18 de gener 2018

Club de lectura CELLER DE LLETRES "Em dic Lucy Barton"

Club de lectura CELLER DE LLETRES  Em dic Lucy Barton, d’Elizabeth Strout
(traducció: Esther Tallada)

Tertúlia de divendres 12 de gener de 2018 
Iniciem les tertúlies del Celler de lletres de 2018 celebrant la nostra reunió en una de les sales de la nova Biblioteca, inaugurada el passat dissabte 27 de novembre, cosa que ens agrada en especial perquè frisàvem per trobar-nos en aquest tan esperat espai.


La novel·la que comentem, Em dic Lucy Barton, d’Elizabeth Strout, ha resultat ser una lectura a bastament tertuliable. I faig aquesta afirmació perquè la discussió ha posat de manifest una gran diversitat de criteris al voltant de l’argument, la temàtica, i l’estil amb què està escrita (per esmentar només alguns dels aspectes tractats). Em cal afegir, per aclarir tal sentència, que en general la valoració de lectura ha estat positiva.

Quant a l’argument, en alguns casos la novel·la s’ha vist com una descripció del que moltes vegades anomenem “l’Amèrica profunda”, aquestes regions i espais estatunidencs d’ambientació rural on destaca l’aïllament dels seus pobladors. En altres casos s’ha considerat que el pes argumental recau en la relació mare-filla, amb la dualitat de sensacions que ha despertat aquesta exposició. I també, òbviament, altres clubaires han fet una lectura en clau de biografia.

Aquest aspecte de la biografia ha fet que ens plantegéssim, malgrat sigui un tòpic habitual, quins elements de la ficció poden coincidir amb la realitat de l’autora. Però sabem, per la roda de premsa que va fer Elizabeth Strout a Barcelona precisament amb motiu de la presentació del llibre, que som davant una biografia ficcionada, i no pas una autobiografia.

Referent a la temàtica es fa impossible recollir totes les aportacions que han anat sorgint al llarg de la tertúlia. Entre altres coses perquè Em dic Lucy Barton, a mesura que anem passant pàgines, obre multitud de fronts: les relacions familiars i la incomunicació, la relació mare-filla i la incapacitat de mostrar els sentiments, la malaltia de la sida i l’isolament a què la societat sotmet els afectats, les seqüeles de les guerres en la moral i l’actitud dels soldats en tornar del front, la superació davant els sotracs de la vida, el pes de les arrels familiars, els silencis... i potser, sobretot, la immensa solitud en què vivim i el concepte d’amor imperfecte.

Tot just he esmentat uns quants dels temes que van plantejar les clubaires en la primera ronda de valoracions, i una qüestió que també es va comentar i repetir va ser que el fet d’abraçar tanta diversitat temàtica sense acabar d’aprofundir en cap matèria en concret, minvava la qualitat de la novel·la. Tot i que també s’ha comentat que el fet d’estar narrada en primera persona i elaborada a base de records i fragments que l’autora va exposant com si d’un trencaclosques es tractés, és el motiu pel qual no s’estén en reflexions sobre aquests temes. I encara al voltant d’aquesta discussió cal afegir que algunes veus van considerar que just aquest aspecte atorga més valor a la figura de la protagonista, Lucy Barton, que se’ns presenta com una supervivent.

Enllaçant amb la definició del caràcter de la protagonista podria estendre’m força més, ja que a unes lectores els ha despertat pena, en d’altres sensibilitat pel plaer de les petites coses, i fins i tot ha transmès pau.

Sigui com sigui, i tornant al que comentava a l’inici d’aquest succint resum de la tertúlia, Em dic Lucy Barton és una novel·la altament recomanable per a un club de lectura. Entre altres coses perquè, tal com ha dit una de les clubaires, clous la trobada amb la sensació que hem llegit llibres diferents. I això està dit amb el positivisme que implica la riquesa del debat.

  • L’autora
Escriptora estatunidenca (Portland, 1956), estudia Dret i Gerontologia a la Universitat de Syracuse i posteriorment es trasllada a Nova York. En aquesta ciutat inicia la seva carrera literària mitjançant la publicació de contes en diverses revistes literàries, com The New Yorker i The New York Times, i treballa com a professora del Màster d’Escriptura Creativa a la Queens University de Charlotte (Carolina del Nord).

La seva primera novel·la, Amy & Isabelle, veu la llum el 1998, i amb ella guanya el premi per a primeres novel·les del diari Los Angeles Times (1999), i queda finalista dels premis Pen/Faulkner i Orange (2000). La segona novel·la apareixerà al cap de vuit anys, Abide with me, i esdevindrà un bestseller. Tot just dos anys més tard, el 2008, publica la següent novel·la, Olive Kitteridge, que és guardonada amb el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció (2009) i obté el Premi Llibreter a Catalunya (2010). Encara la seguiran dues novel·les més: Els germans Burgess (2013) i la que tractarem en el nostre Club de lectura, Em dic Lucy Barton (2016).

Recentment, però, ha sorprès als seus lectors amb la publicació d’un recull de contes, gènere que ja havia treballat en els seus inicis: Tot és possible (2017). En ell explora un ampli ventall d’emocions humanes mitjançant les petites tragèdies d’aquelles persones que intenten entendre’s a elles mateixes i als altres. A més, al recull Tot és possible, retrobem Lucy Barton, la protagonista de la seva última novel·la, quan viatja al poble per visitar els seus germans al cap de disset anys d’absència.

  • L’obra
Ens trobem davant una d’aquelles novel·les que presenta una història en aparença quotidiana i senzilla, però amb una temàtica subtil i profunda. Se’ns narra la vida de Lucy Barton tot agafant com a punt de partida i referència les setmanes en què està ingressada a l’hospital. La protagonista està casada i té dues filles, encara petites, a qui troba molt a faltar durant aquests dies. I per la seva banda, el marit, sempre molt enfeinat, la passa a veure molt de tard en tard.

És per això que l’home truca a la mare de Lucy: per demanar-li ajuda. I la dona, sense pensar-s’ho dues vegades, viatja des del petit poble on viu fins a la ciutat per tal de fer costat a la filla, s’instal·la a l’habitació de l’hospital i li dona conversa. Parlar de futilitats i, sobretot, escoltar-li la veu, per a Lucy és suficient per crear-li un clima de pau, de record, i també, en ocasions, de tensió.

Les converses, i sobretot els pensaments i evocacions de Lucy, ens mostraran com ha estat la seva vida: la infantesa pobra i sense afecte, les riotes dels altres nens just per la seva misèria, els estudis a la Universitat i el conseqüent allunyament del nucli familiar, la coneixença amb l’home que es convertirà en la seva parella, els inicis en el món de l’escriptura...

Però més enllà d’aquesta seqüència d’imatges, sovint exposada de forma fragmentària i que conformen una biografia, el que també hi trobem és la valoració i riquesa dels petits detalls, la solitud i la imperfecció de l’amor, l’emmirallament davant d’altres vides per tal d’amagar-nos de la nostra, el silenci i la incomunicació... Perquè el punt de referència és la vida de Lucy Barton, però a través d’ella ens n’arriben moltes més, de vides, convertint la novel·la en un òptim ventall de descripció de comportaments.

Altres dades
·         Web oficial d’Elizabeth Strout: http://www.elizabethstrout.com/
·         Elizabeth Strout a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Strout
·         Em dic Lucy Barton, ressenya a Vilaweb: https://ontinyent.vilaweb.cat/noticies/em-dic-lucy-barton-delizabeth-strout/
·         Entrevista a l’autora sobre la novel·la (youtube): https://youtu.be/bMl8kgzKmqE

Sílvia Romero


22 de desembre 2017

HORARI D'OBERTURA DE LA BIBLIOTECA DURANT LES FESTES DE NADAL, CAP D'ANY I REIS

La biblioteca obrirà:
matins dels dies 28 i 29 de desembre i 4 i 5 de gener
tardes dels dies 27, 28 i 29 de desembre i 2, 3, i 4 de gener

Us desitgem bones festes !!!

07 de desembre 2017

Club de Lectura Celler de Lletres, resum de la tertúlia sobre "L'acabadora" de Michela Murguia


Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca



L’acabadora, de Michela Murgia

(traducció: Mercè Ubach)



  • Tertúlia de divendres 1 de desembre de 2017 

Ens trobem davant una d’aquelles novel·les que, com solem dir en els clubs de lectura, és “tertuliable”. Perquè L’acabadora, de Michela Murgia, a més de ser una obra que es llegeix amb fruïció (aquesta ha estat la valoració general del nostre grup), el que aporta, sobretot, és la importància i profunditat de les temàtiques que planteja.



Però anem a pams. He comentat que en general la valoració ha estat positiva, però també em cal dir que una de les nostres clubaires va abandonar la lectura perquè no l’atrapava, i un parell més van tenir la sensació que l’inici de la narració esdevenia un xic confús.



Com a crítica negativa també he d’apuntar un comentari que, aquest cop sí, va ser general: les poques pàgines en què se’ns descriu l’estada de Maria a Torí fan caure la lectura. Les clubaires van considerar que tot aquest passatge sembla una falca col·locada una mica sense sentit dins el conjunt de la narració, tot i que es va valorar positivament, per una banda el simbolisme que implica aquest tancament de la protagonista, Maria, just en un moment en què ella necessita allunyar-se del present; i per l’altra banda el contrast que es manifesta entre la ruralitat de l’illa enfront de la urbs, i com en l’illa et pots sentir acompanyat i en la ciutat, pel contrari, et sents més aïllat.



Més enllà d’aquests aspectes, hom va considerar que la narració lineal, sense salts temporals i amb narrador omniscient, atorga un aire de senzillesa que connecta perfectament amb la relació que es va establint, a poc a poc, entre Maria i Bonaria. En aquest sentit es va parlar d’aquest sistema d’afillament que ens presenta la novel·la: fill’e anima. Cosa que ens va dur a parlar de situacions similars a casa nostra, i no fa pas tants anys.



Però hi ha un altre gran tema al llarg de L’acabadora, i és el que fa referència al mateix títol de la novel·la. Aquest personatge que beu de la tradició rural sarda se’ns presenta, en aquestes pàgines, com una dona amb una ètica i una moral regida per un criteri lúcid. Això és així perquè els tres grans casos en què veiem que actua l’acabadora plantegen, precisament, situacions ben dispars, i ella reacciona de manera diferent en cadascun d’ells. Òbviament el tercer és el que sacseja el lector i nodreix la novel·la, el que fa trontollar els principis de Bonaria, el que li provoca dubtes... fins que pren la decisió.



Per tant, i en base a aquest ofici d’acabadora, un dels aspectes que vam comentar al llarg de la tertúlia va ser el de l’eutanàsia i el dret, la necessitat, a una mort digne.



Altres aspectes que vam comentar i debatre van ser el sentiment de culpa, la força de les mirades, el suïcidi, la importància dels estudis... I tot plegat en una trobada amena i amb moltes intervencions i participació. Perquè, tal com he apuntat a l’inici, L’acabadora és una novel·la àmpliament “tertuliable”.



  • L’autora


Escriptora sarda (1972) de formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a mestra de religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant), ella va poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e anima d’un matrimoni sense fills. Va treballar com a executiva en una empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada en negar-se a ocultar un abocament tòxic al mar. Després d’això realitza diverses feines i una d’elles, la de telefonista en una multinacional, la duu a crear un bloc a internet per denunciar anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer llibre publicat: Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. En ell descriu l’explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per David Emmer i fou la base del film Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi.



El maig de 2008 publica Viaggio in Sardegna, una guia dels llocs menys explorats de l'illa, i inicia un altre bloc, Il mio Sinis, un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal.



Però la seva obra cabdal, si més no fins al moment, és L’acabadora, publicada el 2009. En aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural sarda exposa un tema crucial com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos reconeixements a Itàlia: Premi Dessí (2009), SuperMondello dins el Premi Mondello (2010) i Premi Campiello (2010).



Posterior a L’acabadora tenim les novel·les Ave Mary i L’incontro.



En l’actualitat Michela Murgia duu a terme una gran activitat com a persona compromesa i participa assíduament en debats públics, defensant sense embuts les seves conviccions.



  • L’obra



Què significa “acabadora”? Segons la mateixa autora, Michela Murgia, l’acabadora era una dona que ajudava a morir a la gent en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven els familiars de la persona que agonitzava i ella acudia per consolar el moribund, li recolzava la nuca en un jou i amb un lleu trencament de les cervicals acabava amb la fragilitat de la seva vida (entrevista a La Vanguardia, 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic ofici ens endinsarem en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de “filla d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una passa a ser el fill de l’altra.



