28 de febrer 2021

Noves recomanacions literàries de llibres del nostre nou centre d'interès "Punt de gènere". "La mujer invisible" de Caroline Criado Perez

Encetem un nou espai de recomanacions literàries dedicades al nostre nou centre d'interès, el "Punt de gènere".

Aquest és un espai de la biblioteca on podreu trobar llibres que tracten sobre diferents  temes d'igualtat de gènere, com el feminisme, noves masculinitats, cultura LGTBQ+, violència de gènere, nous models relacionals...etc. 


Avui recomanem l'assaig "La mujer invisible" de Caroline Criado Perez, editat per Seix Barral al 2020.




"El dia 24 d'octubre del 1975 es recorda a Islàndia amb el nom del "divendres llarg". Al supermercats del país es va esgotar ràpidament el menjar precuinat i els homes es van emportar els nens a la feina. Què va passar? Doncs el 90% de les dones aquell dia havien fet vaga. I no només vaga de les seves feines remunerades sinó també vaga de les feines de cura...aquest fet va servir a les dones islandeses per visibilitzar la seva prèsencia i al 1976 Islàndia va aprovar la seva primera Llei d'Igualtat de gènere".

Això és el que ens explica Caroline Criado Perez al llibre "La mujer invisible. Descubre cómo los datos configuran un mundo hecho por y para los hombres", assaig editat per Seix Barral al 2020 i premiat per la Royal Society britànica com el millor llibre de ciència del 2019.

Com és possible, es demana l'autora, que més de la meitat de la població mundial encara sigui considerada "invisible" als ulls de la societat? Per contestar a aquesta pregunta l'autora analitza diferents dades i li busca un patró. I la resposta que troba es diu escletxa de dades de gènere. I què entèn l'autora quan parla de dades de gènere? Doncs que sempre s'ha considerat el masculí com el patró neutre i universal. Per aquest motiu, per exemple, a les oficines a l'estiu la temperatura de l'aire condicionat està regulada en la temperatura basal masculina i les dones s'han de portar una jaqueta. 

Quan es canvia una perspectiva que fins al moment s'havia considerat universal i es comencen a llegir les dades o l'absència d'ells, diu l'autora, es poden millorar aspectes de la societat per a tothom.  Un exemple d'això és el que va passar a un poble suec el 2011, quan es va decidir canviar l'ordre de retirada de la neu dels carres de la ciutat començant pels carrers peatonals i petits i acabant per les grans carreteres. Aquesta decisió va fer rebaixar les estadístiques d'accidents i de caigudes degudes al gel d'un terç amb respecte a l'any anterior. Per primer cop es va tenir en compte una altra perspectiva de mobilitat, no només associada al cotxe particular, sinó també a les rutes de transport públic i peatonals, majoritàriament utilitzades per dones. 

Recomanem doncs el llibre La mujer invisible perquè amb exemples, dades i raonaments ens adonarem de com, des de sempre, la nostra societat ha estada pensada, construïda i vinculada al patró masculí com si aquest fos universal i neutre, ignorant les exigències i les necessitats de més de la meitat de població mundial. 

L'autora

Caroline Criado Perez és una periodista, activista i feminista britànica. Va néixer a Brasil al 1984 de pare argentí i mare anglesa. Va oposar-se a l'eliminació de l'única dona dels bitllets britànics i la seva campanya va fer que el Banc d'Anglaterra publiqués la imatge de la escriptora Jane Austen als bitllets de 10 lliures el 2017. Aquesta campanya li va portar nombrosos atacs d'odi i d'assetjament  al seu compte de Twitter, cosa que va fer que l'empresa plantegés millores als seus pocediments de denúncia. 

 



24 de febrer 2021

Concurs literari infantil 2021 - "Una aventura per la prehistòria: com era el Penedès fa 16 milions d’anys"


Ja hem donat el tret de sortida del certamen en què participen els/les alumnes de 4t de primària! És un certamen literari anual organitzat per la Biblioteca des del 1998. 

Enguany el lema del concurs és “Una aventura per la prehistòria: com era el Penedès fa 16 milions d’anys”... 

I és que fa molts anys, el sadurninenc Toni Adell va fer un gran descobriment a la muntanya de Subirats. En Toni passejant pel bosc va trobar alguns ossos fossilitzats; aquesta troballa es va disposar al Museu de Geologia de Barcelona. Després d'un estudi minuciós per part dels paleontòlegs, es van identificar les restes com a part del crani d’un animal molt corpulent similar a un senglar que va viure fa uns 16 milions d'anys. Al llarg dels anys, en aquest indret s'hi han fet diverses excavacions i actualment s’hi pot visitar el jaciment paleontològic dels Casots (Subirats). És un lloc de referència europeu per l'estudi del Miocè inferior. 

Els alumnes de 4t d'Educació Primària enguany s'han d'imaginar que viatgen cap el passat prehistòric del jaciment dels Casots, on el Toni Adell va trobar les restes, i escriure un conte explicant una gran aventura. Els nens i nenes en el seu relat han de descriure les seves vivències, el paisatge que hi havia en aquell moment, quins animals habitaven els boscos, de quines plantes s'alimentaven, quina vegetació i quins rius o llacs hi havia... 



El lliurament de premis està previst entre els dies 26 i 28 de maig. Enguany a causa de la situació de pandèmia de la Covid-19 pot ser que celebrem un acte presencial o virtual, depenent de la situació. 

Hi haurà un premi per a la millor redacció de cada classe participant, 11 en total.

Agraïm molt als infants que estan escrivint els relats, per la seva participació, i també al jurat del concurs: 

- un mestre representant de cada escola,

- els representants de les regidories de Normalització i Educació, 

- la regidora de Cultura

- i (enguany com a jurat expert) el sadurninenc Toni Adell i Grau, aficionat a la paleontologia i descobridor del jaciment dels Casots

 

19 de febrer 2021

Crònica de la quarta trobada del Club de Lectura Juvenil del 18/02/2021

 

Quines són les vostres manies lectores? Avui al Club de Lectura Juvenil n’hem compartit unes quantes. Tot ha començat quan parlàvem de la fantàstica portada de la lectura del mes (la qual ens ha agradat força, tot i que els primers capítols són una mica lents i confusos): “La veu de les ombres” de Frances Hardinge, il·lustrada per Aitch. Ens encanten les portades que inclouen pistes sobre la trama, com petits trencaclosques!



Frances Hardinge és una espcriptora infantil britànica. Ha guanyat diversos premis com el Branford Boase Award o Costa Book Award. La veu de les ombres (l’obra que hem llegit) ha guanyat el premi Alba 2020 a la millor novel·la fantàstica per a joves traduïda al català .

 

Sí, tal i com deia un dels nostres membres, és cert que els llibres no s’han de jutjar per la portada... però tots ens hem declarat culpables d’haver-nos deixat guiar per les primeres impressions alguna vegada! Al capdavall, les portades normalment són el que crida més l’atenció i ens anima a llegir la sinopsi d’un llibre.







 

I ai, les sinopsis! O són d’allò més confuses i creen expectatives que després no compleixen, o desvetllen mitja trama! Argh! Hem estat d’acord en que l’ideal seria escriure sinopsis molt curtes que no fessin spoilers i acompanyar-les de paraules clau, com per exemple: #aventures #màgia #amistat #viatges etc

 

I ja no parlem dels llibres que tenen errors d’enquadernació, o que arriben amb les pàgines doblegades... quina ràbia! A més, també hem reivindicat la feina dels correctors (que sovint passa desapercebuda, però és cabdal!). És a dir, els professionals que s’asseguren que els llibres no tinguin errors ortogràfics ni tipogràfics (com quan falten lletres en algunes paraules).  A vosaltres us ha passat alguna vegada?

 

En fi, un cop hem compartit els nostres maldecaps lectors, també hem aprofitat per recomanar-nos algunes de les darreres lectures que ens han entusiasmat, com la saga Woodwalkers de Katja Brandis o Les esbojarrades aventures de la Mabel Jones de Will Mabbitt.


 El proper llibre que llegirem al club és Kamal i els alfabetistes d’Àngel Burgas i la sinopsi diu així:

Com poden conviure, en una història urbana, alemanys, turcs, ocupes, monstres, punks, il·luminats, nazis, àngels, ressuscitats, obsesos, ballarins de Bollywood i l’antic alfabet otomà? Doncs aquí ho fan! En aquesta trepidant aventura entre Istanbul i Berlín; mitjançant un mosaic de cultures i un collage de maneres de veure i viure la vida; a través d’un ritme endimoniat, a base d’humor, ironia i riallades, amb transformacions, violacions de domicili i fins i tot teories sobre la fi de l’univers.

La vida familiar, la vida alternativa, les diferents religions, la història del poble alemany i els éssers amb poder malèfic es donen la mà en les peripècies d’en Kamal, un noi de tretze anys al qual se li encomana una missió: salvar el món.


 

Som-hi dons! Ens ajudeu a salvar el món amb el Kamal?

 

Mx

17 de febrer 2021

Bases del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2021

 






PREMI DE NOVEL·LA CURTA 
CELLER DE LLETRES 2021


En el marc del projecte "Biblioteques amb DO", una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu dinamitzar l’espai bibliotecari amb activitats i propostes que volen respondre a les diferents necessitats del territori i, com els bons vins, crear-se la seva pròpia denominació d'origen, neix el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES, una convocatòria de certamen literari organitzada per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.

 

BASES: 

1. Poden participar en el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2021 obres de narrativa inèdites i escrites en català. El gènere ha de ser el de novel·la i s’accepten tots els subgèneres (fantasia, drama, thriller, terror, humor, ciència-ficció...) i ubicació de la història (qualsevol espai del món). La trama o el tema ha d’estar íntimament relacionada amb el món del vi o del cava (vinya, història, sagues familiars, elaboració de productes, sommeliers i enòlegs, bars i restaurants...).


2. S’hi poden presentar persones majors de 18 anys, amb un màxim de dos originals per participant. Queden exclosos els membres del Club de Lectura Celler de Lletres i l’equip de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.

 

3. L’extensió de les obres haurà de ser d’un mínim de 80 pàgines i un màxim de 100 pàgines, escrites amb Arial o Times New Roman 12, interlineat 1,5 i una configuració de pàgina aproximadament de 30 línies per 70 espais. Les pàgines hauran d’estar numerades.


4. Els originals que no compleixin les condicions del punt anterior seran desqualificats.

 

5. El termini de presentació d’originals s’obrirà el 1 d’abril de 2021 i es tancarà el 30 d’abril de 2021. Totes les obres han de ser trameses per correu electrònic a l’adreça premicellerdelletres@santsadurni.cat seguint aquestes instruccions:

 

En l’apartat “Assumpte” es farà constar el nom del premi al qual s’opta: “Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2021”. En el cos del missatge es farà constar, únicament, el nom del premi, el títol de l’obra, i el pseudònim.

 

L’original que opta al premi s’adjuntarà a aquest missatge en format PDF. Aquest document annex tindrà com a títol el mateix de l'obra.

 

En un altre document adjunt, també en format PDF, es faran constar les dades de l’autor o autora: nom i cognoms, adreça postal, adreça electrònica, i telèfon. Aquest document tindrà com a nom la paraula “PLICA” seguida del títol de l’obra.

 

Una persona que no és membre del jurat rebrà els originals, confirmarà la correcta recepció dels documents, i garantirà l’anonimat dels autors o autores.

 

6. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions o ampliacions. Per altra banda, les obres no poden estar presentades a cap altre premi o certamen pendent d’adjudicació ni tenir compromesos els drets d’edició.

 

7. El premi consistirà en l’edició de l’obra guanyadora sota el segell d’Edicions Saldonar, amb qui el guanyador signarà el corresponent contracte d’edició. Així mateix l’autor o autora rebrà una dotació econòmica de 500 euros, 25 exemplars del llibre editat i un lot de productes de la població.

 

8. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant el mes d’octubre de 2021. I en cas que així ho consideri, el jurat podrà declarar el premi desert.

 

9. L’autor de l’obra premiada es compromet a assistir al lliurament de premis de la present convocatòria i també a la tertúlia del Club de Lectura CELLER DE LLETRES i del Club de Lectura SEGONA FERMENTACIÓ d’octubre de 2022, sessió en què es comentarà la seva obra dins els actes previstos en el projecte “Biblioteques amb DO”.

 

10. El Jurat, que estarà format per membres del Club de Lectura CELLER DE LLETRES, de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

 

11. Els originals no guardonats seran destruïts.

 

12. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se’n deriven.

 

Sant Sadurní d’Anoia, gener de 2021




 


 


 





16 de febrer 2021

"El fill de l'acordionista" de Bernardo Atxaga, la novel·la comentada al club de lectura Celler de Lletres del mes de febrer

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

El fill de l’acordionista de Bernardo Atxaga

(traducció: Pau Joan Hernàndez)

   Tertúlia de divendres 12 de febrer de 2021

El setembre de 2018 en el Club de lectura Celler de lletres vam comentar Patria, de Fernando Aramburu, i ja en aquell moment, com a conductora, em vaig plantejar que seria interessant programar, per a més endavant, una novel·la que també es mou al voltant del conflicte armat a Euskadi, El fill de l’acordionista de Bernardo Atxaga, amb la idea d’apreciar dues visions diferents d’aquest plantejament temàtic.

La intenció no era establir una comparativa entre ambdues obres, sinó poder valorar, precisament, la importància de la veu narradora i del punt de vista adoptat en el moment de la creació literària, ja que aquests aspectes són els que marquen el to de la novel·la.

La trobada l’hem hagut de celebrar de nou per videoconferència i les clubaires que s’han pogut connectar han compartit la seva valoració lectora en una primera ronda d’opinions. Una primera ronda que ha estat plenament positiva en la seva majoria. Com a molt, si s’ha remarcat algun aspecte concret que no ha satisfet al cent per cent, aquest seria, per part d’un parell de membres del club, les descripcions detallades que ens ofereix l’autor.

Referent a aquestes descripcions alguna veu ha comentat que en algun passatge li han resultat sobreres o gratuïtes. Però, com sol passar en aquests casos, allò que a unes lectores no ha complagut, a d’altres els ha entusiasmat. Just per aquest motiu i a pesar de les dificultats amb què ens anem trobant en l’actualitat, ens continuem reunint, mes rere mes, per celebrar el nostre club de lectura: la riquesa de compartir i debatre és un bé escàs que cal preservar.

Hem considerat que, malgrat focalitzar l’acció en el seguiment de la vida de David, que és el fill de l’acordionista que dona títol a l’obra (una designació, però, que a ell li pesa), es tracta d’una novel·la coral perquè ens mostra el dibuix de la societat basca en uns anys molt complicats (des dels cinquanta fins als setanta del segle passat). Un retrat que, alhora, explica el franquisme vist des de la perspectiva dels fills d’aquells que van lluitar a la guerra del 36: els hereus d’una situació en la qual es van implicant i que, com ha comentat una clubaire, uns ho fan amb ple coneixement i d’altres s’hi troben immersos.

