16 de desembre 2020

Resum del club de lectura Celler de Lletres sobre la novel·la "Pica't al cor" d'Amélie Nothomb

 Club de lectura CELLER DE LLETRES        

Pica’t al cor d’Amélie Nothomb     

(traducció: Ferran Ràfols Gesa

       Tertúlia de divendres 11 de desembre de 2020

Puntualment i en la nostra hora habitual de trobada, les clubaires del Celler de lletres s’han connectat per celebrar la sessió de desembre. Les restriccions imposades a causa de la pandèmia han impossibilitat que la tertúlia fos presencial. I malgrat que aquest sistema telemàtic no és el que més ens agrada, hem aprofitat al màxim la videoconferència i hem procurat gaudir com sempre de l’enriquiment que implica poder compartir les opinions al voltant d’una lectura comuna.

 


L’obra a comentar era Pica’t al cor, d’Amélie Nothomb, i val a dir que la primera ronda de valoracions ha estat ben curiosa perquè, si bé en general la temàtica exposada en la novel·la ha interessat a les clubaires, també és cert que l’empatia vers la lectura ha estat ben dividida. Podríem considerar que la meitat del grup ha gaudit amb la lectura de Pica’t al cor i l’altra meitat no ha acabat d’entrar-hi.

Hem intentat esbrinar els motius d’aquesta distància lectora. En base a les diverses opinions aportades podríem concloure que justament l’estil fred, de vegades amb un punt de vista narratiu allunyat de les emocions dels personatges, amb una exposició asèptica dels esdeveniments, aspectes, tots ells, que són característics de l’escriptura d’Amélie Nothomb, han estat els causants d’aquesta sensació de, com he dit, quasi el cinquanta per cent del grup. 

No ens ha enganyat el to senzill amb què l’autora ens mostra uns comportaments humans terribles. Hem escodrinyat la psicologia dels diversos personatges, hem comentat a bastament les reaccions que tenen davant certs fets crucials dins la novel·la... però com he indicat més amunt, a un grup de clubaires els ha complagut aquesta manera de presentar els conflictes, interpel·lant el lector i esperant que aprofundeixi en les emocions que es palesen, i en canvi a un altre grup de clubaires els ha semblat que l’exposició del missatge no estava prou desenvolupada i que l’autora deixava massa elements llençats al vol.

El conflicte que planteja entre mares i filles, i que es multiplica com en un joc de miralls, passant de la relació Marie-Diane a la relació Olivia-Mariel, ha estat discutit i debatut àmpliament. Ens hem plantejat si hi ha una mitificació de l’amor matern; si encara hi ha dones que volen tenir fills no pel desig de tenir-los sinó per la necessitat de sentir-se, realment, dona. Hem valorat els diversos personatges femenins i la seva evolució al llarg de la història que se’ns narra, amb les obsessions que té i manté cadascuna d’elles.

Quant als personatges, un dels temes que ha propiciat més discussió ha estat la veu de la Diane quan és una nena. A la majoria els ha semblat que no és gens creïble que una criatura de l’edat que se’ns indica en la narració pugui elaborar, per molt avançada que sigui, intel·lectualment parlant, reflexions del tipus que ella exposa. Entre altres coses perquè es tracta de reflexions emocionals, no pas de coneixements. Amb tot, també s’ha comentat que en realitat és un recurs literari: és evident que una nena no té els pensaments que se’ns mostren, però l’autora ho exposa d’aquesta manera perquè el que sí té són aquelles emocions en concret.

El títol de la novel·la, aquest “pica’t al cor” que és l’inici d’un vers d’Alfred de Musset, també ha estat objecte de comentaris. Hem volgut atorgar-li la importància que té, ja que dins la narració s’hi fa referència en un parell o tres d’ocasions. Però aquest imperatiu no ha acabat de fer el pes a totes les clubaires, i algunes han considerat que resulta un tant arcaic, que les allunya del text.

O, per exemple, també hem parlat del final. Un final que algunes han qualificat d’apoteòsic i èpic, d’altres han considerat que no acaba de deixar un ensenyament moral (tal com sembla que sigui la intenció) i, pel contrari, queda molt obert. Però sí hem coincidit a valorar-lo com un final que és proporcional al dolor causat.

Pica’t al cor d’Amélie Nothomb ens ha dut a parlar de la gelosia, l’enveja, l’ambició, la mitificació de l’amor matern, el menyspreu, la fugida, la cerca de la identitat. I malgrat certa recança quant a l’estil narratiu de l’autora, el que sí s’ha convingut ha estat considerar-la com una obra de lectura fàcil en la qual cada lector decideix la seva part d’implicació.

Amélie Nothomb


      
L’autora

Pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Bèlgica 1966), l’escriptora neix en el si d’una família de la noblesa belga molt relacionada amb la vida política i cultural del país. Ha viscut al Japó, la Xina, els Estats Units, i a l’Àsia Sud-oriental a causa dels viatges del seu pare com a cònsol en aquests països. En tornar a Bèlgica, amb disset anys, li va caldre un cert període de descoberta i adaptació a la cultura occidental, i acabarà estudiant Humanitats tot obtenint la llicenciatura en Filologia Romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les.

En acabar els estudis torna al Japó, concretament a Tòquio, perquè el seu pare ha estat nomenat ambaixador de Bèlgica. Aprofita l’estada per formar-se com a intèrpret en una empresa japonesa, feina que serà l’embrió de dues novel·les: Estupor i tremolors (1999) i Ni d’Eva ni d’Adam (2007).

Però l’inici de la seva carrera com a escriptora es va produir amb la publicació de la novel·la Higiene de l’assassí (1992). A partir d’aquest any, i mentre viu a cavall entre París i Brussel·les, publica quasi de manera regular un títol per any. Amb tot, en diverses entrevistes assegura que dedica un mínim de quatre hores diàries a l’escriptura i que d’aquesta manera enllesteix entre tres i quatre novel·les cada any, però només en publica una.

Altres títols que podem destacar són Cosmètica de l’enemic (2001), Antichrista (2003), Biografia de la fam (2004), Una forma de vida (2010), i El crim del comte Neville (2015), entre molts altres.

Són nombroses les obres que han estat traduïdes a diverses llengües, i l’autora és present en els programes d’educació secundària de Bèlgica, Quebec i França, així com en diversos mitjans de comunicació.

 


       L’obra

Uns versos del poeta i novel·lista francès Alfred de Musset seran els que donaran títol a aquesta novel·la d’Amélie Nothomb: “Pica’t al cor, és allà on hi ha el geni.” Però aquestes paraules no només la defineixen, sinó que també actuaran i tindran importància dins la seva trama en més d’una ocasió: per decidir el futur i per adonar-se d’una traïció.

La història s’inicia quan Marie, amb dinou anys, veu en la seva germana gran, acabada de casar i amb un fill, l’exemple del que ella no desitja de cap de les maneres: encara és jove i té molt per viure i gaudir. Però els esdeveniments la portaran a un embaràs no desitjat, a un casament precipitat, i a una maternitat resignada i rebutjada. A partir d’aquest moment la novel·la fa un gir i focalitza l’atenció en la filla: Diane. Una nena que creix amb l’amor del pare i dels avis, i amb l’esperança de rebre en algun moment l’afecte de la mare. Una nena que prova d’entendre l’actitud de Marie i que, malgrat rebre sempre el seu refús, ella l’idolatra i l’adora. Una nena, Diane, que no sent enveja quan neix un germanet a qui, curiosament, la mare sí que estima i en té cura.

Aquesta relació materno-filial malaltissa no només ens parla de l’enveja i la gelosia entre les dues dones, sinó que ens aboca a un joc de miralls on aquests sentiments es despleguen més enllà de la dualitat mare-filla indicada més amunt. Perquè no és un xoc generacional, el que se’ns planteja, sinó que l’autora indaga en la psicologia humana a través d’uns personatges complexos i gens estereotipats.

Amélie Nothomb tendeix a oferir-nos, mitjançant les seves novel·les, aquest tipus de personatges que podríem considerar, ben sovint, incurables. I tot plegat ho fa amb el seu estil d’aparença senzilla, amb un lèxic clarament assequible, amb el to sec i asèptic que la caracteritza, i procurant mantenir el pols narratiu de la història perquè el lector resti atent pàgina rere pàgina.

Altres dades

       Web oficial d’Amélie Nothomb: http://www.amelie-nothomb.com/

       Llibres d’Amélie Nothomb al Catàleg Aladí (en català): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(nothomb%2C%20am%C3%A9lie)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a

       Recull de premsa sobre Pica’t al cor, dins la web de l’editorial: https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/pica-t-al-cor/9788433915672/LA_59

       Pica’t al cor a El Cultural (en castellà): https://elcultural.com/golpeate-el-corazon

       Recomanació de Pica’t al cor des de Xarxa de Biblioteques de Menorca (youtube): https://youtu.be/S_LSaH4AssM

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari