25 de novembre 2020

El Punt de gènere : el nostre nou centre d'interès sobre temes d'igualtat


En ocasió del 25 de novembre, el  Dia Internacional contra la violència vers les dones
volem presentar-vos el nostre nou centre d'interès. 





A la biblioteca hem volgut agrupar en un únic espai tots els llibres dedicats a temes d’igualtat.

Aquest  centre d’interès es diu Punt de gènere i hi trobareu  llibres sobre Feminisme, Polítiques d’igualtat, cultura LGTBIQ+, Nous models Relacionals i Noves masculinitats.

 




  


                                    

  

Amb la creació d'aquest espai volem posar en valor, difondre i sensibilitzar l'usuari i usuària en temes relacionats amb l'àmbit d'igualtat de gènere. 

La creació d'aquest centre d'interès neix de l'exigència de promoure la igualtat de gènere, la sensibilització a l’entorn de la diversitat de gènere i afectiva i sexual, i la no discriminació i no violència per raó de gènere o orientació sexual.

Per aquesta raó des de la biblioteca ens comprometem a aprofundir en el coneixement de les col·leccions, ressenyar les novetats del mercat editorial i compartir-les. 

A més s'ha de dir que aquest nou centre d'interès te un caire "transversal" ja que no només estem parlant de llibres adreçats a un públic adult sinó que també hem creat un petit Punt de gènere a la Sala Infantil.





 







 

23 de novembre 2020

Tertúlia virtual amb l'escriptora Maite Carranza i els membres del Club de Lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ   El fruit del baobab, de Maite Carranza

Tertúlia de dijous 19 de novembre de 2020

Les restriccions a causa de la Covid-19 implementades el passat 30 d’octubre han afectat la celebració del Club de lectura Segona fermentació d’aquest mes de novembre. Però ens hem pogut trobar per videoconferència, cosa que ha estat tot un luxe perquè això ens ha permès mantenir la invitació que s’havia fet a Maite Carranza, mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Lletres en Viu, perquè assistís a la nostra tertúlia sobre la novel·la El fruit del baobab. Per tot plegat, i per la vivesa i riquesa que hem viscut amb aquesta trobada, volem reiterar a Maite Carranza el nostre agraïment per la seva assequibilitat, complicitat i intensitat comunicativa.


Hem iniciat la xerrada amb un breu parlament de l’autora, que ens ha exposat com va néixer la idea d’escriure aquesta novel·la i el lligam que podem trobar amb la seva formació universitària, l’Antropologia. I de fet aquest ha estat, justament, el tema tractat en la primera intervenció dels membres del club: el respecte que amara en tot moment la narració davant uns fets que, des de la nostra mentalitat occidental, potser tenim tendència a jutjar sense valorar altres elements col·laterals. Una aportació que ens ha dut a parlar de quina ha de ser la mirada de l’antropòleg i a plantejar-nos l’eterna discussió entre l’intervencionisme i la inhibició.

 


Ben relacionat amb el que acabo d’exposar, també s’ha posat damunt la taula el concepte d’educació i de cultura, perquè al llarg de la novel·la veiem que els personatges femenins són preparats, des de la infantesa, per dur a terme el rol de dona que d’elles s’espera en la seva comunitat. I encara connectat amb aquests aspectes, tenim el concepte de religió i tradició, ja que una de les idees que podem extreure de la lectura d’El fruit del baobab és que l’ablació genital femenina no obeeix a cap dogma religiós, com podríem pressuposar, sinó que cal buscar l’origen i motivació en les tradicions tribals.

L’autora, Maite Carranza, ens ha comentat que en la seva obra fa èmfasi en els aspectes culturals, i aquest és un dels motius per a la tria del punt de vista narratiu (una tercera persona omniscient que passa a primera quan focalitzem la trama en el personatge de l’adolescent Binta, com si ella mateixa reclamés tenir veu pròpia); una arquitectura basada en l’estructura clàssica narrativa de presentació, nus i desenllaç; i sobretot la mirada múltiple amb què treballa els diversos temes que ens presenta la novel·la i als quals s’enfronten els personatges.

