Trobada dels clubs de lectura d'adults de la Biblioteca per a comentar "Viatge entre dos móns" de Blanca de Semir, guanyadora de la 8ena edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres
El passat divendres 13 d'octubre es va dur a terme la tertúlia conjunta dels dos clubs de lectura de la Biblioteca de Sant Sadurní, el Club de Celler de lletres i el Club Segona Fermentació a les caves Varias
de Sant Sadurní d'Anoia. En aquesta ocasió, els dos clubs de lectura de la
Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia ens vam trobar
sota terra, envoltats d’ampolles de cava, amb l’olor de vi fermentant a les
narius i la humitat dins els ossos. Comentàvem la novel·la guanyadora del Premi
Celler de lletres 2023, Viatge entre dos mons, de la Blanca de Semir, que ens va
acompanyar en aquest dia tan especial.
Abans de començar vàrem tenir l'oportunitat de visitar breument les Caves Varias, situades a la Plaça Manuel Raventós, antigues Caves Miró, acompanyats de Pere Varias.
La primera pregunta gairebé obligada que li vam fer era sobre el motiu pel
qual la protagonista era una extraterrestre. De fet, el recurs narratiu de fer
que la narradora sigui d'origen extraterrestre ens ha recordat antecedents
literaris d'estratègies semblants amb narradors 'aliens' al medi, com ara Les
cartes perses de Montesquieu —narradors perses que viatgen per
Europa—, L’ingenu de Voltaire —on fa servir com a narrador un bon
salvatge— i les Cartas marruecas de José Cadalso (1789). Amb
aquest recurs buscava un efecte de distanciament? Era amb finalitats
iròniques o més aviat crítiques? I el primer que ens sorprèn és que la Blanca
assegura que la Run, la protagonista, en realitat és humana, no terrícola, però
humana. És a dir, que té aparença humana i pensa com nosaltres. La intenció era
contraposar els dos mons, anar posant aspectes crítics sobre la terra, com per
exemple: l’egoisme, l’ambició, la destrucció de la natura, les guerres o fins i
tot, el fet que s’adoni que el servei de Renfe per anar a Barcelona des de Sant
Sadurní és un desastre i, a la vegada, suggerir un mon millor, més lliure i
basat en l’amor.
També li hem preguntat si s’atrevia a parlar de percentatges. Quina part
creia que és ciència-ficció, quina una mostra de les relacions humanes i quina
una demostració del treball de la terra i del procés d’elaboració del cava.
Quina és la predominant i per què? Segons la Blanca, el 60% són les relacions
humanes i que sigui alienígena es l’anècdota, en realitat podria ser sueca o
d’Islàndia. El que a ella li interessa més és la relació que s’estableix entre
els diferents personatges. Després també hi ha una part didàctica que per ella
és important, això de mostrar com és el procés d’elaboració del cava i les
feines del camp segons el mes de l’any.
També es comenta que a la novel·la el contacte
entre extraterrestres i terrícoles és plàcid i fàcil i li preguntem si ha sigut
així per ella que, com afirma en la seva biografia, és penedesenca d’adopció?
Sí, ella també es va sentir ben acollida quan va arribar de Barcelona i
considera que la relació és fàcil perquè connecten i, per tant, no podia ser
d’una altra manera.
Un dels aspectes que s’ha preguntat entre les clubaires és si havia escrit
la novel·la expressament pel certamen o si ja la tenia escrita. Comenta que la
va escriure expressament i que, a més a més, la va escriure seguida, gairebé
sense parar. Que la tenia en ment i que tal com la tenia al cap va escriure-la,
amb algunes variacions d’última hora.
Pel que fa als personatges, comenta que s’identifica bastant amb la Run, la
protagonista, i que va escriure la novel·la directament en primera persona
perquè era la manera que millor podria entrar en la ment del personatge i
mostrar-la tal com era i així qui ho llegeix ho troba més natural, proper,
creïble i simpàtic.
La barreja de ciència ficció i narració realista compta també amb
antecedents il·lustres com Kurt Vonnegut. Li hem preguntat si és lectora
habitual de ciència-ficció i ha confessat que sí que ha llegit alguna cosa, tot
i que no és el gènere que més li agrada. També li hem preguntat si tenia la
intenció d'explorar barreges semblants amb altres gèneres i ens ha dit que és
la primera novel·la que escriu i que, per tant, també és la primera que escriu
de ciència ficció. Que ja ho anirà veient, però que no descarta res.
Per les clubaires és destacable la gran varietat de temes que s’hi toquen:
l’amor al lloc, l’emigració, el treball al camp, la part de novel·la negra, la
mica d’intriga, la violència de gènere, les relacions personals, l’amistat,
l’amor. Es destaca també el plantejament original que fa amb l’arribada d’una
extraterrestre en una terra com és el Penedès, com presenta el món el vi i el
cava i també que el final et fa sentir bé.
Ens explica, d’altra banda, que malgrat que és la primera novel·la que
escriu, ha fet els cursos d’escriptura amb la Muriel Villanueva i ja havia
escrit contes curts. També ha publicat un llibre infantil que ha sortit fa poc
i ha escrit una novel·la juvenil que encara no està publicada. En tot cas
sempre li ha agradat escriure i s’hi troba molt còmode.
Vàrem acabar la tertúlia amb un brindis de cava Varias.
Jordi Romeu i Xavier Zambrano en col·laboració amb l'autora, Blanca de Semir.
