15 de desembre 2020

Tertúlia literària sobre "L'arxipèlag del gos" de Philippe Claudel al club de lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ L’arxipèlag del Gos, de Philippe Claudel

(traducció: Jordi Martín Lloret)


       Tertúlia de divendres 11 de desembre de 2020

De nou el Club de lectura Segona fermentació s’ha reunit, a causa de les restriccions per la pandèmia, mitjançant videoconferència. I en aquests casos, quan ens trobem i ens veiem a través de la pantalla, el comentari general és que preferim les tertúlies presencials, però que sempre és millor la videoconferència que no pas anul·lar la sessió del club. Perquè no deixa de ser un plaer poder conversar, intercanviar opinions i enriquir-nos amb les aportacions del grup al voltant de la lectura efectuada.


Aquest mes de desembre el llibre triat era L’arxipèlag del Gos de Philippe Claudel. I en una primera ronda de valoracions ja hem pogut constatar que ha estat una lectura positiva i interessant, tot i que un parell o tres de veus han comentat que els ha costat una mica entrar en la novel·la, però que un cop passades les pàgines inicials la lectura ha fluït sense més problema.

Un dels aspectes en què tothom ha coincidit ha estat l’ús d’un vocabulari precís per a cada ocasió, emprant sempre les paraules més adients i, sobretot, elaborant unes descripcions que, en alguns casos, diverses clubaires han considerat d’un preciós to poètic. Amb tot, aquesta bellesa lèxica xoca frontalment amb la temàtica de l’obra, que hem definit, d’entre les diverses qualificacions que se li han atorgat, com a intensa, realista, i pertorbadora.

Més enllà de la trama que es desenvolupa al llarg de la novel·la i de la crítica que l’autor exposa vers un conflicte ben actual i complex, el gruix més important de la nostra tertúlia l’han ocupat els personatges. Perquè són ells mateixos els qui es defineixen mitjançant els diàlegs i, d’aquesta manera, mostren la cruesa de la problemàtica que hi ha avui en dia amb l’emigració i els trajectes per mar controlats per màfies.

El Comissari, aquest home vingut del continent i que té més poder que el propi Alcalde, ha estat uns dels més comentats perquè, segons algunes clubaires, és a partir de la seva entrada en la novel·la quan la història pren una embranzida inesperada, quan sembla que la lectura es revoluciona. A més, l’ambigüitat amb què es mou de cara a la resta de personatges, i l’ús d’una ironia i d’un cinisme extrem, el converteixen en un personatge potent i molt ric, literàriament parlant. Al costat d’aquest, un altre que ha estat a bastament comentat és el Capellà. L’autor ens el presenta com un home desencisat, que ha perdut l’esperança, que no confia en les bondats de l’ésser humà, i alhora és qui mostra de manera més clara, cap al final de la lectura, una veritable fe. D’ell n’hem ressaltat, per una banda, el simbolisme que presenta amb el petit eixam d’abelles que sempre el ronda, voletejant al seu entorn en un joc, per part de l’autor, de mostrar-nos els dubtes del religiós; i per l’altra banda és un dels personatges que, a pesar de la cruesa de la història que estem llegint, ens provoca sovint un somriure o una lleu rialla a causa d’una certa comicitat i d’algun gag literari.

Hem comentat àmpliament la conducta del Professor, l’únic que es mou intentant aplicar justícia. Però hem conclòs que en realitat és el paradigma de la típica persona que aborda els problemes des del coneixement, però sense implicar-s’hi; sempre mantenint una certa i prudent (o covarda) distància. I al seu costat cal col·locar la Mila, la nena que provocarà, amb el seu engany, un terrible final a tota aquesta història. En aquest sentit hem lloat algunes de les escenes on apareix aquest personatge de la Mila: passatges que ens traslladen a l’obscurantisme i els rituals més atàvics.

No cal dir que també hem conversat al voltant de l’Alcalde, el Doctor, la Vella, l’Espasa... i d’altres que van apareixent al llarg de la novel·la. Però seria impossible recollir en aquest breu resum l’allau de comentaris i opinions que hem exposat i desplegat.

Potser, per tancar, només esmentar que un altre dels aspectes on hem aturat una bona estona el curs de la nostra tertúlia, ha estat la redacció d’un final que no ha acabat de satisfer al cent per cent. Podríem considerar que, en aquest sentit, les opinions s’han situat més o menys amb una meitat a favor del final que ens ofereix l’autor i l’altra meitat en contra. I en el cas del segon grup han considerat que la novel·la guanyaria encara més intensitat si acabés, aproximadament, en el capítol on se’ns descriu, d’una manera crua i salvatge, la pesca de la S’tunella.

