Club de lectura Celler de lletres
Divendres, 8 de maig de 2026
18:30 h.
Obra: La noia del retrat, de Sílvia Romero i Olea
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Institució de les Lletres Catalanes
Crònica del club La noia del retrat, amb la Sílvia Romero
La noia del retrat ens va regalar una d’aquelles trobades de club que passen volant. I això
que el llibre ja donava molt de joc: memòria, silencis familiars, absències,
identitat, perdó… i aquella pregunta que ens perseguia tota l’estona: per què
en Josep necessita trobar la seva mare, tot i que el va abandonar? Potser
perquè hi ha vincles que, encara que facin mal, no desapareixen mai.
La novel·la recorre més de trenta anys
d’història, del 1940 al 1974, i ho fa sense perdre ritme. Una de les coses que
més ens va agradar és com la Sílvia va portant les trames: quan sembla que ja
tens clar cap on va la història… pam!, sorpresa. També vam parlar dels salts
temporals, que serveixen per anar directament als moments més intensos i
mantenir la narració àgil i viva.
Però si el llibre va donar conversa, la
visita de l’autora encara més. La trobada amb la Sílvia va ser enriquidora,
divertida i molt propera, sobretot perquè moltes de les membres del club ja la
coneixien de quan havia estat conductora del nostre club de lectura. Això va
fer que la conversa fos especialment còmoda i espontània, gairebé com retrobar
una vella amiga amb moltes històries per explicar.
I la Sílvia no es va quedar a la superfície,
ni de bon tros. Va entrar de ple dins la novel·la i ens va compartir detalls,
motivacions i fins i tot algunes intimitats que ajudaven a entendre millor
l’origen de La noia del retrat i també de la novel·la que la precedeix, Ànima
mesquina. Aquells moments en què descobreixes què hi ha darrere
dels personatges i de certes decisions narratives van ser, segurament, dels més
especials de la tarda.
El club va donar tant de si que, com passa
quan la conversa és bona, ens va faltar temps. Encara hauríem pogut continuar
una bona estona més parlant de personatges, secrets familiars, finals
inesperats i totes aquelles coses que els llibres deixen ressonant dins nostre
quan els tanquem.
Jordi Romeu Carol
Unes paraules de l’autora convidada, Sílvia
Romero i Olea
Malgrat que estic escrivint aquestes paraules a títol personal,
crec que puc afirmar, en nom de tots els escriptors i escriptores, que una de
les activitats literàries que més ens enriqueix és l’assistència a les trobades
de club de lectura on es comenta alguna de les nostres obres. És en aquestes
tertúlies on entrem en contacte amb els lectors i no només podem copsar com els
ha arribat el missatge a través de l’obra llegida, sinó que podem aprendre
molt, moltíssim, de la diversitat de percepcions literàries que es pot donar
davant d’una mateixa lectura.
Just això és el que em va passar divendres 8 de maig en assistir a
la sessió del Club de lectura Celler de lletres on es comentava la meva
novel·la La noia del retrat. Comprovar quins temes els havien interessat
més, contrastar les afinitats que es creaven vers un o altre personatge,
escoltar les seves apreciacions i preguntes... tot plegat és un ric exercici
literari en el qual és un luxe poder participar.
Però em cal afegir que en aquest cas
s’hi sumava el fet de retrobar-me amb tot el grup de clubaires amb qui, durant
més de deu anys, vaig compartir lectures en tant que era jo la conductora del
club. Va ser una sessió interessant per les aportacions literàries i
entranyable per aquest retrobament.
També voldria mostrar el meu
agraïment a l’actual conductor, Jordi Romeu Carol, per haver pensat en la meva
novel·la per a les activitats de celebració dels 20 anys de clubs de lectura a
la Biblioteca, a l’esmentada biblioteca per la bona acollida i per l’empenta en
la gestió cultural, i evidentment al Departament de Cultura de la Generalitat i
a la Institució de les Lletres Catalanes per fer possible aquestes trobades
entre escriptors i lectors.
Sílvia
Romero i Olea
(maig
2026)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
