Llegir és un
viatge... al món de les visites torbadores
El hombre con el pelo revuelto
de Daniel Nesquens.
Il·lustracions d’Emilio Urberuaga
VII
Premio Anaya de Literatura Infantil y Juvenil, 2010
Editorial Anaya, SA. Bilbao, 2010
El proppassat dimecres, 8 d’abril, els «Investigadors
secrets» ens vam reunir, puntualment, a la sala d’actes de la biblioteca. Damunt
la taula hi havia cinc títols de Daniel Nesquens, el narrador aragonès, tant o
més misteriós i excèntric que els seus relats i personatges.
D’entre les lectures exposades alguns lectors hi van reconèixer:
Manual para espías, un llibre gran, gran, escrit per en Nesquens i
il·lustrat per en Mathias Sielfeld.
Un cop assegudes, vam fer un primer torn de paraula per
comentar com havia anat la lectura de El hombre con el pelo revuelto, i
la conclusió és que el llibre ha agradat, però... ai, ai, els “però”. Com ens
agrada aquesta conjunció que marca l’oposició entre dues opcions o més,
enriqueix molt les opinions i ens reafirma el sentit crític.
Doncs si, la novel·la va agradar perquè és de lectura fàcil,
àgil i de poques pàgines. Tot i això, vam consensuar que els relats són tan
estranys i irreals, que sovint quan havíem llegit una pàgina, l’havíem de tornar
a llegir per constatar que el què havíem entès és el què esta escrit. I és que les
històries aparentment són coherents i versemblants, però el que expliquen és
realment impossible. Vam coincidir que l’autor sovint ens situa al límit de la
realitat i la ficció, es recrea en aquest punt i, a més, sempre va una mica més
enllà de la absurditat per capgirar-nos el cervell.
De fet, el títol és prou evocador i, a la sinopsi, també ho
recalquen:
«Existió un hombre capaz de girar
la cabeza 180 grados, trabajaba en un circo y se le presentaba como: The man
with the revolving head... El hombre con el pelo revuelto.
»–¿El pelo? Pelo es hair.
Cabeza es head».
Apunto dos dels exemples que vam comentar:
–al capítol 2, hi ha un missatge xifrat que, fent honor al
nostre nom «Investigadors secrets», vam descodificar amb facilitat.
– al capítol 6, el «tío Fermín» fa quatre ninots de neu
perfectes, al jardí; amb nas de rave, pastanaga, cogombre i carbassó
respectivament. Li demana al «sobrino preferido» –i només en té un– que digui
un número i diu el 3. Llavors el «tío Fermín» vaticina:
«Los muñecos uno, dos y cuatro se
fundirán esta misma tarde. El que has elegido seguirá congelado hasta mi
próxima visita. Y no pienso volver hasta dentro de unos cuantos meses, ¿qué te
parece?»
Doncs, no només el ninot resisteix fins l’estiu, sinó que dia
i nit molesta i fa malifetes que perjudiquen els veïns, tant que un veí
denuncia el ninot, ve la policia i s’arma un bon cacau.
La novel·la recopila les vivències que el «sobrino preferido»
guarda de les visites esporàdiques que el «tío Fermín» els feia; a cada trobada
una història més rara i increïble que l’anterior. A totes les històries s’hi
barregen persones, personatges històrics i ficticis, animals reals, mitològics
o imaginaris. També hi apareixen personatges com la balena de Mobi Dick
o com la de la serp d’El Petit Príncep.
Vam mirar i remirar amb molt entusiasme les il·lustracions
d’Emilio Urberuaga, vam destacar a la pàgina 65, la del ninot de neu tancat a
la presó; a la pàgina 70, la del nebot llegint la carta del cavallet de mar; a
la pàgina 91, la del Cu-cut que es menja una pizza i, la darrera, a la pàgina
102, un home caminant a la llum de la lluna amb el paraigua girat com si digués:
«–Buenas noches... Sed felices,
que no es poco».
Per acabar, vam presentar la propera lectura: Runes. Elrelat de les mil cares, escrit i il·lustrat per Carlos Sánchez. Afortunadament,
el proper dimecres 6 de maig, podrem gaudir de la seva presència. A més de
poder-li comentar i preguntar tot allò que ens interessi, també podem convidar
a d’altres lectors, l’acte és obert a tothom.
ROSA PINYOL
.jpeg)
.jpeg)
