Entrevista a Pilar de
los Hielos, autora de la novel·la El
sorteig
—obra guanyadora del “7è
Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2021”—
(per Sílvia Romero i
Olea)
Després de diversos parlaments i de fer un breu resum de la
quantitat i qualitat de les obres presentades, es va llegir l’acta de
deliberació del jurat i es va obrir la plica de l’obra guanyadora tot donant a
conèixer el títol de la novel·la premiada i el nom de la seva autora: El
sorteig, de Pilar de los Hielos.
—Primer de tot, Pilar, l’enhorabona pel premi. Es tracta d’un concurs amb una temàtica molt concreta. Com et vas assabentar de la convocatòria?
PILAR DE LOS HIELOS: Moltes gràcies,
Sílvia. Estic molt contenta i agraïda per aquest premi.
Responent a la teva pregunta, rebo periòdicament les novetats del
web escritores.org, una pàgina de
recursos per a escriptors que inclou un apartat de convocatòria a concursos. Va
ser així com vaig conèixer aquest concurs.
—Tal com he comentat, el
concurs té una temàtica ben concreta: el món del vi i del cava. És una matèria
que ja coneixies, o et va ser necessari documentar-te per escriure la novel·la?
P.H.: No. No coneixia
aquesta matèria. Aquest va ser un dels reptes. Ni he nascut a terra de vinyes
—Saragossa—, ni en visc —Reus—. Això sí, aquí tenim un vermut magnífic.
Vaig haver de cercar molta informació tant pel tema dels vins com
històrica, ja que el relat està ambientat a finals del segle XIX.
D’altra banda, vaig recórrer a un amic enòleg del Priorat, en
Yuri, que em va assessorar sobre el procés de l’elaboració del vi. Li estic
molt agraïda i així ho faig constar a l’apartat d’agraïments.
—A més, a les bases de la
convocatòria s’indica que el gènere és el de novel·la curta. És un gènere que
treballes de manera habitual?
P.H.: Vaig començar
escrivint contes infantils. Després, relats breus. Tant els contes com els
relats els feia en castellà o en català, indistintament. Quan vaig passar a la
novel·la, no ho vaig dubtar, estava clar que m’hi trobava molt més còmoda en la
meva llengua materna, el castellà.
Per tot això, “El sorteig” em va representar dos reptes més: adaptar-me a una mesura a la qual no estava gaire acostumada i, la més important: llançar-me a fer-la en català.
Pilar de los Hielos |
—Doncs l’enhorabona per
assolir d’aquesta manera tots dos reptes. Encara fent referència al gènere,
novel·la curta, el que sí hi ha és llibertat total quant a subgèneres, i la
teva obra entraria en la catalogació de novel·la curta d’humor. La pregunta que
ara et plantejo és quasi la mateixa: és l’humor el teu subgènere habitual?
P.H.: Sí, és el gènere en
què em trobo a gust, que em surt sense gaire dificultat. Gairebé tot el que he
escrit: contes, relats, novel·les... fins i tot una obra de teatre que es va
estrenar a Reus, són còmics.
En el cas de “El sorteig”, el podem qualificar d’humor negre.
A més, és un gènere que defenso i reivindico: ara mateix no és
dels que està més de moda, per dir-ho d’alguna manera i considero que,
justament en el moment tan complicat en què ens trobem, hauríem de gaudir més
d’aquest tipus de lectura que ens ajudés a esvair-nos una mica de la realitat
que ens envolta i que ens pugui treure un somriure o una bona rialla.
—De ben segur que El sorteig, que és el títol de la teva novel·la guanyadora, aconseguirà aquests somriures. I això serà aviat, perquè la presentació oficial a Sant Sadurní d’Anoia està prevista per al dimecres 6 d’abril. Però per anar fent un tastet, ens podries avançar algun detall?
P.H.: L’acció transcorre
entre Sarment-sur-Aude (França) i, majoritàriament, a Redoltes del Penedès
(Catalunya), a finals del segle XIX. Totes dues, fictícies.
“Le Pillard” és el millor vi que es produeix a tot el país. Però,
per a aquesta magnífica producció, cal un ingredient secret que només el
propietari del Celler Vinyals coneix. Com aconseguir aquest ingredient és la
clau per a l’argument de “El sorteig”.
A banda de la trama, l’acompanyament d’uns personatges molt
particulars, diferents i contradictoris, la fan més engrescadora.
P.H.: Sí, exactament està
ambientada entre l’aparició de la fil·loxera a França i la seva arribada a
Catalunya.
Tot i que l’argument de la novel·la és totalment inventat (Déu no
vulgui que mai passés una cosa semblant!), les dades i dates històriques són
certes. En aquest sentit, està molt documentat.
—Per l’altra banda, i si
estic ben informada, just quan et van comunicar que eres la guanyadora, acabava
de sortir al mercat una altra novel·la teva.
P.H.: Sí! Va ser molt intens
tot plegat. Just l’endemà que em truqués la Glòria Bricollé per comunicar-me el veredicte del jurat, el
meu editor —Edicions Parcir—, em feia entrega a Manresa dels primers exemplars
de “La verdadera historia del hombre que robaba confesiones”. S’ha de dir que
aquesta era la primera novel·la que publicava, i vaig viure una barreja de felices emocions molt intensa.
—No em
voldria repetir però: l’enhorabona de nou. I ara, estàs treballant en algun
altre projecte?
P.H.: Sí, és clar. A la
tardor està previst que surti un conte infantil il·lustrat: “Lletres per tot
arreu”. D’altra banda, porto entre mans una novel·la juvenil (per explorar
aquest gènere) i una altra novel·la, “La casa de las mentiras”, ambdues
còmiques, per descomptat. Tot i que ara les tinc bastant deixades de banda, ja
que he començat a estudiar Filologia Hispànica i aquest fet m’està absorbint
(molt feliçment) en cos i ànima.
—Per acabar, recomanaries a
altres escriptors que es presentin al Premi de Novel·la curta Celler de
lletres?
P.H.: Per descomptat: només
el fet d’enfrontar-se al repte que representa adaptar-se al que demanen les
bases, ja és una experiència engrescadora. Per la meva part, tot el que he
descobert sobre la societat del segle XIX, de les vestimentes de l’època; del
món del vi; de la fil·loxera; dels estris, eines, cubells... i de tantes altres
qüestions, no ho coneixeria si no hagués estat per aquest concurs, i això ja
val molt la pena.
D’altra banda, si, a més, acaba sent triada pel jurat, produeix
una gran satisfacció que, de cap manera pot succeir si un no s’hi presenta.
Una experiència molt recomanable!
Gràcies per regalar-nos
el teu temps, i esperem tenir ben aviat El
sorteig a les mans i poder-nos endinsar en la seva lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada