Mor Carlos Ruiz Zafón

L'escriptor Carlos Ruiz Zafón va morir divendres 19  de juny als 55 anys d'edat. L'autor d'obres com "L'ombra del vent" ha perdut la vida a Los Angeles, on residia, a causa del càncer que se li va detectar fa dos anys. Nascut a Barcelona el 1964, Zafón també ha estat l'autor d'altres obres d'èxit com "El laberint dels esperits".

Zafón es va donar a conèixer el 1993 amb "El príncep de la boira" que, juntament amb "El palau de la mitjanit" i "Les llums de setembre", forma la trilogia de la Boira. Cinc anys més tard va publicar "Marina". Però no va ser fins al 2001 quan es va convertir en un dels grans fenòmens literaris contemporanis amb la publicació de "L'ombra del vent".

Aquesta va ser la primera novel.la de la saga d' El cementiri dels Llibres Oblidats.

UN DELS MILLORS NOVEL.LISTES CONTEMPORANIS

L'editorial Planeta va confirmar la mort de l'escriptor en un comunicat: "Avui és un dia molt trist per a tot l'equip de Planeta que el va conèixer i va treballar amb ell durant 20 anys, en els que va forjar una amistat que transcendeix l'àmbit professional". L'editorial el situa com a un dels autors més reconeguts de la literatura internacional dels nostres dies i l'escriptor espanyol més llegit en tot el món després de Cervantes. De fet, les seves obres han estat traduïdes a més de 50 idiomes.

Podreu trobar algunes de les seves novel.les a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya:

Mor Luis Sepúlveda

Escriptor d’origen xilè, va néixer el 1949 a Ovalle (Xile) d’on va haver d’exiliar-se, als anys 70, a causa de la dictadura imposada pel general Pinochet. La seva ferma ideologia d’esquerres, el va portar a integrar-se al 1979 a la Brigada Internacional Simón Bolívar, per lluitar a favor de la Revolució Sandinista que pretenia alliberar Nicaragua del jou dictatorial al que estava sotmès per la família Samoza. Per altra banda, també va ser un acèrrim defensor de l’ecologisme, com ho demostra el fet de col·laborar activament amb el grup Greenpeace durant els anys 80 del segle passat. No va ser, però, fins al 1997, quan va decidir establir la seva residència a Gijón, on va fundar i dirigir el Saló del Llibre Iberoamericà, que es celebra cada any durant la segona setmana de maig. Malauradament, l’empitjorament de la seva salut a principis d’aquest any el va obligar a ser ingressat a l’Hospital Universitari Central d’Astúries, on acabaria morint aquest dijous, a l’edat de 70 anys.

A més de treballar com a periodista i cineasta, la seva faceta més coneguda era la d’escriptor, un reconeixement que va venir acompanyat de la mà amb la publicació de la seva exitosa novel·la Un viejo que leía novel·les de amor (1988). De fet, moltes de les seves obres tenen una certa vinculació amb el pensament de l’autor, com per exemple, el Fin de la historia (2017), on s’hi mostra una certa crítica al règim de Pinochet; o Historia de una ballena blanca (2019), on es posa sobre la taula la destrucció del medi ambient per part de l’ésser humà.

Podreu trobar aquestes novel·les i moltes més a la web de l’eBiblio:

Mor Josep Maria Benet i Jornet

Aquest dramaturg català, va morir la setmana passada, a l’edat de 79 anys. Josep Maria Benet i Jornet, conegut popularment com Papitu, va néixer l’any 1940 en el si d’una família treballadora de Barcelona. Durant els seus anys de joventut, va estudiar Filosofia i Lletres i va entrar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on s’amistançà amb celebres personatges com Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, que foren decisius en l’encaminament de Benet i Jornet cap al teatre. De fet, si avui en dia podem gaudir del teatre en català, és gràcies al Papitu, qui amb molt de treball i d’esforç va aconseguir reviure un teatre, que després del 1939, havia quedat totalment arraconat i oblidat.

La seva vessant més artística i l’èxit dins del món teatral, ha quedat demostrat amb l’enorme reconeixement de premis que l’han acompanyat al llarg de la seva vida: des del Premi Josep Maria de Segarra (1964) per Una vella, coneguda olor, fins al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), passant pel Premio Nacional de Teatro (1995) i la Creu de Sant Jordi (1997) entre d’altres. Però, no solament va tenir un lloc destacat en el món teatral, sinó que també jugà un paper decisiu en el món televisiu, amb la creació de serials catalans com Poblenou, Nissaga de poder, El cor de la ciutat i Ventdelplà.


Com a homenatge, us deixem un parell d’obres sobre en Papitu, que podreu trobar gratuïtament a l’eBiblio:

Així com també, una entrada de blog sobre el dia que ens va venir a visitar a la nostra biblioteca:

http://bibliosantsadurni.blogspot.com/2013/10/conferencia-amb-lescriptor-josep-maria.html

Mor Albert Uderzo, el creador d’Astèrix i Obèlix

El dibuixant Albert Uderzo, que va donar vida a dos dels personatges més estimats de la història del còmic, va morir dimarts al 92 anys. 

Nascut el 1927 a la localitat francesa de Fismes, Uderzo és un dels màxims exponents del còmic francobelga.

Uderzo va crear Astèrix l'any 1959 amb el guionista René Goscinny. Va ser per la revista de còmic Pilote, de la qual eren director artístic i editor. Astèrix ja va aparèixer al primer número i aviat es va convertir en tot un fenomen. L'any 1961 van publicar el primer volum, Astèrix el gal, i des d'aleshores han venut més de 350 milions d'exemplars de les seves aventures arreu del món, traduïdes a 107 llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà i el grec antic.

Uderzo i Goscinny van fer 24 àlbums junts, i després de la mort del guionista, el dibuixant va continuar fins a arribar al número 34. L'any 2013, Didier Conrad i Jean-Yves Ferri van prendre-li el relleu i, sota la supervisió d'Uderzo, van passar a dibuixar l'Astèrix. De fet, l'última aventura, La filla de Vercingetòrix, es va publicar l'any passat.

Enllaços de còmics electrònics eBiblio Catalunya: 

Astèrix el gal

Astèrix, la rosa i l'espasa


Editorial:Bruño


Podreu trobar més còmics i pel.lícules al següent enllaç:

eBiblio Catalunya