En definitiva L’arxipèlag del Gos, de Philippe Claudel, és una novel·la altament recomanable per a clubs de lectura. Propicia una tertúlia molt interessant i enriquidora.

 

Philippe Claudel

       L’autor

Escriptor francès (1962), ha treballat com a docent i també com a guionista de cinema i de televisió. Durant aquesta primera època professional va impartir classes d’Antropologia Cultural i Literatura a diversos liceus francesos i a la Universitat de Nancy II, alhora que dedicava part del seu temps lliure a fer classes a nens discapacitats i a presos. En l’àmbit de la literatura sempre s’ha declarat gran admirador de Georges Simenon i de l’obra d’època de postguerra de Jean Giono.

Philippe Claudel publica el seu primer llibre als trenta-set anys: Meuse l’oubli, que és seleccionada per al 13è Festival de primera novel·la (2000). Posteriorment a aquesta entrada en el món editorial comença a publicar amb certa regularitat i diverses obres seves són guardonades amb algun premi literari: les novel·les J’abandonne (premi França Televisió 2000), Les ànimes grises (premi Renaudot 2003), L’informe de Brodeck (premi Goncourt dels Estudiants 2007; premi dels Llibreters de Quebec 2008; i premi dels Lectors de llibre de butxaca 2009), i Perfums (premi Jean-Jacques Rousseau 2013). Concretament Les ànimes grises es va convertir també en un gran èxit de crítica i vendes, i el text va ser adaptat al cinema el 2005 per Yves Angelo.

A més dels títols esmentats, altres obres d’ell que podríem destacar són La investigación; La neta del senyor Linh; Adiós, señor Friant; Bajo el árbol de los toraya; i la que comentarem en el nostre club de lectura, L’arxipèlag del Gos.

Claudel també va ser director i guionista de la pel·lícula Il y a longtemps que je t’aime (Fa molt que t’estimo), film amb el qual va aconseguir el premi Cèsar a la millor òpera prima. La seva segona pel·lícula data de 2011 i duu per títol Tous les soleils.

 

       L’obra

Tal com se’ns indica a la contracoberta del llibre, l’arxipèlag del Gos té una única illa habitada, i l’autor de la novel·la, Philippe Claudel, ens la presenta amb certs trets mitològics: el seu perímetre dibuixa la silueta d’un gos, hi viu sempre latent l’amenaça d’un volcà, la natura forma part del caràcter de l’illa, i els personatges no són individus concrets sinó que se’ns mostren en base a alguna característica de la seva psicologia, o un tret de la personalitat, o l’ofici que desenvolupen. Per tot plegat molts lectors han considerat que L’arxipèlag del Gos té el regust d’una faula, i això hauria de comportar que d’ella en podem extreure algun ensenyament moral.

Quina és la història que se’ns exposa en aquesta narració? Un matí descobreixen, en una de les platges de l’illa, que el mar els ha portat fins a l’arena els cossos de tres joves que, dedueixen, intentaven arribar-hi tot fugint del seu país. Aquesta descoberta dels tres morts desvetllarà la veritable naturalesa dels qui han de prendre decisions. He comentat abans que els personatges no representen l’individu, sinó el col·lectiu, i així serà com l’Alcalde, amb l’excusa d’actuar per al bé de la població, decidirà ocultar aquest fet i demanarà la col·laboració de les poques persones que n’estan al corrent: el Doctor, el Professor, la Vella, el Capellà... Però no tots suporten el pes de la culpa (simbolitzat per una pudor que va amarant a poc a poc l’illa) de la mateixa manera, i un d’ells intentarà esbrinar com i per què han aparegut aquells cossos a la platja.

A tot plegat s’hi sumarà un altre personatge: el Comissari. Un home vingut del continent, que té poder per damunt fins i tot de l’Alcalde, i que amb el seu cinisme fa gala, de manera ostensible, de no creure ni en la rectitud moral ni en la sinceritat.

En resum, Philippe Claudel ens ofereix una faula mitjançant la qual denuncia un conflicte ben actual, alhora que dota la narració de certa intriga, i ho fa amb un to lliure d’escarafalls gratuïts.

Altres dades

       Philippe Claudel a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Philippe_Claudel

       Llibres de Philippe Claudel al Catàleg Aladí (en català): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(claudel%2C%20philippe)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a

       L’arxipèlag del Gos a la revista Llegir en cas d’incendi: https://www.llegirencasdincendi.cat/2019/05/larxipelag-del-gos-philippe-claudel/

       Entrevista a Philippe Claudel durant la Feria del Libro Bogotá (youtube): https://youtu.be/OofUG97Utms

       Philippe Claudel parla de la seva obra: https://youtu.be/W-d02xD3ZAY

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari