17 de febrer 2022

El club de lectura Celler de Lletres comenta el desig i la passió amb "L'olor del desig"

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

L’olor del desig de David Cirici

 

       Tertúlia de divendres 11 de febrer de 2022

El Festival Vilapensa, que és el Festival del Pensament del Penedès i que s’organitza des de Vilafranca del Penedès, acull enguany una trobada conduïda per l’escriptora Najat El Hachmi que comptarà amb l’assistència dels clubs de lectura de la comarca. I en el Club de lectura Celler de lletres hem llegit L’olor del desig, de David Cirici, per reflexionar, a partir d’aquest text, al voltant del tema de la trobada: desig i literatura.

 


En una primera ronda de valoracions copsem l’opinió generalitzada sobre la mestria de l’autor per descriure tot un món, tot un seguit d’emocions i de sentiments sense detallar res des del sentit de la vista. L’amalgama de matisos que ens ofereix en base a les olors, la tactilitat, els sons... és digna d’elogi, i totes hem coincidit a ressaltar-ho com un aspecte de la lectura que sedueix al cent per cent i que, alhora, ens ensenya quant ens perdem, de tot allò que ens envolta, encotillats pel sentit de la vista.

 

Referent a la història que se’ns mostra, algunes clubaires s’han sentit atretes pel desenvolupament d’aquest amor entre l’adolescent i la professora, i d’altres no han considerat que la trama els aportés especial interès. Amb tot, sí que hem comentat que aquestes relacions entre jove i adult encara estan estigmatitzades, tot considerant que si es tracta d’un home madur amb una noia jove, la situació és relativament acceptable, mentre que si la parella és formada per una dona madura i un noi jove, la situació és criticable. En aquest sentit hem esmentat altres novel·les on es pot trobar aquest darrer tipus de relació, com seria el cas de L’illa d’Arturo, d’Elsa Morante, o El lector, de  Bernhard Schlink, per citar dos exemples.

 

Un altre aspecte que ha sorgit durant la tertúlia ha estat la figura de Picasso en l’entramat de la novel·la. En alguns casos no han acabat de veure la necessitat d’incloure aquest artista tan conegut en la història de L’olor del desig. I en altres casos han remarcat que el Picasso de ficció que trobem durant la lectura ens aporta amb més exactitud l’època en què està ubicada la narració i també un punt de veridicitat que provoca, de cara al lector, entrar de ple en la història narrada. Totes, això sí, hem convingut que les converses al voltant de l’art i les seves manifestacions entre el protagonista, André, i el pintor, són enriquidores i aporten intensitat al context d’aquest món dels sentits en el qual es mou André. Alhora que, hem remarcat, l’època en què es desenvolupen els fets Picasso estava especialment interessat en la ceguesa a causa de la malaltia del seu propi pare.

 

Dels personatges, deixant de banda l’esmentat Picasso i el protagonista, hem remarcat la figura de la mare, omnipresent a la novel·la, i del pare, un personatge rodó, que evoluciona pàgina rere pàgina. També, evidentment, hem comentat la funció que desenvolupa Céline en la vida i creixement d’André.

 

Ens ha cridat l’atenció un cert canvi de ritme narratiu cap a la meitat de la novel·la. Si bé en un principi caminem al costat d’André per un món bàsicament sensorial i l’estil narratiu és d’una gran bellesa per aquestes descripcions esmentades més amunt, quan els fets es precipiten sembla que aquest món sensorial desaparegui, si més no en part, i entrem en una dinàmica d’accions ben diferent quant a ritme i també quant a semàntica de la història. Hem debatut sobre aquest aspecte i n’hem entès la necessitat, però ens ha sorprès.

 

Són molts altres els comentaris que han anat sorgint al llarg de la sessió, com seria el tracte que rep André per part dels seus companys, la intensitat dels capítols on trobem les primeres cites entre l’alumne i la professora, la tria i encert de la veu narradora col·locada en aquesta primera persona que és el mateix André... Són molts, com dic, els comentaris compartits, perquè la nostra ha estat una rica trobada de club de lectura.

 

Més enllà de tot el que s’ha constatat fins ara, també hem valorat la relació entre la novel·la i el tema de la trobada de clubs de lectura, i hem discutit sobre el desig sexual versus el desig sensual, considerant que André, en un principi, tenia necessitat d’aquest segon però es llença ben convençut al primer. Amb tot, aquests aspectes són els que esperem escoltar a la xerrada del Festival Vilapensa.

