Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
El cas Eduard Einstein, de Laurent Seksik
(traducció: Jordi Martín Lloret)
·
Tertúlia
de divendres 13 de desembre de 2019
Una hora i mitja de club
de lectura i un llibre de poc més de 250 pàgines poden arribar a proporcionar
una trobada literària ben interessant i enriquidora. I si aquesta hagués durat
més estona, encara hauríem continuat conversant sobre El cas Eduard Einstein –els seus personatges, la seva estructura,
el paper de la dona, les malalties mentals– i de ben segur ens hauríem deixat
un munt d’aspectes pendents de comentar.
Com és habitual en les
nostres tertúlies hem optat per fer una primera ronda d’opinions per saber
quina era la valoració lectora de les clubaires, i parlant en termes generals
cal dir que aquesta ha estat plenament positiva.
Més enllà del primer
tempteig, un dels aspectes més comentats ha estat al voltant dels personatges
principals de la novel·la. Per una banda tenim Eduard Einstein, que cedeix el
seu nom al títol de la novel·la. Ha hagut clubaires que no s’han acabat de
creure el personatge i la seva relació amb la malaltia. Davant d’aquesta opinió
altres clubaires han considerat que l’autor, Laurent Zekzik, en tot moment és
molt respectuós a l’hora de tractar el tema de l’esquizofrènia. I d’altres han
considerat que la descripció ficcional que se’ns fa, amb moments lúcids i
moments de tancament en el seu món interior i irreal, és plenament fidel als
símptomes de la malaltia.
Encara referint-me a la
qüestió de les malalties mentals, un clubaire ha apuntat la possibilitat que un
dels infermers de la clínica on està ingressat Eduard, i també una de les
pacients també ingressades, siguin en realitat personatges que només habiten en
la ment del jove Einstein. A pesar que nosaltres, lectors, els llegim i
interioritzem com a reals. I hem estat remarcant alguns aspectes que ens poden
fer considerar aquesta afirmació com a possible.
L’altre gran personatge
és Mileva Marić, i parlar d’ella ens ha dut a plantejar-nos el paper de la dona
en l’època en què està ubicada la narració, perquè se’ns presenta com un cas
paradigmàtic de la dona que abandona el seu projecte de futur (en aquest cas
l’estudi i la dedicació a la investigació física) i es veu abocada a la cura de
la família, entrant així en una espiral de frustració i sentiment de fracàs que
sembla no tenir aturador. Per contra, en comentar el personatge d’Albert
Einstein, han aparegut temes com la psicologia dels genis, i com l’excel·lència
intel·lectual no implica, de cap de les maneres, un nivell d’intel·ligència
emocional similar. És un dels punts que més hem treballat al llarg de la nostra
tertúlia ja que, llegint la novel·la, el que trobem són les mancances que
pateix aquest personatge en les seves relacions afectives.
Hauria de fer constar
molts més matisos al voltant de tot el que s’ha comentat sobre els personatges,
però preferiria tocar algun altre tema dels que s’han posat damunt la taula. Un
d’ells seria el punt de vista narratiu, que ha estat valorat també molt
positivament perquè l’autor treballa diversos registres que ens permeten
comprendre millor les accions dels personatges i penetrar en la seva ment.
També el rerefons històric, ben documentat i plasmat, tant al voltant del
nazisme i la persecució dels jueus com al voltant de l’obsessió dels Estats
Units en la lluita contra el comunisme, així com la hipocresia que ens demostra
vers el conflicte del racisme. Un rerefons històric, per l’altra banda, que
desperta la curiositat del lector i propicia la cerca de dades generals i de
biografies de personatges a mesura que vas llegint.
En definitiva la lectura
de la novel·la El cas Eduard Einstein,
de Laurent Zekzik, ha estat una bona manera de tancar les nostres tertúlies
abans de les festes nadalenques, i més enllà de la plasmació d’unes biografies
novel·lades de personatges reals, el que hi hem trobat també ha estat una
història al voltant dels secrets i els temes tabú d’una família.
·
L’autor
Laurent
Seksik (Niça, 1962) és un escriptor i metge francès. A l'edat de 20 anys va
rebre el Premi Sacha Malo per una col·lecció d'històries curtes; el 1999 va
publicar la seva primera novel·la, Mals
pensaments, amb la qual va guanyar el Premi 2000 Wizo; i el 2004 va
publicar la segona novel·la, La història
boja, guanyadora del Premi Littré.
Entre
el 2003 i el 2006 va iniciar la seva activitat com a crític literari tot
encarregant-se de l’emissió literària de I-Télé Postface, i de la crònica
literària del matí del Canal+ dirigida per Bruce Toussaint. Entremig es van
anar publicant altres novel·les, entre les quals cal remarcar L’exercici de la medicina (2015), que va
guanyar el Premi de l'Associació psiquiàtrica francesa, el Premi del llibre
Azur, i el Gran premi de l'Acadèmia de Farmàcia.
Amb
la seva trilogia Els últims dies d’Stefan
Zweig (2010), El cas Eduard Einstein
(2013) i Romain Gary se’n va a la guerra
(2017), ha passat a ser considerat un dels mestres de l’exoficció francesa
(estil de novel·la inspirada en la vida d'un personatge real -diferent de
l'autor- però ficcionant diàlegs i monòlegs interiors i evocant períodes poc
coneguts -a diferència de la biografia estricta). De la primera obra esmentada,
Els últims dies d’Stefan Zweig, on
s’exposen els últims sis mesos de la vida d’aquest escriptor austríac, ell
mateix n’ha fet l’adaptació teatral i ha redactat el guió per a l’adaptació al
còmic.
També
ha estat co-autor (amb Laurent Delahousse) del guió de 90 minuts de Docu-ficció
sobre la vida de Charles Chaplin, i amb aquest treball van guanyar el Premi al
millor projecte cultural en el Festival de ficció de la TV La Rochelle (2013),
i el Premi al millor documental internacional de la Mostra de Sao Paolo (2014).
El
passat 2018 va publicar la seva novena novel·la, "A obedient fill".
L’obra
Tal com s’ha comentat en
la biografia de l’autor, aquesta obra forma part d’una trilogia mitjançant la
qual Laurent Seksik s’ha submergit en les vides de tres personalitats ben
conegudes de la nostra història més recent: Zweig, Einstein, i Gary. Aquesta
trilogia ha estat qualificada d’exoficció per la recreació inventada en base a
pensaments i reflexions d’aquestes persones, que Seksik converteix així en
personatges de ficció. Amb tot, les dades històriques que s’exposen al llarg de
la novel·la i també aquelles que formen part de la biografia d’Albert Einstein,
són certes.
El personatge principal,
fent honor al títol de la novel·la, és Eduard Einstein. Però a pesar de ser-ne
el protagonista cal remarcar els rols importantíssims que desenvolupen en
aquesta història el mateix Albert Einstein i la seva primera dona, Mileva
Maric.
El
cas Eduard Einstein ens exposa la vida del fill petit del
matrimoni Einstein-Maric, l’Eduard, qui al voltant dels 20 anys va mostrar els
primers símptomes d’esquizofrènia. En aquesta època Albert i Mileva ja s’havien
separat i és la mare, tota sola –amb l’ajut econòmic del pare-, qui s’enfronta
a la malaltia del fill i li fa costat com millor sap. És també en aquesta
època, amb el fill ja ingressat a la clínica de malalts mentals Burghölzli,
quan Albert s’exilia als Estats Units a causa de la persecució als jueus per
part dels nazis. Des de la distància s’assabentarà de la situació en què viuen
Mileva i Eduard, i les seves reflexions i dubtes ens retraten un Albert
Einstein ben diferent a la imatge del científic més conegut i important del
segle XX.
Amb tot, la nostra mirada
lectora se centrarà en Eduard, el fill abandonat pel pare, a qui li pesa el
cognom i que any rere any va entrant cada cop més en el seu món propi, singular
i infranquejable.
La novel·la, estructurada
en base a capítols que ens ubiquen en els diferents espais on té lloc l’acció
de cadascun d’ells, es construeix com un collage de punts de vista gràcies a la
plasmació de vegades reiterada d’un mateix fet, però narrada per diferents
personatges.
Altres
dades
·
Laurent Seksik a la Wikipédia (francès): https://fr.wikipedia.org/wiki/Laurent_Seksik
·
El
cas Eduard Einstein a Angle Editorial (recull de premsa): https://www.angleeditorial.com/el-cas-eduard-einstein-503
·
Biografia d’Eduard Einstein (viquipèdia): https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Einstein
·
Genius.
La vida d’Albert Einstein (sèrie documental) al Catàleg Aladí:
http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=Genius.&searchscope=175&submit=Cercar
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada