13 d’abril 2022

Muriel Villanueva i els clubaires comenten "Semiidèntics" al club Segona Fermentació d'abril

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ – Blog de la Biblioteca

Semiidèntics, de Muriel Villanueva 

·      Tertúlia de divendres 8 d’abril de 2022

El Club de lectura Segona fermentació comptava, en la trobada d’aquest mes d’abril, amb l’assistència de l’autora del llibre a comentar, Muriel Villanueva, a qui agraïm enormement la bona disposició i tots els comentaris al voltant de la cuina de l’escriptura amb què ens ha obsequiat en parlar de la seva novel·la Semiidèntics.

 


Com fem de manera habitual hem començat la sessió tot exposant, clubaire rere clubaire, la valoració de la seva lectura, i només en aquesta primera ronda d’opinions ja hem pogut detectar que la tertúlia seria ben interessant perquè han estat diversos els temes que han aparegut en aquest, com dic, primer apropament.

D’entrada voldria palesar que l’obra ha tingut una bona acollida. I per esmentar un primer tema dels que hem anat analitzant, remarcaré que ha cridat l’atenció, molt especialment, la tècnica emprada per l’autora a l’hora de redactar la història que se’ns mostra a Semiidèntics. Perquè són sis les veus narradores que podem escoltar al llarg de la lectura; veus que, per l’altra banda, es corresponen als sis personatges que intervenen en la narració. De manera que Muriel Villanueva, mitjançant aquesta polifonia i amb una estructura basada en el contrapunt, ens ofereix una visió molt completa de la història, ja que podem conèixer les llums i ombres de tots i cadascun dels personatges.

Just aquesta manera de treballar els personatges en tota la seva complexitat (les llums i ombres esmentades), és un dels elements que més hem elogiat. Fins i tot hem fet un simulacre de votació per comprovar quins eren els personatges que ens havien provocat, pel motiu “x” que sigui, un major grau d’empatia, i val a dir que els resultats han estat força dispars. Cosa que demostra, precisament, que el ventall de caràcters presentats a Semiidèntics té consistència.

En aquest sentit també s’ha elogiat l’inici de la novel·la. Els dos primers capítols estan narrats des de la veu dels bessons protagonistes. En el primer trobem Ari i en el segon Aran. El que hem comentat és que es tracta d’un començament de novel·la que atrapa, que enganxa el lector, i que ens mostra, ja d’entrada, el que serà una constant: la sensació de solitud dels bessons, de mancança, de buit.



També ens hem aturat a comentar, tot enriquint-nos amb les explicacions que ens oferia Muriel Villanueva, el lèxic i el registre lingüístic. Perquè tots i cadascun dels personatges tenen i mantenen al llarg de la novel·la una personalitat pròpia en aquest camp. Ari és directe, punyent, fins i tot en alguns moments ens ha semblat ofensiva, en la seva manera de parlar. Aran, amb una personalitat més calmada que no pas la de la seva bessona, ens ofereix unes reflexions que, si bé coincideixen en l’esmentada necessitat de trobar la manera d’omplir el buit que intueix dins seu, ho fa amb un estil més serè i reposat. En Miquel hi trobem contínuament la veu de la culpa, en Rut una independència que es mostra amb una escriptura sense puntuació... i així podríem anar assenyalant les característiques dels diversos personatges.

És cert que en alguns casos les clubaires han confessat que alguns aspectes de la temàtica que es desenvolupa a Semiidèntics els quedaven una mica lluny, però alhora també hem coincidit a considerar que, malgrat això, el plantejament de fons, és a dir, aquest mostreig de diferents formes de viure la sexualitat, ens ha semblat molt interessant i enriquidor. Dic plantejament de fons, tot i que el tema de la novel·la, o així ho hem considerat en comentar-la, és la cerca de la identitat.



Hem parlat també del final, un desenllaç que complau el lector, que té cert aire poètic, que es fa agradable de llegir i que, alhora, fa que el lector es plantegi preguntes. Un final que, tal com ens ha comentat l’autora, es mou entre la narració onírica i el realisme màgic. Ens ha cridat l’atenció, precisament, aquest joc que s’estableix entre realitat i fantasia. Algunes clubaires han considerat que era el desenllaç perfecte per tancar la novel·la, i d’altres també l’han valorat positivament, però han remarcat que els hauria agradat conèixer, a més a més, les reaccions de la resta de personatges (disculpeu l’ambigüitat del redactat, però intento no fer espòiler). Sigui com sigui, hem convingut a considerar-lo com un final esperançador.

Hem tancat la sessió d’avui satisfets de la lectura i de la tertúlia, agraïts amb Muriel Villanueva per totes les explicacions i els petits detalls secrets que ens ha regalat amb les seves respostes, i també il·lusionats perquè, si tot va bé, la propera trobada del Club de lectura Segona fermentació ja podrà celebrar-se sense la mascareta obligatòria. I val a dir que en tenim ganes.

