27 de setembre 2022

Recomanació del nostre centre d'interès sobre temes d'igualtat de gènere i feminismes, Punt de Gènere: "Apunts personals", d’Emilie Pine

 



Avui us volem recomanar Apunts personals, un conjunt de textos breus sobre què vol dir i què implica ser una dona, narrats des de la perspectiva íntima i personal de l’autora. A través d’aquests textos, Emilie Pine fa una repassada de les seves experiències vitals doloroses, aquelles de les quals només en pots parlar anys després, quan la ferida que han ocasionat ja està curada. En aquest llibre, l’autora fa un exercici d’honestedat i parla de temes tabús a la nostra societat com ara la infertilitat femenina o l’avortament espontani, els trastorns de l’alimentació, l’alcoholisme, la violència familiar, i fa una radiografia de les seves pors més profundes, que a la vida adulta són encara més intenses que a l’adolescència. Aquests textos tenen el poder de lluitar contra aquestes pors que anul·len la nostra capacitat de decisió, perquè quan parlem del dolor i normalitzem certs temes, aquestes preocupacions perden el pes que tenien, i ens mostren de quina manera l’experiència d’una dona esdevé l’experiència col·lectiva i universal de moltes dones amb dolors i desitjos compartits.

És d’especial interès el capítol “Apunts sobre la pèrdua de sang i altres crims” en què l’autora parla de la regla, de la seva experiència amb la menstruació amb les seves llums i les seves ombres: “Durant tres dècades he viscut en un silenci que proclama que les regles són massa vergonyants, massa poc desitjades i massa femenines per parlar-ne en veu alta. Ho he fet durant tant de temps que gairebé ja ni me n’adono. Gairebé. Però ara estic farta del silenci i del secretisme i la fal·làcia que la sang, quan surt de la vagina, és tabú. Durant bona part de la meva vida he tingut la regla cada mes, he viscut la síndrome premenstrual, les regles fortes i els còlics amb un somriure. I durant bona part de la meva vida sagnar ha implicat dolor físic i emocional. O sigui que a partir d’ara no callaré. En parlaré, escriuré sobre ella i en vessaré sobre el paper.”


Sobre l’autora:

Emilie Pine és professora associada de Teatre Modern al University College de Dublín. Ha publicat diversos textos com a acadèmica i crítica literària. Apunts personals és la seva primera col·lecció d’assajos.







24 de setembre 2022

Torna el Club de lectura juvenil. Crònica de la primera trobada del nou curs escolar 22/09/2022

 

Aquest mes de setembre ha tornat el club de lectura juvenil carregat de sorpreses! Per començar vam donar la benvinguda a dues noves lectores, i comptàrem amb la presència de la bookstagrammer Míriam del compte    @intothebooksheart

 

Els bookstagrammers són lectors que transmeten la seva passió per la lectura a Instagram i creen contingut audiovisual per acompanyar les seves ressenyes. La Miriam ens explicà que s’enganxà a la lectura després de l’adolescència, i que es convertí en bookstagrammer el 2017. Compartir lectures a través d’aquesta xarxa social la va fer sentir recolzada, i fins i tot ha guanyat amistats increïbles gràcies a formar-ne part! De fet, ens explicà que la comunitat lectora a Instagram és molt acollidora. També aprofità per recomanar-nos alguns llibres, com ara la col·lecció de “Heartstopper”, i reivindicà la importància de llegir allò que ens agrada. De vegades hi ha gent que diu que determinats gèneres no són literatura (sovint sense ni tan sols haver-los llegit), com ara la novel·la romàntica, però la Míriam ens animà a no fer cas d’aquests prejudicis.


 

Durant la sessió també vam parlar sobre les nostres lectures d’estiu, i escollírem els propers llibres que
llegirem plegats al club. El calendari del 2022 ha quedat així:

 Octubre: Diumenge al matí al peu del salze (Dolors Garcia i Cornellà)

 Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l'objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d'omplir-la amb una sèrie d'objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l'han perseguit al llarg d'aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.

 Novembre: Criaturas fantásticas (Neil Gaiman)

 Un grifo, un hombre lobo, un pájaro solar... Son algunas de las criaturas fantásticas que encontrarás entre estas páginas. Desde el cacatucán, cuyas carcajadas cambian la faz de un reino entero, hasta la bestia informe y errante que acecha en un bosque. Toda una colección de especies fabulosas e insólitas que no han existido nunca en ningún lugar, salvo en los ricos parajes de la imaginación.

 Los dieciséis relatos de esta casa de fieras han sido seleccionados por el maestro de la narración Neil Gaiman. Autores como Saki, E. Nesbit, Diana Wynne Jones, Larry Niven, Samuel R. Delany o el propio Neil Gaiman, entre otros, son los creadores de estos seres extraños y maravillosos. Te emocionarán, te deleitarán y muy posiblemente te pondrán los pelos de punta.

 Desembre: Taoshira (Julia Golding)

 La Taoshira, una de les quatre governants de les illes de la Mitja Lluna Blava, és enviada a Gerfal per casar-se amb el príncep Ramil per tal d’aturar les ànsies de poder d’en Fergox el Llancer, que vol conquerir tots els territoris del món conegut. Cap dels dos joves no està d’acord amb el casament, i de primer no se suporten. Però en Fergox els segresta, i llavors s’adonen que han de lluitar junts per salvar els seus regnes i per salvar-se ells mateixos. Quan aconsegueixen fugir de les mans del tirà, comencen un viatge ple de peripècies durant el qual veuran la mort de molt a prop. Però també coneixeran un munt de gent de costums diferents, que els ensenyaran que cal respectar totes les maneres d’entendre la vida. I, el més important, descobriran l’amor.


Per últim vam treballar en equip per superar un repte viral a Instagram: el Bookface! Generalment consisteix en fer encaixar la coberta d’un llibre amb un rostre o una part del cos, i aquest ha sigut el nostre resultat. Moltes gràcies Míriam per venir i animar-te a participar!

 

Ens llegim!

 Mx

Reunió de deliberació final del Jurat del Premi Celler de Lletres 2022

Mercè Pinent, Francesc Gil, Dolors Casanovas, Sílvia Romero,
Marta Castellví, Giulia Bellisai i Glòria Tosar
 

El passat dijous es va reunir el jurat, format per la regidora de Cultura Marta Castellví, l’escriptora i moderadora de clubs de lectura Sílvia Romero com a presidenta del jurat, Giulia Bellisai representant de la Biblioteca, Glòria Tosar, Mercè Pinent i Dolors Casanovas com a membres del club de lectura Celler de Lletres i en Francesc Gil-Lluch, editor d’Edicions Saldonar, editorial encarregada d’editar les obres guanyadores del certamen  literari.

  Tal com esmenten les bases, el premi consisteix en l’edició de l’obra guanyadora, amb qui l’autor/a signarà el corresponent contracte d’edició. Aquesta obra es publicarà a principis del 2023 i se’n farà una presentació a la mateixa Biblioteca.

Així mateix l’autor o autora rebrà una dotació econòmica de 500 euros, 25 exemplars del llibre editat i un petit lot de productes de la població.


DIMECRES 5 D’OCTUBRE, LLIURAMENT DEL PREMI CELLER DE LLETRES

Dimecres 5 d’octubre a les 19h es donarà a conèixer l’obra guanyadora de la 8ena edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres, especialitzat en ficció en català de temàtica vitivinícola organitzat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. El lliurament es durà a terme a la sala d’actes de la biblioteca i està obert al públic.


22 de setembre 2022

Encetem el nou curs del Club Celler de Lletres

 Club de lectura CELLER DE LLETRES

País íntim de Maria Barbal

Tertúlia de divendres 16 de setembre de 2022


Iniciar el curs 2022-2023 del Club de lectura Celler de lletres amb una novel·la de Maria Barbal és gairebé sinònim d’èxit assegurat. Això és el que vaig pensar en programar País íntim en la nostra llista de lectures compartides, i això és el que es pot deduir de la trobada que hem tingut aquest mes de setembre: País íntim ha estat una lectura interessant i enriquidora.