Quant als personatges, tot el grup ha coincidit a valorar molt positivament la seva caracterització i coherència, però les empaties vers un o altre han estat diverses. De manera que tenim qui s’identifica més amb el personatge de Lola, la metgessa catalana que entra en contacte amb la família gambiana; o qui es troba més a prop de l’evolució que copsem en el personatge de l’Aminata, una dona amb les arrels en una tradició que trontolla en arribar a Mataró i haver de conviure amb una altra cultura; o fins i tot la jove Binta, que es revolta davant actituds amb les quals no combrega; o l’omnipresent Rama, la dona que fuig de les normes i és rebutjada. De totes elles l’autora ens n’ha parlat, tot oferint-nos pinzellades i matisos al voltant del procés de creació de cadascun d’aquests personatges.

Han estat moltes les aportacions que han anat fent les clubaires i ben interessants les respostes que ens ha anat donant l’autora. Per exemple s’ha comentat que el passatge on es descriu la cerimònia de l’ablació està hàbilment col·locat cap a la meitat de la novel·la. O, per exemple, també s’ha remarcat que dins el magnífic ventall de veus diferents, que ens regala una rica amalgama de punts de vista, potser l’única que hom podria trobar a faltar seria la d’algun personatge provinent del món antropològic o científic que s’inhibís clarament de tot aquest tema de l’ablació genital femenina. O per afegir un darrer aspecte que s’ha compartit amb el grup: el final tancat quant a la història que se’ns mostra a la novel·la, però alhora el final obert quant a les opcions de cada lector de dirigir, imaginàriament i més enllà de la narració estricta de la novel·la, el destí dels personatges vers camins variats i fins i tot, per què no, oposats.

 

Segurament només les persones que vam tenir la sort de gaudir d’aquesta nova trobada del Club de lectura Segona fermentació som conscients de la quantitat de detalls que es van comentar durant la tertúlia i que, en aquest breu redactat, queden en el tinter. Però també han quedat a la nostra memòria.

 

Per tot plegat només ens resta agrair a Maite Carranza, per enèsima vegada, haver compartit amb nosaltres aquesta sessió del club sobre El fruit del baobab. Una obra per llegir, comentar, i commoure’s.

 

       Unes paraules de l’autora

En aquests temps de pandèmia, on tot es desdibuixa, dijous va ser un dia resplendent. Malgrat la comunicació virtual, malgrat la distància, malgrat algun que altre petit problema tècnic, el Club de Lectura de la Biblioteca de Sant Sadurní em va visitar a casa meva i, des de la pantalla de l’ordinador, va omplir d’alegria el meu estudi.

La tertúlia sobre “El fruit del Baobab”, moderada per la Sílvia Romero, va ser una bafarada d’aire fresc i d’intel·ligència que em va transportar a temps millors. Van deixar el llistó molt alt, la colla de lectors -bàsicament lectores- i la seva veu va passar per damunt de les deficiències comunicatives dels meets.  Hora i mitja d’intervencions brillants, documentades i emotives que van donar peu a  interessants reflexions al voltant de la situació de les dones, de la immigració i la dura experiència de la mutilació genital femenina.

Gràcies, Sílvia, per aquesta oportunitat.

 

Maite Carranza

       L’autora

Escriptora i guionista catalana (Barcelona, 1958), és llicenciada en Antropologia i va exercir de professora de llengua i literatura en un institut de batxillerat fins a mitjans dels anys noranta. Va ser durant aquesta època quan va publicar la seva primera novel·la juvenil, Ostres tu, quin cacau! (premi de la Crítica Serra d’Or, 1987), a la qual van seguir les obres La Revolta dels lactants (premi Folch i Torres, 1987) i La nit dels arutams (premi Joaquim Ruyra, 1989).

 

Després de cursar el Màster d’escriptura de guions de la UAB (1991) va abandonar l’ensenyament mitjà per dedicar-se plenament a la seva carrera com a guionista: Picnic, Poblenou, Nissaga de poder, Secrets de família, Laura, El cor de la ciutat, entre d’altres. Més endavant, entre els anys 1995 i 2007, compaginarà la creació literària i l’escriptura de guions amb la docència universitària, sent professora d’escriptura de guions i creativa als màsters de la UAB, la Universitat de Barcelona, la UIMP de València i la FES d’Olot.

 

Quant a la seva obra publicada cal dir que s’ha dedicat, sobretot, a la literatura infantil i juvenil. En aquest àmbit disposem de més d’una cinquantena de llibres, d’entre els quals podem destacar, a més dels ja citats: En Maurici Serrellsuat, Frena, Càndida, Frena!, Abel l’aventurer, o El Colom Pau. Amb tot, va ser la trilogia fantàstica de La Guerra de les Bruixes (El clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi) les obres que la van dur a ser coneguda internacionalment, tot convertint-se en una de les escriptores més traduïdes.

 

El tema dels abusos sexuals infantils va ser tractat a la seva novel·la Paraules emmetzinades (2010), un thriller traduït a 12 llengües que va resultar guanyador de set premis, entre ells el Premi de la Crítica i el Premi Fada a la cultura 2015.

 

Per a adults ha publicat Sin invierno (1999) i l’obra que comentarem en el nostre Club: El fruit del baobab (2013), on exposa el xoc de cultures de les dones immigrants a Europa.


       L’obra

Tres dones. Tres personatges de relleu en una novel·la coral. Perquè malgrat que El fruit del baobab s’alci com una història de denúncia vers la pràctica de l’ablació, el que també hi podem trobar és una narració commovedora, emotiva, sobre aquestes tres dones que van unint els camins de la seves vides al llarg de les pàgines de la novel·la.

 

Ens situem a la població de Mataró en el moment en què arriba Lola, una pediatra que intenta superar la separació de la seva parella. El motiu del trencament ha estat el desig d’ella de tenir fills, en contra de l’opinió d’ell. A Mataró atendrà Aminata, una dona gambiana que, pel contrari, en secret ha decidit no tenir més fills. També coneixerà una de les filles d’aquesta, l’adolescent Binta, i s’adonarà que la noia ha patit aquesta mutilació genital.

 

A poc a poc la Lola s’anirà involucrant en la història i en les vivències d’aquesta família gambiana, alhora que veurem passar, amb força i intensitat però com un teló de fons interrelacionat amb la temàtica, el dia a dia de la metgessa i la seva vida personal.

 

La novel·la s’inicia amb un breu prefaci suggeridor, captivador, que ens submergeix en un altre personatge, la Rama, qui malgrat no aparèixer de forma directa en el desenvolupament de la història, té un paper vital i determinant en les decisions que prendran les tres dones. 

 

És interessant, també, fixar-nos en l’arquitectura de la novel·la, estructurada en tres grans apartats després d’aquesta breu introducció, i destacar el punt de vista narratiu utilitzat per l’autora: una tercera persona omniscient que canvia a primera persona quan l’acció es focalitza en el personatge de l’adolescent Binta.

 

El fruit del baobab és una obra per llegir, comentar, i commoure’s.