A parer de les clubaires també ha estat interessant el reflex de la vida rural que el protagonista estima i per la qual se sent atret des de menut: és una de les seves primeres mostres d’amor per la terra. Un estil de vida que li aporta el contacte amb els anomenats “pagesos feliços”, persones tan diferents a les del seu cercle habitual i proper i que, alhora, l’omplen més. És ja de ben jove quan comença a adonar-se de les diferències lèxiques entre un i altre grup, la utilització d’un vocabulari distint en un o altre sector. I aquest serà l’inici del seu amor per la llengua. Un aspecte, per l’altra banda, que més endavant, quan viu al ranxo de Califòrnia, intenta traslladar a les seves filles tot enterrant paraules en èuscar en les caixetes de llumins. Per preservar la memòria.

I és que la memòria és un altre dels grans temes que trobem a la novel·la i que hem comentat en diverses ocasions al llarg de la tertúlia. Perquè David, en veure que el món que ell coneix és a punt de desaparèixer, escriu el seu Memorial, una narració que recull les seves vivències i que el seu amic Joseba convertirà en novel·la. Aquest joc de metaliteratura, aquest recurs dels palimpsest, ha estat considerat com un gran valor narratiu perquè ens permet apropar-nos a la vida de David des de dues perspectives, tot disposant, en ocasions, de la versió recordada i de la versió ficcionada.

Tot parlant, també, de l’estructura narrativa amb què l’autor ens presenta la història de la novel·la, aquesta alternança sovintejada entre passat i present, aquest joc continu de l’ús del flashback, també ha estat valorat positivament. De fet una clubaire ha comentat que gràcies a ell la lectura va obrint moltes i diverses expectatives.

Més enllà d’aquesta alternança entre passat i present s’ha remarcat l’estil d’escriptura sense la divisió en capítols “clàssics”. I també s’ha considerat que hi ha un punt d’inflexió, un moment en què es produeix un canvi que, majoritàriament, ha estat considerat una mica brusc: quan tot d’una trobem David ja immers en la lluita activa al costat, entre d’altres, de Joseba. En aquest sentit també hem ressaltat que és just en aquest moment quan David comença a compartir el protagonisme amb el seu amic Joseba. O si ho preferiu, quan Joseba inicia el seu paper com a amic de l’ànima de David, un rol que, de fet, ja havia estat insinuat en base a les llistes de “persones estimades” que elabora David quan és nen o adolescent.

També hem assenyalat l’ús d’una simbologia que ens permet ubicar-nos en una època ben concreta només amb l’esment d’un objecte precís, com seria el cas, per citar un exemple, de l’antiga llibreta escolar “goril·la”. I al costat d’aquest aspecte, d’altres que ben sovint prenen força o protagonisme: la història de “l’americano”, l’existència de l’amagatall, la capacitat d’entendre amb els segons ulls, els silencis, l’amistat incondicional, l’amor, la família, fins i tot el sentiment de culpa... Tot plegat va configurant aquest entramat que es mou al voltant de la vida de David però que, alhora, exposa altres existències ben riques i interessants.

I per anar acabant comentar que frases com “mai no va ser més a prop del paradís que quan va viure en aquest ranxo”, “la vida és el més gran, qui la perdi ho ha perdut tot”, són algunes de les que hem llegit en veu alta per remarcar la bellesa i el missatge que aconsegueix transmetre l’autor. Per tant, i en resum, El fill de l’acordionista de Bernardo Atxaga és una novel·la ben recomanable per programar en clubs de lectura.

       L’autor

Bernardo Atxaga és el pseudònim de l’escriptor basc José Irazu Garmendia (1951). Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Bilbao, és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca i, sobretot, un apassionat de la literatura que ha demostrat, amb les seves obres, que es pot ser universal escrivint en eusquera.

De fet és l’escriptor en llengua basca més traduït i premiat de tots els temps, i entre els diversos reconeixements obtinguts podem ressaltar: el Premi Euskadi (1989, 1997, 1999), el Premi Nacional de Narrativa (1989), el Premi Milepages (1991), el Premi Tres Coronas de los Pirineos Atlánticos (1995), el Premi Eusko Ikaskuntza (2002), el Premi Cesare Pavese de Poesia (2003), o el Premi de la Crítica Española (1978, 1985, 1988, 1993, 2003).

La seva entrada a la literatura va tenir lloc el 1972, amb un text en una antologia d’escriptors bascos. Quatre anys més tard publicaria el seu primer relat, Ziutateak (Sobre la ciutat), i un parell d’anys després la seva primera antologia poètica,  Etiopia (Etiòpia).

En novel·la podem destacar: L’home sol (1993), on un grup terrorista que acaba de cometre diversos atemptats al País Basc busca refugi en un hotel als afores de Barcelona; Aquells cels (1995), centrada en l’experiència d'una dona basca que acaba de sortir de la Presó Model de Barcelona; El fill de l'acordionista (2003), novel·la que tractarem en el nostre club de lectura; i Set cases a França (2009), novel·la que fuig de la crònica melangiosa o de la denúncia vehement i busca, a través de l’humor i l'aventura, la metàfora que parli del costat sinistre del nostre món.

També ha escrit teatre, literatura juvenil, i narrativa curta. En aquest darrer gènere cal ressaltar Obabakoak (1988), un conjunt de relats situats majoritàriament a Obaba, una petita localitat basca completament inventada i on la fantasia i la realitat es confonen.

 

       L’obra

La novel·la s’inicia quan Joseba, un dels personatges principals, recorda una anècdota de setembre de 1957, quan encara era un nen: va fer que David –amic, company de classe, i l’altre personatge principal–, toqués l’acordió a l’escola del poble (País Basc). Perquè David era aquest “fill de l’acordionista” que s’esmenta en el títol. Però en el moment de fer aquesta evocació ens trobem en el mes de setembre de 1999. Han passat quaranta-dos anys i Joseba és a Califòrnia, al ranxo del seu amic David, perquè aquest acaba de morir. A partir d’aquest passatge començaran a succeir-se tot un seguit d’informacions, històries i nous personatges que consolidaran la narració del que ha estat la vida de David.

Hi trobem la infantesa, amb una sincera predilecció per apropar-se al món rural; la joventut, amb els dubtes i les descobertes sobre tot el que va passar al poble durant la guerra i, més endavant, amb un clar compromís polític i activista. La maduresa, ja a Califòrnia i al costat de la seva parella, Mary Ann, amb qui construeix la seva família.

Però David mor massa jove i deixa unes memòries escrites: Memorial. Les que el seu amic Joseba, excompany de lluita, llegeix i converteix en novel·la. Per tant cal remarcar, en aquest sentit, que El fill de l’acordionista el que planteja és un joc metaliterari perquè podríem considerar que ens mostra un palimpsest, és a dir, un text escrit al damunt d'un altre. I Joseba tractarà el Memorial amb tacte i respecte perquè va ser escrit, originàriament, per una persona estimada. D’aquesta manera el lèxic tindrà una enorme importància en la novel·la, pel que acabo de comentar, però també per l’homenatge que David ret en tot moment a la "vella llengua" (l'èuscar).

L’amor a la terra i a la llengua serà un dels temes que apareixen al llarg de la lectura, com també ho serà la memòria històrica, l’enyorança, l’amistat, l’amor, la família, la mort... I tot plegat amb una estructura narrativa que es mou en un continu joc de flashback i que ens presenta els fets en base a petites peces d’un trencaclosques que anem confegint a mesura que llegim.

 

Altres dades

       Web oficial de Bernardo Atxaga: https://www.atxaga.eus/es

       Bernardo Atxaga a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernardo_Atxaga

       Sobre l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, a la Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/El_hijo_del_acordeonista_(pel%C3%ADcula)

       Sobre El fill de l’acordionista al suplement Cultura, El País: https://elpais.com/diario/2004/06/06/cultura/1086472804_850215.html

       El fill de l’acordionista (novel·la) al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=fill+de+l%27acordionista&searchscope=171&submit=Cercar

       L’adaptació cinematogràfica al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=t&searcharg=hijo+del+acordeonista&searchscope=175&sortdropdown=-&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=tfill+de+l%27acordionista



Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com