 

Però anem a pams. En primer lloc totes les clubaires, o la immensa majoria, hem constatat que aquesta obra reclama una lectura pausada, demana que entris en ella disposada a penetrar en una història plena de matisos, de comportaments que es mouen entre l’obediència a allò que cal fer i el desig de trencar amb aquests motlles i, sobretot, requereix una especial atenció en el lèxic, les frases fetes, la riquesa de paraules amb què se’ns mostra la història i els personatges.

 

Es tracta d’una novel·la que ens exposa la vida de Rita Albera des que és una nena fins que es converteix en una dona adulta. Però més enllà d’aquesta biografia del personatge en tenim una altra, de vida; una vida que clama ser també la protagonista de la narració: la de la seva mare Teresa.

 

Ambdues dones, ambdós personatges, avancen quasi a la par. En el cas de Rita, a ella pertany la veu narradora. En el cas de Teresa, a ella s’adreça aquesta mena de diàleg a una sola veu: el que dedica Rita a la mare en el seu intent de comprendre, d’entendre l’actitud, el comportament i la relació que durant tota la vida va existir entre elles.

 

Aquest recurs estilístic de la primera persona adreçada a un “tu” que esdevé un altre personatge, gairebé protagonista al costat de Rita, ha estat a bastament lloat i aplaudit per part de les clubaires i, hem considerat, és un dels grans encerts de l’estructura de la novel·la.


 

Però a més, al llarg de la història que es desenvolupa a País íntim també trobem altres aspectes que cal ressaltar, a banda d’aquesta vida intensa, emocionalment parlant, de la Rita. Em refereixo, tal com s’ha indicat durant la nostra sessió, a matèries com l’evolució del rol de la dona al si de la societat i al llarg d’uns anys que abracen, aproximadament, des de l’època de postguerra fins a les darreries dels segle vint. I de bracet d’aquesta temàtica, tot extrapolant les dades que van desfilant davant nostre durant la lectura, tenim un retrat explícit dels nostres darrers cinquanta anys d’història.

 

Tot i que País íntim aporta aquestes dues línies narratives -la història àmplia i la història de la protagonista-, val a dir que nosaltres ens hem quedat, sobretot, amb aquesta relació matern-filial tan complexa. Una relació que algunes clubaires han qualificat de castradora, d’altres han comentat que les ha fet patir, d’altres que s’han emocionat, algunes han creat una clara aversió vers el personatge de la mare, i fins i tot algunes han considerat que la mare es trobava ancorada en una obsessió i havia creat una cuirassa per tal que la vida no li tornés a fer mal. Perquè la història que arrossega Teresa, la mare de Rita, és una de tantes històries de guerra i postguerra que, tal com s’ha comentat, fins i tot avui en dia mantenen, en alguns cors, la cremor de la sofrença patida.

 

Per l’altra banda, i en contraposició a aquesta mare que sembla no voler evolucionar, no tenir cap intenció de provar de superar allò que li va tocar viure, tenim personatges femenins frescos i més atrevits, com seria el cas de Montserrat, però sobretot de Veva, un referent de la dona alliberada, o de la dona que viu amb aquesta intencionalitat durant l’època que he esmentat abans, malgrat els prejudicis a què s’ha enfrontar.

 

De tot plegat, el que principalment hem remarcat ha estat la bellesa d’alguns fragments, a pesar de la duresa d’algunes de les vivències (insisteixo: emocionalment parlant), i el concepte que podem extreure, després de la lectura de la novel·la, d’aquest país íntim que tothom duu i manté amb ell. Una imatge que ens ha agradat en especial.

 

Maria Barbal













  • L’autora

Escriptora catalana (Tremp, 1949), va viure la infantesa i primera joventut al Pallars, d’on va marxar per anar a Barcelona i continuar estudis de batxillerat, i on va acabar estudiant Filosofia i Lletres per dedicar-se, posteriorment, a l'ensenyament.

 

S’inicia en el món de l’escriptura amb poemes i narracions, fins que li arriba l’èxit amb la seva primera novel·la: Pedra de tartera (entre d’altres guardons: premi Joaquim Ruyra 1984). A partir d’aquest moment alterna professió, escriptura i maternitat, i en aquests moments la seva producció aplega novel·la, contes per a adults, col·laboracions a la premsa i contes infantils, tot i que és en la novel·la on la mateixa autora reconeix que se sent més còmoda.

 

En aquest gènere, a més de l’obra ja esmentada, cal destacar: Càmfora (Premi Nacional de Literatura Catalana 1993, Premio de la Crítica Literaria de Narrativa Catalana 1993, i Premi de la Crítica de Serra d'Or 1993); Carrer Bolívia (premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa 2000); País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005); Tàndem (Premi Josep Pla de narrativa 2021); Bella edat; Emma; En la pell de l’altre; A l’amic escocès, i d’altres.

 

En les seves darreres obres de ficció ha començat a tractar temàtiques allunyades del que els crítics consideren que és el seu món literari: els records d’infantesa en un medi rural. Però malgrat aquest canvi, la seva narrativa continua mantenint sempre, com a característica inherent de la seva escriptura, el gust per la paraula.

 

  • L’obra

És aquesta una de les novel·les anomenades del Pallars, una de les narracions on Maria Barbal ens ofereix una història a cavall entre la comarca esmentada i la ciutat de Barcelona. Dos mons ben diferenciats i quasi oposats. Veurem la protagonista, Rita Albera, viure entre aquestes pàgines des de la infantesa i adolescència fins a la joventut i maduresa, i a poc a poc s’anirà convertint en un personatge complet, rodó, perquè copsarem les seves emocions, les contradiccions a què l’aboquen, la bondat, l’espontaneïtat...

 

Però per damunt de tot el que cal ressaltar de País íntim és el diàleg constant que Rita té amb la seva mare, Teresa. No en va, a la ressenya de la coberta del llibre ja se’ns indica que “La Rita es demana per què la mare, si l’estima, la fa patir.” De fet Teresa, la mare, és l’altra gran protagonista de la novel·la: una dona treballadora plena de dubtes, una dona lluitadora que pertany al bàndol perdedor de la guerra.

 

La seva relació, les seves converses i enfrontaments, els seus intents d’apropament, tot plegat és un artifici molt ben elaborat i treballat per mostrar-nos un retrat de la història recent del nostre país, viscut des de ben endins, tant de la terra com de l’essència de l’ànima humana. Perquè la Guerra Civil i la postguerra hi són presents, en aquesta història, i són els elements a partir dels quals podem comprendre els mecanismes que mouen els personatges.

 

País íntim, escrit en primera persona sota la veu de la protagonista, la Rita, juga contínuament amb el ritme del pas del temps: en ocasions s’hi entreté, en d’altres tot succeeix amb rapidesa. I ens exposa temes de la literatura tan universals com l’amor i l’odi, la memòria i l’oblit, l’amistat, la renúncia, la família... Tot plegat amb un lèxic curós i precís que embelleix la narració.

 

Altres dades

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

21 de setembre 2022

El Club de lectura Segona Fermentació inicia el curs 2022-2023

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

La dona a la finestra, d’A. J. Finn

(traducció: Imma Estany i Núria Parés)

 

         Tertúlia de divendres 16 de setembre de 2022

Primer dia de curs. Primera sessió del club de lectura Segona fermentació. I pel que hem pogut apreciar durant la trobada, ja en teníem ganes! A més, ens hem dedicat a comentar una novel·la, La dona a la finestra, d’A. J. Finn, que, ja ho avanço a priori, ha resultat ser una bona lectura per a l’estiu.

 

Hem iniciat la reunió tot esmentant la pel·lícula basada en aquesta narració, però les persones que l’han vista n’han fet una valoració negativa: no els ha seduït.

 

Més enllà d’aquest petit detall, la primera qüestió que ens hem plantejat, un cop comprovat que la lectura, en conjunt, havia resultat interessant i agradable, ha estat l’evolució de l’argument. Perquè la narració, tot i presentar-se de manera lineal, cronològicament parlant, té alguns moments d’evocació vers el passat de la protagonista, Anna Fox, i alhora manté unes converses amb un parell de personatges, el seu home i la seva filla, que poden arribar a desconcertar una mica. Però no ha estat aquesta la sensació dels clubaires del Segona fermentació. Tot el contrari: el recurs del record per ubicar-nos millor en el personatge i així comprendre els motius pels quals es troba en la situació que se’ns descriu, així com aquestes converses incertes, són dues tècniques narratives que han estat considerades positivament.

 

Un dels aspectes que més ens ha cridat l’atenció ha estat la descripció de la psicologia de la protagonista. Hem considerat que es tracta d’un molt bon retrat, amb detalls significatius i matisos lloables, del que implica viure en un malaltia mental. L’agorafòbia que pateix, l’abús de l’alcohol, la ingesta arbitrària de medicaments... tot plegat ens duu a una persona amb una patologia d’addiccions i dependències molt marcades. I, repeteixo, ens ha semblat que l’autor se’n surt molt bé, d’aquesta descripció.

 

Ha agradat en especial l’esment constant a pel·lícules conegudes i reconegudes del gènere negre més clàssic, així com altres obres literàries que també se citen. I al costat d’aquestes referències el que ha sobtat, en la majoria de clubaires, ha estat el fet de no sospitar, de no imaginar, gairebé fins arribar al final de la lectura, la identitat del criminal. Però no només la identificació del criminal ha estat una sorpresa, sinó que això mateix ens ha passat amb un parell o tres més d’aspectes que van apareixent al llarg de la narració, com seria l’existència d’un amant, o el paper que hi juguen, a la novel·la, el marit i la filla de la protagonista.

 

Un altre element que cal ressaltar, encara que sigui relativament ínfim dins el conjunt de la narració, és la importància que atorga la protagonista a la força de la paraula, al seu sentit, a la vigència que tenen les coses un cop han estat esmentades. Aquest petit detall el trobem en la gènesi d’un imperceptible equívoc de personatges i també en el fons més pregon de la depressió en què s’ha instal·lat la protagonista, que és incapaç de tirar endavant perquè ha quedat ancorada en un moment del passat, just abans que tingués lloc una terrible tragèdia.

 

Hem parlat d’altres personatges, com seria el rellogat David, l’ambigu Alistair, el bo del detectiu Little, la feréstega Norelli, i també del doctor Fielding, la fisioterapeuta Bina, el jove Ethan... però sobretot ha estat, com he indicat més amunt, Anna Fox, la protagonista, qui ha ocupat la major part de la nostra tertúlia. Perquè a l’hora d’intentar definir quin seria, per a cadascun dels membres del club de lectura, el tema central de la novel·la, en la majoria de casos les opinions han anat cap a les malalties mentals: la malaltia mental narrada des de dins, el desbordament emocional, la supervivència després d’un trauma, el canvi sobtat que un incident greu pot ocasionar en la vida d’algú... I la tendència a agafar-nos a aquests temes, més enllà de tots els altres elements que puguin aparèixer en una novel·la de suspens i d’intriga com és aquesta, es deu a l’ús d’aquesta primera persona col·locada en la veu d’Anna Fox. Un encert en aquesta història.

 

I per acabar, ens hem quedat amb una frase esperançadora de la novel·la: “I si no vull morir, he de començar a viure.”

 

·         L’autor


A. J. Finn (Nova York, 1980) és el pseudònim literari de l’escriptor Daniel Mallory, que també té l’ofici d’editor. Es va graduar a la Universitat de Duke (EEUU) i es va doctorar a Oxford (Anglaterra), país on va viure durant aproximadament deu anys. El tema de la tesi en què va treballar per a final de carrera era al voltant de l’obra de l’escriptora estatunidenca de novel·la negra, tan coneguda pels seus thrillers psicològics, Patricia Highsmith.

 

Mallory va començar treballant en diferents editorials de la seva ciutat natal i també de Londres, tot especialitzant-se en la publicació de novel·les de misteri, thrillers o gènere negre en general, i alguns dels autors i autores que ha publicat són Agatha Christie, Patricia Cornwell, J. K. Rowling, Carl Hiaasen, Karin Slaughter i Nelson DeMille. També ha col·laborat i col·labora en diverses publicacions, entre les quals podem esmentar Los Angeles TimesThe Washington Post i The Times Literary Supplement.

