24 de gener 2022

Entrevista a Pilar de los Hielos, autora de la novel·la "El sorteig", guanyadora del 7è Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2021

 

Entrevista a Pilar de los Hielos, autora de la novel·la El sorteig

—obra guanyadora del “7è Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2021”—

(per Sílvia Romero i Olea)

 L’octubre de 2021, amb mascareta i distància de seguretat, va tenir lloc l’acte de lliurament del “7è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2021”. El veredicte del jurat es va fer públic en una celebració a la Sala d’actes de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, vetllada a la qual van assistir els membres del jurat: Frida Anglès, Lali Gargallo, i Teresa Ros, en representació del club de lectura Celler de lletres; Giulia Bellisai, en representació de la biblioteca; Marta Castellví, regidora de Cultura; Sílvia Romero, escriptora; i Francesc Gil-Lluch, editor, que actuava amb veu però sense vot. A més dels esmentats també es va comptar amb l’assistència de l’Alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Josep Maria Ribas.

Després de diversos parlaments i de fer un breu resum de la quantitat i qualitat de les obres presentades, es va llegir l’acta de deliberació del jurat i es va obrir la plica de l’obra guanyadora tot donant a conèixer el títol de la novel·la premiada i el nom de la seva autora: El sorteig, de Pilar de los Hielos.

 


 Primer de tot, Pilar, l’enhorabona pel premi. Es tracta d’un concurs amb una temàtica molt concreta. Com et vas assabentar de la convocatòria?

PILAR DE LOS HIELOS: Moltes gràcies, Sílvia. Estic molt contenta i agraïda per aquest premi.

Responent a la teva pregunta, rebo periòdicament les novetats del web escritores.org, una pàgina de recursos per a escriptors que inclou un apartat de convocatòria a concursos. Va ser així com vaig conèixer aquest concurs.

 

Tal com he comentat, el concurs té una temàtica ben concreta: el món del vi i del cava. És una matèria que ja coneixies, o et va ser necessari documentar-te per escriure la novel·la?

P.H.: No. No coneixia aquesta matèria. Aquest va ser un dels reptes. Ni he nascut a terra de vinyes —Saragossa—, ni en visc —Reus—. Això sí, aquí tenim un vermut magnífic.

Vaig haver de cercar molta informació tant pel tema dels vins com històrica, ja que el relat està ambientat a finals del segle XIX.

D’altra banda, vaig recórrer a un amic enòleg del Priorat, en Yuri, que em va assessorar sobre el procés de l’elaboració del vi. Li estic molt agraïda i així ho faig constar a l’apartat d’agraïments.

 

A més, a les bases de la convocatòria s’indica que el gènere és el de novel·la curta. És un gènere que treballes de manera habitual?

P.H.: Vaig començar escrivint contes infantils. Després, relats breus. Tant els contes com els relats els feia en castellà o en català, indistintament. Quan vaig passar a la novel·la, no ho vaig dubtar, estava clar que m’hi trobava molt més còmoda en la meva llengua materna, el castellà.

Per tot això, “El sorteig” em  va representar dos reptes més: adaptar-me a una mesura a la qual no estava gaire acostumada i, la més important: llançar-me a fer-la en català. 

Pilar de los Hielos

 

Doncs l’enhorabona per assolir d’aquesta manera tots dos reptes. Encara fent referència al gènere, novel·la curta, el que sí hi ha és llibertat total quant a subgèneres, i la teva obra entraria en la catalogació de novel·la curta d’humor. La pregunta que ara et plantejo és quasi la mateixa: és l’humor el teu subgènere habitual?

P.H.: Sí, és el gènere en què em trobo a gust, que em surt sense gaire dificultat. Gairebé tot el que he escrit: contes, relats, novel·les... fins i tot una obra de teatre que es va estrenar a Reus, són còmics.

En el cas de “El sorteig”, el podem qualificar d’humor negre.

A més, és un gènere que defenso i reivindico: ara mateix no és dels que està més de moda, per dir-ho d’alguna manera i considero que, justament en el moment tan complicat en què ens trobem, hauríem de gaudir més d’aquest tipus de lectura que ens ajudés a esvair-nos una mica de la realitat que ens envolta i que ens pugui treure un somriure o una bona rialla.

De ben segur que El sorteig, que és el títol de la teva novel·la guanyadora, aconseguirà aquests somriures. I això serà aviat, perquè la presentació oficial a Sant Sadurní d’Anoia està prevista per al dimecres 6 d’abril. Però per anar fent un tastet, ens podries avançar algun detall?

P.H.: L’acció transcorre entre Sarment-sur-Aude (França) i, majoritàriament, a Redoltes del Penedès (Catalunya), a finals del segle XIX. Totes dues, fictícies.

“Le Pillard” és el millor vi que es produeix a tot el país. Però, per a aquesta magnífica producció, cal un ingredient secret que només el propietari del Celler Vinyals coneix. Com aconseguir aquest ingredient és la clau per a l’argument de “El sorteig”.

A banda de la trama, l’acompanyament d’uns personatges molt particulars, diferents i contradictoris, la fan més engrescadora.

 


 Per tant, l’època la situem abans de la crisi de la fil·loxera a Catalunya?

P.H.: Sí, exactament està ambientada entre l’aparició de la fil·loxera a França i la seva arribada a Catalunya.

Tot i que l’argument de la novel·la és totalment inventat (Déu no vulgui que mai passés una cosa semblant!), les dades i dates històriques són certes. En aquest sentit, està molt documentat.

 

Per l’altra banda, i si estic ben informada, just quan et van comunicar que eres la guanyadora, acabava de sortir al mercat una altra novel·la teva.

P.H.: Sí! Va ser molt intens tot plegat. Just l’endemà que em truqués la Glòria Bricollé  per comunicar-me el veredicte del jurat, el meu editor —Edicions Parcir—, em feia entrega a Manresa dels primers exemplars de “La verdadera historia del hombre que robaba confesiones”. S’ha de dir que aquesta era la primera novel·la que publicava, i vaig viure  una barreja de felices emocions molt intensa.

 

No em voldria repetir però: l’enhorabona de nou. I ara, estàs treballant en algun altre projecte?   

P.H.: Sí, és clar. A la tardor està previst que surti un conte infantil il·lustrat: “Lletres per tot arreu”. D’altra banda, porto entre mans una novel·la juvenil (per explorar aquest gènere) i una altra novel·la, “La casa de las mentiras”, ambdues còmiques, per descomptat. Tot i que ara les tinc bastant deixades de banda, ja que he començat a estudiar Filologia Hispànica i aquest fet m’està absorbint (molt feliçment) en cos i ànima.

 

Per acabar, recomanaries a altres escriptors que es presentin al Premi de Novel·la curta Celler de lletres?

P.H.: Per descomptat: només el fet d’enfrontar-se al repte que representa adaptar-se al que demanen les bases, ja és una experiència engrescadora. Per la meva part, tot el que he descobert sobre la societat del segle XIX, de les vestimentes de l’època; del món del vi; de la fil·loxera; dels estris, eines, cubells... i de tantes altres qüestions, no ho coneixeria si no hagués estat per aquest concurs, i això ja val molt la pena.

D’altra banda, si, a més, acaba sent triada pel jurat, produeix una gran satisfacció que, de cap manera pot succeir si un no s’hi presenta.

Una experiència molt recomanable!

 


Gràcies per regalar-nos el teu temps, i esperem tenir ben aviat El sorteig a les mans i poder-nos endinsar en la seva lectura.

 (gener 2022)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada