26 d’octubre 2023

Crònica de la primera trobada del Club de lectura juvenil del 19/10/2023

 

El dijous 19 d’octubre vam inaugurar la nova temporada del Club de lectura Juvenil de la Biblioteca amb una sessió de benvinguda molt especial. Primer de tot ens vam posar al dia i vam donar la benvinguda a les cares noves que s’han sumat al club. Enguany tothom té gustos lectors d’allò més diversos: una mica d’humor, còmic i manga, novel·la romàntica, misteri i aventura, i fins i tot un polsim de terror.

Com que en aquesta primera sessió no teníem un llibre concret per comentar (i ja que s’acosta el dia de Tots Sants), vam decidir inventar-nos les nostres pròpies històries de misteri inspirades en títols d’altres llibres. Per parelles cada equip va buscar novel·les de la biblioteca amb nom curiosos, i va ordenar els títols per tal de formar una història completament diferent. Aquí podeu veure alguns exemples:






                                            



Tot seguit era el moment d’obrir la caixa del temps que havíem guardat des de l’octubre passat! Ens havíem inspirat en el llibre “Diumenge al matí al peu del salze” de Dolors Garcia i Cornellà, on els personatge enterren una caixa del temps que tornen a obrir al cap d’uns anys. En el nostre cas, al seu interior hi havíem escrit en un paper prediccions de cara al futur (quants llibres hauríem llegit en un any, si encara ens agradarien els mateixos gèneres...). I algunes suposicions s’havien fet realitat: per exemple, el llibre finalista del Premi Protagonista Jove 2023 que més ens va agradar va acabar guanyant! A continuació era el moment de tornar a escriure un missatge pels nostres “jos” lectors del futur i guardar la capsa amb pany i forrellat fins al 2024.




 

Per últim, tocava escollir plegats la lectura que comentarem el mes de desembre. Després de proposar alguns títols, vam votar democràticament i va sortir vencedora per unanimitat “Tots dos moren al final” d’Adam Silvera, una tendra i emotiva història d’amistat i amor que s’ha fet viral a TikTok! Però abans haurem de comentar “Els viatgers de somnis” de Marina Tena a la sessió de novembre. La sinopsis diu així:

 Des que era petit, he tingut l'habilitat de viatjar a través dels somnis dels demés. Va ser allà, entre somnis, on vaig conèixer a la meva millor amiga: la Tana. Però aleshores succeeixen dos fets que ho compliquen tot. El primer és que trobo a la Tana a la vida real i resulta ser tan diferent a com jo la coneixia que podria ser una insuportable desconeguda. Per si això fos poc, hi ha alguna cosa que va malament. Molt malament. Els dos hem caigut en un somni del que no podem escapar. Cada nit tornem a una illa estranya amb un far apagat. A més, el somni ha començat a consumir-nos durant la nit i el dia.

 Us esperem per comentar aquesta intrigant aventura a la sessió del 16 de novembre a les 18:30h! I si encara no us heu inscrit al club, a què esteu esperant?

 

Mx

Daniel Harris guanya la 9a edició del Premi Celler de Lletres amb la novel·la "L'empelt"

 


Francesc Gil, Carolina Giménez, Daniel Harris, Sílvia Romero, Magda Batista i Àngels Olivella

 

Dimecres 25 d’octubre, en el marc del Cicle Biblioteques amb DO, es va donar a conèixer l’obra guanyadora de la 9ena edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres, especialitzat en ficció en català de temàtica vitivinícola organitzat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i publicat per Saldonar Edicions.

Es tracta de la novel·la L’Empelt escrita per Daniel Harris Torres. Harris, nascut a Madrid el 1979 va viure la seva joventut a Castellví de Rosanes (Barcelona) i va estudiar Arquitectura Tècnica en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en el centre Elisava. És autor de les novel·les La porció esvaïda del Croscat (2015) i Las caras de lafortuna (2021). Va realitzar l'itinerari per a narradors a l'Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i va ampliar la seva formació a diversos tallers d'escriptura creativa i seguiment de projectes literaris, amb professors com l'editora Rosa María Prats, l'escriptor Eduardo González i ha estat alumne de tres cursos del Taller d'Escriptura Creativa impartits per l'escriptora Muriel Villanueva.

El jurat, format per la regidora de Cultura Marta Castellví, l’escriptora i moderadora de clubs de lectura Sílvia Romero com a presidenta del jurat, Carol Giménez com a  representant de la Biblioteca i Àngels Olivella i Magda Batista com a membres del club de lectura Celler de Lletres, en va destacar que es tracta d’una novel·la ambiciosa al voltant d’una investigació criminal que atraparà el lector des de la primera pàgina. 

Tal com esmenten les bases, el premi consisteix en l’edició de l’obra guanyadora, amb qui l’autor signarà el corresponent contracte d’edició. Aquesta obra es publicarà a principis del 2024 i se’n farà una presentació a la mateixa Biblioteca.

Així mateix l’autor o autora rebrà una dotació econòmica de 1.000 euros ja que en aquesta edició s’ha doblat la quantia econòmica del premi, 25 exemplars del llibre editat i un petit lot de productes de la població.


24 d’octubre 2023

Trobada dels clubs de lectura d'adults de la Biblioteca per a comentar "Viatge entre dos móns" de Blanca de Semir, guanyadora de la 8ena edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres

Trobada dels clubs de lectura d'adults de la Biblioteca per a comentar "Viatge entre dos móns" de Blanca de Semir, guanyadora de la 8ena edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres



El passat divendres 13 d'octubre es va dur a terme la tertúlia conjunta dels dos clubs de lectura de la Biblioteca de Sant Sadurní, el Club de Celler de lletres i el Club Segona Fermentació a les caves Varias de Sant Sadurní d'Anoia. En aquesta ocasió, els dos clubs de lectura de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia ens vam trobar sota terra, envoltats d’ampolles de cava, amb l’olor de vi fermentant a les narius i la humitat dins els ossos. Comentàvem la novel·la guanyadora del Premi Celler de lletres 2023, Viatge entre dos mons, de la Blanca de Semir, que ens va acompanyar en aquest dia tan especial. 


Abans de començar vàrem tenir l'oportunitat de visitar breument les Caves Varias, situades a la Plaça Manuel Raventós, antigues Caves Miró, acompanyats de Pere Varias.




La primera pregunta gairebé obligada que li vam fer era sobre el motiu pel qual la protagonista era una extraterrestre. De fet, el recurs narratiu de fer que la narradora sigui d'origen extraterrestre ens ha recordat antecedents literaris d'estratègies semblants amb narradors 'aliens' al medi, com ara Les cartes perses de Montesquieu —narradors perses que viatgen per Europa—,  L’ingenu de Voltaire —on fa servir com a narrador un bon salvatge— i  les Cartas marruecas de José Cadalso (1789). Amb aquest recurs buscava un efecte de distanciament?  Era amb finalitats iròniques o més aviat crítiques? I el primer que ens sorprèn és que la Blanca assegura que la Run, la protagonista, en realitat és humana, no terrícola, però humana. És a dir, que té aparença humana i pensa com nosaltres. La intenció era contraposar els dos mons, anar posant aspectes crítics sobre la terra, com per exemple: l’egoisme, l’ambició, la destrucció de la natura, les guerres o fins i tot, el fet que s’adoni que el servei de Renfe per anar a Barcelona des de Sant Sadurní és un desastre i, a la vegada, suggerir un mon millor, més lliure i basat en l’amor.


També li hem preguntat si s’atrevia a parlar de percentatges. Quina part creia que és ciència-ficció, quina una mostra de les relacions humanes i quina una demostració del treball de la terra i del procés d’elaboració del cava. Quina és la predominant i per què? Segons la Blanca, el 60% són les relacions humanes i que sigui alienígena es l’anècdota, en realitat podria ser sueca o d’Islàndia. El que a ella li interessa més és la relació que s’estableix entre els diferents personatges. Després també hi ha una part didàctica que per ella és important, això de mostrar com és el procés d’elaboració del cava i les feines del camp segons el mes de l’any.

    També es comenta que a la novel·la el contacte entre extraterrestres i terrícoles és plàcid i fàcil i li preguntem si ha sigut així per ella que, com afirma en la seva biografia, és penedesenca d’adopció? Sí, ella també es va sentir ben acollida quan va arribar de Barcelona i considera que la relació és fàcil perquè connecten i, per tant, no podia ser d’una altra manera.

Un dels aspectes que s’ha preguntat entre les clubaires és si havia escrit la novel·la expressament pel certamen o si ja la tenia escrita. Comenta que la va escriure expressament i que, a més a més, la va escriure seguida, gairebé sense parar. Que la tenia en ment i que tal com la tenia al cap va escriure-la, amb algunes variacions d’última hora.

Pel que fa als personatges, comenta que s’identifica bastant amb la Run, la protagonista, i que va escriure la novel·la directament en primera persona perquè era la manera que millor podria entrar en la ment del personatge i mostrar-la tal com era i així qui ho llegeix ho troba més natural, proper, creïble i simpàtic.

La barreja de ciència ficció i narració realista compta també amb antecedents il·lustres com Kurt Vonnegut. Li hem preguntat si és lectora habitual de ciència-ficció i ha confessat que sí que ha llegit alguna cosa, tot i que no és el gènere que més li agrada. També li hem preguntat si tenia la intenció d'explorar barreges semblants amb altres gèneres i ens ha dit que és la primera novel·la que escriu i que, per tant, també és la primera que escriu de ciència ficció. Que ja ho anirà veient, però que no descarta res.

Per les clubaires és destacable la gran varietat de temes que s’hi toquen: l’amor al lloc, l’emigració, el treball al camp, la part de novel·la negra, la mica d’intriga, la violència de gènere, les relacions personals, l’amistat, l’amor. Es destaca també el plantejament original que fa amb l’arribada d’una extraterrestre en una terra com és el Penedès, com presenta el món el vi i el cava i també que el final et fa sentir bé.

Ens explica, d’altra banda, que malgrat que és la primera novel·la que escriu, ha fet els cursos d’escriptura amb la Muriel Villanueva i ja havia escrit contes curts. També ha publicat un llibre infantil que ha sortit fa poc i ha escrit una novel·la juvenil que encara no està publicada. En tot cas sempre li ha agradat escriure i s’hi troba molt còmode.


Vàrem acabar la tertúlia amb un brindis de cava Varias. 


Jordi Romeu i Xavier Zambrano en col·laboració amb l'autora, Blanca de Semir. 

 

10 d’octubre 2023

Recomanació mensual de viticultura i enologia. “Manual de poda de la vid: cordón permanente” de Marco Simonit

 


Recomanació mensual de viticultura i enologia. “Manual depoda de la vid: cordón permanente” de Marco Simonit, editat per Cultura Líquida el 2022. Ens explica el mètode del mateix Marco Simonit i de Pierpaolo Sirch pel qual han recuperat tradicions ancestrals, sensibles a les condicions de cada planta, les han actualitat i les han codificat en normes operatives simples però essencials. El trobareu al fons especial de viticultura i enologia de la biblioteca.


05 d’octubre 2023

Recomanació d'un llibre del nostre centre d'interès Punt de Gènere sobre temes d'igualtat de gènere i feminismes: "Libérate de la carga mental”, de l’autora Iria Marañón

 






Estàs mirant una pel·lícula i de cop i volta penses que s’ha acabat el detergent, que has de descongelar el peix i canviar els llençols. Et sona? La càrrega mental és la planificació, la creació de llistes, els detalls, dates, cites, logística familiar i domèstica, i tota la feina invisible que realitzem de forma constant per organitzar les nostres vides i la dels fills petits. La majoria de vegades no som conscients de la quantitat de coses que tenim al cap, perquè hem naturalitzat sentir-nos responsables d’aquestes tasques. Les dones amb obligacions familiars acostumen a tenir una responsabilitat exagerada respecte les seves parelles del sexe masculí. Potser hem assolit el repartiment equitatiu de les tasques domèstiques: potser ell posa la meitat de les rentadores, guarda la roba als armaris, neteja plats i passa l’aspiradora, i fa el sopar i el dinar quan li toca, i va a buscar els nens a l’escola. Però qui s’encarrega de demanar les cites al pediatra? I de comprar la roba pels nens i d’apuntar-los als extraescolars? I d’organitzar festes d’aniversari? Qui està als grups de WhatsApp de l’escola? I qui congela i descongela el menjar segons convé? Qui posa a rentar la roba de llit i les tovalloles? Qui se n’adona que cal netejar els vidres de les finestres, o que s’ha d’anar a la farmàcia a comprar ibuprofeno i pasta de dents? En l’execució de les tasques hem avançat, i actualment hi ha més igualtat entre homes i dones, però en la logística i la planificació, són les dones les que portem la iniciativa i ens carreguem el cap de dates i obligacions.

En aquest assaig feminista, Libérate de la carga mental, l’autora explica situacions quotidianes que ha viscut per experiència pròpia i anècdotes que li expliquen les seves amigues per posar de relleu aquesta realitat i dona alguns consells pràctics per compartir la càrrega mental amb la parella de sexe masculí. A més, inclou cites de reconegudes feministes com Silvia Federicci, Beatriz Gimeno o Simone de Beauvoir i  estadístiques que validen els seus arguments, parla dels tòpics associats a la maternitat, de la doble o triple jornada laboral que assumim les dones, dels cànons de bellesa i altres imposicions socials cap a les dones i del que poden fer els homes per millorar la situació: cuidar les seves famílies i les seves criatures, involucrar-se activament en les feines de casa i la planificació, destinar-hi temps i energia i estimar les dones amb qui comparteixen la vida.


Sobre l’autora:

Iria Marañón (Madrid, 1976) va estudiar Filologia Hispànica i és editora en una multinacional d’educació. Ha desenvolupat la seva carrera en l’àmbit de l’edició de llibres i materials literaris, artístics i educatius. També és la creadora de Comecuentos Makers, un blog per educar a nens i nenes en el feminisme. És també l’autora de Educar en el feminismo, igualment publicat per Plataforma Editorial l’any 2018.




04 d’octubre 2023

Exposicions del mes d'octubre a la biblioteca

Al claustre:

La vinya es vesteix de tardor

                             Fotografies de MARIA ROSA FERRÉ GALIMANY       

Vaig néixer i visc a Vilafranca del Penedès.

Soc aficionada a la fotografia des de molt petita. Cap als 8 anys vaig tenir la meva primera càmera que va ser una que regalaven Xocolates Ollé, prèvia entrega d’un àlbum amb punts. Desprès vindrien altres càmeres per captar els meus viatges arreu del món, sobre tot a Mèxic, país que m’hi sento com a casa i on he estat en més de 27 vegades.

Vaig treballar 40 anys al món financer i això va relentir una mica la meva passió, però a partir del 2011 i quan ja no tenia les obligacions professionals del dia a dia, es quan m’hi dedico intensament.

M’inclino per captar el paisatge en cadascuna de les seves estacions.

Tinc la sort de viure a prop de les vinyes del Penedès, rodejada d’aquest meravellós paisatge que va canviant contínuament i puc fotografiar en tot moment els seus colors i gaudir de les seves olors, però també sento passió per localitzar el magnífic romànic català que tanta història aporta al nostre país. Visc a prop del mar, més o menys a 7′ i això fa que també m’agradi captar-ho, però a l’hivern, quan el paisatge es tranquil i ple de calma.



A les vitrines d'art:

Eines de la vinya i del pagès

Amb la col·laboració de CAL BUTXACONS D'ESPIELLS

1. Aixol: Aixa petita dels boters, els esclopers, ferramenta d'acer tallant i mànec curt de fusta.

2. Massa: Mena de martell normalment de fusta tot plegat, que s'utilitzava per a esterrossar la terra, estellar llenya..

3. Romana: Tipus de balança per mesurar entre 50 i 100 kg.  Es tracta d'una barra de metal (palanca) amb un o dos ganxos on es col·loca l'objecte a mesurar i un altre ganxo superior que permet penjar-la i col·locar-la en el sostre o a una corda

4. Maraques d’ensofrar

5. Destral catalana: Aquesta destral es cataloga com a catalana  perquè presenta un tall més estret que l’anomenada destral curta i la mateixa longitud que l’anomenada destral llarga. Aquesta forma concreta permet una millor penetració en la fusta i poder-la estellar.

6. Destral: Eina de tall formada per un aceró tallant i compacte encaixat en un dels extrems d'un mànec allargat, utilitzat sobretot per tallar soques

7. Xerracs per podar

8. Xerrac de poda plegable

9. Estisores podar i verema: Eina formada per dues fulles d'acer, en forma de mitja lluna  esmolada per una punta i muntades en forma de creu, unides per un piu al voltant del qual poden girar, amb un costat per agafar-la manualment i l'altre amb dues fulles d'ample diferent, esmolades. Serveixen per a tallar en general o per podar.

10. Llegona, o llaona: Aixada amb una planxa de metall més ampla.

Aixadó o aixadell : Aixada petita per a fer forats de reduïdes dimensions, herbejar la vinya, l'hort o treure bord i d'altres herbes; que es pot manejar amb una sola mà.

Aixada (xada) o xapo: Eina de ferro de forma rectangular o trapezial, acabada en un tall més o menys ample, amb un mànec de fusta, que es munta ficat a l'ullera, el forat practicat a la part contrària del tall. S'utilitzava per a cavar i escurar o netejar rases.

11. Arpiots: Eina que consisteix en una pala triangular de ferro unida per un vèrtex a l'ullera on es manega a un mànec de fusta d'uns cinc pams i que té una forca dura metàl·lica amb dues pues o cames paral·leles a la part oposa da de l'ullera. S'utilitzaven per a cavar ceps i per a arrencar patates.

12. Pioixa: Eina per a remoure la terra, tallar branques, etc., que per un cap té una punta i, per l’altre, un tall horitzontal i estret.

13. Falç o CorbellaEina per segar blat o tallar herba, formada per una fulla de ferro corbada, tallant o dentada en la vora còncava, amb un mànec curt, de fusta, en un dels extremsFalçó: Tipus de falç més curta i plana.

14. Esclopet: Estri de fusta, com un esclop prim, ample i petit, que els segadors es posaven a la mà esquerra per tal de protegir-se dels possibles talls de la falç en segar el blat.

15. Rampill: Eina de fusta o de fusta i ferro, formada per un pal de cinc o sis pams  travessat per deu o dotze puntes i unit a un mànec. S'utilitza per arreplegar palla, herba o per esgratinyar la terra.

16. Ensulfatadora: Màquina de llautó o coure proveïda d'un dipòsit, una manxa  accionada amb una mà i un pitorro que es subjecta amb l'altra i que serveix per a ruixar amb sulfat (sulfat de coure barrejat amb calç viva) els ceps o amb d'altres composicions, les hortalisses.

17. Llum de carburo: Al tombant de segle xx prendria el relleu del querosè un gas altament inflamable: l’acetilè. Aquest gas es generava en posar en contacte l’aigua amb el carbur càlcic (CaC2), i aquesta va ser la base dels anomenats llums de carburo o llums de gas, que feien una flama es- pecialment lluminosa.

18. Pot d'empeltar amb ràfia

19. Forca: La forca és una eina amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com pallafulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.