Paneres literàries ja repartides !!!
En el dia d'aniversari de la biblioteca, el 24 d'abril, hem desvelat qui són els guanyadors i guanyadores del 25è Concurs Literari Infantil:
Els guanyadors són:
COL·LEGI SANT JOSEP
4T
A .......amb el conte La Sala de te: la VINYET MARTÍNEZ PARERA
4T
B .......amb el conte Una aventura d’allò
més estranya: la MARTINA LUQUE CONEJO
4T
C .......amb el conte L’ Eric i el Capità
Calçotets a la gran aventura: l'ERIC RIBAS CIERCOLES
ESCOLA LA PAU
4T
A ..........amb el conte La Batalla a la
muntanya: l’ASHLEY ETCHEVERRIA TAIRA
4T
B ..........amb el conte El Bosc de la
màgia: la CANDELA ISBERT FONT
INSTITUT ESCOLA JACINT
VERDAGUER
4T
A ..........amb Conte sense títol: l’OTGER
PARELLADA BUJONS
4T
B ..........amb el conte Els 3 porquets i
jo, una aventura a la lluna: la PAULA
GIJÓN ESTEBAN
VEDRUNA SANT SADURNÍ
D’ANOIA
4T
...... amb el conte Destí, Itàlia: l’ALEXIA
BARRIONUEVO GARCIA-AMORENA
 |
| VINYET MARTÍNEZ |
 |
| ASHLEY ETCHEVERRIA |
 |
| OTGER PARELLADA |
 |
| ALEXIA BARRIONUEVO |
 |
| MARTINA LUQUE |
 |
| CANDELA ISBERT |
 |
| PAULA GIJÓN |
 |
| ERIC RIBAS |
 |
| La Sala de te |
 |
| Una aventura d’allò més estranya |
 |
| L’ Eric i el Capità Calçotets a la gran aventura |
 |
| La Batalla a la muntanya |
 |
| El Bosc de la màgia |
_page-0001.jpg) |
| Conte sense títol |
 |
| Els 3 porquets i jo, una aventura a la lluna |
 |
| Destí, Itàlia |
 |
Lliurament dels
Premis dels Jocs Florals 2023
Diumenge 23 d’abril es va dur a terme l’acte d’entrega dels
premis dels Jocs Florals 2023 al pavelló de l’Ateneu.
Els Jocs Florals son un certamen
literari poètic que enguany arriba a la seva desena edició, en la qual infants,
joves i adults es poden presentar amb els seus poemes, en el cas d’infants i
adults en categoria lliure i en el cas dels adults en tres categories: flor
natural (al millor poema sobre l’amor), englantina (millor poema sobre Sant
Sadurní d’Anoia) i viola (millor poema sobre la llibertat).
En aquesta ocasió es comptava amb
l’organització de l’Ateneu Agrícola conjuntament amb la Biblioteca Municipal, i
el jurat estava format per Ferran Andreu (president de l’Ateneu), Jep Bargalló
(soci de l’Ateneu), Esther Piedra (membre de la junta de l’Ateneu), Marta
Castellví (regidora de Cultura), Glòria Bricollé i Teresa Galimany (Biblioteca
Municipal). L’acte també va comptar amb la presència de l’alcalde Ton Amat i
l’actuació dels tallers de guitarra i corda de l’Escola Municipal de Música.
Els premis comptaven amb la
col·laboració de les caves Raventós i Blanc, els restaurants La Cava de’n
Sergi, Il Picarolo i La Plural, el CE Noia, la joieria Lecegui, Som Sant Sadurní,
la joguineria Tripijocs i les llibreries Jepi i Tropitons.
En l’edició del 2023 els guanyadors van ser: en la categoria infantil primer premi per Àlex Riera Amador amb el poema “El meu avi Miguel”, segon premi per Diego López Vidal amb “Com m’agrada” i tercer premi per a Júlia Fàbregas Santacana pel poema “Primavera”.
En el
cas de la categoria juvenil hi va haver exclusivament un primer premi, per la
poesia “Com el primer estiu” de la jove Júlia Brichs Otero.
Cal esmentar que es va fer un
recordatori a Josep Ferrer que ens va deixar aquest any i havia participat en
diverses ocasions al certamen.
