16 de març 2019

Hora del conte per la igualtat de gènere a la plaça. Sóc una nena




Ahir, 15 de març la biblioteca va participar a un acte organitzat a la plaça de l'ajuntament  per a la igualtat de gènere.

Vam llegir el llibre "Sóc una nena", aventures d'una nena que tothom confon amb un nen. 

També  vam parlar de la Ada Lovelace, la dona que va inventar l'ordinador i de l'Amèlia Earhart, la primera dona de la història pilot d'avió.









A més en Boti Boti ens havia portat molts més contes sobre nenes i dones de lo més interessants!

12 de març 2019

Club de Lectura Celler de Lletres, tertúlia sobre "El cor és un caçador solitari" de Carson McCullers


Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers
(traducció: Ramon Folch i Camarasa)

  • Tertúlia de dijous 7 de març de 2019 
De forma inhabitual i per motius aliens a la dinàmica del grup, el Club de lectura Celler de lletres s’ha reunit, per a la seva trobada del mes de març, en dijous. Aquest fet ha provocat nombroses absències i lamentem no haver-ho pogut solucionar de cap altra manera. Però sigui com sigui la sessió al voltant d’El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers, s’ha tirat endavant i ha resultat enriquidora i altament participativa.

En una primera ronda de valoracions ja hem constatat que la lectura ha estat considerada en positiu per a la majoria de les clubaires, tot i que en diverses intervencions hem copsat, també, una apreciació comuna: és una lectura densa, no pas difícil ni complicada, però sí d’aquelles que et demanen dedicació i que vagis paint a mesura que avances per les pàgines del llibre. A més s’ha remarcat el domini narratiu de l’autora tant en la recreació d’uns personatges que se’ns mostren amb tota la seva complexitat, com en la descripció per una banda d’uns escenaris que se’ns dibuixen amb nitidesa i per l’altra banda d’un detallisme climatològic que gairebé es converteix en personatge.

Si passem a l’anàlisi, precisament, dels personatges i les seves relacions, cal assenyalar que tots ells han ocupat algun moment de la nostra tertúlia, fins al punt que hem considerat que cadascun d’ells representa, simbòlicament, un fragment del conjunt social d’aquesta ciutat on s’ubica l’acció, i que aquest fet es pot extrapolar de forma més general a la societat americana de l’època. Amb tot, algun d’aquests personatges ha provocat una major empatia lectora (deixant de banda el cas de John Singer), i potser d’entre tots ells caldria assenyalar Mick Kelly. És més: ens hem plantejat, sense que això tingui a veure amb l’anàlisi de la novel·la, quins elements dels que se’ns descriuen podrien atribuir-se, també, al caràcter de l’autora.

Quant a la relació entre tots ells i Singer, hem considerat que aquest els fa de confessor o, potser encara millor, d’oïdor. Perquè el que cerquen tots en visitar l’home a la seva habitació no és tant el consell o la paraula assenyada o de recolzament, sinó tot just parlar, abocar els neguits i els somnis, les angoixes i les il·lusions, en una persona que ells consideren que els escolta i que, i aquesta és la clau de tot plegat, no els duu la contrària ni els interpel·la. Caldria fer menció a part de la relació entre Singer i Antonapoulos. Aquesta es mou més en l’àmbit de l’amistat, però també en aquest sentit hem estat crítiques, ja que ens ha semblat que el sentiment d’afecte es mou més de Singer cap a Antonapoulos que no pas a l’inrevés.

Hem intentat qualificar la novel·la amb una sola paraula tot provant de fer un exercici succint de catalogació, i les expressions que han anat apareixent han estat: novel·la de sentiments, novel·la de misèria, novel·la de marginats... Perquè la solitud i la pobresa que trobem és un element que amara la narració i s’endinsa en la nostra lectura.

Per anar tancant, només apuntar que El cor és un caçador solitari ha commogut perquè es tracta d’un text sensible que traspua melangia, i ha sobtat la capacitat de l’autora, Carson McCullers, per compartir algunes de les reflexions que apareixen en el llibre tenint en compte que, en escriure’l, tot just tenia 23 anys. I malgrat que són moltes les frases o fragments que han captat l’atenció de les clubaires, transcriuré una de les que ha estat remarcada en especial: “¿I com, els morts, poden ser morts del tot quan segueixen vivint en l'ànima dels qui han deixat en el món?”

11 de març 2019

El Club de Lectura Segona Fermentació comenta "El vigilant en el camp de sègol" de JD Salinger


Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ – Blog de la Biblioteca
El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger
(traducció: Ernest Riera i Josep M. Fonalleras)

·         Tertúlia de dijous 7 de març de 2019
Per motius aliens a la dinàmica del nostre club de lectura, la sessió del mes de març ha canviat de data i això ha provocat que fóssim poques les persones congregades per parlar de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger. Amb tot, la tertúlia ha avançat amb intensitat i amb intercanvi de parers al voltant dels diferents aspectes que s’han anat plantejant. Per l’altra banda, i tot aprofitant les eines de què disposem avui en dia, després hem pogut continuar el debat amb les altres clubaires mitjançant el nostre grup de whatsapp.

Per tot plegat es pot concloure que la valoració de la lectura es troba dividida en parts relativament equivalents entre el grup que no ha sentit interès per la història i la temàtica que s’hi planteja, i el grup que n’ha gaudit.

Entre els comentaris sorgits en el grup en què la valoració és negativa tenim precisament el desinterès lector per una narració que se’ls fa llunyana i tediosa, amb un lèxic que no convida a sumar-s’hi amb entusiasme, amb una història al voltant d’un adolescent amb unes problemàtiques agreujades en extrem, i una mancança de trama lligada més enllà de l’exposició de tres dies de la vida d’aquest personatge. S’ha valorat, per descomptat, que la novel·la està escrita immediatament després de la Segona Guerra Mundial, i que potser l’autor pretenia descriure la primera generació que va subestimar allò que tenia i de què podia gaudir; o bé pretenia descriure les primeres generacions en què es va manifestar l’angoixa dels adolescents, un fenomen propi de l’estat del benestar. Però malgrat aquestes matisacions i consideracions, la valoració negativa es manté.

El segon grup ha valorat la descripció d’aquests dies de la vida de Holden, el noi protagonista, com una simbologia per elaborar tota una crítica i denúncia al sistema imperant en el moment, amb les seves hipocresies i falsedats, els seus vicis i buidors. En definitiva, una societat puritana i repressora amb ínfules de progrés. És evident que el punt de partida és el que se’ns mostra tot agafant com a inici de la narració l’adolescència de Holden, però també està clar que ja en el primer capítol ens ofereix les primeres pistes d’aquest joc de miralls i simbolismes, com seria que l’institut Pencey es troba a Agerstown (que podríem traduir per “la vila de les edats”), dos espais ficticis que pretenen emmarcar una realitat molt més àmplia sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta i, a través d’aquest canvi, reflectir el món a què s’estan abocant.

S’ha convingut que el lèxic, que ja en el seu moment, en aparèixer el llibre publicat, va provocar dures crítiques, en ocasions és ofensiu. Però més enllà d’aquest aspecte s’ha valorat el conjunt del registre narratiu, amb les frases inacabades pròpies d’aquesta edat, els sobreentesos, alguna que altra ironia i en general tot el caràcter informal amb què l’autor se’ns adreça.

Amb tot, si ens acotem als esdeveniments que viu el protagonista, d’aquest aspecte s’ha remarcat la buidor, el sentiment de pèrdua i desemparança, i sobretot la solitud i la manca d’estima. O si més no la sensació de no ser estimat. Holden, però, sí que oferirà el seu afecte a una persona: la seva germana Phoebe. En aquest sentit hi ha detalls concrets d’aparença banal però que ens fan entendre aquestes sensacions que viu el protagonista. Un d’ells seria, per exemple, la necessitat que té de saber on van els ànecs del llac quan aquest es gela (també Holden està cercant el seu lloc entremig de la gelor que sent a l’entorn). O per exemple quan descriu el museu com un lloc que no canvia i, per contra, qui canvia és un mateix les diverses vegades que hi va (perquè Holden el que està buscant desesperadament és estabilitat).

No es pot detallar en aquest resum totes les aportacions que s’han compartit al voltant de la lectura d’aquesta novel·la, i la prova és que encara quedaria comentar com descriu Holden els pares, o el seu germà gran, o el germà que va perdre. També caldria fer alguna reflexió a aspectes importants com la sexualitat i homosexualitat, els abusos; o bé sobre els trets psicòtics que poden esmentar-se en base al comportament de Holden. Però cal posar el punt final i considerar que som davant una novel·la que, més enllà de valoracions, crea debat i tertúlia. 

07 de març 2019

D. de Dona. Exposició de llibres pel dia de la dona. Sala d'Adults


A la Sala d'Adults en ocasió del dia de la dona trobareu bibliografia sobre feminisme, còmics, novel·les, pelicul·les...
el fil conductor? ....Històries de dones!

#SomAquí#Som8deMarç

D de dona. Exposició de llibres pel dia de la dona. Sala Infantil




D de dona:  

A la Sala infantil de la biblioteca trobareu una exposició de llibres de dones i sobre dones. Dones nenes, dones mares, dones àvies,  dones investigadores, dones escriptores, dones bruixes, dones fades, dones lluitadores, dones pintores, dones futbolistes, dones poetesses, dones invisibles i dones ben visibles,...  dones que han teixit la història de la humanitat i la continuen teixint.





#SomAquí#Som8deMarç

05 de març 2019

Videorecomanacions dels nostres usuaris : biblioteca#20anys amb tu



Obrim portes al mes de març amb la segona videorecomanació per al 20è aniversari

Aquest cop es tracta del còmic "Saga" i ens el  recomana un nostre usuari d'excepció:

 l' actor Roger Casamajor 




biblioteca#20anys amb tu

Novetats i activitats març 2019