 

La dona a la finestra, traduïda al voltant de quaranta idiomes, va ser adaptada al cinema el 2021 amb guió de Tracy Letts i dirigida per Joe Wright, però la pel·lícula no va rebre l’allau de crítiques positives que sí va rebre la novel·la.

 

De fet La dona a la finestra és la primera novel·la publicada de Daniel Mallory, i amb ella es va situar en la primera posició de la llista dels més venuts del New York Times. En l’obra, Mallory s’inspira en la literatura i el cinema més clàssic del suspens i la intriga, tot fent un homenatge a grans títols de la història d’aquestes dues arts, com seria el cas de La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock. I a més, segons informen diferents articles al voltant de la novel·la, amb aquesta narració l’autor teixia els mecanismes de la seva pròpia lluita contra l’agorafòbia i la depressió.

 

·         L’obra

Anna Fox, la protagonista d’aquesta història, és una dona que està patint una terrible depressió a la qual, a més, cal afegir la reclusió que implica suportar el trastorn psicològic de l’agorafòbia. Ella és aquesta dona a la finestra que se’ns anuncia en el títol de la novel·la i és, també, qui ens narrarà els esdeveniments que hi tenen lloc. Ho farà en primera persona, tot oferint un tret de veracitat a les seves paraules a causa d’aquest recurs de testimoni, i ho farà amb el verb en present, amb la qual cosa ens causarà la sensació de dinamisme o immediatesa.

 

Més enllà d’aquests aspectes bàsics al voltant de la tècnica literària, el conflicte que ens planteja es mou proper a l’argument d’una obra ben reconeguda del cinema de suspens: La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock. Perquè Anna Fox, reclosa a la seva casa a causa de l’esmentada agorafòbia, passarà les hores bevent amb desmesura, prenent més pastilles del compte, xatejant per internet, mirant pel·lícules clàssiques d’intriga i suspens, llegint també clàssics del gènere negre i, sobretot, mirant per la finestra.

 

En base a aquesta observació constant que fa del barri, la dona coneix tots els horaris, costums i rutines de cadascun dels seus veïns. I un dia, malauradament, contempla un fet que li provoca basarda, que li causa neguit. A partir d’aquest moment el món en què ella viu, agafat amb pinces per mantenir l’equilibri, comença a ensorrar-se.

 

Amb tot, quan prova d’explicar què ha estat allò que ha vist, el lector s’adona que hi ha certa fragilitat en el seu testimoni. No oblidem que la història ens l’explica ella mateixa, amb el punt de veracitat que això implica, però que, com s’ha esmentat més amunt, abusa de l’alcohol. Tot plegat ens duu a submergir-nos en una narració on, tal com se’ns indica en la contracoberta del llibre, res ni ningú no és el que sembla.

 

Altres dades

·         J. Finn a la Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/A._J._Finn

·         Entrevista a The Objective: https://theobjective.com/further/cultura/2018-04-12/la-mujer-en-la-ventana-a-j-finn/

·         Ressenya de La dona a la finestra: http://properaparadacultura.blogspot.com/2018/05/la-mujer-en-la-ventana-la-dona-la.html

·         Ressenya de La mujer en la ventana: https://www.delectoralector.com/la-mujer-en-la-ventana-ajfinn/

·         Llibres d’A. J. Finn al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/afinn/afinn/1%2C39%2C179%2CB/exact&FF=afinn+a+j&1%2C7%2C

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

07 de setembre 2022

Exposicions del mes de setembre a la biblioteca

Exposició de poesia i fotografia de Karla Martí 

Solitud Lletrada


del 5 al 30 de setembre

Lloc: Claustre de la Biblioteca

Horari: matins de dimarts a dissabtes de 09:30 a 13:30, tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:00

Organitza: Regidoria de Cultura 


A les Vitrines d'Art:

Exposició de fotografies , llibres i objectes de les Olimpíades de Barcelona 92

Sant Sadurní d’Anoia 2022: Subseu Olímpica, 30 anys!

del 5 al 30 de setembre

Lloc: Vitrines d'art de la Biblioteca

Horari: matins de dimarts a dissabtes de 09:30 a 13:30, tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:00

Organitza: PSC