09 d’octubre 2017

Taller “El cava a la literatura”

El passat dissabte, dins els actes del Cavatast 2017 i el Cicle Biblioteques amb DO, la biblioteca va organitzar el taller “El cava a la literatura” amb el Cava Celler Vell, a càrrec de Xavier Lluís i Marc Montserrat de Calidoscopi Cultura.


Amb la presència de Josep Maria Estruch de Caves Celler Vell i Montse Medall (regidora de Cultura).



El taller repassava les trajectòries de tres escriptors marcats per la seva addicció a l'alcohol, Ernest Hemingway, Marguerite Duras i Francis Scott Fitzgerald. Es van llegir alguns textos de les seves obres i vàrem poder veure fragments de les adaptacions cinematogràfiques.



I es van tastar tres caves molt estretament relacionats amb la literatura que es comentava en el taller, concretament Brut Reserva, Rosé i Brut Nature Reserva tots ells de les Caves Celler Vell, el cava còmplice del Cicle Biblioteques amb DO 2017/2018.








Taller familiar “La Corba, camina i recull"

El dissabte 7 d'octubre es realitza el taller familiar “La Corba camina i recull, taller de vidre naturalment creatiu” adreçat a famílies amb infants de 2 a 6 anys.

Aquest taller emmarcat dins les activitats del cicle “Biblioteques amb D.O.” , l'han pogut gaudir 15 infants,  juntament amb els seus pares, a la sala d’actes del Casal d’entitats.

Es va iniciar el taller amb la narració del conte “La Corba camina i recull”, una història protagonitzada per una artista que usa els materials més increïbles per realitzar la seva obra. Ella, amb la seva creativitat, en fa obres d'art i objectes reutilitzats. 



A continuació els nens i nenes van passar a l’acció, asseguts a terra al voltant d’un gran ventall de materials  reciclats van poder imaginar, enginyar i crear petites obres d’art.  Tots els assistents es van poder endinsar a l’aventura de reciclar i reutilitzar, per crear i recrear, i contribuir així a l’equilibri del planeta.









Per finalitzar l’activitat, tots els infants van exposar les creacions al voltant del Boti Boti, i tothom va marxar molt content amb les seves creacions.






06 d’octubre 2017

Olga Olaria guanya el 3r Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres amb "El secret de les caves Malsor"

Olga Olaria guanya el 3r Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 
amb "El secret de les caves Malsor"

D'esquerra a dreta: Glòria Bricollé, Jordi Fernando, Priscil·la Muñoz, Carme Verge, Montse Medall, Olga Olaria, Sílvia Romero i Josep Maria Estruch

El passat dimecres 4 d'octubre, durant l'acte de presentació de les activitats del Cicle Biblioteques amb D.O. es va fer públic el nom del guanyador del 3r Premi de Novel·la "Celler de Lletres", el certamen literari organitzat per la Biblioteca i dedicat a la narrativa curta relacionada amb la vinya, el vi i el cava.


En aquesta ocasió fou l'escriptora Olga Olaria Sendra qui es va endur el premi amb l'obra El secret de les caves Malsor que, com manifestava la portaveu del Jurat, Sílvia Romero, "es tracta d'una novel·la que podríem encabir-la dins del gènere negre amb certes matisacions, ja que la investigació es va trenant al llarg de l'argument, perquè els protagonistes seran posats a prova contínuament si volen sortir de l'atzucac en què es troben immersos. És una narració que avança amb un ritme intens, de vegades gairebé frenètic, on l'atzar sovint jugarà un paper important i, quant a la temàtica del vi i el cava, ens exposa un plantejament si més no innovador."

Cal esmentar que els membres del Jurat foren Montse Medall (regidora de Cultura), Sílvia Romero (portaveu del jurat i conductora del club de lectura Celler de Lletres), Glòria Bricollé (directora de la biblioteca) i les membres del club de lectura Priscil·la Muñoz i Carme Verge. Jordi Fernando (editor de l'editorial Meteora) participava amb veu i sense vot. 

Olga Olaria s'endu la dotació econòmica del premi de 500 euros i també, tal com diuen les bases, la novel·la es publicarà a través de l'editorial Meteora i es presentarà entre març i abril de l'any vinent. 








05 d’octubre 2017

Inici de curs del Club de Lectura infantil "Petits Clàssics"

Inici de curs del Club de Lectura infantil "Petits Clàssics"

El dia 28 de setembre iniciem les trobades amb el “Club de lectura Petits clàssics” al Casal d'Entitats.

Després de fer les inscripcions i donar la benvinguda a les noves famílies que s’incorporen aquest curs,  la Núria Talavera (conductora del Club) ens fa una activitat de modelatge, per saber com compartir aquestes lectures dialògiques des de casa.

L’activitat l’hem començat escoltant unes quantes pàgines del clàssic: Oliver Twist de Charles Dickens i a continuació els infants juntament amb els seus acompanyants han triat el fragment que més els hi ha agradat.

Per acabar la sessió hi ha una bona estona de reflexió al voltant dels fragments triats i els infants expliquen el per què de la seva tria i donen la seva opinió; això fa que es generi un bon debat al voltant de la lectura.


Tot un plaer escoltar la opinió d’aquests joves lectors!!


26 de setembre 2017

Tertúlia del club de lectura sobre "Anna Karenina" de Lev Tolstoi

Club de lectura CELLER DE LLETRES
(Blog de la Biblioteca)

Anna Karènina, de Lev Tolstoi

  • Tertúlia de divendres 22 de setembre de 2017 


Iniciem el curs amb una trobada intensa i que, n'estem convençudes, esdevindrà el preàmbul d'un nou cicle interessant i enriquidor del nostre Celler de lletres. I la primera baula d'aquesta cadena engrescadora té lloc al voltant d'una novel·la considerada un clàssic de la literatura: Anna Karènina, de Lev Tolstoi. Una obra que tothom reconeix amb el simple esment de la seva frase inicial: “Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.” Una obra que, tal com ha comentat una clubaire: “és un llibre gros, però també és un gran llibre”.

Molt sovint les nostres tertúlies avancen tot agafant com a base de moltes de les crítiques formals o temàtiques l'argument llegit. És a dir, que aquest fil conductor de l'acció interior i exterior dels personatges es converteix en el fonament des del qual comentem l'ambientació històrica, el detallisme descriptiu, la caracterització dels personatges, el punt de vista narratiu i tantes altres qüestions possibles. Però amb Anna Karènina, curiosament i en general, hem obviat la trama i hem passat a discutir la resta d'aspectes.

Per començar, quin és el tema que ens planteja la novel·la? En aquest sentit val a dir que, deixant de banda la història d’amor entre Anna i Vronski, hem valorat moltes altres temàtiques com a importants i nuclears dins Anna Karènina. Per exemple la crítica a una societat decadent, que és com ens dibuixa Tolstoi l'aristocràcia russa de l'època. Una crítica social que s'estén a l'àmbit laboral, i en aquest camp distingim perfectament la dicotomia que se’ns mostra entre el treball físic de les zona rurals i la desídia existent en els llocs de poder i dins el funcionariat.

Continuant encara en aquest marc social cal destacar el paper de la dona, que educada encara per complaure el marit i per moure's amb elegància en les festes i balls, comença a modificar les seves estructures i a reclamar el dret a l’educació. I aprofitem aquesta referència a l’educació per comentar un altre tema que hem debatut durant la trobada del Club: l’escolarització dels fills dels pagesos.

Si ens mantenim en l’aspecte temàtic i passant a citar un darrer punt (seria impossible detallar tot el que s’ha comentat al llarg de la trobada), potser destacaríem una certa intenció moralitzant per part de l’autor. Intencionalitat que observem en base al contrast que ofereixen les dues històries amoroses que se’ns mostren: la coneguda i esmentada entre Anna i Vronski, i la que es produeix entre Kitty i Levin, convertint-se en el contrapunt.

Insistim: hi ha molts altres aspectes de caràcter temàtic que s’han comentat durant la trobada, però potser és millor assenyalar altres qüestions. Per exemple el tractament psicològic dels personatges, treballat amb detall i coherència, que ens permet seguir cadascun d’ells a través de les seves accions i, sobretot, a través dels seus pensaments, reflexions i sentiments. La seva evolució mereixeria tot un altre apartat. Des de la transformació que llegim en la protagonista, la pròpia Anna Karènina, fins a la jove Kitty, passant per personatges secundaris (però intensos) com podrien ser Dolly o el mateix Karenin.

