Civilitzacions. Laurent Binet, Edicions de
1984, Gran premi de la novel·la de l’Acadèmia francesa del 2019
El club de lectura d’aquest mes ha començat amb una
introducció del nostre moderador, és a dir un servidor, per aclarir i plantejar
preguntes des bon començament. I la primera de totes ha sigut “què és això?”.
Es tracta d’una novel·la històrica? D’una novel·la d’aventures? D’una novel·la
de ciència-ficció? I apareix el terme més acurat: la ucronia. I què és una ucronia? Doncs una història alternativa a
la història que coneixem. És a dir, podríem dir que es tracta d’una novel·la
històrica d’una història irreal. Civilitzacions
parteix de la idea que la conquesta d’Amèrica per part dels Europeus no va
ocórrer mai. Al contrari, una sèrie de circumstàncies i un seguit de
concatenacions de causes i conseqüències
van dur a què els inques fossin els qui conquerissin Europa i no al
revés. Alguns altres exemples de novel·les i pel·lícules ucròniques podrien ser
les següents:
Roma eterna, de Robert Silverberg
(2003) On es planteja què hauria passat si l’Imperi Romà hagués sobreviscut
fins a l’actualitat.
L'home del castell Philip K. Dick (també sèrie a Prime Video) (1962). En
aquest cas s’intenta explicar què hauria passat si les forces de l’Eix
haguessin guanyat la Segona guerra mundial i els Estats Units estiguessin
dividits en tres parts, una dominada per les forces alemanyes, una pel Japó i
una amb estats autònoms.
Once upon a time in Hollywood, (Erase una vez en
Hollywood), del Tarantino que imagina una alternativa a l’assassinat
de l’estrella de Hollywood Sharon Tate.
22/11/63, de Stephen King, on un
viatger del temps intenta evitar l’assassinat de John F.Kennedy.
Complot contra els Estats Units, de Philip Roth, en què Charles A. Lindebergh
aconsegueix creuar l’Atlàntic a bord del seu monoplà i acaba sent president
dels estats units el 1940 derrotant Roosvelt i defensant idees nazis.
En el dia de hoy, Jesús Torbado (premi
planeta 1976). En quest cas es planteja què hauria passat si la guerra civil
espanyola l’hagués guanyat el bàndol republicà.
Jo sóc aquell vaig matar Franco, de Joan Lluís Lluís, premi Sant Jordi 2017. La més nostrada on la pregunta inicial és què
hauria passat si Franco, forçat per les circumstàncies, hagués declarat la
guerra a França i Anglaterra.
Evidentment, el punt de partida de Civilitzacions és un argument original,
encara que d’entrada a tothom no ha agradat. La primera crítica per part de les
clubaires ha estat que sembla més un tractat d’història que no pas una
novel·la, cosa que el mateix moderador admet. Malgrat això, el moderador
defensa l’obra amb diversos arguments.
El primer, i potser el més defensable, és que
Laurent Binet fa un exercici genial de tergiversació de la història a partir
d’un element clau com és la suposada arribada a aquelles terres de la filla d’Èric
el Roig, una princesa vikinga dels països nòrdics desterrada pels seus, que hi
deixa com a llegat el treball del ferro, els cavalls i la immunitat davant les
malalties dels europeus. Aquests tres elements són claus perquè quan arribin
altra vegada europeus a aquelles terres, en aquest cas l’expedició de Cristòfor
Colom, els indígenes tinguin prou elements per defensar-se’n i aconsegueixin
desfer-se dels invasors. La història tal com va passar es repeteix en el llibre
de Binet però amb resultats diferents. Descriu l’arribada de Colom, l’intent
d’enganyar els indígenes amb regals o l’intent de segrest d’alguns membres de
la comunitat per dur-los a la cort de Castella com a mostra d’allò que han
trobat al nou món. Els fets, però, es giren en contra d’aquesta expedició i
acaben morint tots a mans dels taïnos, els indígenes del lloc. Només aquesta premissa
ja ens provoca moltes preguntes perquè, sí, realment el curs de la història pot
canviar a vegades per petits detalls. Aquesta genialitat fa que ens haguem de
plantejar molts interrogants que Binet intenta respondre.
El llibre es divideix en quatre grans parts:
Una primera en la qual s’explica el procés històric
pel qual les civilitzacions precolombines aconsegueixen ser impermeables a la
intenció colonitzadora europea gràcies a aquest viatge de la princesa vikinga.
Una segona en què, gràcies als fets de la primera,
es canvia el rumb històric del mal anomenat Nou món i en la qual l'empresa de
Colom no acompleix els designis de Castella i, per contra, posa Europa a
l’abast dels inques. Atahualpa arriba a les costes de Portugal amb les naus de
Colom i comença una estratègia d’aliances per acabar sent emperador de mig
Europa.
Una tercera (la més extensa), en la qual Binet
planteja un tauler geopolític on es desplega una acció civilitzadora per part
dels inques que comportarà unes transformacions substancials de la societat
europea.
I una última part que tanca amb una suposada relació
d’amistat entre la figura de Cervantes, el Greco i Michel de Montaigne imaginant
com hauria sigut la convivència entre aquestes tres grans figures del
Renaixement europeu en les circumstàncies que s’han plantejat amb l’arribada
dels inques.
El mètode de treball que utilitza Binet en la
novel·la és “que hagués passat si...?”. Però per a què això funcioni cal deixar-se
portar, deixar-se enganyar per la ficció. Binet combina ficció i realitat i no
sempre és fàcil de distingir. Però no ho fa de manera barroera. L’autor coneix
a fons la història europea, coneix els personatges del moment i els fa actuar
segons les seves conviccions i maneres de ser, però en una situació diferent de
la que tenien en el seu moment. Davant l’arribada dels inques, de la religió
basada en el culte el sol, davant una nova manera d’organitzar i entendre el
món, aquests personatges actuen de manera coherent a com van actuar en la
història real i, això, els fa reconeixibles i ens demostra que els homes i les
dones actuen no només en funció dels seus coneixements, circumstàncies
personals, maneres de ser o caràcters sinó també segons el món que els envolta
i allò que viuen. Sense conèixer a fons la història d’Europa i els personatges
que la van moure durant el segle XVI, Binet hauria fet una mena de teatre poc
versemblant. Només amb el coneixement profund de la història ha pogut escriure
aquesta obra.
Podem considerar que és un exercici de justícia
poètica? Doncs, mira, potser sí. On seríem ara nosaltres si la cosa hagués anat
així? Quina llengua parlaríem? Quines lleis tindríem? Adoraríem el déu Sol?
Doncs la resposta a aquestes preguntes
és el que intenta aportar Binet a Civilitzacions.
Què hauria passat si la història hagués estat diferent.
Tanquem la sessió amb dues recomanacions de
novel·les que ens fa la Dolors:
Eden d'Auður Ava Ólafsdóttir, publicada per Club editor
Matrix, de Lauren Groff, publicada per L’Altra editorial
Civilitzacions
Edicions de 1984, 2020
Gran Premi de Novel·la de
l’Acadèmia Francesa, 2019
Què hauria passat si Cristòfor Colom, en arribar a
Amèrica, s’hagués trobat uns indígenes que dominen l’art del ferro, que tenen
cavalls i a qui no els afecten les malalties dels europeus perquè ja en són
immunes? Doncs que la història hauria pogut ser ben diferent. Sobre aquesta hipòtesi,
Laurent Binet escriu la història d’Europa a partir de la invasió inca del gran
Atahualpa que desembarca al vell continent amb un gran exèrcit i, precisament, amb les naus de l’expedició
aniquilada de Cristòfor Colom. Atahualpa, gran estratega i guerrer, aconsegueix
fer caure imperis com el mateix imperi espanyol o l’imperi Romano-Germànic a
partir d’aliances amb els pobles oprimits
d’Europa.
Podem considerar Civilitzacions
una novel·la històrica? Per què no? Sí, és una novel·la, sí, parla d’història, però
d’història hipotètica, d’història que hauria pogut passar si les condicions
haguessin sigut unes altres. Potser sí que és la història al revés, però és que
les circumstàncies que van portar els europeus a conquerir els territoris
d’Amèrica van anar sempre en contra dels habitants d’aquelles terres. Si, abans
que Colom, tal com imagina Binet, hi hagués arribat Eric el Roig, s’hi hagués
establert i els habitants d’allà hagessin desenvolupat les tècniques que ja
posseïen els europeus, la història hauria pogut anar ben bé d’una altra manera.
La novel·la de Binet, sota el meu
punt de vista, és un exercici d’humilitat per a nosaltres, els europeus, que
sempre ens hem cregut els millors, la civilització que va portar el progrés a
les terres americanes. O potser no ho pensem nosaltres, però sí que la
historiografia Però vet aquí una manera de fer caure mites, de posar-nos davant
del mirall per entendre que el món ha estat construït també a partir de
circumstàncies incontrolables i que, en el cas d’haver anat diferent, la nostra
cultura seria totalment una altra.
Laurent Binet. París, 1972, és catedràtic de lletres franceses i fa de professor de
francès en un institut i a la universitat de Saint-Denis. Abans que Civilitzacions, va publicar HHhH, una novel·la que narra l’operació
que va acabar amb la vida del dirigent nazi Himmler, o Res no va passar com s’havia previst, una crònica de la campanya
presidencial de François Hollande a qui va seguir com a periodista personal
durant, precisament, la campanya que el va fer president de la República
francesa. L’autor combina la seva feina de professor amb la de periodista i
d’escriptor cosa que, d’altra banda, fa de manera prou eficient, com podreu
comprovar amb la novel·la Civilitzacions.
ALTRES NOVEL·LES ESCRITES PER BINET QUE PODEU
TROBAR A LES BIBLIOTEQUES
(les edicions en català, totes publicades per
Edicions del 1984)
HHhH (2011)
La setena funció del llenguatge (2016)
Perspectives (2024)
Jordi Romeu Carol
