesta primera apreciació cal afegir-hi alguns matisos. Per exemple el fet que a diverses clubaires els ha costat entrar en la història perquè l’inici de la novel·la no acabava de seduir, i això ha estat a causa de la duresa quant a les vides dels personatges. Però de la mateixa manera que s’ha produït aquest lleu refús inicial, val a dir que totes coincideixen a declarar que després la narració les ha atret i s’hi han submergit.

Encara parlant en termes generals, un dels aspectes en el qual també ha hagut coincidència de criteris ha estat la valoració que se n’ha fet de novel·la farcida d’emocions i que, alhora, no cau en la sensibleria i l’afectació gratuïta. Tot i que, també cal dir-ho, una clubaire ha comentat que les emocions que es detallaven durant la tertúlia a ella no l’havien impactat, no les havia sentit com a tals.

A partir d’aquest matís de les emocions hem passat a conversar sobre el diversos personatges. D’entrada val a dir que hom ha considerat que estan molt ben construïts i definits, cadascun d’ells amb la seva psicologia i el seu caràcter, cosa que cal ressaltar perquè ens trobem davant d’un grup de personatges ben antagònics. De fet un dels grans puntals de la novel·la, així ho hem apuntat, és la recreació d’una amistat com la que ens mostra l’autora, Anna Gavalda, entre unes persones (personatges) que, en principi, es troben a anys llum de poder establir vincles afectius entre ells. Tots tres –en aquest cas no comptem l’àvia– són individus desarrelats, no pertanyen enlloc.

Ja que he esmentat l’àvia, Paulette, anotaré que a diverses clubaires aquest personatge els ha seduït en particular per la seva afabilitat, i els ha sobtat descobrir, cap al final de la lectura, el seu gran secret. De la mateixa manera que l’altre personatge que ha encisat a la majoria de les components del club de lectura ha estat Philibert, un individu bo, pacient, amb una gran capacitat d’afecte i solidaritat; un personatge que es col·loca, en certa manera, com a nucli o motor de les relacions que establiran els altres personatges: ell serà present al llarg de tota la novel·la malgrat que en ocasions no entri directament dins l’acció que s’hi desenvolupa.

Franck ha estat valorat com un jove ferit per una infantesa complicada, malgrat l’estima sempre latent de l’àvia, Paulette. Potser ha estat el personatge de qui menys hem parlat. En canvi, Camille ha ocupat bona part de la nostra tertúlia. Per una banda perquè ens hem plantejat si ella és la protagonista de Junts i prou o tot just un més dels personatges, ja que damunt la taula planava l’opció de novel·la coral. Per l’altra banda Camille ha despertat força dubtes quant al seu comportament: per què es castiga com ho fa?, per què no lluita per treballar com a artista?, per què s’amaga davant l’amor? Sí que hem trobat respostes possibles i plausibles, però cada vegada ensopegàvem amb un nou per què.

En definitiva, hem conclòs, la novel·la presenta un molt bon treball de personatges i és lloable la manera com anem entrant, gràcies al bon pols narratiu de l’autora, en el complex organigrama de les seves relacions i, sobretot, en el seguiment de la seva evolució.

Més enllà del grup format per Paulette, Franck, Camille, i Philibert, el missatge subjacent que ha marcat la tertúlia ha estat la idea d’acceptar la gent sense pretendre canviar-la, de poder conviure amb persones ben diferents a un mateix. En aquest sentit cal destacar, i així ho hem comentat, la qualitat dels diàlegs, no només creïbles i coherents, sinó també interessants, rics. Sovint, segons s’ha dit durant la sessió del club, podem trobar moltes reflexions, per part dels personatges, que també ens fan reflexionar a nosaltres, els lectors.

Una altra idea que ha sorgit al llarg de la tertúlia ha estat el plantejament sobre com és possible que, persones del nostre entorn, puguin arribar a influir amb fermesa en les nostres vides. I tot plegat basat en la informació que, dosificada hàbilment, hem anat llegint sobre les relacions que s’estableixen entre aquests quatre personatges.

En definitiva Junts i prou, d’Anna Gavalda, ha estat una bona novel·la per iniciar el curs del Club de lectura Celler de lletres. Una novel·la que, hem conclòs, ens parla d’amor i amistat; ens parla del concepte de família més enllà dels llaços de sang.