 


       L’autor

David Cirici (Barcelona, 1954), és escriptor, guionista i publicitari. Va estudiar filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes. També ha treballat per a ràdio i televisió en diverses sèries i programes, i encara en el món del guionatge ha col·laborat amb diversos espectacles musicals.

 

En el camp de la literatura la seva obra comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novel·les per al públic adult, i quant a les seves temàtiques cal assenyalar que les trames i els personatges ben sovint es mouen a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic.

 

Ha rebut alguns dels guardons més importants de casa nostra, i entre ells podem destacar el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per L'esquelet de la balena (1986), una lectura habitual a les escoles on es planteja una societat futura; el Marian Vayreda de narrativa per La fàbrica de mentides (1995), obra amb la qual l’any següent va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or i on ens parla dels efectes de la Virtuala, una mena d’espectacle que alimenta moltes fantasies per mitjà d’una màquina de somnis; el Premi Prudenci Bertrana de novel·la per I el món gira (2011), inspirada en el cas Millet; el Premi Edebé de literatura infantil per Molsa (2012), el nom del gos protagonista de la història; el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per Zona prohibida (2013), on una catàstrofe natural provoca que un grup de noies s’hagi d’enfrontar al món real; el Premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor per El vol de l'oreneta (2015), una novel·la sobre l’amistat; i per esmentar-ne un darrer el Premi Sant Jordi de novel·la per El setè àngel (2016), que ens parla de la fragilitat de la vida i el lligam entre pares i fills.

 

És membre del col·lectiu Germans Miranda.

 

       L’obra

Llegim a la coberta del llibre: “L’André s’enamora de la Céline, la seva professora d’història. Vint anys més gran, és l’única persona capaç de comprendre la sensibilitat de l’André, que és cec.” La remarca de la ceguesa del protagonista no és cap espòiler, perquè es tracta d’una dada que trobem ja a les primeres pàgines. Amb tot, precisament aquestes primeres pàgines s’eleven com una bella descripció en base a les olors, els sons, el tacte, les emocions... I seria recomanable intentar llegir-ho simulant que ignorem aquesta característica de l’André: que és cec. En gaudirem molt més.

 

Més enllà d’aquesta recomanació de lectura la narració de L’olor del desig es mou en dues grans línies temàtiques ubicades en un mateix marc cronològic. Per una banda tenim aquest amor esmentat més amunt, un enamorament entre la professora i l’alumne. Per l’altra banda tenim les confidències que André fa a un personatge ben concret, l’únic que fa referència a una persona real: Picasso. Perquè l’època en què té lloc aquesta història es correspon amb l’etapa durant la qual l’artista va viure al castell de Vauvenarga (1959-61) i, en la ficció, el pare d’André hi treballa com a jardiner.

 

Des d’aquest plantejament i des d’aquesta tria de punt de vista narratiu la novel·la, tal com ha declarat en alguna ocasió el mateix autor, representa “una exploració dels sentits”. Una exploració vers l’amor, el sexe i la sensualitat. Però també l’exploració que li interessava a Picasso, que entremig de les converses que manté amb el protagonista es planteja “Qui ho sap com són les coses?”

 

Al costat de tots dos és important destacar el personatge de la mare, una dona que procura sempre una educació inclusiva per al seu fill; el pare, poc expressiu però sempre al costat d’André; i l’amiga d’infantesa, l’única que comprèn la singularitat del noi.

 

Una novel·la emotiva, sensual, on podem aprendre a descobrir un món més enllà del que estem acostumats a veure.

 

Altres dades

       Blog de David Cirici: http://davidcirici.blogspot.com/

       David Cirici a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Cirici_i_Alomar

       Ressenya a L’illa dels llibres: https://www.illadelsllibres.com/lolor-del-desig-de-david-cirici-narra-la-passio-entre-una-professora-i-un-alumne-cec-fill-del-jardiner-de-picasso/

       Ressenya a Núvol: https://www.nuvol.com/llibres/david-cirici-el-perfum-dun-amor-prohibit-58498

       Entrevista a David Cirici: https://youtu.be/VNRyVudh3dQ

       David Cirici al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=cirici%2C+david&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada