01 de novembre 2024
25 d’octubre 2024
Trobada dels clubs de lectura a les caves Juvé & Camps per a comentar "L'empelt" de Daniel Harris
Tertúlia 11 d’octubre de 2024
Reunits en
sessió conjunta els dos clubs de lectura de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya
en el marc magnífic de les caves Juvé & Camps, vam parlar sobre la novel·la
L’empelt de Daniel Harris, guanyadora
del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2023.
El primer
punt que va generar debat va ser la dimensió social de la novel·la negra. Algunes
de les assistents van destacar l’encert de l’autor en situar l’acció en espais
tan coneguts com el camí del Llac de Can Codorniu o el Cavatast, elements que reforcen
la connexió de la novel·la amb el cicle del cava. Aquests indrets familiars
doten d’una proximitat especial la
trama.
Pel que fa a
l’estructura narrativa, un dels temes més destacats va ser el contrast entre el
començament trepidant i la pausa que es produeix posteriorment per explorar les
relacions entre els protagonistes. Les lectores van coincidir a afirmar que la
novel·la arrenca amb un descobriment impactant que atrapa el lector, però
després la trama fa una frenada per aprofundir en els vincles entre els
personatges. Això va generar una discussió interessant sobre si aquesta opció narrativa
contribueix a l'element de suspens.
Un altre
tema recurrent va ser l’alternança de punts de vista dels diferents
personatges. L’autor va afirmar que tenia molt clara aquesta estructura coral
que li permet oferir una visió polifònica de la història. Daniel Harris va
destacar el recurs de portar els personatges al límit com a opció narrativa que
li interessa especialment. El personatge de l’Anna n’és un exemple clar. Atrapada
en una situació que la sobrepassa completament, manté els lectors atrapats
perquè no saben cap on pot acabar tirant. Unes quantes assistents van confessar
que la imaginació se’ls va disparar en pensar en les possibles línies
d’actuació, algunes ben malèvoles i picants, d’aquest personatge.
Daniel Harris va comentar una anècdota curiosa sobre el seu procés de creació: l’ús d’una escaleta detallada per estructurar la història, fins i tot servint-se d’un full de càlcul per tal de mantenir el control de l’evolució de la trama.
La principal
controvèrsia de la sessió va ser el grau de versemblança en el fet que un
personatge aculli la víctima d’un abús criminal a casa seva. Algunes persones
van qüestionar si realment era creïble que algú convidi una desconeguda a viure
amb la pròpia família, però d’altres van valorar que en el context emocional
d'una novel·la de suspens és una decisió encertada. Clarament l’autor utilitza
la pressió psicològica com a element de tensió.
Un altre
aspecte interessant va ser el rebuig de Harris a la lògica del whodunit (qui ho ha fet?), associada a autores
com Agatha Christie. En la novel·la, el suspens i les relacions personals prevalen
sobre l’element enigmàtic.
La sessió es
va tancar amb una reflexió personal de l’autor sobre una experiència única: un
club de lectura itinerant durant el qual un dels seus llibres va viatjar per
correu; cada lector successiu hi anava afegint anotacions abans de passar-lo al
següent lector de la cadena.
L’autor
Nascut a
Madrid el 1979, ha viscut Catalunya des dels deu anys, actualment a Sant
Sadurní d'Anoia. Va estudiar Arquitectura Tècnica a la Universitat Pompeu Fabra
de Barcelona, al centre Elisava.
La seva
formació literària comença amb l'itinerari per a narradors de l'Escola
d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i continua amb tallers d'escriptura
creativa impartits al Penedès per l'escriptora Muriel Villanueva.
Ha publicat
dues novel·les: La porció esvaïda delCroscat (2015 ) i Las caras de lafortuna (2021).
Ha
participat en antologies de relats com El
Café París, los años 80 (2022, ed. Ánima Ígneos), ambientada a Madrid, i en
compilacions de contes o en revistes locals. També va ser coautor de les
cançons de l'àlbum La cultura del sueño (2007)
del grup de música Esencia, a més de formar-ne part com a bateria.
L’obra
La novel·la L’empelt (Saldonar, 2024) fou la guanyadora de la 9a edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2023, convocat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya dins el marc del projecte “Biblioteques amb DO”, premi que té l’objectiu de premiar obres literàries de ficció relacionades amb la viticultura i l’enologia.
En el cas de
L’empelt aquesta relació amb el món
de la vinya es vehicula per mitjà del personatge de la Montserrat, la qual rep
l’encàrrec d’impulsar una nova cava des de pràcticament zero. La vinculació del
llibre amb el món de la vinya no es veu solament en l’aspecte de les tècniques
vinícoles, sinó que és també una vinculació fortament paisatgística. El lector
que conegui la zona hi reconeixerà nombrosos indrets que li resultaran
familiars, com són ara: el camí del Llac de Can Codorniu, Can Ferrer del Mas o
la Font d’en Mota. A més a més, també hi trobarà fites del calendari de Sant
Sadurní com el Cavatast. Aquesta presència d’elements coneguts dins un obra de
ficció provoca un efecte curiós, per tal com els mecanismes narratius operen
sempre com una forma de distanciament. Aquest efecte encara és més marcat en
una obra que adopta un to de thriller de suspens. La introducció d’ombres
delictives en entorns i situacions ordinàries és palesa en la novel·la des de
les primeres pàgines, on una simple sortida per a córrer s’estronca bruscament
a causa d’un descobriment sinistre.
Amb una
prosa àgil i focalitzant alternativament en diferents personatges, Daniel
Harris fa servir també elements de narrativa negra. És el cas del tema de
l’amnèsia, un ressort narratiu que permet explorar qüestions com ara la
identitat, la culpa i el passat ocult. Els protagonistes amnèsics sovint es
troben atrapats en trames intricades de les quals desconeixen la fondària, cosa
que els fa vulnerables tant als enemics com als seus propis records. És per
això que l’amnèsia apareix freqüentment en el cinema de suspens, per exemple en
la pel·lícula Spellbound (1945) d’
Alfred Hitchcock, protagonitzada per Ingrid Bergman i Gregory Peck.
23 d’octubre 2024
Inici del Club de Lectura Juvenil 2024-25
El club de lectura
juvenil ha arrencat la temporada amb una sessió de portes obertes i una
activitat sorpresa: per tal de descobrir els gustos literaris dels joves de la
biblioteca, hem convidat a tothom a venir a parlar sobre els llibres que
llegien, i hem enregistrat les recomanacions al podcast “Paraula de Mixa”.
Una desaparició, un misteri per resoldre i l'inici d'una atracció. Una novel·la trepidant, de lectura molt àgil, plena de misteri i amb components romàntics de Salvador Macip i Elisenda Roca.En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrerede la seva desaparició.Una carrera a contrarellotge plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.
Col·lecció “PercyJackson” de Rick Riordan
Què passaria si un dia descobrissis que, en realitat, ets fill d’un déu grec i has de complir una missió secreta? Doncs això és el que li passa a Percy Jackson, que a partir d’aquell moment es disposa a viure les aventures més emocionants de la seva vida.
“Contes per a un món millor” d'Enric Larreula
Amb mà mestra, Enric Larreula ens fa reflexionar sobre els nostres valors en un llibre que ha esdevingut tot un clàssic. En els contes d'aquest llibre hi trobareu, entre altres coses, un camí que no anava enlloc, una castanyera que sabia escoltar, dos molt bons amics, un soldat que va triar lliurement el que volia fer i un home del qual ningú no es recordava.
“Somriu” de Raina Telgemeier
Els lectors preadolescents i adolescents se sentiran plenament identificats amb Raina, l'heroïna d'aquesta novel·la, amb els seus conflictes, la seva recerca d'identitat, les seves relacions entre els seus amics i els primers amors. Una novel·la gràfica que tracta sobre l'ús d'aparells ortopèdics per una preadolescent que serà víctima de burles i altres mesquineses per part dels seus companys. Els llibres de Raina Telgemeier s'han convertit en clàssics moderns i han transformat el mercat de les novel·les gràfiques en aquesta franja d'edat.
“Veritat” de Care Santos
Absolt del càrrec d’assassinat, del que va ser injustament
acusat als 14 anys d’edat, i una vegada provada la seva innocència, el jove
Èric surt del centre de reforma de menors després de quatre anys d’internament.
Malgrat tot, la reinserció en una societat carregada de prejudicis serà una
realitat encara més dura: no tornar a caure en la delinqüència quan l’entorn
sembla que s’hi entossudeixi, continuar amb els estudis, trobar una feina,
allunyar-se del seu barri... La Xènia el va ajudar a superar les barreres que
creia insalvables, però... serà l’amor una força suficient per superar les dificultats?
El proper llibre que
comentarem tots plegats serà “Aquesta senzilla paraula” de Cath Crowley.
Aquesta és la història de la llibreria Howling Books, on els lectors escriuen cartes a estranys, a amants, a poetes, i les amaguen entre les pàgines dels llibres. I és la història d’en Henry Jones i la Rachel Sweetie, que van ser bons amics fins que ella se’n va anar a viure a prop del mar. Ara la noia ha tornat, treballa a la llibreria, està de dol pel seu germà Cal i busca el futur en els llibres que la gent estima i en les paraules que deixen enrere. Semblaria una història corrent, si no fos per la carta que la Rachel va escriure abans de marxar, una carta d’amor que va amagar en un llibre perquè ell la trobés...
Les inscripcions encara estan obertes, així que us esperem!
Incripcions aquí
10 d’octubre 2024
Inici del Club de Lectura Infantil del curs 2024/25
Ha començat una nova temporada del club de lectura infantil, amb el començament del nou curs escolar.
El club va començar el dimecres 2 d'octubre; avui volem presentar-lo i parlar de la primera lectura que s'ha dut a terme. Aquest any hi ha 10 infants participants al club, tots de 5è i 6è de primària. La conductora del club s'estrena: és la Rosa Pinyol. Benvinguda!
Els clubaires han llegit, com a primera lectura, l'àlbum:
Zoom, d'Istvan Banyai."El dimecres 2 d’octubre, puntualment i plovent, amb deu nois i noies de 5è i 6è de primària, vam iniciar el Club de Lectura de 10-11 anys d’aquest curs. I ja us ho avanço: vam fer molta feina.
En primer lloc, tot fent una ronda de paraula, ens vam
presentar i vam dir quin gènere ens agrada més llegir. Evidentment, el còmic va
guanyar per golejada, seguit de la novel·la i les sagues.
En una segona ronda, vam comentar els darrers títols que
havíem llegit, si ens havien agradat o no i, en cas que si, a qui i per què els
recomanaríem. Mareta, quins lectors i quins bons criteris!
Tot seguit vaig explicar com funcionarem enguany: cada mes proposarem
un llibre, s’ha de venir al club amb el llibre llegit i a punt per comentar-lo.
En quart lloc, vam decidir posar-nos un nom que ens
identifiqui. Tenim el de l’any passat «Les capibares lectores», però com que hi
ha noves incorporacions, per ara pensarem altres propostes i els propers dies
decidirem amb quin nom ens quedem.
Activitat breu: Ampliem el camp de visió
Per anar fent boca, vam compartir la lectura de Zoom
d’Istvan Banyai, primer tots junts
i després individualment. Un cop mirat i remirat, vam concloure que aquest
llibre-àlbum sense mots no és fàcil de classificar, té poc de còmic –no té ni vinyetes
ni bafarades– i sempre que girem full ens trobem una pàgina negra, com si fos
una fosa, la qual cosa ens va fer pensar que té a veure amb el cinema.
A
més, vam observar que l’autor juga amb l’enquadrament de les
il·lustracions i ens mostra des del detall més proper fins a la panoràmica més llunyana,
com si es tractés d’una nina russa. Vam aprofitar per anomenar els diferents
plans: pla detall, primer pla, pla mig, pla americà, pla sencer, pla general i
panoràmica o gran pla general i com donen pistes per seguir el fil de l’obra.
Ens vam posar d’acord en totes les observacions; només una,
una cosa ens va portar de cap i no vam saber aclarir què son ni què
signifiquen. Es tracta d’unes petites taques que s’escampen per determinades
zones de les il·lustracions. Això ho tenim pendent, però si teniu ocasió i us
ho podeu mirar, ens agradarà saber què en penseu.
Per conèixer una mica més l’obra d’Istvan Banyai vam fer un cop d’ull a Re-zoom
i a Al otro lado, dos àlbums
més d’aquest autor tan original.
Per acabar, vam presentar la lectura del mes de novembre, es
tracta d’El cap als núvols de Bernat Cormand. Confiem que ens agradarà i,
no patiu, que també us en farem cinc cèntims."
07 d’octubre 2024
Exposició del mes d'octubre a la biblioteca
Al claustre
Bellesa Efímera
Exposició de pintura d'Anna Ribera Subirana
A les Vitrines d'artCicle Biblioteques amb Do 2024
El maridatge de lletres i vins que en aquesta dotzena edició participa les Caves Juvé i Camps
03 d’octubre 2024
Llegim Espinàs al club de lectura Segona Fermentació en motiu de la Fira Riudelletres
Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Combat de nit
Tertúlia del 13 de setembre de 2024
La sessió inaugural de l’edició 2024-2025 del club de lectura
va estar dedicada a una novel·la clau de la narrativa catalana de mitjan segle
XX: Combat de nit (1959) de Josep
Maria Espinàs. El debat va ser ric, ja que malgrat que l’estil i el tema de la
novel·la són aparentment senzills, van generar reflexions sobre la vida, el pas
del temps i l’existència.
Un dels primers punts de debat va ser la varietat de registres
que utilitza Espinàs. Les integrants del club hi van detectar tres registres
molt diferents: l'objectiu, el líric i el judicial. L’objectivitat, hereva del
behaviorisme americà, es manifesta en la descripció pelada de les accions i
moviments dels camioners. Aquesta objectivitat es contraposa als monòlegs
interiors, carregats de lirisme, on es reflecteixen les angoixes i les
reflexions sobre la monotonia de la carretera i el sentit del seu treball, el
que Espinàs anomena «la son terrible de la carretera». La introducció de les
declaracions en castellà aporta un registre judicial, asèptic.
Totes les assistents van ressaltar com Espinàs aconsegueix de
transmetre la claustrofòbia que pateixen conductors i ajudants. La cabina
esdevé una mena de trinxera on els protagonistes lluitem contra el tedi, la
fatiga i els pensaments existencials. Aquesta sensació de claustrofòbia es
trasllada al lector mateix gràcies a l'ambient opressiu de la carretera: la
foscor, el soroll constant del motor, el trànsit inacabable.
Durant la sessió, va sorgir la idea de la carretera com a
metàfora del pas del temps. Espinàs, en diversos punts suggereix la metàfora
que en la vida tots anem per una carretera o altra; així, el viatge sense gaire
sentit esdevé una metàfora de la vida mateixa.
En un moment de la sessió es va
reflexionar sobre la connexió entre Combat
de nit i l’existencialisme, especialment amb l’assaig El mite de Sísif (1942) d'Albert Camus. Com Sísif, condemnat a
empènyer una roca muntanya amunt eternament, el camioner d'Espinàs sembla
immers en una tasca sense sentit i es dedica a transportar mercaderies d’un
lloc a l’altre, sense cap finalitat transcendent. Es va parlar, però, que igual
que fa Camus, Espinàs matisa aquest pessimisme presentant un cert heroisme en
el fet mateix de continuar, en tirar endavant.
Finalment, el grup va comentar la divisió social que es
percep a la novel·la entre els camioners i els conductors de turismes, divisió
que es presenta com si visquessin en realitats paral·leles. Els bars de
carretera, que apareixen repetidament al llarg de la novel·la, van ser
identificats com a espais on aquests dos mons convergeixen temporalment, però
sense barrejar-se. En aquests bars s’hi produeix una circulació constant
d’informació: les notícies arriben i es comparteixen, i fins i tot s’envien i
es reben missatges, com si fossin ports en el mar de la carretera.
L’autor
Josep Maria Espinàs (1927-2023), llicenciat en dret, va dedicar-se principalment a la literatura i el periodisme. Des dels seus inicis, va destacar per un estil clar, realista i irònic, amb un equilibri entre emoció i distanciament. Durant la dècada dels seixanta, va publicar diverses novel·les notables com Com ganivets o flames (1954), Dotze bumerangs (1954), i Combat de nit (1959), que és una de les seves obres més celebrades. També va escriure narracions com Varietés (1959) i Un racó de paraigua (1997).
Espinàs va
excel·lir en els llibres de viatges, especialment els de la sèrie "A
peu", que descriuen itineraris per diverses regions, incloent-hi A peu per la Terra Alta (1989) i A peu per Mallorca (2005). Els seus
llibres de reportatges i divulgació també són remarcables, com ara Ciutats de Catalunya (1956-1958) i Cafès de Barcelona (1970).
A més, va
escriure assaigs, reflexions sociològiques i autobiografies com El teu nom és Olga (1986), una obra
emotiva sobre la seva filla amb síndrome de Down, i El nen de la plaça Ballot (1988). Va destacar com a articulista amb
la seva columna diària "A la vora de..." al diari Avui, escrita des
de 1976 i més tard a El Periódico de Catalunya amb "Petit
observatori". Va recopilar els seus articles en diversos volums.
Espinàs
també va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges, un grup clau en el moviment
de la Nova Cançó. Va enregistrar diversos discos, incloent-hi Espinàs canta Brassens (1962). Va
guanyar el Premi del Disc Català el 1963 i va col·laborar amb artistes com
Guillermina Motta i Joan Isaac. També va escriure la biografia de Pi de la
Serra (1975) i va col·laborar en programes d’entrevistes per a Televisió de
Catalunya. És l’autor de la lletra del "Cant del Barça" (1974),
l’himne del Futbol Club Barcelona.
Finalment,
Espinàs va cofundar l'editorial La Campana el 1985, on va publicar molts dels
seus llibres i amb la qual va mantenir una vinculació permanent.
L’obra
Mig reportatge mig novel·la, Combat de nit (1959) narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid. L’estil neutral, objectivista, posa la novel·la en relació amb moviments com ara la narrativa conductista i el realisme brut.
Josep M.
Espinàs hi adopta les tècniques del reportatge periodístic per retratar la dura
vida dels camioners del final dels cinquanta, una època de carreteres estretes
i de vehicles amb mecàniques poc sofisticades. Amb una extrema austeritat
narrativa, Espinàs hi descriu els bars de carretera, les mancances de la vida
familiar d’uns professionals que la major part del temps són fora de casa, el
respecte pels companys que deixaren la vida a la carretera, les complexes
relacions entre xofers i ajudants dintre dels límits estrets de la cabina i,
sobretot, l’èpica de la carretera, perceptible ja des del títol: el paisatge
canviant, les servituds de la meteorologia, l’isolament, la llunyania de tot,
la solitud de l’home davant la màquina, la rutina del camí mil vegades
recorregut i els rostres vistos fugaçment en travessar els pobles.
L’autor
aposta per una nuesa expressiva de gran eficàcia comunicativa. Fa servir
principalment el diàleg i el combina amb el monòleg interior i la narració en
tercera persona. A més a més, al llarg del relat hi ha parts escrites en el to
burocràtic dels documents judicials.
«A la cabina, sol, mentre l'altre
dorm, un es queda sense res. S'hi està bé a la cabina. No. S'hi està no tan
malament. Això. Un es queda sol i llavors es fa carretera, i un pensa que va en
algun lloc»