14 de febrer 2022

El desig i la passió al Club de Lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ – Blog de la Biblioteca

El secret de l’orfebre, d’Elia Barceló



       Tertúlia de divendres 11 de febrer de 2022

El llibre al voltant del qual es reunia aquest mes de febrer el Club de lectura Segona fermentació s’ha programat per participar en el Festival Vilapensa que s’organitza des de Vilafranca del Penedès. Els diversos clubs de lectura de la comarca es trobaran per conversar sobre desig i literatura, i l’escriptora Najat El Hachmi serà l’encarregada de conduir aquesta interessant sessió que tindrà lloc a finals de març.

 

El secret de l’orfebre, d’Elia Barceló, és la nostra proposta, la lectura a partir de la qual considerem que podem extreure pensaments i reflexions vers el tema de desig i literatura. I a la tertúlia d’enguany hem comentat la novel·la tot procurant relacionar-la amb aquestes emocions.

 

Totes les clubaires han considerat que el pols narratiu avança ferm i amb agilitat, i que la possible dificultat amb què han xocat algunes per entrar en la història apassionant que se’ns ofereix en el llibre no es basa en aquest aspecte tècnic, sinó en una qüestió de fons: els diversos espais temporals en què es desenvolupen els fets. Però també hem coincidit que, un cop entres en el joc que proposa l’autora, aquests forats del temps que es produeixen a la regió d’Umbría, l’escenari de ficció on es mouen els personatges, se’ns fan comprensibles.

 

Hem ubicat els tres grans espais temporals que trobem a la novel·la: el 1952, amb una Celia jove que coneix un home madur; el 1974, amb una Celia ja adulta que coneix un jove amant; i el 1999, any en què la veu narradora ens exposa els fets que acaba de viure, tot enllaçant-los amb el que succeí el 1952 i el 1974.

 

El gran tema que amara la narració és l’amor; però un amor que per a unes clubaires és passional, per a d’altres més aviat és  idolatrat, i altres veus l’han considerat incondicional. Sigui com sigui a El secret de l’orfebre, així ho hem valorat, apareix una història d’amor que es repeteix al llarg dels anys i que, alhora, només dura tres mesos. I els dos personatges que queden entrampats en aquesta història no tenen més vida que la que van viure durant aquests esmentats tres mesos. Més enllà de la vivència de l’amor, intensa però breu, res no els ha commogut o emocionat. Ambdós s’han dedicat al seu ofici, en el qual han excel·lit, i en ell han dipositat el desig i la passió que ja no trobava destinatari.

 

I ja que esmento aquestes emocions, em cal assenyalar que un dels components del nostre grup ha comentat que, malgrat estar llegint una història d’amor, no ha sentit, en cap moment, l’emoció que aquesta li hauria d’aportar. Més aviat l’ha valorat com a narració freda. I també és cert que algunes clubaires no s’han sentit especialment atretes per la història exposada, tot i que l’han valorat com un exercici literari complex i, alhora, molt ben resolt.

 

A banda d’aquests matisos hem estat comentant alguns dels passatges més positius de la novel·la. Un d’ells seria l’esment a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué i el diferent significat que té aquest film en una o altra època. També la trobada que es podia haver produït en el cementiri entre dos personatges ubicats en un mateix indret però en diferents cronologies. I de manera general el que hem considerat un tret destacable ha estat la descripció d’ambients i espais, fins al punt que podríem dibuixar la ciutat de Villasanta de la Reina.

 

Al final del llibre trobem una mena d’apèndix que trenca les característiques narratives de la novel·la. Es tracta d’unes pàgines escrites per Celia Sanjuan que ens aporten, o així ho hem considerat, una visió més àmplia de tot el que fins al moment havíem llegit, ja que El secret de l’orfebre està narrat en primera persona sota la veu de Pablo, i en aquestes breus notes trobem el complement a allò que se’ns ha estat explicant. Alhora que acaba de polir alguns serrells que havien quedat oberts.

 

Amb tot, la novel·la ens regala un final completament obert; un final en el qual es pot donar el miracle, segons ens diu la veu narradora. I la decisió d’encaminar aquest final cap a l’esperança o el descoratjament, és nostra: dels lectors.

 

Ara ens toca esperar a finals de març, quan assistirem a la trobada del Festival Vilapensa, i acabarem d’establir els lligams entre la novel·la llegida i el tema de la xerrada: desig i literatura.

 

Èlia Barceló

       L’autora

Escriptora valenciana (Alacant, 1957), neix al si d’una família aficionada a la lectura, passió que de seguida mostra també ella. Des de sempre, doncs, se sent atreta per la literatura, en especial el gènere fantàstic, la ciència-ficció; més tard també entraria en el gènere del terror.

 

Ha estudiat Filologia Anglogermànica a València i Filologia Hispànica a Alacant, tot i que també va cursar, durant un parell d’anys, Història i Medicina. Es va doctorar amb una tesi sobre els arquetipus del terror en els relats fantàstics de Julio Cortázar, segons les seves pròpies paraules “un dels escriptors a qui més admiro”, tot convertint el fantàstic en la seva especialitat acadèmica. Abans de dedicar-se al món acadèmic va treballar en diverses feines: model de calçat, hostessa en Fires, traductora en empreses, intèrpret en tallers i simposis, i professora d’anglès en una multinacional estatunidenca. El 1981 es trasllada a Innsbruck (Àustria), on comença a treballar a la Universitat d’Innsbruck, en el Departament de Romanística, com a professora de literatura, estudis hispànics i escriptura; i el 2017 abandona la universitat per dedicar-se a la literatura a temps complet.

 

Té un ampli ventall de títols publicats, però potser podem destacar el relat La estrella, Premi Ignotus de relat fantàstic de l'Associació Espanyola de Fantasia i Ciència Ficció (1991); la novel·la El mundo de Yarek, Premi Internacional de novel·la curta de ciència ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya (1993), l’obra juvenil Cordeluna, Premi EDEBÉ de literatura juvenil (2007); Ishbiliya, Premi Gabriel de l’Associació Espanyola de Fantasia i Ciència Ficció (2007), El efecto Frankenstein, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (2020); i La noche de plata, finalista del Premi Hammett de la Setmana Negra (2020).  

 

Algunes de les seves novel·les i relats han estat traduïts a diverses llengües, com el francès, italià, català, alemany, portuguès, anglès, txec...

 

       L’obra

La història que ens presenta aquesta novel·la s’inicia quan el protagonista, un home que voreja els cinquanta i que ens parla en primera persona, comença a escriure tot un seguit de records, un garbuix d’imatges dins el seu pensament per tal de posar ordre i intentar entendre el que ha passat. Ens trobem a Nova York l’any 1999.

 

El primer que ens exposa és la recent visita a la població de Villasanta de la Reina, a la regió d’Umbría, de la qual va marxar de jove per no tornar-hi mai més. Ara ell és orfebre, i abans de traslladar-se per temes del seu ofici a Nova York, va voler passar pel poble natal. Però allà es va trobar immers en una experiència que el va dur a reviure un amor de joventut, un amor que es perpetua al llarg dels anys i que trenca les barreres del temps.

 

Són tres les èpoques en què es mouen els personatges dins aquests pous del passat que sembla que prenen forma en aquest paratge particular i fantàstic de la regió d’Umbría. Tal com s’ha indicat, una d’elles és l’any 1999, moment en què el protagonista escriu la història que nosaltres llegirem. L’altra època la situem en l’any 1974, just quan ell marxa del poble tot fugint d’una història d’amor prohibit amb Celia, una veïna de Villasanta de la Reina. I la tercera la ubiquem en l’any 1952, quan coneixem l’origen de les circumstàncies de Celia, una dona marcada i criticada pel poble.

 

I és que El secret de l’orfebre ens exposa, amb una mirada nostàlgica i emocionada pels records, amb intensitat, però també amb dolçor i tendresa, l’amor entre Celia i el protagonista. Un amor que es manté inalterable a pesar de les adversitats i del pas del temps.

 

Amb un estil acurat i elegant, prosa característica d’Elia Barceló, la novel·la ens ofereix fantasia i costumisme alhora, i a més de mostrar-nos aquesta història d’amor esmentada entrem en els grans temes de la literatura, com són, per citar només els més rellevants, la memòria, la mort, la soledat, la cerca de la pròpia identitat.

 

Altres dades

       Web oficial d’Elia Barceló: https://eliabarcelo.com/

       Elia Barceló a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Elia_Barcel%C3%B3

       Ressenya a blogs: https://www.libros-prohibidos.com/elia-barcelo-el-secreto-del-orfebre/

       Ressenya a El Periódico: https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/descubrir-el-secreto-del-orfebre-156415

       Xerrada d’Elia Barceló sobre literatura fantàstica: https://youtu.be/Ji1PbWzxbdM

       Elia Barceló al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=barcelo%2C+elia&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada