L’art d’entrar i
sortir d’un quadre, per art de màgia
La Liang dins
el quadre de Núria Franquet i Font
Premi Folch i Torres, 2018. laGalera Editorial,
Barcelona, 2019
A la segona trobada del club, ens vam
duplicar com per art de màgia. No, no, no va ser màgia, va ser la feinada de
divulgació de la Teresa i el Guillem. I, siii, vam començar 7 lectors i ja en
som 15. Vam fer el ple. Caram, caram, quina patxoca!
Com que la rotllana era més àmplia, vam
fer una ronda de presentacions i tothom ens vam clavar una identificació amb el
seu nom al pit. Llavors vam comentar com funcionava el grup i com demanant la
paraula sempre es pot participar. Diria que, per ser el primer dia, les
aportacions dels nous lectors no es van quedar curtes, en un no-res
La Liang
dins el quadre va prendre tot el protagonisme. Una primera veu, molt
convençuda i contundent, va dir: «No m’ha agradat gens». I com si hi hagués eco,
es va anar repetint: «A mi, tampoc», «A mi, tampoc»... fins a 5 vegades. A més,
4 l’havien abandonat, 2 no l’havien ni començat i 8 l’havien acabat i els havia
agradat.
Renoi, quin començament, oi? Però tota
dificultat pot ser una oportunitat i reconèixer que una lectura no t’ha
agradat, davant d’un grup desconegut, cal admetre que és una opinió valenta. Ara
calia puntualitzar què o per què no havia agradat. Aquí els criteris van ser
diversos. I, paradoxalment, a cada parer en contra en sorgia un a favor, el
diàleg va fluir molt àgilment. Tot plegat, posat a la balança, va quedar prou
equilibrat.
L’acord unànime va ser que La Liang
dins el quadre és una novel·la històrica i d’aventures. Que la part
històrica, ambientada a la conquesta de Mallorca (1229) per part del rei Jaume
I, queda abastament documentada en les seves Cròniques i en les pintures
de La conquesta de Mallorca exposades al MNAC (Museu Nacional d’Art de
Catalunya).
A més, les il·lustracions d’en Miguel
Gallardo ajuden molt a visualitzar les eines, feines i materials medievals i seguint
aquesta tònica fa servir un traç molt gruixut en tots els contorns.
També, vam poder veure una reproducció de
les pintures de Mallorca en un volum de la Història de l’art català
coordinat per Francesc Miralles i fotografiat de Francesc Català Roca. I també
unes reproduccions del MNAC.
La part d’aventures, ja apareix a la
primera pàgina: la Liang, una nena xinesa, d’uns 10 anys, es perd del grup
escolar amb qui visita el MNAC. Quan s’adona que està sola, veu com les figures
de les pintures es belluguen, com es parlen i «De sobte, va sentir: | Ei, tu!»
(pàg. 8). La Liang no s’ho pot creure: la veu que l’interpel·la ve del quadre.
Aquí la trama s’embolica, ara la missió de la nostra protagonista serà trobar
un remei pel mal de gota del rei Jaume I, que ha sabut per Marco Polo que a
Cipangu (nom del Japó a l’Edat Mitjana) «hi ha unes herbes que curen la malura
dels reis» (pàg. 12).
Per aconseguir-les la Liang voltarà mig
món, acompanyada de l’Encantat, l’astrònom del rei, i de l’Alí, el grumet del
vaixell pirata que els va atacar i ell –tot sol– l’allibera de les masmorres on
Mustafà, un dels pirates més temuts de la Mediterrània la retenia. Fugen cap a Tunis,
d’allà travessen el desert seguint els tuaregs fins a El Caire, Alexandria, més
tard Mallorca. Viuen situacions de tan alt risc que la Liang, només pensa en
tornar, en els avis, en casa seva i l’escola... No us podem avançar com
acabarà, però si que us podem dir que tot anirà bé.
A més, vam puntualitzar que:
· la novel·la té 23 capítols, curts i
àgils, i un glossari per les paraules difícils, però segons van dir, ningú no el
va consultar perquè les paraules s’entenien pel context;·
era sorprenent que el rei Jaume I parla
en la primera persona del plural; és a dir, enlloc de dir «jo pateixo» diu «nos
patim»; per sort l’autora ens explica, en el mateix capítol, que aquest és un tret
típic del parlar medieval;
·
vam remarcar que els noms de pobles,
ciutats o països que surten al relat, l’autora els anomena tal com es deien a
l’Edat Mitjana per donar més versemblança a la història;
·
vam descobrir força vocabulari d’eines,
feines i llenguatge del mar; de productes medicinals, de menjars àrabs,
d’indumentària antiga; i també,
·
ens van sobtar les descripcions del «cel
musulmà» i com la Liang s’espanta en despertar-se pels matins; o les
descripcions de les onades;
·
les estratègies que l’Alí s’empesca
perquè no els atrapin són molt originals i divertides;
·
va ser la gallina qui delata els
perseguits i els van atrapar; i,
·
el retorn de la Liang i l’encontre amb
els avis són molt emotius.
Segur que queden coses al tinter, però no
hem d’oblidar que, tota la conversa, la vam assaborir amb un tros de pastís
acabat de fer, uuum, d’aquells de llepar-se els dits.
I per acabar, vam repartir la lectura del
mes que ve: Història de l’art de Paul Cox. Una història de l’art molt peculiar. Ja us ho
explicarem.
ROSA PINYOL
