16 d’abril 2021

"Amb la lectura, tot és possible!", exposicions d'abril a la sala infantil

Amb motiu de diverses dates importants en el calendari pel que fa al mes en curs: el 2 d'abril Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil i Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, així com el 23 d'abril Dia del Llibre i dels Drets d'Autoria, hem fet una sèrie d'exposicions a la sala infantil de la biblioteca. 

Aquí en podeu veure algunes imatges:

                                Contes per compartir, llibres per saber més sobre l'Autisme



"Un Sant Jordi diferent", ple de contes de Jordines i dragones


Any Internacional de les Fruites i les Verdures

Dates importants en el calendari pel que fa al mes d'abril


I aprofitem per fer-nos ressó, també, d'una data important del mes passat: el mes de març. El 21 de març es va celebrar el Dia Mundial de la Poesia, una data per insistir en la importància de la poesia com a llegat cultural de la Humanitat. També n'hem fet una petita exposició:



13 d’abril 2021

Sorteig de paneres literàries pels nostres 22 anys d'aniversari

 



  • Per a celebrar els 22 anys de la biblioteca, es sortegen dues paneres: una d'infantil i una d'adults. 
  • Si vols participar vine a la biblioteca i apunta't al sorteig deixant el teu nom i les teves dades al taulell de la entrada
  • El dia 24 d'abril, dia de l'aniversari de la biblioteca, a les 12.30h  es durà a terme el sorteig entre tots els participants


Un ventall de sensacions "A la platja de Chesil"

 Club de lectura CELLER DE LLETRES

A la platja de Chesil, d’Ian McEwan

(traducció: Albert Torrescasana

       Tertúlia de divendres 9 d’abril de 2021

La d’avui ha estat una sessió força interessant, cosa que en el Club de lectura Celler de lletres no és cap novetat, perquè el llibre que havíem de treballar ja augurava controvèrsia. La primera ronda de valoracions ha avançat a marxes forçades ja que sovint, després de cada opinió, ens trobàvem amb el fet que alguna que altra clubaire necessitava matisar o rebatre l’aportació que acabàvem d’escoltar. Amb tot, si faig una estimació general d’aquesta primera valoració, cal dir que el parer de les lectores ha anat des de l’entusiasme i l’aplaudiment per una obra breu com és A la platja de Chesil, fins a la consideració de novel·la ensopida amb personatges figaflor (així mateix és com s’ha qualificat), tot passant per un estat intermedi quant a la història narrada però ressaltant la qualitat d’una bona escriptura i el domini de les descripcions. I aquest ampli ventall de sensacions lectores és, precisament, el que ha propiciat l’engrescament de la tertúlia esmentat a l’inici.


 

Agafant-me encara a l’aspecte descriptiu que acabo d’apuntar, s’ha remarcat i lloat la capacitat de l’autor per recrear no només els espais, tot incidint en els petits detalls, sinó també i sobretot les atmosferes. Per posar un exemple només cal que ens fixem en les primeres pàgines, en les quals trobem els dos personatges, Edward i Florence, a punt de consumar la seva primera nit de noces. Aquests dos personatges estan neguitosos, indecisos, se senten insegurs; i aquesta angoixa que ells viuen l’autor, Ian McEwan, aconsegueix traspassar-nos-la, de manera que nosaltres, els lectors, girem una pàgina rere l’altra amb avidesa i ansietat.

Una bona part de la tertúlia l’hem dedicat precisament a Edward i Florence. En ocasions els hem tractat com a parella i hem mirat d’entendre la seva relació; en altres moments els hem analitzat per separat, provant de crear empaties vers l’un i vers l’altra per tal d’intentar comprendre’ls. Algunes clubaires han valorat l’evolució de la seva relació, des del moment en què es coneixen fins a l’instant d’aquesta nit de noces i el que es desenvoluparà després al llarg de la novel·la, com a lògica i normal tot atenint-nos a les dades que se’ns ofereixen al voltants de tots dos i també, sobretot, tenint en compte l’època en què està ambientada la narració. D’altres han considerat que manté més coherència l’actitud d’ell, Edward, que no pas la d’ella, Florence; tot i que aquest posicionament també s’ha donat a l’inrevés. I per acabar de reblar el clau també ha hagut qui, directament, manifestava no comprendre el sentit de tot el conflicte a partir del qual l’autor basteix la novel·la.

L’aversió, la fòbia, el rebuig... al sexe, aspectes que es fan palesos en el personatge de Florence, ha estat també el gran tema tractat. N’hem buscat els orígens, literàriament parlant, i més enllà d’una conducta paterna poc clara i d’una mare distant, no hem capit el motiu. Si és que cal copsar-lo. Per l’altra banda també hem cercat, en la biografia d’Edward, és a dir, en el marc familiar, l’estructura social a què pertany i els estudis assolits, les raons de les seves vacil·lacions i titubejos. Però tampoc hem trobat una resposta clara tot i que la figura materna, ben peculiar per motius que ara no detallaré, és potser un component a tenir en compte. Amb tot, aquestes cerques nostres i el fet de no arribar a una conclusió lúcida i inequívoca, no es mou de cap manera en el terreny d’una possible mancança o desencert per part de l’autor, sinó a la nostra voluntat d’incidir al màxim en els diversos aspectes de l’obra, en general, i dels personatges en particular. De vegades traspassant la barrera de la ficció.

Sigui com sigui, el que hem considerat és que, en realitat, el terrible conflicte que viuen en aquesta primera nit de noces els dos personatges de la novel·la, no és el leitmotiv de l’obra sinó el recurs mitjançant el qual Ian McEwan ens exposa un retrat elaborat de la societat britànica de principis dels anys seixanta. I a partir d’aquest marc referencial el que hi trobem és el que, així ho hem valorat, es converteix en el gran tema de la novel·la: la manca de comunicació.

Una manca de comunicació que va acompanyada de tabús, timidesa, ignorància, pors, la càrrega de la tradició, el pes de la religió... Tot un seguit d’elements que converteixen Edward i Florence en víctimes de la societat en la qual viuen.

Tot el que he detallat fins al moment serien els aspectes més rellevants de la tertúlia del Club de lectura Celler de lletres, tot i que al llarg de la sessió han anat sorgint altres temàtiques. En aquest sentit hem parlat de la música, que és la passió de Florence i l’espai en el qual es capbussa per sobreviure; hem comentat la sensació de fracàs que viu Edward; hem valorat la proposta que Florence fa a Edward (proposta que ara no detallaré per no fer espòiler) com un pensament avançat, alliberat, i sobretot un acte d’amor; i hem remarcat la gran força dels silencis al llarg de la novel·la, de manera que en ocasions fins i tot és més important allò que no es diu que no pas allò que s’acaba dient.

En definitiva, una magnífica trobada i una interessant tertúlia.

Ian McEwan

       L’autor

Escriptor anglès (Aldershot, 1948), és fill d’un militar escocès, cosa que va provocar que, a causa dels diversos trasllats paterns, Ian McEwan visqués en diferents llocs del món, entre ells Singapur o Trípoli. Va estudiar Escriptura Creativa a la Universitat d’East Anglia i va debutar com a escriptor a mitjans dels anys setanta amb el recull de contes First Love, Last Rites (Primer amor, darrers ritus), amb el qual va guanyar el premi Somerset Maugham. Tres anys més tard, el 1978, publicaria un nou recull de narracions, Entre els llençols.

Aquest mateix any debuta com a novel·lista amb l’escriptura de novel·la gòtica: The Cement Garden (El jardí del ciment). Aquesta, juntament amb la novel·la El confort dels estranys, li van valdre el malnom d’Ian Macabre. A partir d’aquesta entrada en el món de la novel·lística la seva trajectòria es vincula a aquest gènere, tot abandonant l’estil goticista.

En català disposem d’una llarga llista de títols: Gossos negres, Amor perdurable, Amsterdam (amb la qual va guanyar el premi Booker), Expiació, Dissabte, A la platja de Chesil (novel·la que comentarem en el nostre club de lectura), Solar, Operació Caramel, La llei del menor, Closca de nou, Màquines com jo i persones com vosaltres, i La panerola.