 

Altres dades

       Web oficial de Maite Carranza: https://maitecarranza.com/

       El fruit del baobab a la revista La finestra digital: https://www.lafinestradigital.com/2013/08/06/el-fruit-del-baobab/

       El fruit del baobab al Club de lectura Tardes literàries: http://bibliotecamanueldepedrolo.blogspot.com/2018/10/tardes-literaries.html

       El fruit del baobab (bibliotràiler): https://youtu.be/wXsjDgv3Ez0

       “Eradicar la mutilació genital femenina”, article a VilaWeb: https://www.vilaweb.cat/noticies/erradicar-la-mutilacio-genital-femenina-xavier-montanya-nenes-ablacio-clitoris/

       Llibres de Maite Carranza a la Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=carranza%2C+maite&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

21 de novembre 2020

A partir de dilluns 23 la Biblioteca torna a obrir les seves portes



 AQUESTA SETMANA A LA BIBLIOTECA

 

BIBLIOTECA OBERTA

·         Arrel de l’obertura progressiva decretada pel Govern de la Generalitat, la biblioteca entre en el tram 1 amb la possibilitat de reobrir les seves portes sense haver de demanar cita prèvia ni reserva de documents amb antelació.

·         Obertura per al públic general. Ja es podran utilitzar les sales de lectura, consulta i estudi i ja es podrà accedir lliurement a les col·leccions, tant a la sala d’adults, la sala infantil, els ordinadors, a la l’espai d’estudi, i als serveis. Continua restringit l’accés directe a diaris i revistes.

·         Les devolucions de documents caldrà seguir fent-les a la bústia exterior excepte documents de grans dimensions que si no hi caben a la bústia, caldrà retornar-los personalment.

·         Es manté la quarantena de les 48 hores en els documents procedents de l’exterior de la biblioteca i dels documents consultats a l’interior.

·         Des de la biblioteca es garanteix la desinfecció dels espais i els aparells i mobiliari utilitzat pels usuaris, també la higiene de mans, el control de les distàncies i els aforaments que no superin el 50%.

·         Continua l’obligatorietat de la mascareta en tot moment.

·         Les activitats presencials encara no estan autoritzades. Continuen en format virtual els clubs de lectura, els tallers d’escriptura i en alguns casos els laboratoris i les hores del conte.

 

BOSSES SORPRESA

·         Una bossa que prepara l´equip de la biblioteca amb varietat de llibres, revistes, música i cinema adaptat a diferents edats per tal que els usuaris les agafin en préstec sense saber què hi ha a dins. Un cop a casa obren la bossa i descobreixen el seu contingut, que podran gaudir durant un més en préstec. Hi ha bosses de diferents nivells lectors: bosses per a petits lectors (de 0 a 3 anys), per a infants d'educació infantil i 1r de primària (de 4 a 6 anys), de 2n a 4t de primària (7-10 anys) i de 5è de primària a 1r d'ESO (dels 11 als 13 anys). També hi ha bosses per a joves i adults.

 

 

HORARI

·         Tardes de dilluns a dijous de 15.30 h a 20:00 h

·         Matins de dijous a dissabte de 9:30 h a 13:30 h

 

19 de novembre 2020

Primera trobada del nou Club de Lectura Juvenil



Aquest dimarts 17 de novembre hem engegat el Club de lectura juvenil virtualment... i ha sigut tot un èxit!!! A través de les nostres pantalles hem comentat la lectura del mes: “Kambirí”de Lluís Prats (Premi Ramon Muntaner 2019). Els membres del club l’han llegit ben ràpidament (n’hi ha que fins i tot l’ha devorat en un dia) i l’han gaudit molt. Tots hem estat d’acord en que aquesta història basada en fets reals és d’allò més emotiva! Llegir-lo ens ha fet veure el món amb uns altres ulls, i valorar més el que tenim. Un dels lectors del club fins i tot ha sortit de la seva zona de confort (és a dir, que mai abans havia llegit un llibre així).

Durant la sessió hem aprofitat per recomanar-nos altres lectures que ens havien encantat, des de col·leccions fantàstiques com Percy Jackson i Harry Potter, fins a d’altres de més realistes i amb valors preciosos com Cor de mandarina o Wonder. També hem compartit manies lectores, com ara doblegar les pàgines dels llibres (un minoria, per sort hehe), marcar els llibres (amb llapis!), o negar-nos a prestar els nostres llibres (perquè sovint... no ens els tornen!). Sort que tenim la biblioteca, i podem animar als nostres amics a demanar-los aquí. Fins i tot algú (que romandrà en l’anonimat) ha confessat haver llegit més d’un cop al vàter!!!



                                                       




Bromes apart, han sorgit debats molt interessants... Hem coincidit en que és súper important anar rellegint els llibres mentre creixem (perquè sempre hi descobrim coses noves) o que cal reivindicar la lectura per plaer! Llegim perquè gaudim, perquè viatgem a altres mons, perquè ens emocionem... Ens ho passem tan bé que a vegades sens escapa el riure mentre llegim en públic (i la gent ens mira estranyada!), però no ens importa, perquè són ells els que s’estan perdent aventures increïbles!

De fet, la majoria de vegades que ens imposen llegir un llibre... li acabem agafant mania (sobretot si no ens guien durant la lectura). És per això que entre tots hem escollit quin serà el proper títol que comentarem. El 15 de desembre a les 18h parlarem de “Artemis Fowl” d’Eoin Colfer, el primer llibre d’una saga plena de fantasia i humor amb fans arreu del món. Ens hi voleu acompanyat? Sereu molt benvinguts! Mentrestant... ens llegim!

                                                                                                                       

                                                                                                                                            Mixa 

YouTube - Paraula de Mixa: https://www.youtube.com/channel/UC_opHfrTOmlDBh98cdRIgeA?view_as=subscriber

 Twitter (@Mixa_QL): https://twitter.com/Mixa_QL?lang=es

 Instagram (@mixa_ql): https://www.instagram.com/mixa_ql/


L'obra. 



Kambirí és una nena que ha nascut a un poble al cor de l’Africa. Arriba a les costes de la illa de Lampedusa desprès d’haver    perdut la seva mare al mediterrani, en un últim viatge cap a un esperat paradís. Allà el Niccoló i la Chiara seran la seva nova família, conscients de què, com diu el Talmud “ Qui salva una persona, salva un món”.

 L'autor




En Lluis Prats Martinez és un escriptor  i professor català  nascut a Terrassa al 1966. Ha escrit assaig, llibres d'art, novel·la històrica, i més d'una dotzena de novel·les infantils i juvenils entre les quals destaquem  Hachiko: el gos que esperava

En el 2019 va rebre el premi Cifrè de Colonya per Com caçar un alienígena i el premi Folch i Torres per Estimat monstre


16 de novembre 2020

Tertúlia virtual del Club de Lectura Celler de Lletres sobre "Sortir a robar cavalls" de Per Petterson

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Sortir a robar cavalls de Per Petterson (traducció: Carolina Moreno

       Tertúlia de divendres 13 de novembre de 2020

A causa de les noves restriccions implementades amb motiu de la pandèmia, la sessió del Club de lectura Celler de lletres del mes de novembre s’ha celebrat en format virtual. La lectura que teníem damunt la taula era una proposta de l’altre club de lectura per a adults de la biblioteca, ja que es tractava del títol millor puntuat pel grup Segona fermentació d’entre tots els comentats durant el curs passat: Sortir a robar cavalls de Per Petterson. I val a dir que la tria ha resultat satisfactòria perquè ja en una primera ronda d’opinions s’ha pogut constatar la valoració positiva per part de totes les clubaires del Celler de lletres.

En aquest sentit un dels primers temes que ha aparegut a la trobada ha estat el domini, per part de l’autor, d’un lèxic adequat en cada situació; un vocabulari que hem considerat assequible i alhora precís i bell, sobretot en les descripcions de la natura, l’altre gran personatge de la novel·la. Ha estat curiós quan, més entrats en la tertúlia, ens hem plantejat quin era l’element més potent de la narració, i en general les opinions han estat a favor, precisament, de la natura. Cosa que ens ha dut a remarcar un altre aspecte de la història que se’ns mostra a Sortir a robar cavalls: les emocions dels personatges apareixen sempre íntimament lligades a les diverses i diferents descripcions d’aquesta natura que, d’aquesta manera, es converteix en omnipresent. El goig de la pluja en una escena d’afecte sublim entre pare i fill quan ballen sota les seves gotes; el fred i la gelor quan el protagonista ja és adult i reflexiona sobre la vida viscuda...

Aquest fred que acabo d’esmentar ha estat, a més, motiu de comentaris, opinions i matisos. Perquè a algunes clubaires els ha sobtat el nivell d’emotivitat que amara la novel·la atenint-nos al suposat caràcter “fred” dels noruecs en concret, i dels nòrdics en general. En canvi d’altres el que han remarcat ha estat, precisament, la sensibilitat inherent a la narració. Una dualitat de recepció de lectura que hem atribuït al fet que l’afecte i l’amor són elements que ens acompanyen al llarg de tota la lectura; amb tot, nosaltres els percebem... però no els llegim. És a dir: que entre els personatges no es dona aquesta comunicació, no es mostren de manera oberta, els uns als altres, l’afecte; i en canvi nosaltres, els lectors, sí que el percebem en base a les seves accions i, quan és el cas, als pensaments del protagonista, l’únic que ens parla en primera persona i que ens permet penetrar dins d’ell.

Un altre aspecte que hem comentat i que seria, potser, una qüestió que crea certs dubtes de credibilitat és la trobada fortuïta, a les primeres pàgines del llibre, entre Trond, el protagonista, i Lars, el nen a qui va conèixer quan ell també era un adolescent i que, per un seguit de circumstàncies que després esbrinarem, en l’actualitat dona la casualitat que és el seu veí. Diguem-ne que hem acceptat aquesta coincidència temps-espai perquè en realitat és el punt a partir del qual esclata el devessall de records i, per tant, es converteix en el motor de la novel·la.

 

Més enllà d’aquest factor, i tornant als personatges, una de les qüestions debatudes ha estat la possible analogia entre el comportament de pare i fill (el pare de Trond i ell mateix quan és més gran). Ens hem plantejat si tots dos són semblants o bé si en realitat el que succeeix és que Trond s’hi vol semblar; i a partir d’aquí també hem comentat i valorat la decisió del pare en acabar aquell estiu que Trond recorda i ens explica al llarg de la novel·la: ¿va ser, el pare, valent, o pel contrari la seva acció va ser un acte de covardia?

Altres aspectes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia han estat l’estil narratiu de Per Petterson, tan suau, fàcil i, alhora, treballat, i que et duu de la mà per allà on vol que t’hi fixis en especial; també algunes escenes que ens han impactat en especial, com podria ser l’instant del ball sota la pluja, ja esmentat més amunt, o bé la competició que s’estableix entre el pare de Trond i un altre home –el pare de Jon- durant la tala dels arbres; o per exemple aquesta cronologia literària mitjançant la qual partim sempre del pensament del Trond adult, i contínuament, al llarg de la lectura, anem situant-nos en escenes del passat o del present sense que en cap moment aquest anar i tornar ens resulti perdedor o confús.

En definitiva Sortir a robar cavalls de Per Petterson, que va ser la novel·la millor valorada de la programació del curs passat del grup Segona fermentació, ha estat també una molt agradable, enriquidora i interessant lectura per al club Celler de lletres.

 


       L’autor Per Petterson

Novel·lista noruec (Oslo, 1952), abans de convertir-se en escriptor a temps complert va treballar com a llibreter, traductor i crític. Va debutar en el món literari el 1987 amb el recull de relats Aske i munnen, sand i skoa (Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates). Després d’aquest títol publicarà tot un seguit de novel·les que sempre han rebut bones critiques.

