Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
La dona a la finestra, d’A. J. Finn
(traducció:
Imma Estany i Núria Parés)
Tertúlia
de divendres 16 de setembre de 2022
Primer dia de curs.
Primera sessió del club de lectura Segona fermentació. I pel que hem pogut
apreciar durant la trobada, ja en teníem ganes! A més, ens hem dedicat a
comentar una novel·la, La dona a la finestra, d’A. J. Finn, que, ja ho
avanço a priori, ha resultat ser una bona lectura per a l’estiu.
Hem iniciat la reunió tot
esmentant la pel·lícula basada en aquesta narració, però les persones que l’han
vista n’han fet una valoració negativa: no els ha seduït.
Més enllà d’aquest petit
detall, la primera qüestió que ens hem plantejat, un cop comprovat que la
lectura, en conjunt, havia resultat interessant i agradable, ha estat
l’evolució de l’argument. Perquè la narració, tot i presentar-se de manera
lineal, cronològicament parlant, té alguns moments d’evocació vers el passat de
la protagonista, Anna Fox, i alhora manté unes converses amb un parell de
personatges, el seu home i la seva filla, que poden arribar a desconcertar una
mica. Però no ha estat aquesta la sensació dels clubaires del Segona
fermentació. Tot el contrari: el recurs del record per ubicar-nos millor en el
personatge i així comprendre els motius pels quals es troba en la situació que
se’ns descriu, així com aquestes converses incertes, són dues tècniques
narratives que han estat considerades positivament.
Un dels aspectes que més
ens ha cridat l’atenció ha estat la descripció de la psicologia de la
protagonista. Hem considerat que es tracta d’un molt bon retrat, amb detalls
significatius i matisos lloables, del que implica viure en un malaltia mental.
L’agorafòbia que pateix, l’abús de l’alcohol, la ingesta arbitrària de
medicaments... tot plegat ens duu a una persona amb una patologia d’addiccions
i dependències molt marcades. I, repeteixo, ens ha semblat que l’autor se’n
surt molt bé, d’aquesta descripció.
Ha agradat en especial
l’esment constant a pel·lícules conegudes i reconegudes del gènere negre més
clàssic, així com altres obres literàries que també se citen. I al costat
d’aquestes referències el que ha sobtat, en la majoria de clubaires, ha estat
el fet de no sospitar, de no imaginar, gairebé fins arribar al final de la
lectura, la identitat del criminal. Però no només la identificació del criminal
ha estat una sorpresa, sinó que això mateix ens ha passat amb un parell o tres
més d’aspectes que van apareixent al llarg de la narració, com seria
l’existència d’un amant, o el paper que hi juguen, a la novel·la, el marit i la
filla de la protagonista.
Un altre element que cal
ressaltar, encara que sigui relativament ínfim dins el conjunt de la narració,
és la importància que atorga la protagonista a la força de la paraula, al seu
sentit, a la vigència que tenen les coses un cop han estat esmentades. Aquest
petit detall el trobem en la gènesi d’un imperceptible equívoc de personatges i
també en el fons més pregon de la depressió en què s’ha instal·lat la
protagonista, que és incapaç de tirar endavant perquè ha quedat ancorada en un
moment del passat, just abans que tingués lloc una terrible tragèdia.
Hem parlat d’altres
personatges, com seria el rellogat David, l’ambigu Alistair, el bo del detectiu
Little, la feréstega Norelli, i també del doctor Fielding, la fisioterapeuta
Bina, el jove Ethan... però sobretot ha estat, com he indicat més amunt, Anna
Fox, la protagonista, qui ha ocupat la major part de la nostra tertúlia. Perquè
a l’hora d’intentar definir quin seria, per a cadascun dels membres del club de
lectura, el tema central de la novel·la, en la majoria de casos les opinions
han anat cap a les malalties mentals: la malaltia mental narrada des de dins,
el desbordament emocional, la supervivència després d’un trauma, el canvi
sobtat que un incident greu pot ocasionar en la vida d’algú... I la tendència a
agafar-nos a aquests temes, més enllà de tots els altres elements que puguin
aparèixer en una novel·la de suspens i d’intriga com és aquesta, es deu a l’ús
d’aquesta primera persona col·locada en la veu d’Anna Fox. Un encert en aquesta
història.
I per acabar, ens hem
quedat amb una frase esperançadora de la novel·la: “I si no vull morir, he de
començar a viure.”
·
L’autor
A. J. Finn (Nova York, 1980) és el pseudònim
literari de l’escriptor Daniel Mallory, que també té l’ofici d’editor. Es va
graduar a la Universitat de Duke (EEUU) i es va doctorar a Oxford (Anglaterra),
país on va viure durant aproximadament deu anys. El tema de la tesi en què va
treballar per a final de carrera era al voltant de l’obra de l’escriptora
estatunidenca de novel·la negra, tan coneguda pels seus thrillers psicològics,
Patricia Highsmith.
Mallory va començar treballant en diferents
editorials de la seva ciutat natal i també de Londres, tot especialitzant-se en
la publicació de novel·les de misteri, thrillers o gènere negre en general, i
alguns dels autors i autores que ha publicat són Agatha Christie, Patricia
Cornwell, J. K. Rowling, Carl Hiaasen, Karin Slaughter i Nelson
DeMille. També ha col·laborat i col·labora en diverses publicacions, entre les
quals podem esmentar Los Angeles Times, The Washington Post i The
Times Literary Supplement.
La dona a la finestra, traduïda al
voltant de quaranta idiomes, va ser adaptada al cinema el 2021 amb guió de
Tracy Letts i dirigida per Joe Wright, però la pel·lícula no va rebre l’allau
de crítiques positives que sí va rebre la novel·la.
De fet La dona a la finestra és la
primera novel·la publicada de Daniel Mallory, i amb ella es va situar en la
primera posició de la llista dels més venuts del New York Times. En l’obra,
Mallory s’inspira en la literatura i el cinema més clàssic del suspens i la
intriga, tot fent un homenatge a grans títols de la història d’aquestes dues
arts, com seria el cas de La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock. I
a més, segons informen diferents articles al voltant de la novel·la, amb
aquesta narració l’autor teixia els mecanismes de la seva pròpia lluita contra
l’agorafòbia i la depressió.
·
L’obra
Anna Fox, la protagonista d’aquesta història, és una dona que està
patint una terrible depressió a la qual, a més, cal afegir la reclusió que
implica suportar el trastorn psicològic de l’agorafòbia. Ella és aquesta dona a
la finestra que se’ns anuncia en el títol de la novel·la i és, també, qui ens
narrarà els esdeveniments que hi tenen lloc. Ho farà en primera persona, tot
oferint un tret de veracitat a les seves paraules a causa d’aquest recurs de
testimoni, i ho farà amb el verb en present, amb la qual cosa ens causarà la
sensació de dinamisme o immediatesa.
Més enllà d’aquests aspectes bàsics al voltant de la tècnica
literària, el conflicte que ens planteja es mou proper a l’argument d’una obra
ben reconeguda del cinema de suspens: La finestra indiscreta, d’Alfred
Hitchcock. Perquè Anna Fox, reclosa a la seva casa a causa de l’esmentada
agorafòbia, passarà les hores bevent amb desmesura, prenent més pastilles del
compte, xatejant per internet, mirant pel·lícules clàssiques d’intriga i
suspens, llegint també clàssics del gènere negre i, sobretot, mirant per la
finestra.
En base a aquesta observació constant que fa del barri, la dona coneix
tots els horaris, costums i rutines de cadascun dels seus veïns. I un dia,
malauradament, contempla un fet que li provoca basarda, que li causa neguit. A
partir d’aquest moment el món en què ella viu, agafat amb pinces per mantenir
l’equilibri, comença a ensorrar-se.
Amb tot, quan prova d’explicar què ha estat allò que ha vist, el
lector s’adona que hi ha certa fragilitat en el seu testimoni. No oblidem que
la història ens l’explica ella mateixa, amb el punt de veracitat que això
implica, però que, com s’ha esmentat més amunt, abusa de l’alcohol. Tot plegat
ens duu a submergir-nos en una narració on, tal com se’ns indica en la
contracoberta del llibre, res ni ningú no és el que sembla.
Altres dades
·
J. Finn a la Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/A._J._Finn
·
Entrevista a The Objective: https://theobjective.com/further/cultura/2018-04-12/la-mujer-en-la-ventana-a-j-finn/
·
Ressenya de La dona a la finestra: http://properaparadacultura.blogspot.com/2018/05/la-mujer-en-la-ventana-la-dona-la.html
·
Ressenya de La mujer en la ventana:
https://www.delectoralector.com/la-mujer-en-la-ventana-ajfinn/
·
Llibres d’A. J. Finn al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/afinn/afinn/1%2C39%2C179%2CB/exact&FF=afinn+a+j&1%2C7%2C
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
