Club
de lectura CELLER DE LLETRES
Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead
(traducció:
Laia Font i Mateu)
·
Tertúlia
de divendres 2 de juny de 2023
Ja ho he comentat a la
crònica de l’altre club de lectura, però ho repeteixo ara: la trobada d’aquest
mes de juny s’ha celebrat de manera conjunta entre el Club de lectura Celler de
lletres i el Club de lectura Segona fermentació, tot i que cadascun dels grups
treballava una novel·la diferent. Això ha estat així perquè en la sessió
d’aquest mes de juny, a més de ser l’última del curs, és també l’última en la
qual jo seré la conductora. A partir del mes de setembre seran altres les
persones que s’encarregaran d’aquesta tasca.
Per aquest motiu el lloc
de trobada també ha estat diferent de l’habitual, ja que ens hem reunit al pati
de la biblioteca, tot i que a mitja sessió, aproximadament, hem entrat cap a la
sala polivalent perquè la climatologia no acompanyava.
Però primer de tot, ¿com
ha funcionat la lectura de la novel·la Els nois de la Nickel, de Colson
Whithead, en el Club de lectura Celler de lletres?
Per començar apuntaré que
ha sorgit la idea que la novel·la té cert aire de crònica o reportatge, tot i
que està narrada des de la ficció i amb tots els elements de la creativitat
literària. I, en general, ha estat valorada positivament malgrat la duresa de
la narració. L’han qualificat com un llibre colpidor i molt trist que posa
damunt la taula una denúncia directa contra el racisme. I al costat d’aquesta
duresa esmentada el que també cal assenyalar és que la lectura flueix amb
agilitat i que totes les clubaires s’hi han immergit sense problema.
Un dels aspectes que hem
volgut ressaltar ha estat la relació d’amistat que es crea i creix entre Elwood
i Turner. I és en base a aquesta relació d’amistat que tots dos es faran costat
en un món corrupte i maltractador com és l’Acadèmia Nickel.
Del primer, Elwood, hem
destacat el seu sentit de l’ètica. Uns principis i normes de conducta que són
encomiables, però que també són, ben sovint, els causants dels problemes en què
es veu embolicat. I encara al voltant d’aquest personatge ens ha cridat
l’atenció la confiança cega que té vers els discursos i les paraules del seu
ídol, Martin Luther King, i com la ideologia trontolla quan es troba dins el
reformatori però, a pesar dels dubtes, pren forces d’on ja no n’hi ha i
continua considerant que les doctrines pacifistes propugnades per Luther King
són les que han de regir la seva vida.
És indicatiu d’aquesta
actitud un detall comentat durant la tertúlia: Elwood, malgrat el risc que
corre, opta per redactar una carta on argumenta tot allò que succeeix a
l’Acadèmia Nickel i que no hauria de tenir lloc. És a dir: a pesar de la
situació en què viu, continua amb la idea de denunciar des de la legalitat els
greuges que pateix.
I per la seva banda
Turner, un noiet del carrer que prova de no cridar l’atenció i mantenir-se
allunyat dels problemes, anirà canviant d’actitud per tal de protegir Elwood.
Un altre personatge que
ha merescut alguns comentaris per part de les clubaires al llarg de la tertúlia
ha estat l’àvia d’Elwood, una dona treballadora, que educa amb rigor el seu
net, i que es veurà abocada a veure com acaba en un reformatori per una futilesa.
La injustícia, la
corrupció, els maltractaments, els abusos... tots aquests són alguns dels temes
que envolten la novel·la i que han anat sorgint durant la sessió del club. Però
un dels aspectes més comentats ha estat el desenllaç, aquest gir de guió
sorprenent i, segons les clubaires, tan ben portat.
Després de la sessió del
club de lectura les integrants de tots dos grups havien preparat alguns jocs i
activitats de cara al meu comiat, i tal com he comentat en la crònica de
l’altre grup, aquests entreteniments es movien al voltant d’algunes de les
obres que tinc publicades com a escriptora.
De la novel·la El jurament han elaborat un divertit diàleg en base al qual parlaven d’aquest
títol i unes quantes provaven de convèncer una altra perquè el llegís, de
manera que anaven remarcant tots de punts i aspectes positius pels quals paga
la pena llençar-se a aquesta lectura. Després s’han llegit tres poemes del
poemari Brusquina d’instants. I a continuació de nou hem viscut un
diàleg, aquest cop sobre la novel·la La noia del retrat. Es tractava
d’un simulacre de club de lectura sobre aquesta obra, i les suposades clubaires
anaven disseccionant la trama, els personatges...
Serà molt difícil que
oblidi mai el que hem viscut durant aquesta tarda i vespre. Primera, perquè no
forma part dels meus desitjos oblidar-ho: les vivències riques en estima són
les que cal preservar. I segona, perquè és un record que ha quedat ja impregnat
al cor.
Només em queda agrair
l’organització de totes aquestes activitats i, sobretot, l’afecte que m’han
mostrat durant aquestes hores i al llarg de tantes i tantes tertúlies
compartides. Tertúlies on parlem de llibres, però també de la vida en el seu
sentit més ampli.
Sé que us trobaré a
faltar. Gràcies.
 |
| Colson Whitehead |
L’autor
Escriptor estatunidenc (Nova York, 1969), és
també professor universitari. Es va graduar a la Universitat de Harvard i va
començar a treballar a The Village Voice, un setmanari novaiorquès on es
dedicava a la redacció de crítiques de televisió, literatura i música. Va ser
durant aquesta etapa de la seva vida quan va iniciar l’esbós de les obres que
acabarien convertint-se en les seves primeres publicacions.
En el camp de la narrativa de ficció va
assolir el reconeixement de la crítica i dels lectors en ser el primer
escriptor a guanyar dos Premis Pulitzer per dos llibres consecutius: El
ferrocarril subterrani, la història d’una jove esclava que prova de fugir
de la plantació de cotó de Geòrgia on malviu, i Els nois de la Nickel,
novel·la que comentarem en el nostre club de lectura.
A més d’aquestes obres, en castellà també
podem trobar traduïdes les novel·les La intuicionista, on veurem les
vicissituds de Lila Mae Watson, la primera inspectora negra del Departament
d’Inspectors d’Ascensors; Zona Uno, que ens presenta un món en el qual,
després de superar una epidèmia, només queden dos tipus de persones, els sans i
els infectats; i més recentment, tant en català com en castellà, El ritme de
Harlem, on retrata la criminalitat d’aquest barri a la dècada de 1960,
incidint en la servitud i la segregació de la població afroamericana.
També té relats publicats en revistes
especialitzades, un parell d’obres d’assaig i diversos articles i ressenyes, i
al llarg d’aquesta trajectòria ha rebut nombrosos premis i reconeixements.
La crítica ressalta, del conjunt de la seva
narrativa, que a través dels espais de ficció l’autor es permet explorar les
injustícies socials en general, i més concretament la violència sistemàtica
vers la població afroamericana.
·
L’obra
Situem-nos als anys seixanta a l’estat de
Florida. Elwood Curtis, un jove afroamericà seriós, responsable, i educat
estrictament per la seva àvia, ha aconseguit plaça per estudiar a la
universitat i la seva mirada vers el demà és optimista. Però aquestes qualitats
no li enterboleixen la visió del seu entorn, i per aquest motiu, tal com se’ns
indica a la ressenya del llibre, somia participar en l’incipient moviment pels
drets civils. Elwood aspira a ser com l’ídol de qui escolta contínuament els
discursos fins a aprendre-se’ls de memòria: Martin Luther King.
L’estructura de la novel·la es basa en el
sistema clàssic de presentació, nus i desenllaç. En el primer apartat és on
trobem totes aquestes dades al voltant del personatge esmentat, Elwood Curtis.
En el segon apartat, el més ampli dins el
conjunt de l’obra i on l’autor elabora de manera més directa i incisiva la
crítica vers el sistema educatiu, la segregació racial i la discriminació
social, és on, malauradament, ja trobem Elwood instal·lat al reformatori
juvenil Acadèmia Nickel. Hi està per complir una condemna a causa d’un petit
incident, aparentment sense més importància, però que li demostra que un
afroamericà no té dret a desitjar un bon futur. A més, en el reformatori
descobrirà i viurà en pròpia pell els maltractaments i els abusos, que estan a
l’ordre del dia, i els càstigs exageradament cruels per qualsevol fotesa.
El tercer apartat ens situa uns anys més tard,
ja fora del reformatori, i acaba de tancar diversos aspectes i temàtiques dels
que s’han anat plantejant al llarg de la narració.
Però de tot plegat el que commou més
profundament és saber, tal com se’ns explica en el pròleg, que malgrat
mostrar-nos una història de ficció la novel·la es basa en la realitat, perquè
l’Acadèmia Nickel que se’ns descriu té la seva correlació amb el reformatori
que s’esmenta en el pròleg, en el qual, suposadament –i remarco el suposadament
perquè en realitat és un fet que tothom coneixia però del qual ningú no en
parlava– s’ha descobert un cementiri secret darrere l’edifici.
Altres dades
·
Web oficial de Colson Whitehead: https://www.colsonwhitehead.com/
·
Colson Whitehead a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Colson_Whitehead
·
Booktràiler de la novel·la: https://youtu.be/NyhaostrdbY
·
Recull de premsa sobre l’obra a
l’editorial Periscopi: https://periscopi.cat/llibre/antipoda/els-nois-de-la-nickel
·
Colson Whitehead parla de la novel·la Els
nois de la Nickel: https://youtu.be/aUo_tGO-lrU
·
Obres de Colson Whitehead al Catàleg Aladí:
https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=whitehead%2C+colson&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