Entre la seva obra cal destacar Cap a Sibèria (1996), ambientada en la Segona Guerra Mundial, quan Dinamarca és ocupada per les tropes alemanyes i la protagonista d’aquesta historia veu truncada la seva vida. La novel·la va ser nominada al Premi de Literatura del Consell Nòrdic. Més tard, l’any 2000, va publicar I kjølvannet (Dins l’estela), on narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars, una història basada en la seva pròpia experiència i que va ser mereixedora del Brage Prize.

Però és amb la publicació de Sortir a robar cavalls (2003) quan l’escriptura de Per Petterson és reconeguda internacionalment. Aquesta novel·la, que tractarem en el nostre Club de lectura, es va traduir a nombroses llengües i va ser guardonada amb els dos premis literaris principals de Noruega: el Premi de la Crítica i el Premi dels Llibreters al Millor Llibre de l’Any.

Però els premis encara no s’havien d’aturar perquè el 2008 Per Petterson, aquest cop sí, va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (anteriorment només havia estat nominat) per la novel·la Maleeixo el riu del temps. Recentment ha publicat Homes en la meva situació (2020).

 Entre les seves influències literàries ell mateix cita Knut Hamsun i Raymond Carver.

 


       L’obra

La història que se’ns mostra en aquesta novel·la s’inicia quan el protagonista, Trond T., un home que es troba vora la setantena, decideix marxar de la ciutat, on vivia fins ara, per instal·lar-se en una caseta a la riba d’un llac a l’extrem oriental del país. Sent la necessitat d’aïllar-se, d’estar sol, i així poder viure envoltat de boscos i muntanyes i estar atent a les veus de la natura. Però l’atzar farà que es creui amb un altre home, un veí d’edat similar a la seva, que provocarà que Trond T. rememori una etapa ben concreta del seu passat i, de retruc, que ens exposi el que ha estat la seva vida.

A partir d’aquest plantejament la narració oscil·larà entre el present, amb Trond T. ja gran i vivint sol a la caseta, i el passat, on trobarem un Trond T. adolescent que viu un estiu increïble també en una caseta envoltada d’arbres, ben a prop d’un riu, i al costat del seu pare. Un estiu, per l’altra banda, que marcarà la seva vida, que significarà un abans i un després perquè, entre d’altres motius, s’assabentarà d’un secret del passat del pare.

Sortir a robar cavalls és una novel·la que ens retrata l’adolescència, la ingenuïtat, l’aprenentatge, i la relació patern-filial. Però també és una narració que pinzella els dubtes de l’home en arribar al final del camí, la valoració que hom fa de la vida viscuda, dels amors i de les pèrdues.

I al costat d’aquestes dues branques temàtiques sempre hi trobem l’altre gran personatge: la natura. Les descripcions dels escenaris i paratges diversos on té lloc la història són profusament detallades i ens desperten tots cinc sentits. Tan aviat podem veure una vasta amalgama de tonalitats com podem escoltar la remor de les branques o el brogit del riu. Però a més es tracta d’un paisatge que reflecteix el mateix tarannà dels homes i dones que l’habiten. O a l’inrevés.

Tal com se’ns indica a la contracoberta: “Un llibre que és un miracle: l’aproximació al secret d’una vida hi és narrada d’una manera desconcertant i alhora diàfana.”   

Altres dades

       Per Petterson a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson

       Sortir a robar cavalls, recull de premsa a Club editor: https://clubeditor.cat/llibres/sortir-a-robar-cavalls/

       Breu reportatge a TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-gran-escriptor-noruec-per-petterson-presenta-a-barcelona-sortir-a-robar-cavalls/video/5628794/

       Títols de Per Petterson disponibles a la Xarxa de biblioteques: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=a&searcharg=Petterson%2C+Per&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=AY&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xa%3A%28Petterson%2C+Per%29%26SORT%3DAY 

       Recepció International Dublin Literary Award, parlament 1 (anglès): https://youtu.be/vtEETADX69A

       Recepció International Dublin Literary Award, parlament 2 (anglès): https://youtu.be/kmPDLWqBKf0

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com