El 2008, el diari The Times el va incloure en la llista dels cinquanta escriptors britànics més importants des de 1945. És membre de la Royal Society of Literature, de la Royal Society of Arts, i de l’American Academy of Arts and Sciences. L’any 2000 va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic (CBE).

 


       L’obra

Ens trobem a l’Anglaterra de principis dels anys seixanta, en un tómbol del comtat de Dorset, l’anomenada platja de Chesil. I en aquest tranquil i idíl·lic paratge trobem els protagonistes de la novel·la, l’Edward i la Florence. Són joves, han estat festejant, s’han casat, i s’han instal·lat en un hotel d’aquesta contrada per passar la nit de noces.

Aquest és el punt de partida des del qual Ian McEwan provoca que ambdós joves s’enfrontin a la incertesa i la inseguretat, fins i tot a la ingenuïtat i la ignorància, perquè ni l’Edward ni la Florence han mantingut mai abans relacions sexuals. A través de les seves reflexions sobre què és el que cal fer i quin és el comportament que l’altre espera, coneixerem els orígens de l’un i de l’altra, veurem com es van conèixer i com va anar evolucionant el seu prometatge, observarem quines són les il·lusions i els plans de futur de cadascun, i sobretot entrarem en un entramat de silencis que són la clau per crear un ambient de tensió somorta, d’incomprensió, de temences i/o de necessitats.

Les veus interiors de tots dos es van alternant per descabdellar, per al lector, un món interior que en realitat són incapaços de mostrar entre ells. Fins al punt que aquesta primera nit de noces esdevindrà un abans i un després en les seves vides.

Més enllà del pla personal i particular que se’ns proposa en base als dos personatges, el que trobem en aquesta novel·la breu és el mostrari de prejudicis i pors, de complexos i prevencions, que van acompanyar una gran part d’aquesta generació de principis dels seixanta. Perquè és aquesta una època durant la qual es van instaurar molts canvis en els comportaments socials, però també és ben cert que aquest va ser un procés lent i que juntament amb els canvis hi pervivien comportaments carregats de tabús que obeïen a una educació basada en el convencionalisme i la tradició.

El 2017 es va estrenar una adaptació cinematogràfica de la novel·la dirigida per Dominic Cooke.

Altres dades

       Ian McEwan a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ian_McEwan

       Web oficial d’Ian McEwan: http://www.ianmcewan.com/

       A la platja de Chesil (crítica: El País): https://elpais.com/diario/2008/03/01/babelia/1204331954_850215.html

       Sobre l’adaptació cinematogràfica: https://www.filmaffinity.com/es/film399099.html

       Entrevista a Ian McEwan (youtube): https://youtu.be/Q1bgtOK2jtM

       Obres en català d’Ian McEwan al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(MacEwan%2C%20Ian)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a

       Obres en castellà d’Ian McEwan al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(MacEwan%2C%20Ian)&searchscope=171&SORT=AX&l=spa&m=a

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

12 d’abril 2021

Una lectura trasbalsadora

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ  llegeix i comenta 

Una qüestió personal de Kenzaburô Ôe

(traducció: Albert Nolla)

 

  Tertúlia de divendres 9 d’abril de 2021

Vagi per endavant, abans d’entrar de ple en el breu resum de la tertúlia al voltant de la novel·la Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe, que es tracta d’una lectura trasbalsadora perquè sotraga el lector amb gran intensitat. Per una banda per la història que s’hi narra, on anem seguint l’evolució dels pensaments, reflexions, reaccions i actituds del protagonista, Bird. Però també, i això cal ressaltar-ho com a lloança, per la mestria de l’escriptura d’aquest autor, que aconsegueix, tal com hem comprovat al llarg de la sessió del club, que el lector es mantingui fidel i continuï avançant pàgina rere pàgina a pesar de l’agitació emocional que provoca.

En una primera ronda de valoracions hem pogut constatar justament el que acabo de descriure. Val a dir que en alguns casos ha costat una mica entrar en la novel·la perquè, ja d’un bell inici, sobta l’actitud de Bird. En aquest sentit també s’ha apuntat que coneixem i entenem més el personatge per tot allò que fa i no pas per tot allò que pensa, ja que contínuament es mou entre els dubtes i la inseguretat.

