19 de setembre 2018

Club de lectura Celler de Lletres, tertúlia sobre "Patria" de Fernando Aramburu



  • Tertúlia de divendres 14 de setembre de 2018 
La controvèrsia que ha despertat aquesta novel·la des de l’inici del seu caminar en el món editorial ha estat present, també, en la primera trobada de curs del Club de lectura Celler de lletres. Perquè algunes veus de la crítica cultural l’han valorat com la novel·la que feia falta publicar per comprendre la situació viscuda al País Basc durant els anys d’activitat terrorista, mentre que d’altres han considerat que tot just es queda en una visió partidista de tot el conjunt. Aquest aspecte potser ha estat un dels primers a ressaltar en la ronda inicial de valoracions.

El parer lector d’algunes clubaires ha estat, doncs, negatiu. No s’han pogut endinsar en la història que s’hi narra perquè ja d’entrada xocaven amb aquesta esmentada visió partidista, i això les allunyava del text, impedint l’empatia amb els personatges i les seves vivències. Per contra un altre grup de clubaires, de fet més nombrós, han gaudit amb la lectura de Patria i, més enllà del marc realista i històric on es mou l’acció, han connectat a la perfecció amb, sobretot, les dues famílies protagonistes.

Hem debatut, en aquest sentit, al voltant de la veritable focalització de la història, perquè l’opinió d’unes quantes tertulianes defensava el marc petit i reduït de la població rural on se situa gran part de la narració, i que allò és extrapolable però, de cap manera, pot ser considerat el paradigma autèntic de tot el País Basc. I de nou un altre sector defensava que la ubicació en un espai menut era una estratègia literària, un recurs novel·lístic, per centrar l’atenció en uns personatges però mostrar, alhora, l’evidència general de la problemàtica. En definitiva, però, ens hem agafat a una de les opinions expressades durant la trobada: no tenim, encara, suficient perspectiva per enfrontar-nos a aquest tema.

Sigui com sigui el debat sobre el conflicte armat, sobre terrorisme, sobre llibertat i identitat, ens ha anat portant cap als personatges de la novel·la. I en aquest camp la majoria de clubaires han agraït aquesta lectura perquè els ha fet comprendre, des d’una altra perspectiva, les vivències de totes dues parts. A més, la relació d’amistat que existeix entre les dues dones protagonistes, Bittori i Miren, l’evolució del seu allunyament, l’afecte somort que encara les uneix d’una o altra manera (i que troba el seu màxim exponent en el darrer capítol), ha estat un dels puntals de la lectura perquè, de nou en la seva majoria, les clubaires han viscut gairebé en primera persona les vicissituds, les angoixes, els patiments, les pors... i sobretot els silencis, de totes dues.

Un altre tema comentat en diverses ocasions ha estat el punt de vista narratiu emprat per l’autor. Un plantejament que ens ofereix la història en base a petites dosis que, en aparença, semblen separades les unes de les altres, disseminades en un gran tauler, i que nosaltres, els lectors, hem d’anar unint per configurar la línia argumental i narrativa. I aquest estil d’escriptura, de nou en la seva majoria, ha agradat a les clubaires del Celler de lletres.

Temes com la culpa, la por, la solitud, el silenci... han anat apareixent al llarg de la tertúlia d’aquest llibre amb un títol que, també cal dir-ho, no acaba de fer el pes perquè hom el troba massa ampul·lós i alhora poc definit. Perquè... “pàtria”, de qui?


  • L’autor: Fernando Aramburu


Poeta, narrador i assagista basc en llengua castellana (Sant Sebastià 1959), és llicenciat en Filologia Hispànica. Ja des de ben jove va mostrar el seu interès per la cultura en general i per la literatura més en concret. Va participar en la fundació del Grupo CLOC de Arte y Desarte i a través d’aquesta associació va col·laborar en la publicació d’una revista i la promoció de diverses accions culturals al País Basc, Navarra i Madrid. Eren, en la seva majoria, propostes surrealistes amb una barreja particular de poesia, contracultura i sentit de l’humor.

Viu a Alemanya des de 1985, on ha estat impartint classes de llengua castellana per a descendents d’emigrants espanyols i treballant també com a traductor de diversos autors alemanys (Arno Schmidt, Max Frisch, Wolfgang Borchert, Ernst Haffner). Fins que el 2009 va abandonar la docència per dedicar-se de forma exclusiva a la creació literària.

La primera novel·la que veurà la llum data de 1996 i és una obra basada, precisament, en aquestes experiències juvenils amb el Grupo CLOC: Fuegos con limón. Uns anys més tard, el 2000, publica el primer llibre de la Trilogia de Antíbola, titulat Los ojos vacíos. Els dos següents de la trilogia són Bami sin sombra (2005) i  La gran Marivián (2013). Però entremig d’aquesta trilogia va publicant altres novel·les: El trompetista del Utopía (2003), Viaje con Clara por Alemania (2010), i Años lentos (2012; obra guanyadora del Premi Tusquets de Novel·la 2011). I encara editarà Ávidas pretensiones (2014) abans de la publicació de Patria (2016), novel·la que ha obtingut diversos reconeixements: el mateix any 2016 el Premio de la Crítica, i el 2017 el Premio Francisco Umbral, el Premio Nacional de Narrativa, i el Premio Dulce Chacón.

Fernando Aramburu col·labora sovint a la premsa espanyola i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.

  • L’obra, "Patria"

L’editorial que ha publicat Patria, de Fernando Aramburu, defineix aquesta obra com “Una novel·la commovedora, difícil d’oblidar, sobre els darrers trenta anys de la vida a Euskadi.” En poc més de deu paraules aquesta postil·la ens exposa tres afirmacions ben certes i que defineixen a la perfecció la història que trobem entre les pàgines del llibre.

L’acció de la novel·la s’ubica, bàsicament, en una localitat rural de la província de Guipúscoa, al País Basc. És aquesta una zona considerada per alguns com la part de “l’Euskadi profunda”, on l’organització ETA i l’esquerra abertzale hi tenen una presència potent i marquen el ritme del dia a dia. Un dia a dia, per l’altra banda, que abraça des dels primers anys del postfranquisme fins l’any 2011, quan ETA anuncia la fi de l’activitat armada.

Però més enllà d’aquest quadre detallat de la història d’Euskadi, Patria, tal com ens anuncia l’esmentada postil·la, és una novel·la commovedora. Tenim Bittori, vídua de Txato, un empresari assassinat per ETA; i al costat d’aquest nucli familiar trobem una altra dona, Miren, esposa de Joxian. Totes dues han estat amigues des de la infantesa, s’han acompanyat al llarg de les seves vides, s’han recolzat l’una a l’altra i s’han explicat secrets... fins el moment de la mort de Txato, perquè un dels fills de Miren pertany als grups de la lluita armada. Aquest serà el fet que les allunyarà, que les confrontarà, que provocarà uns sentiments que es mouen entre la defensa de la pròpia família, dels propis fills, i el record d’una vella i sòlida amistat.

La relació entre ambdues dones flueix àgilment al llarg de les més de sis-centes pàgines de la novel·la, i entremig anem coneixent els altres personatges i les seves interrelacions, alhora que ens submergim en aquest període complex i convuls.

Per tot plegat, i tornant a la frase amb què l’editorial defineix Patria, som davant d’una obra difícil d’oblidar.

Altres dades
·         Fernando Aramburu a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Aramburu
·         Patria a la Vikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Patria_(novela_de_2016)#Premios
·         Booktrailer de Patria: https://youtu.be/urv0j5fY998
·         Patria: ¿la historia de un relato único?”, a Youtube: https://youtu.be/VO-U8sdBeUc
·         Article de Patricia Gabancho sobre Patria, a Núvol: https://www.nuvol.com/opinio/fernando-aramuburu-se-estan-fabricando-seres-humanos-fallidos/
·         Conferència/presentació de Patria, a Youtube: https://youtu.be/TMeY6gY2Kt8

Sílvia Romero


Inauguració d’un nou Club de lectura d’adults a la Biblioteca


El novembre de 2017 es va dur a terme el trasllat de la biblioteca i la jornada de portes obertes, tot inaugurant la nova Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, dins el Centre Cultural de la Plaça Nova. D’aleshores ençà gairebé cada dia s’ha viscut una novetat perquè a poc a poc s’han anat materialitzant tot un seguit de projectes, iniciatives i propostes diverses de tipus cultural. Això ha estat possible gràcies a les característiques del nou emplaçament.

I seguint amb aquesta dinàmica, divendres 14 de setembre vam inaugurar l’esperat segon Club de lectura d’adults. Val a dir, per l’altra banda, que aquesta era una fita que es trobava damunt la taula des de feia anys, ja que la llista d’espera per accedir a participar en aquesta activitat continuava essent nombrosa.

La nostra primera trobada va servir per establir una presa de contacte amb els nous clubaires i, alhora, per comentar tant el funcionament com l’organització de les trobades, que tindran lloc el segon divendres de cada mes (aproximadament) de 5 a dos quarts de 7 de la tarda.

Inaugurar un nou Club de lectura sempre és un gaudi i un plaer, i estic convençuda que ben aviat anirem definint la caracterologia que guiarà les nostres lectures i, també, el nom del club sota el qual aixoplugar-nos.

Benvinguts, doncs, al nou Club de lectura d’adults de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya!

Sílvia Romero

12 de setembre 2018

Nous Clubs de Lectura a la Biblioteca

Aquesta setmana comença el curs i també les inscripcions als nous Clubs de Lectura de la Biblioteca

NOU CLUB DE LECTURA D'ADULTS DE NOVEL·LA



Les trobades es fan habitualment el segon divendres de cada mes de 17:00 a 18:30 a la Biblioteca i la primera trobada serà divendres 14 de setembre

El funcionament serà igual que el Club que hi ha actualment, amb una tertúlia mensual sobre una novel·la en català o castellà que prèviament s'haurà facilitat des de la biblioteca juntament amb una guia de lectura. La conducció corre a càrrec també de la Sílvia Romero.

Les condicions d'inscripció són: 
quota de participació de tot el curs 32€  + cost del préstec interbibliotecari dels llibres de tot el curs 15€ a abonar en el moment de formalitzar la inscripció.

Les inscripcions i el pagament es duen a terme presencialment a la biblioteca en el següent horari: matins de dimarts a divendres de 10 a 14 i tardes de dilluns a divendres de 16 a 20:30.

CLUB DE LECTURA FÀCIL



Destinataris: Persones que saben llegir en català, però que no tenen un hàbit de lectura o no
s’atreveixen amb una novel·la de format ‘normal’. Hi tenen cabuda persones nouvingudes que no tenen el català com a llengua pròpia i catalanoparlants, només cal que vulguin endinsar-se en el món de la lectura.
Calendari de trobades: Cada primer dimecres de mes al matí, de 10.30 a 12 h. Inici: 7 de novembre de 2018
Inscripcions Del 4/09/2018 al 4/10/2018 a l’Oficina de Català (carrer de Marc Mir, 15, de Sant Sadurní d’Anoia). Places limitades! Organitza: Oficina de Català de Sant Sadurní d’Anoia,










05 de setembre 2018

Fires i Festes 2018 a la biblioteca


La Biblioteca també celebra les Fires, i enguany més que mai per que l'edifici del Centre Cultural permet organitzar més actes i en horaris fora de servei bibliotecari.
Aquí tenim la programació:

DIMECRES 5 DE SETEMBRE
a les 19:30 el Consistori farà una visita a les exposicions que hi ha organitzades en l'espai:
Al Claustre hi trobareu "Recuperant la memòria" pintures d’Eleazar









I a les Vitrines d’Art: Elements històrics de l’Associació Festa de la Fil·loxera




DIVENDRES 7 DE SETEMBRE
A les 19:00  Conferencia "100+1, els programes de Fires i Festes" a càrrec de Francesc Llopart al voltant de la història del programa de Fires i Festes i espai d'intercanvi per a col·leccionistes. Amb la participació de Josefa Jurado, alcaldessa de Cañete la Real, Joseba Izaguirre, alcalde de Zegama i Josep Maria Ribes, alcalde de Sant Sadurní d'Anoia

ATENCIÓ A L'HORARI: 
recordeu que el dia 10 de setembre la biblioteca estarà tancada


29 d’agost 2018

Mor l’historiador Josep Fontana

En motiu de la mort de l'historiador la biblioteca ha organitzat una petita exposició amb una mostra de les seves obres. 


També podeu consultar tota la seva bibliografia a l'enllaç seguent: cliqueu aquí

Fontana és autor d’una llarga llista d’obres que analitzen de manera lúcida els canvis dels últims segles.

Nascut a Barcelona el 1931, fou també professor de les universitats de Barcelona, València i Liverpool.



Entre els seus llibres destaquen 'El siglo de la revolución' (Crítica, 2017), 'La formació d’una identitat. Una història de Catalunya' (Eumo, 2014), 'El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI' (Pasado & Presente, 2013), 'Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945' (Pasado & Presente, 2011), 'De en medio del tiempo' (Crítica, 2006), 'Europa ante el espejo' (Crítica, 1994), 'La història després de la fi de la història' (Eumo, 1992) i 'La quiebra de la monarquia absoluta' (1814-1820) (Crítica, 1971). Va impulsar revistes de recerca històrica com 'Recerques', va col·laborar a 'L’Avenç', va dirigir la 'Historia Universal Planeta' i va codirigir, amb Ramon Villares, 'Historia de España', una obra en dotze volums. Va dirigir també la secció d’història de l’Enciclopèdia Larousse i va ser director de l’Editorial Crítica. 

19 de juliol 2018

Finalització del Bibliocasal monstruós

Ja hem finalitzat el nostre Bibliocasal monstruós, però encara podeu visitar les històries sobre monstres que tenim exposades a la sala infantil (i no patiu pels monstres que no en tenim cap a sota el llit). Tots els llibres de l'exposició es poden agafar en préstec.



Els llits dels nostres monstres del Bibliocasal monstruós

Volem agraïr la valuosa col·laboració de la Martina Kulichova ja que ens ha explicat el conte del Grúfal en anglès. Hem passat una bona estona preparant menús monstruosos pel Grúfal.



Uns menús amb molta substància


També volem agrair a la Biblioteca Central d'Igualada el fet que ens ha deixat un molt bon lot de llibres que ens han servit d'inspiració a l'hora de triar una bona història per explicar als infants.


Part dels llibres que ens ha deixat la Biblioteca Central d'Igualada