Pel que fa als guanyadors de la
categoria d’adults, van ser la Viola pel poema “Kintsugi” de Natàlia Colet
Cremades, la Flor natural per a Carolina Giménez Aparicio amb la poesia “Amor
autista” i l’Englantina pel poema “Plaça Nova” d’Alfons Fàbregas Ribas.
Els poemes guanyadors
 |
| 1r premi infantil"El meu avi Miguel" d'Àlex Riera Amador |
 |
| 2n premi infantil "Com m'agrada" de Diego López Vidal |
 |
| 3r premi infantil "Primavera" de Júlia Fàbregas Santacana |
 |
| 1r premi juvenil "Com el primer estiu" de Júlia Brichs Otero |
 |
| Premi Viola "Kintsugi" de Natàlia Colet Cremades |
 |
| Premi Flor natural "Amor autista" de Carolina Giménez Aparicio |
 |
| Premi Englantina "Plaça Nova" d'Alfons Fábregas Ribas |
Aquest mes d’abril hem celebrat una sessió molt especial al Club de lectura juvenil. No només vam convidar a l’autor del llibre que comentàvem, sinó que ens va preparar un taller d’enigmes!
Club de lectura CELLER DE LLETRES
Relat d’un desconegut, d’Anton P. Txékhov
(traducció: Jaume Creus)
·
Tertúlia
de divendres 14 d’abril de 2023
Després de fer una primera ronda de valoracions, on també hem pogut constatar que no totes les clubaires han manifestat la mateixa opinió sobre les seves sensacions lectores, hem passat a comentar-ne el contingut. En aquest sentit ens ha cridat l’atenció el que podríem considerar dos apartats narratius. El primer es basaria en la presentació de personatges per part de la veu narradora, Stepan; les explicacions dels motius pels quals ell es troba treballant a casa d’Orlov; i l’arribada, a la impensada, de Zinaída. En tot aquest gruix narratiu ens ha semblat que preval més el pensament, la ideologia i les reflexions del protagonista, que no pas la constatació dels esdeveniments que puguin tenir lloc. És, en realitat, un apartat amb poca acció. Per contra, el segon apartat, sense presentar una acció viva i rabent, sí que ens mostra ja els personatges reaccionant davant els fets.
Relacionat amb aquestes
apreciacions el que també hem destacat és el poc diàleg que apareix, i quan ho
fa és majoritàriament integrat en la mateixa narració. I si ressaltem aquest aspecte
és perquè no “l’hem trobat a faltar”. La manera com l’autor descriu la història
de Relat d’un desconegut no es fa densa ni feixuga malgrat la manca de
llargs diàlegs, i això en part és a causa d’aquesta tria de veu narradora i de
punt de vista narratiu.
Hem ocupat una part de la tertúlia a debatre sobre els diversos personatges que trobem. D’entrada ens ha meravellat la descripció que fa Txékhov quan ens presenta els tres amics d’Orlov: Pekarski, Kukuixkin, i Gruzin. És, senzillament, magistral. Amb unes poques línies dedicades a cadascun d’ells aconsegueix mostrar-nos el seu caràcter, la seva psicologia, els seus gustos i fòbies, la seva fisonomia i l’aparença física... i gairebé els arribem a conèixer a la perfecció. Repeteixo: amb unes poques línies.
També hem comentat el personatge d’Orlov, a qui hem dedicat adjectius com egoista, paràsit, covard, i impenetrable als canvis; i el de la criada Pòlia, l’única representant de l’estament del proletariat però a qui l’autor col·loca pràcticament al mateix nivell que els personatges de l’estatus aburgesat del funcionariat. I per descomptat de qui hem estat conversant més àmpliament ha estat de Stepan. D’ell hem valorat el canvi que es produeix a causa dels esdeveniments, de manera que si a l’inici de la narració el podíem considerar un personatge passiu, un home sense sang, cap a la meitat veiem que reacciona i pretén erigir-se en salvador, però la seva faceta d’heroi acabarà quedant en un no res perquè, en realitat, el seu tarannà té certa semblança al conjunt d’individus de la classe a què pertany, a pesar de la seva ideologia i del seu suposat activisme social.
Hi ha dos aspectes més que voldria ressaltar de tots els que s’han comentat durant la sessió del club de lectura.