Per entrar en la novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru és una vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té quatre filles, la més petita de les quals és la Maria, de sis anys. Per la seva banda la Bonaria Urrai, la modista del poble, no té fills, i pacta amb la mare de la nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i com, a poc a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però hi ha un secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista també practica un antic art: l’ofici d’acabadora.



En base a aquesta relació trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia, l’amistat, la fidelitat o incondicionalitat... I malgrat poder considerar que som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la Maria Listru, en realitat el personatge cabdal que avança per aquestes pàgines és, òbviament, l’acabadora.



La novel·la abasta uns tretze anys de la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla d’ànima de Bonaria fins els primers anys de la seva joventut, però la interessant recreació de l’illa i la seva història fa que en acabar la lectura el temps cronològic transcorregut ens sembli força més llarg. A més, l’estil directe i aparentment senzill dota la narració d’una agilitat lloable que capta amb força l’atenció del lector.



Altres dades



·         Michela Murgia a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Michela_Murgia


·         Entrevista a Michela Murgia (El País): https://elpais.com/diario/2011/06/25/babelia/1308960743_850215.html






Sílvia Romero

05 de desembre 2017

Entrevista a Olga Olaria, guanyadora de la 3a edició del Premi "Celler de Lletres"

Sílvia Romero, moderadora del club de Lectura Celler de Lletres entrevista Olga Olaria,
autora d'El secret de les caves Malsor, d’Olga Olaria

obra guanyadora del “3r Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2017”


El passat mes d’octubre, concretament el dimecres dia 4, celebràvem l’acte del lliurament del “3r Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2017”. Va ser aleshores quan es va fer públic que l’original guanyador era El secret de les caves Malsor, obra d’Olga Olaria. Ara que ja han passat un parell de mesos és hora de conversar amb l’autora per conèixer-la una mica més i, també, per saber algun detall de la novel·la que publicarà l’editorial Meteora aquest propera primavera.





Encara que ja et vam felicitar el dia del lliurament del premi, de nou: enhorabona! I la primera pregunta fa referència al certamen: on vas trobar les bases de la convocatòria del concurs i què et va dur a presentar-t’hi?

OLGA OLARIA: En primer lloc donar les gràcies per les felicitacions i pel premi, la veritat és que em va fer molta il·lusió guanyar-lo. I en referència a la convocatòria del concurs, puc dir que ho vaig trobar per internet, a la pàgina del Departament de Cultura de la Generalitat. Des de feia un temps que el meu marit m’animava perquè em presentés a un concurs, des de sempre que m’ha agradat escriure i ell em va donar l’empenta última per llançar-me en aquesta aventura.  Vaig estar buscant i en trobar el concurs Celler de Lletres, m’hi vaig quedar. No sé, em va agradar com estava plantejat el concurs i el fet d’haver de seguir una temàtica.



I tot sembla indicar que vas encertar amb la teva intuïció. Però continuant amb aquest tema, com bé saps el nostre concurs té, com a característica principal, la temàtica vitivinícola. És aquest un camp que ja coneixies i havies treballat, o vas partir de zero per escriure la teva novel·la? I si és el cas, com vas documentar-te?

O.O.: No hi havia treballat mai i conèixer-lo, conèixer-lo, tampoc és que estigui molt posada (encara que no li dic mai que no a una copa de cava ben fresc). Però ja feia temps que tenia una història a mitges i en llegir les bases i veure que la temàtica era sobre el món del cava i el vi, em vaig adonar que la novel·la que tenia començada es podia adaptar perfectament a la temàtica. Així que vaig anar ajustant l’escrit, documentant-me sobretot a internet. Vaig visitar moltes, moltíssimes pàgines que parlaven sobre el món del cava i després de contrastar informacions, per saber si realment eren reals o no, vaig fer-me un petit resum de què m’aniria bé saber. La veritat és que vaig aprendre molt.



Passem a la novel·la: El secret de les caves Malsor. Podries explicar-nos, breument, què trobarà el lector en llegir-la? Sense fer espòiler, és clar!

O.O.: Es trobaran l’Eva i en Nando que, sense conèixer-se, hauran d’unir les forces per intentar trobar la sortida d’un laberint sota-terra, després de ser convidats a passar un cap de setmana familiar a unes caves. Per altra banda, les seves respectives famílies, també hauran de lluitar per resoldre el misteri de la seva desaparició, sense saber que s’estan entremetent en un conflicte familiar que es remunta a molts anys enrere.



Un plantejament interessant... Llavors, i en base al que comentes, com catalogaries tu la teva pròpia obra? Thriller? Aventures? Misteri?

O.O.: Doncs, no sabria concretar, la veritat. Per a mi és una aventura sense descans, de fet tot transcorre en poques hores d’un mateix dia, així que poca tranquil·litat es pot trobar, a més li podem afegir un punt de misteri que fins a les acaballes no acaba de resoldre’s. Un thriller amb misteri, podríem dir.



Com a jurat del premi puc dir que, efectivament, l’acció és trepidant. I la veritat és que nosaltres ja tenim ganes de veure el llibre editat, tocar-lo i presentar-lo a la nova Biblioteca recentment inaugurada. Però el que també ens agradaria és saber alguna cosa més de la nostra guanyadora. És aquesta la teva primera incursió en el món literari? Tens altres obres escrites i/o publicades?

O.O.: És la primera vegada que em presento a un concurs, abans d’això alguna cosa he escrit, però sempre dins l’àmbit familiar, contes pels petits i uns quants relats més llargs pels grans, però mai m’havia atrevit amb una novel·la.  Escriure sempre m’ha agradat i ara que tinc temps, encara més. En aquests moments estic concentrada en una segona novel·la curta, que no sé on em portarà, però de ben segur que serà tan apassionant com la primera.



Moltes gràcies, Olga, per accedir a fer aquesta entrevista. I ens retrobarem ben aviat, en uns mesos, per presentar el teu llibre.

27 de novembre 2017


El passat dissabte 25 de novembre es van dur a terme les portes obertes de la nova Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, dins el Centre Cultural de la Plaça Nova.

En aquest enllaç podreu veure tot el reportatge fotogràfic

https://www.flickr.com/photos/santsadurni/albums/72157666751409759

La nova biblioteca de Sant Sadurní d’Anoia s’ubica a l’edifici de les antigues escoles municipals, que s’ha rehabilitat. Això permet recuperar un patrimoni arquitectònic privilegiat per la seva cèntrica ubicació. S'ha rehabilitat l’edifici existent, en forma de U, s’amplia amb un nou cos annex, i es manté el pati exterior com a element central del conjunt. El pati permet activitats a l’exterior i és accessible independentment de l’horari de la biblioteca, de la mateixa manera que la sala polivalent.

Compta amb 1585m2 i és obra dels arquitectes Oriol Cusidó i Irene Marzo.

La biblioteca compta amb un fons inicial de 27810 llibres, 6800 audiovisuals i 61 títols de revistes i diaris. Ofereix serveis d'informació, préstec, àrea de música, zona wifi, accés públic a Internet i seguretat a través de radiofreqüència.

L'horari d'obertura és de 42,5 hores setmanals (matins de dimarts a dissabtes de 10 a 14, tardes de dilluns a divendres de 16 a 20:30) i l'equip de treball està composat per una bibliotecària directora, una bibliotecària i quatre tècnics auxiliars de biblioteca, així com un ajudant de serveis.

El cost de l'obra ha estat de 3.050.000€ (2.710.000€ en obra i 340.000€ en equipament, dels quals 1.830.000€ provenen de les arques municipals, 770.000€ del Pla Específic de Biblioteques del PUOSC i 525.772€ de la Diputació de Barcelona en concepte de fons documental (27.000€), equipament informàtic (18.5000€) , infraestructures i telecomunicacions (30.272€)  i el Pla XGL 2012-2015 (450.000€)




 








25 de novembre 2017

Avui ens traslladem!

Finalment ha arribat el dia tan esperat per tothom!
Avui a les 11 del matí iniciem la cadena humana simbòlica de trasllat des de la biblioteca del carrer Sant Pere 36 fins la flamant nova biblioteca, dins el Centre Cultural de la Plaça Nova.

A les 11:30 està previst que hi hagi l'obertura de portes per tal que la ciutadania visiti la nova biblioteca i els espais del Centre Cultural i a la 1 un brindis de celebració.

A partir de dilluns la biblioteca obre en el seu horari habitual:

Matins de dimarts a dissabte de 10 a 14
Tardes de dilluns a divendres de 16 a 20:30