Encara mantenint-nos en aquesta primera ronda de valoracions cal ressenyar una de les opinions, potser la més contundent quant a rebuig vers la història i, alhora, considerant el gran valor de la novel·la. Perquè una de les clubaires ha exposat que es tractava d’una lectura profundament desagradable però que això no treia el fet de destacar el fantàstic retrat que l’autor ens exposa de totes les negrors de l’ànima.

Cap al final de la tertúlia, quan ja havíem debatut a bastament sobre la novel·la, hem provat de fer una aproximació empàtica cap a Bird i intentar explorar quins sentiments ens despertava. I ha estat força interessant perquè aquests anaven des de l’aversió i la incomprensió fins a la llàstima i la pena, perquè el veiem com un personatge torturat, tot passant també per la curiositat que arriba a despertar.

Tornant a aspectes més generals, hi ha altres personatges que també han merescut formar part del gruix de la nostra tertúlia. Per exemple els sogres de Bird, que ja des del moment en què esclata el conflicte, en néixer el fill, sembla que siguin incapaços de fer-li costat. Ella, la sogra, mostra un clar sentiment de vergonya pel que la situació implica de fracàs, i això ho hem recolzat amb l’aportació d’una clubaire que coneix prou la cultura japonesa, i ha apuntat que aquesta por al fracàs es troba molt inserida en la societat. I quant al sogre ens ha sobtat que en conèixer la malaurada notícia sobre la situació del nounat només reaccioni oferint beguda a Bird, tot tenint present els problemes d’alcoholisme del personatge (un altre referent que ens trasllada a uns dels grans conflictes de la societat nipona actual). I encara en el marc familiar destacaríem el nimi paper de la dona de Bird.

 


Altres personatges que hem treballat al llarg de la trobada han estat, per una banda, l’equip mèdic que s’encarrega de la criatura, un grup de científics que en ocasions ens han semblat d’una fredor i antipatia dignes de destacar com a crítica a un sistema que es regeix per unes normes poc humanitàries. I per l’altra banda, òbviament, l’amiga de Bird, Himiko, una noia amb un passat tràgic on hi destaquen elements com el suïcidi i l’avortament, i que tot i ser qui acull Bird en aquests moments crucials de la seva vida, ella també es troba en una situació emocional –i quasi ens atreviríem a dir que psicològica- delicada. Amb tot, entenem que Bird acut a Himiko en un intent desesperat de fugir del present tot amagant-se en un passat idíl·lic però irreal.

La veritat és que encara queden molts temes per exposar en aquest breu resum. Perquè també s’ha destacat el ritme narratiu, l’agilitat de l’escriptura, l’ús abundant de comparacions –la majoria d’elles relacionades amb el món animal. S’ha remarcat, per tal de comprendre algunes actituds i reaccions, la importància de l’època en què es va escriure la novel·la i, evidentment, l’època a què fa referència la història exposada; es tracta de la mateixa: els anys seixanta. I ha estat interessant el debat al voltant del desenllaç de l’obra perquè si bé apareix amb certa precipitació i amb una mena de final feliç que ens aboca a una intencionalitat moralitzant, també és cert que, segons hem considerat, potser el final pròpiament dit és el menys important de la novel·la.

Les referències literàries i d’altres que concerneixen a fets històrics; altres temes com la no comunicació, el sexe en totes les seves facetes possibles, la solitud, la falta d’estimació... Encara podríem continuar ressenyant les diverses aportacions que han anat apareixent al llarg de la tertúlia, però en definitiva la conclusió és que malgrat Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe, és una novel·la amb una temàtica dura, paga la pena entrar-hi.

 

  L’autor


Kenzaburô Ôe (Ôse, illa de Shikoku, 1935), guanyador del premi Nobel de literatura l’any 1994, és un escriptor japonès reconegut internacionalment com un dels més importants i influents de la postguerra. Es va llicenciar en literatura francesa per la Universitat de Tòquio (1959) i es va doctorar amb una tesi sobre l’obra de Sartre.

Famós pels seus relats poderosos sobre els bombardeigs d’Hiroshima i Nagasaki i per la seva lluita personal per acceptar la discapacitat mental del seu fill, l’Acadèmia Sueca va elogiar “la seva força poètica [que] crea un món imaginari on la vida i el mite es condensen per formar una imatge desconcertant de la condició humana avui en dia.”