Per una banda fer menció a la carta que escriu Stepan i que va adreçada a Orlov. L’hem considerat el punt àlgid de la novel·la, el moment clímax de la narració, l’instant que marca un abans i un després en la manera d’actuar de Stepan. A més, i de nou, la sensació ha estat la mateixa que hem tingut en l’esmentada descripció dels tres amics d’Orlov. Perquè la carta expressa, en tot just uns quants paràgrafs, tot un seguit de valoracions, judicis, acusacions... vers la persona d’Orlov i el seu comportament. I ho fa amb mestria i precisió.
L’altre aspecte que voldria remarcar abans de cloure aquesta breu crònica és el desenllaç de la novel·la. En tot moment ens hem preguntat quin és el missatge moral i ètic que l’autor pretén enviar-nos, quina és la moralitat que es pot extreure d’aquesta història. I hem arribat a la conclusió que aquesta es mostra oberta, que cada lector pot arribar a les seves conclusions, i que Txékhov el que fa és conduir-nos al llarg de tot un camí per tal que nosaltres, després, reflexionem sobre ell.
En definitiva, i ara torno a les paraules amb què he iniciat aquesta breu crònica, Relat d’un desconegut, d’Anton P. Txékhov, és una novel·la recomanable per a clubs de lectura per la tertúlia que pot ocasionar, i aconsellable per a qualsevol lector.
L’autor
 |
| Anton Txékvo |
Opta per abandonar els diversos pseudònims amb què publicava (Antosa Čekhonte, Un home sense esplín, El germà del meu germà), i la seva fama es difon ben aviat. Temptat pel teatre, escenifica contes propis i, després d'un primer intent ja ambiciós, Platonov (1880-81), va escriure el drama Ivanov (1887), estrenat amb gran èxit. Amb les seves obres cabdals (La gavina, 1896; L'Oncle Vània, 1897; Les tres germanes, 1901; L'hort dels cirerers, 1903), així com amb peces breus com L'ós, 1888; El prometatge, 1889; i d’altres, dona un tomb decisiu al teatre europeu, ajudat en part per les escenificacions de Stanislavskij i Nemirovič-Dančenko.
Publica un nou volum de contes, En el capvespre (1887), amb el qual guanya el premi Puškin de l'Acadèmia de Ciències. Coneix i s’enamora de l'escriptora Lídia Avilov, que era casada, cosa que li representarà un greu problema sentimental. El 1895 viatja a l'illa de Sakhalin per dur a terme una investigació sobre la situació dels deportats.
Anys després i amb la salut ja minada per la tuberculosi viatja per l'estranger i es dedica, filantròpicament, a la medicina i a la creació d’escoles per a infants camperols. Durant aquests anys va escriure alguns dels seus millors contes. Nomenat un dels primers membres de la secció de lletres de l'Acadèmia Russa de Ciències (1900), va renunciar al càrrec quan el tsar va vetar el nomenament de Gor'kij. El 1901 es va casar amb l'actriu Olga L. Knipper, a qui havia conegut el 1892. Va morir el 1904 a causa de la tuberculosi.
L’obra
Ja els primers dies s’adona que allà no hi té res a fer perquè Orlov és un peterburguès al cent per cent, amb una vida anodina i lliurada a l’oci. Un estil de vida que es pot extrapolar a les característiques de la societat tsarista, convertint la narració en una crítica ben clara.
Orlov va a treballar i quan torna a casa es dedica a llegir. Els
dijous rep els amics i juguen a cartes. I com a altra activitat té les seves
trobades amoroses amb la jove i bella Zinaída, esposa d’un altre funcionari.
Les coses canviaran quan Zinaída opta per abandonar el seu home i viure en concubinat amb Orlov, i amb aquesta idea al cap es presenta un dia a casa d’aquest. Orlov, per la seva banda, no està disposat a admetre aquest canvi en la seva vida idíl·lica, i l’accepta a casa però no considera que sigui la seva responsabilitat ni que hagi d’estar per ella. I per l’altra banda aquesta entrada en escena de Zinaída provocarà també un canvi d’actitud en Stepan, que observa com Orlov la menysté i a poc a poc es va enamorant d’ella.
És en aquest punt on la novel·la fa un canvi de plantejament narratiu. La veu narradora és la de Stepan, i fins ara ens mostrava el que succeïa en aquella casa amb tot de reflexions i pensaments, però alhora per a nosaltres era un personatge desconegut, que es mantenia a l’ombra, que no acabava de decidir-se a actuar. Poc després de l’arribada de Zinaída, Stepan pren la iniciativa i comença a actuar perquè es planteja salvar la jove d’aquella situació humiliant. A partir d’aquí el conflicte està servit i la novel·la ens conduirà cap a un desenllaç sobre el qual el lector potser hi tindrà força coses a dir.
Altres dades
·
Anton Txékhov a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Anton_Tx%C3%A9khov
·
Sobre Relat d’un desconegut, per
Bernat Puigtobella: https://www.nuvol.com/llibres/petits-plaers-amb-txekhov-223407
·
Sobre Relat d’un desconegut, per
Teresa Costa-Gramunt: https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/99014/relat-dun-desconegut.html
·
Sobre Relato de un desconocido, per
Undine von Reinecke: http://lecturasdeundine.blogspot.com/2021/12/resena-relato-de-un-desconocido-anton.html
·
Obres d’Anton Txékhov al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/atxekhov/atxekhov/1%2C2%2C296%2CB/exact&FF=atxekhov+anton+pavlovitx+++++1860+++++1904&1%2C291%2C
Sílvia Romero
Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
La mort d’Ivan Ilitx de Lev Tolstoi
(traducció: Francesc Payarols)
Tertúlia de divendres 14 d’abril de 2023
En una primera ronda d’opinions ja hem constatat la valoració positiva d’aquesta lectura, tot i que un parell de clubaires han manifestat certa dificultat a entrar en la narració. També, referint-me als inicis de la història, hem remarcat la duresa amb què l’autor ens mostra les reaccions dels amics davant la mort d’un camarada, d’un company de feina... I relacionat amb aquestes actituds el que hem destacat és la hipocresia imperant en la societat i, de retruc, en l’individu.
Un altre aspecte que hem comentat en diverses ocasions al llarg de la tertúlia és el caràcter modern de la novel·la. Per una banda a nivell tècnic per l’ús d’una estructura narrativa que ens planteja, en un inici, la mort d’Ivan Ilitx, i a partir d’aquí veurem com hem arribat a aquesta situació. Però per l’altra banda també a nivell conceptual, perquè les reflexions que fa el protagonista, les preguntes que es planteja, les respostes que ell mateix prova d’oferir-se, i la psicologia dels personatges que l’envolten, no s’allunyen gens del que succeeix avui en dia en situacions similars. De fet fins i tot hem comentat que és apassionant llegir les interpel·lacions que es fa Ivan Ilitx, sobretot al voltant d’una qüestió que perviu en els nostres dies: si mirem enrere, ¿hem dut la vida que volíem, o tot just la que hem pogut viure?
Quant als personatges principals que interactuen al voltant del protagonista, hem provat de definir-los amb un epítet, malgrat que aquesta manera de sintetitzar les psicologies sempre deixa diversos trets a matisar. A pesar d’aquest inconvenient hem considerat que Praskóvia Fiódorovna, l’esposa d’Ivan Ilitx, és, per davant de tot, ambiciosa; la filla l’hem qualificada de frívola; el fill adolescent com un noi desvalgut i isolat; i el servent Gueràssim com un home compassiu.
Tal com he esmentat, a partir d’aquesta adjectivació caldria dilucidar molts altres aspectes, però ens serveix per fer-nos una idea de la recepció, per part de les clubaires, d’aquests personatges.
També hem destacat el que podríem anomenar dos apartats pel que fa a la narració. Per una banda els esdeveniments que se’ns expliquen mentre Ivan Ilitx gaudeix de bona salut, on el centre temàtic recau en la família i la feina, i per l’altra banda els que se’ns mostren quan el protagonista està malalt, i en aquest apartat és quan ell ja preveu que tot està canviant i viu el que hem anomenat la mort abans de la mort.