Anna Gavalda

● L’autora

Escriptora francesa (Boulogne-Billancourt, 1970), és llicenciada per la Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona i, abans de dedicar-se a l’escriptura, ha treballat en tota mena d'oficis fins que comença a col·laborar en la revista Elle tot escrivint articles sobre llibres per a nens. Aquest serà el punt d’inflexió que la durà, el 1992, a iniciar la seva aventura literària amb la publicació de La plus belle lettre d'amour (La més bonica carta d’amor), que obté el premi France Inter.

El 1999 publica un recull de relats breus, Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part (M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc). L’obra va tenir una gran acceptació per part de la crítica, el 2000 va guanyar el premi Grand Prix RTL-Lire, i el llibre ha estat traduït a diverses llengües.

La seva primera novel·la apareix el 2002, Je l'aimais (L'estimava). La història està basada en el fracàs del seu matrimoni i també es va convertir en un gran èxit literari i de vendes. A aquesta la va seguir la novel·la juvenil 35 kilos d'espoir (35 kilos d'esperança), una obra escrita, segons la mateixa autora, "per retre homenatge a aquells estudiants meus que no tenien aptituds a l'escola però que, això no obstant, eren gent meravellosa."

El 2004 va aparèixer en el mercat editorial la seva tercera novel·la, Ensemble c'est tout, (Junts i prou), lectura que comentarem en el nostre club. En aquesta obra l’autora centra el focus d’atenció en les vides de quatre persones: una artista jove amb dificultats que treballa netejant oficines a la nit, un jove aristòcrata inadaptat, un cuiner, i una àvia d'edat avançada. Aquesta novel·la s’ha convertit en un best-seller a França i s'ha traduït a diverses llengües.

Altres obres d’aquesta autora que podem trobar en la traducció al català són De tot cor, Una vida millor, A gust amb la vida, El consol, i Billie. En l’actualitat, a més de la seva faceta com a escriptora i ocasionalment com a traductora, continua col·laborant amb la revista Elle.

● L’obra

Camille és una jove culta i amb dots artístiques que treballa com a netejadora d’oficines en horari nocturn mentre malviu, o subsisteix, a les golfes que li han cedit uns amics en un immoble de París. En un moment donat necessitarà ajuda i un veí de la finca, Philibert, l’acollirà al seu pis. Aquest Philibert pertany a una família aristocràtica que és la propietària de l’esmentat immoble, tot i que la titularitat de la propietat es troba en litigi i ell hi viu per tenir cura que ningú l’ocupi il·legalment. Val a dir que aquesta casa pot ser considerada com un personatge més dins la novel·la, una mena de palau farcit pels records de tota aquesta nissaga familiar.

A més de Camille i Philibert en el pis també hi ha instal·lat Frank, un jove cuiner d’un prestigiós restaurant que treballa pràcticament tot el dia i, a causa dels seus horaris, necessita un lloc proper a la feina per poder descansar entre serveis. I fora d’aquest nucli de personatges, però íntimament i emocional lligada a ells, tenim Paulette, l’àvia de Frank, que en començar la novel·la viu a la caseta de sempre en el petit poble on ha passat tota la seva existència i que, a causa de certs problemes de salut, han ingressat en una residència.

Aquests quatre personatges en aparença antagònics i cadascun d’ells més peculiar i interessant que l’altre (tot i que podríem considerar que el que emergeix com a protagonista és Camille), són els que aniran caminant per les pàgines de Junts i prou i ens aniran mostrant com evolucionen i canvien les seves vides, com es creen els diversos lligams d’afecte entre ells, i quines són les decisions que van prenent davant de cada embat de la vida.

L’autora, amb un estil entre la sobrietat i l’humor, anirà descabdellant aquestes vides i ens les mostrarà com un mosaic farcit d’emocions i sentiments, però sempre lluny de l’exageració sensiblera. Hi trobarem narració i descripció, però també hàbils i àgils diàlegs que fan avançar la trama alhora que ens aporten informació sobre la psicologia dels personatges, perquè Anna Gavalda aconsegueix crear una veu pròpia per a cadascun d’ells.