Els crítics consideren que els seus relats i novel·les s’ocupen de les diverses problemàtiques de la societat contemporània, tractant-les des d’un humanisme crític. Per altra banda tendeix a oferir imatges poètiques que es barregen amb les seves reflexions de caire gairebé metafísic, i tot plegat amb un estil directe construït amb frases breus però contundents.

A més del títol que tractarem en el nostre Club de lectura, Una qüestió personal, en català tenim La presa, novel·la fundacional del món literari de l’autor que va ser guardonada amb el premi Akutagawa l’any 1958. En castellà disposem, entre d’altres, de títols com ¡Adiós, libros míos!, on el protagonista, Kogito Choko, un escriptor de reputació mundial i àlter ego de l’autor és ferit de gravetat en una manifestació i durant la convalescència evoca el que ha estat la seva vida; Arrancad las semillas, fusilad a los niños, en la qual una banda de delinqüents són abandonats en un poble quan els habitants fugen en declarar-se una epidèmia; i Muerte por agua, novel·la en la qual trobem de nou l’àlter ego de l’autor, l’esmentat Kogito Choko, que rep de mans de la seva germana un bagul amb cartes del pare difunt.



  L’obra

Bird, el protagonista d’aquesta història que ens ofereix l’escriptor japonès Kenzaburô Ôe, duu aquest malnom (bird: ocell) des dels quinze anys i obeeix al seu aspecte físic. L’autor ens el descriu com un jove prim i escanyolit com un ocellet.

Però tot just en llegir les primeres pàgines de la novel·la podrem copsar que aquesta definició s’extrapola vers el caràcter, perquè Bird no viu còmode amb el seu present, però no té forces per alçar el vol ni per piular: el jove protagonista sempre ha tingut el somni de viatjar a l’Àfrica, però més que un somni aquesta idea és una vana il·lusió; el seu matrimoni sembla sumit en un etern avorriment, però no es planteja ni tan sols on rau el problema; a nivell professional, tot i haver abandonat els estudis, gaudeix d’una feina segura en una acadèmia de Tòquio (treball, per altra banda, que li va aconseguir el sogre), però ell no havia aspirat mai a ser mestre.

Sigui com sigui i tot d’una, Bird haurà de començar a reaccionar davant els esdeveniments. Davant la vida. Perquè totes aquestes estructures que, malgrat l’estabilitat, a ell li proporcionen enuig i cansament, s’esbotzen quan el seu primer fill neix amb una hèrnia cranial. És en aquest punt quan es produeix la davallada moral i física de Bird, i és en aquest punt quan no té més remei que acceptar les seves pors i prendre decisions.

La primera decisió serà respondre’s sobre una qüestió que es mou en el terreny de l’ètica i la moral: vol que la criatura visqui o prefereix que mori ara que és un nounat de dies? Una altra decisió serà al voltant del seu matrimoni: si han quedat ancorats en un espai tediós i buit, no fora millor separar-se? I així tot un seguit de plantejaments als quals haurà de fer front i, potser per primer cop a la seva vida, posicionar-se.

Bird és l’antiheroi que lluita contra el seu destí; és la víctima que planteja al lector reflexions que poden semblar-nos amorals. És, en definitiva, el personatge polièdric d’una novel·la intensa i corprenedora.

Altres dades

  Kenzaburô Ôe a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Kenzabur%C5%8D_%C5%8Ce

  Ressenya de la novel·la (per Pere Calonge): https://www.edicions1984.cat/wp-content/uploads/2018/07/exlibris_calonge_oe.pdf

  Sobre l’edició de la novel·la (Vilaweb): https://www.vilaweb.cat/noticia/4040594/20120916/edicions-1984-publica-questio-personal-novella-destacada-kenzaburo-oe.html

  Entrevista a Kenzaburô Ôe (youtube): https://youtu.be/o9_gamHX6mA

  Obres en català de Kenzaburô Ôe al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(oe%2C%20kenzaburo)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a

  Obres en castellà de Kenzaburô Ôe al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(oe%2C%20kenzaburo)&searchscope=171&SORT=AX&l=spa&m=a

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

07 d’abril 2021

Vitrines d'art del mes d'abril

Aquest mes d'abril a les vitrines d'art tenim "Pedres de la Sort" de la sadurninenca Núria Florenza Gellida 

Aquest projecte neix arran de la necessitat de començar a crear entre diverses persones una realitat diferent de la que ens estem trobant avui en dia. Però no una realitat inexistent, si no tot al contrari, una realitat que hi és, però que no es te en compte. Per tant el que pretenc amb aquestes pedretes de la sort, és fomentar el "primado positivo", és a dir, creant amb la intenció de posar amor en allò que fem ja estem generant aquesta realitat positiva. Treballant des de les emocions positives estem en sintonia amb l'entorn on volem viure, traient fora la por que està molt instaurada a la nostra societat. La idea és crear i regalar aquestes pedres fetes amb cura, inspiració, harmonia, il·lusió i equilibri. El fet de regalar-les és un impuls perquè aquest projecte, ja sigui pintant pedres, land-art a la natura o qualsevol mena de creació des del respecte i l'amor, es vagi contagiant.

                                                                                    Núria Florenza Gellida 

Instagram: @pedresdelasort 

#pedresdelasort #primadopositivo #contagiaralegria #juntoscreamosrealidad #bonesvibracions #corresaltabrincavola

25 de març 2021

Noves recomanacions literàries de llibres del nostre nou centre d'interès "Punt de gènere". "Cómo ser mujer" de Caitlin Moran

 


Espai de recomanacions literàries del nostre nou centre d'interès : "Punt de gènere", podreu trobar llibres que tracten diferents temes d'igualtat, feminisme , noves masculinitats, cultura LGTBQ+, violència de gènere, nous models relacionals, etc.

Avui recomanem el llibre Cómo ser mujer de Catlin Moran, editat per Anagrama al 2015.




A Cómo ser mujer, Caitlin Moran ensenya que, a causa de la fragilitat del feminisme, pujar a una cadira i cridar als quatre vents SÓC FEMINISTA és una de les coses més importants que pot fer una dona. En el seu primer llibre, l'escriptora ens dóna les claus per arribar a ser una dona perquè, com ja va dir Simone de Beauvoir en El segundo sexo, "una dona no neix, es fa". Una lliçó que Caitlin continua impartint als seus dos següents llibres: Com es fa una noia i Cómo ser famosa.

Aquest llibre fa observacions sobre la vida de les dones amb històries molt divertides sobre sí mateixa, i destrueix l'imatge políticament correcta de la dona del segle XXI. Ens descobreix pàgina rere pàgina aquells secrets que es diuen a les amigues de veritat, i no a aquelles que porten posada la  màscara de la feminitat perfecta.

Alguns del temes que tracta l'escriptora en aquest llibre són la depilació; les aficions normalment categoritzades per les dones, com anar de compres; i la maternitat, però en tots arriba a una mateixa conclusió, i és que cap és com ens l'han explicat. No vols depilar-te? D'acord. Vols fer-lo? Endavant. però que sàpigues que és una afició força cara. T'agrada anar de compres? Quina sort. No t'agrada? No t'amoïnis, a la majoria d'éssers humans tampoc. Vols ser mare? Maravellós. No vols ser-ho? Tranquil.la, no hi ha res sobre la maternitat que no puguis aprendre d'una altra manera.

Per tant, en lloc de centrar-te en com ser dona, limita't a "fer". Preferiblement, el que et roti. Com la Caitlin.


L'autora

Caitlin Moran (Brighton, 1975), és una periodista, escriptora i columnista anglesa, coneguda per les seves columnes iròniques i autobiogràfiques a The Times i per haver publicat el bestseller Com es fa una noia (Anagrama,2015). Aquesta novel.la basada en la seva experiència personal, té com a protagonista la Johanna, amb qui l'autora comparteix trets en comú: la infantesa en una familia nombrosa de classe obrera, la dependència de les ajudes econòmiques de l'estat, les seves primeres passes en el món de la premsa musical. Caitlin Moran fa seva la Johanna per descriure de quina manera ella mateixa va arribar a constituir-se com és avui dia.