En definitiva es tracta d’una novel·la que treballa amb mestria la psicologia dels personatges, que ens proposa una mirada aguda a l’interior de l’ànima, i que ens aboca a fixar-nos en comportaments que potser formen part de la nostra quotidianitat quan ens trobem en situacions d’acompanyament d’un malalt, i dels quals, repeteixo, potser, no en som conscients. Com seria el cas de parlar del malalt i de la seva malaltia davant del pacient i sense adonar-nos del neguit que això pot causar. O com seria el fet de plantejar-nos què pensa una persona quan sap que s’està morint.
El desenllaç de la novel·la, que no entraré a detallar, l’hem qualificat com el clímax magistral de la narració. És un final molt aconseguit que pot semblar dur, però alhora ens l’afigurem bell i elegant.
· L’autor
El 1855 va anar a Peterburg, on va entrar en contacte amb els cercles literaris. De fet aquesta etapa (1856-1862) la podríem definir com el període de recerca del propi camí, i en ella cal situar el seu interès pel destí dels camperols. És durant aquesta època quan trobem el moment culminant del seu art, tot i que va pensar a deixar la literatura i es va instal·lar a Jasnaja Pol’ana per dedicar-se, precisament, a l’educació dels infants dels camperols. La pedagogia es va convertir en una preocupació fonamental en la seva vida i s’hi va dedicar (durant el 1849, 1859-62, i els anys setanta).
El 1862 es va casar amb Sofja Andrejevna Bers, i cinc anys després va començar la publicació de Guerra i pau. A aquesta la va seguir Anna Karenina (1874-77), una narració admirable per l’anàlisi psicològica dels personatges. Però malgrat aquests èxits va intentar abandonar la literatura perquè li semblava una activitat inútil i es va dedicar al treball físic, es va fer vegetarià i cada vegada es va sentir més en contradicció amb la vida de la seva família. Aquest nou tombant es reflecteix en les obres del darrer període de la seva vida: La mort d’Ivan Ilitx (1886), novel·la que tractarem en el nostre club de lectura; Sonata a Kreutzer (1890); i El dimoni (1911). Es va tornar a interessar pel teatre, que havia abandonat de jove: El poder de les tenebres (1887) i Els fruits de l’educació (1891). La seva ideologia va trobar seguidors a tot el país i a Europa, i aquesta fama va evitar la repressió contra la seva activitat social, cada vegada més gran. Tot i que l’atac global a la injustícia del sistema de vida a Rússia el trobem en la gran novel·la d’aquesta època: Resurrecció (1899).
·
L’obra
Però la mort no se’ns presenta només en la seva relació amb el protagonista sinó que es mostra en totes, o moltes, de les seves variants possibles. D’entrada, en el primer capítol, veiem perfectament la reacció que tenen els companys en conèixer que Ivan Ilitx ha mort: hi ha la tristesa pel traspàs d’una persona propera, però també el conhort de comprovar que això passa a altri; hi ha el pesar per la pèrdua del company, però també la il·lusió o l’esperança de sortir-ne professionalment beneficiat. Per l’altra banda, mentre està malalt tothom obvia aquest destí a què es veu condemnat, ningú no en vol parlar, ningú no afronta els fets... fora del mugic Gueràssim, qui amb la seva senzillesa i humilitat li ho exposa com un pas més del simple fet de viure.
És també al llarg de l’evocació que se’ns fa de la seva vida, mentre Ivan Ilitx està malalt i recorda i evoca el passat, quan copsem la reacció de la família, sobretot de la dona, en no acceptar que ell estigui desmillorat i, el que potser el lector valorarà més execrable, en considerar que la malaltia és culpa d’ell mateix i que tot plegat només ho fa per molestar els altres.
La mort d’Ivan Ilitx és una novel·la breu que s’enlaira com un relat impressionant i colpidor.
Altres dades
·
Lev Tolstoi a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lev_Tolstoi
·
La mort d’Ivan Ilitx
a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_mort_d%27Ivan_Ilitx
·
Sobre La mort d’Ivan Ilitx, per
Enric Iborra: https://www.laserpblanca.com/la-mort-d-ivan-ilitx-enric-iborra
·
Sobre La mort d’Ivan Ilitx, per
Maria Saiz: https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/40476/sobre-mort-vida-ivan-ilitx-lev-tolstoi
·
Obres de Lev Tolstoi al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat/a?Tolstoi%2C+Lev%2C+graf%2C+1828-1910&search_code=a
Sílvia Romero