Tal com veureu més avall, en la breu ressenya de la novel·la, ens trobem davant d’una obra al voltant de la qual resulta més senzill elaborar un llarg estudi crític que no pas un breu resum d’aspectes destacables. Per això, en aquesta ocasió més que mai, ens trobem amb la sensació de no poder plasmar la multiplicitat de comentaris i intervencions manifestades en el Club de lectura.

Potser només afegir, molt breument, que malgrat el títol ens guiï cap a una protagonista dona, la majoria de clubaires consideren que aquesta novel·la pertany a Levin. També assenyalar alguns dels passatges o idees que han estat a bastament comentades com a impactants en uns casos, poètics en d’altres, o curiosos: la duresa de vida que implica la hipocresia social; la intensitat narrativa de la mort de Nikolai; el viatge a Itàlia d’Anna i Vronski, i la seva relació amb l’art; les reflexions penetrants i severes de Levin per una banda i de Karenin per l’altra; els vincles literaris que podem establir amb altres grans obres amb una temàtica base similar (La Regenta, Madame Bovary, Laura a la ciutat dels sants, Pilar Prim); el domini del ritme narratiu per part de l’autor, en contraposar dues històries d’amor d’una evolució tan diferent; alguns recursos emprats en la novel·la i que s’adiuen amb eines narratives ben actuals (el símbol del tren seria el més exemplificador).

En definitiva, Anna Karènina és una obra mestra i una bona novel·la per inaugurar el nostre curs.

  • L’autor

Escriptor rus (1828-1910), provenia de família noble i va rebre una educació acurada. Va estudiar àrab i turc, i més tard va cursar estudis jurídics. Es va lliurar a una intensa vida social fins que va anar a viure al Caucas amb el seu germà Nikolai, on va escriure la seva primera novel·la: La infantesa (1852). D’aquesta estada al Caucas, on va lluitar contra els nadius, i de la seva experiència a la guerra de Crimea, en va extreure el contacte directe amb els soldats russos i amb la realitat de la guerra, un fet que va analitzar i denunciar a Relats de Sebastopol (1855-1856), i que també apareix a Els cosacs (1863).

El 1855 va anar a Peterburg, on va entrar en contacte amb els cercles literaris. De fet aquesta etapa (1856-1862) la podríem definir com el període de recerca del propi camí, i en ella cal situar el seu interès pel destí dels camperols. És durant aquesta època quan trobem el moment culminant del seu art, tot i que va pensar a deixar la literatura i es va instal·lar a Jasnaja Pol’ana per dedicar-se, precisament, a l’educació dels infants dels camperols. La pedagogia es va convertir en una preocupació fonamental en la seva vida i s’hi va dedicar (durant el 1849, 1859-62, i els anys setanta).

El 1862 es va casar amb Sofja Andrejevna Bers, i cinc anys després va començar la publicació de Guerra i pau. A aquesta la va seguir Anna Karènina (1874-77), una narració admirable per l’anàlisi psicològica dels personatges. Però malgrat aquests èxits va intentar abandonar la literatura perquè li semblava una activitat inútil i es va dedicar al treball físic, es va fer vegetarià i cada vegada es va sentir més en contradicció amb la vida de la seva família. Aquest nou tombant es reflecteix en les obres del darrer període de la seva vida: La mort d’Ivan Ilitx (1886); Sonata a Kreutzer (1890); i El dimoni (1911). Es va tornar a interessar pel teatre, que havia abandonat de jove: El poder de les tenebres (1887) i Els fruits de l’educació (1891). La seva ideologia va trobar seguidors a tot el país i a Europa, i aquesta fama va evitar la repressió contra la seva activitat social, cada vegada més gran. Tot i que l’atac global a la injustícia del sistema de vida a Rússia que trobem en la gran novel·la d’aquesta època, Resurrecció (1899), va ser la causa de la seva excomunió.

  • L’obra

Anna Karènina és d’aquelles obres al voltant de les quals resulta més senzill elaborar un llarg estudi crític que no pas una breu ressenya, perquè: quins aspectes triar de tota l’amalgama que hi trobem a nivell formal i temàtic?

Per situar-la dins l’obra de Tolstoi, cal dir que la novel·la va començar a aparèixer el 1875 en diversos lliuraments per al diari Ruski Vestnik, però no va ser editada en format llibre fins el 1877. Per l’altra banda, malgrat publicar-se després d’una colossal obra com va ser Guerra i pau, l’autor sempre va considerar Anna Karènina com la seva primera autèntica novel·la. I si anem més enllà de la trajectòria de Tolstoi i situem l’obra dins la història de la literatura, l’hem de col·locar com un clar exemple del realisme (segona meitat del segle XIX).

En una primera aproximació a la novel·la trobem una gran història d’amor al si de l’alta societat russa. Però aquest enamorament entre Anna i Vronski és el pretext per mostrar-nos un complex entramat de relacions entre els nombrosos personatges. Des de la parella que serveix de contrapunt o de fals mirall (formada per Levin i Kitty), fins a la freda intel·lectualitat de Serguei Ivànovitx o l’asèptica emotivitat d’Alexiei Alexàndrovitx, tot passant per l’oportunisme vividor Stepan Arkàdievitx. I aquesta xarxa de personatges es converteixen en el microcosmos d’un detallat mosaic de la societat russa de l’època.

L’opulència de les classes socials altes enfront de la misèria en què viuen els camperols; la dicotomia entre l’ambient urbà i cosmopolita enfront de l’ambient rural (basat en la valoració del treball físic i l’amor per la natura); la política i els politicastres; l’educació dels infants; la guerra... Tots aquests són uns quants dels molts temes que podem trobar, també, en la lectura d’Anna Karènina.

Una obra, per l’altra banda, on cal destacar el tractament psicològic dels personatges, les seves lluites internes, les reflexions i pensaments. Sense oblidar diversos jocs simbòlics amb què Tolstoi juga, des d’un plantejament estilístico-literari, per anar construint l’argument i conduir-nos en tot moment amb lògica i coherència (per exemple, l’element del tren). En definitiva, un clàssic ben actual que cal llegir i rellegir.

Altres dades


·         Lev Tolstoi a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lev_Tolstoi
·         Anna Karènina a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Kar%C3%A8nina_(novel%C2%B7la)
·         Anna Karènina (crítica a blogs): http://www.devoradoradelibros.com/2014/01/anna-karenina-lev-n-tolstoi.html
·         Anna Karènina al cinema: https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stext=karenina
·         Anna Karènina a PTVcordoba (youtube): https://youtu.be/I9R_LJZ52bU

Sílvia Romero


22 de setembre 2017

Diari del trasllat - primera quinzena de setembre

Comencen les tasques de trasllat dels mobles

Un cop tenim tot el fons de la biblioteca encaixat i preparat per a reubicar-lo a la Plaça Nova, comencen les tasques de trasllat del mobles.

Prestatgeries, taulells, bucs, expositors, taules i cadires que estan en perfecte estat i es podran aprofitar a la nova biblioteca.








05 de setembre 2017

Diari del trasllat - segona quinzena d'agost

Un cop hem tancat el servei de Bibliopiscina reprenem les tasques de preparació del trasllat del fons de la biblioteca.

Ara és el moment d'encaixar tots els llibres de la secció d'autoaprenentatge de llengües, que els hem deixat pel final degut a que és un fons complex que inclou llibres, quaderns, llibres d'exercicis i molt material d'acompanyament en diferents formats.








Un cop hem tingut tot el fons de llengües xipat, gravat i encaixat, és el torn de fer el mateix amb el fons audiovisual. Comencem amb els DVD de cinema, documentals i sèries televisives, uns 1.500 DVD!





I just el darrer dia d'agost, tanquem la caixa número 600. 



Encarem el mes de setembre amb les tasques pendents d'encaixar el fons de música i pràcticament ho tindrem tot a punt per traslladar les caixes al nou edifici de la Plaça Nova. 

Esperem començar a treballar-hi quan comenci el curs i ben aviat poder obrir el servei, ja que tots en tenim moltes ganes. De seguida que tinguem data concreta d'obertura, us ho farem saber. 

Mentrestant, que tingueu bones Fires!