 


  • Unes paraules de l’autora: Muriel Villanueva

Aquest ha estat el meu segon pas pels clubs de lectura de la biblioteca de Sant Sadurní, de la mà de la Sílvia Romero. Tant la bibliotecària com l'espai em són propers de fa temps, em fan sentir que jugo a casa, i em fa contenta que, en aquesta casa nostra, tinguem una dinamitzadora del nivell, la sensibilitat i la destresa de la Sílvia. Amb el grup, proper i atent, vam teixir un diàleg cordial i divertit, fi i profund, entre preguntes, respostes, dubtes i debats diversos, per treure punta a una novel·la, Semiidèntics, de la qual segueixo aprenent, com a persona i com a escriptora, gràcies a la lucidesa i al tacte de lectors com aquests.

 

·         L’autora

Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València. Va cursar COU al Licée Espagnol de París i les pràctiques de mestra a Bari (Itàlia). En alguna ocasió ha declarat que el piano, la guitarra, el baix i el cant (i darrerament també el saxo) l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria.

En el món de la creació literària es va formar a l’Escola d’Escriptura de Ateneu Barcelonès tot cursant diverses disciplines: Iniciació a la narrativa i Narrativa (amb Andreu Ayats), Novel·la I (amb Jaume Cabré), Novel·la II (amb Isidre Grau), Guió de Llargmetratge I (amb Esther Cases) i Bíblies de sèries de TV (amb Laia Aguilar i Isaac Palmiola). També va cursar Escritura y Meditación amb Isabel Cañell, i s’ha format en Constel·lacions Familiars amb Lena S. Rupa i Carme Tusset.

Ha treballat com a mestra de música, com a professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès (2006-2014), i en l’actualitat és professora d’escriptura i acompanyament literari alhora que col·labora en la revista digital Catorze i condueix els tallers d’escriptura creativa de la biblioteca de Sant Sadurní d’Anoia.

Ha publicat llibres de contes, narrativa infantil i juvenil, dietaris, relats breus, poemes i novel·la. En aquest darrer camp trobem, entre d’altres, títols com Mares, i si sortim de l'armari?: la història d'una família quasi feliç (2006); Jo toco i tu balles (Premi Montflorit de Novel·la, 2009); Baracoa (2010); La gatera (que, entre d’altres, ha rebut la Menció del jurat del Premi Documenta 2010, i el Premi Just Manuel Casero 2011); Motril 86 (2013); El parèntesi d'esquerre (2016); Rut Sense Hac (2018); París es Azul (2019); El ball de les estornelles (2020); Semiidèntics (2021).

Algunes de les obres esmentades han estat traduïdes al castellà, i el 2020 va rebre el Premi Llibreter per la novel·la juvenil Dunes.

·         L’obra

Què significa aquest terme “semiidèntics” que dona títol a la novel·la? La resposta la trobem ja a les primeres pàgines, en una breu nota que ens ajuda a situar-nos: “La sesquizigosi és una tercera possibilitat de formació de bessons originada per la fecundació simultània d’un òvul per part de dos espermatozous. Se la considera un contínuum entre la monozigosi i la dizigosi i s’ha acordat anomenar aquesta mena de bessons “semiidèntics”. Els dos únics casos descrits fins a l’actualitat daten de 2017 i 2019.”

I és que la història que se’ns mostra a la novel·la gira entorn de dos germans bessons, l’Ari i l’Aran, però més concretament són bessons formats per aquesta possibilitat de fecundació de la sesquizigosi. El conflicte narratiu es troba en què Ari ignora l’existència d’Aran, i Aran ignora l’existència d’Ari. Això és així perquè van ser separats poc després de néixer, però malgrat desconèixer la mútua existència, ambdós són joves turmentats perquè senten, pregonament, una mancança. Un buit que no saben definir, però que hi és. I també ambdós trobaran en l’art la manera d’expressar aquesta buidor: l’Ari és cantant i l’Aran és ballarí.

Al voltant dels bessons tindrem altres personatges que ens ajudaran a comprendre la complexitat de la seva història: Miquel, el pare biològic; Blanca, que n’adoptarà un d’ells en néixer; Manuela, la mare biològica; i Rut, parella de Blanca i més tard companya de feina de Miquel.

La novel·la està estructurada en base a capítols més o menys curts, i en cadascun d’ells trobem, com a veu narradora, la d’un o altre personatge. De manera que tots ells ens parlaran amb un estil molt directe i en primera persona: una arquitectura molt ben treballada amb la qual el lector va dibuixant, gràcies a les diverses intervencions dels personatges, la història completa d’aquests bessons.

Altres dades

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)