15 de gener 2022

L'equip de la biblioteca


 De dalt a baix i d'esquerra a dreta: 

Alonso Castellanos (audiovisuals, préstec i cartelleria), Teresa Galimany (infantil), Andrés Garcia (consergeria), Susana Carrillo (adults i infantil), Rosa Bartrolí (préstec i revistes), Giulia Bellisai (adults), Marta Viaplana (infantil i préstec), Montse Sellarès (préstec), Marta Castellví (regidora de Cultura) i Glòria Bricollé (adults i direcció)

A la fotografia falta una nova incorporació, l'Oscar Carretero que cobreix una reducció de jornada. 

14 de gener 2022

Crònica de la cinquena trobada del Club de lectura Juvenil del 13/01/2022

 

Hem començat l'any celebrant una sessió ben peculiar al club de lectura juvenil. Un parell de les nostres lectores estaven confinades a casa, però gràcies a la màgia de les videotrucades van poder participar ben bé com si fossin a la Biblioteca, i es sumaren al debat sobre la darrera novel·la de Ricard Ruiz Garzó:  Mångata! O hauríem de dir Mongata? Perquè com bé ha puntualitzat una lectora, l'anell de la lletra A canvia la seva pronúncia.

 


Pel que fa a la novel·la, hi van haver opinions força variades: des d'algun lector a qui el llibre l’ha deixat una mica indiferent, fins a lectores a qui els ha agradat molt i que han connectat amb els personatges. Hi ha qui no ha suportat a la rebel Zya, i d’altres a qui els ha encantat el pare de la Jana, encara que la majoria vam estat d’acord en que l’àvia Liliana és la millor! És misteriosa, sabia i divertida a parts iguals!

 

Les paraules intraduïbles que es mencionen al llibre també ens van semblat molt curioses... Sabíeu que hi ha paraules que no tenen un equivalent en cap altre idioma? Algunes de les que ens han cridat més l’atenció són...

  Cafuné (portuguès): Acció de passar els dits pels cabells d’algú estimat

 Mångata (suec): Camino de plata que forma sobre l’aigua la llum de la lluna

 Kummerspeck (en alemany significat literalment “cansalada trista”): Menjar per pena

 Mamihlapinatapai (yagán): mirada entre dues persones, cada una de les quals espera que l’altra comenci a fer una cosa que totes dues desitgen malgrat que cap d’elles s’anima a començar-la.

 Molts de nosaltres ens vam sentir identificats amb aquesta última! Fins i tot un lector va proposar adaptar-la a “Papi-lapinatapai”: «mirada dirigida als papes, esperant que em deixin jugar a la Play sabent que és probable que diguin que no».




 

D’altra banda, també vam destacar altres paraules curioses que sí tenen traducció, com ara “falòrnia”: «Idea errònia que dones com a cosa segura». Sabíeu que al Conte de Nadal de Charles Dickens l’insensible Scrooge no para de cridar “Falòrnies!” a tothom?

 

Pel que fa al final de Mångata, ens semblà molt misteriós, i en general pensem que és una lectura més profunda del que sembla a primera vista. Ens parla sobre el dol i el perdó, el viatge de la infantesa a la maduresa i el camí de descoberta d’un mateix. És un homenatge preciós a les dones i el seu llegat, i al poder de les històries... i us el recomanem!

 

El mes que ve viatjarem en el temps al segle XVII, més concretament al 1678, per acompanyar al pirata Ala de Corb en les seves aventures. Llegirem el primer títol de la col·lecció creada per Enric Larreula (guanyador de la Creu de Sant Jordi aquest 2021), i ens convertirem en autèntics bergants justiciers. Arr, a l'abordatge, grumets!!

 

Un bon dia de l'any 1678, el jove Jacques Lagarden decideix de continuar la tradició familiar i fer-se pirata. Adopta un nom de guerra: Ala de Corb. Valent i audaç com cap altre, és també educat, culte i de gran cavallerositat en el tracte. Aviat es farà famós a tot el Carib.




08 de gener 2022

Exposicions del mes de gener a la biblioteca

  Exposició de pintura "Menorca llampant" 

de Blanca de Semir Parellada del 4 al 29 de gener

Acrílics sobre tela amb aire naïf iniciats durant el confinament per la necessitat de pintar quadres alegres i divertits, amb molta llum i color.


A les vitrines d'art

"Cremant fusta"

 Pirogravats d'Iñaki Arizaleta Mugerza.

M'agrada la natura, dibuixar i treballar amb fusta, els pirogravats son una manera de unir aquestes tres passions







17 de desembre 2021

Crònica de la quarta trobada del Club de lectura juvenil del 16/12/2021

 

A l'última sessió de l'any del club de lectura juvenil, hem comentat una novel·la de Cornelia Funke, la reconeguda escriptora alemanya de literatura infantil i juvenil. És autora de best-sellers portats a la gran pantalla com Cor de tinta o El Senyor dels Lladres, però aquest mes de desembre hem llegit la seva obra més obscura: “Reckless. Carn de pedra”, un gir ben fosc als contes de fades tradicionals que ha enganxat als nostres lectors. Això sí, no tornarem a veure els unicorns de la mateixa manera...



Tot i que les lectures pendents i l'atabalament pre-Nadal ha impedit que la majoria pogués acabar el llibre a temps, tothom s'ha quedat amb moltes ganes de descobrir el desenllaç, i hem estat d’acord en que un dels punts forts del llibre és el seu ritme trepidant combinat amb capítols curts.

 Però com va sorgir la idea de Reckless? La pròpia Cornelia Funke ho explicava en una vídeo-entrevista que hem vist plegats. Entre els joves lectors que hi participen potser reconeixeu una cara coneguda...

https://www.vilaweb.cat/noticia/3824253/20101215/cornelia-funke-entrevistada-pels-seus-joves-lectors.html

 Durant el debat hem estat d’acord en que un dels personatges més impactants és el Will, el germà d’en Jacob, perquè la seva maledicció l'està convertint en pedra! És per això que hem gravat un Mannequin Challenge literari plegats que consisteix en quedar-se petrificat mentre et graven en vídeo, com en una fotografia. Properament podreu veure el resultat a l’instagram de la biblioteca @bibliosantsadurni






I fins aquí la crònica d’avui...  La nostra propera lectura serà Mångata de Ricard Ruiz Garzón, 
i aquesta és la seva enigmàtica descripció:

«Em dic Jana i tinc una missió: ballar sobre el llac a la llum de la lluna. Potser sona ridícul; per a mi, però, és molt molt molt important. Ho vaig prometre a la meva germana, la Zya, abans que morís. Tot i que és complicat, sospito que em vigilen a tota hora. I a més, me n’han quedat dues, i hauria d’estudiar. Ai, perdoneu, quan parlo em faig un cacau!. M’heu de creure, però: jo la vaig veure ballar sobre l’aigua. Vull dir surant, sense enfonsar-se. Us en parlaré, d’ella, sí. M’ho explicava tot. Era una artista.»

 Comentarem la història de la Jana al gener, però mentrestant aprofitarem per llegir durant les festes i demanar moooolts llibres més! Bon Nadal i feliç any nou!

 

Mx