22 de febrer 2024

Crònica de la cinquena trobada del Club de lectura juvenil del 15.02.2024

 

Aquest mes de febrer els membres del club de lectura juvenil ens hem tornat a posar el barret de jurat del Premi Protagonista Jove 2023-2024. Era el torn de comentar la segona obra finalista de la categoria 12-14 anys: “Poni” de R. J. Palacio.




 En Silas és un nen de dotze anys. Un bon dia, molt entrada la nit, hi apareixen tres genets desconeguts decidits a endur-se'n el pare. En Silas es queda sol i se sent espantat, però quan un poni apareix a la porta de casa, entén què ha de fer. Silas s'embarca en un viatge perillós pel vast paisatge americà que el connectarà amb el passat i amb el futur i amb els misteris insondables del món que l'envolta.

 R. J. Palacio ens explica una història preciosa i punyent alhora sobre el poder de l'amor i les connexions que ens uneixen a través de la distància i del temps.

 La majoria ja havíem llegit el famós debut de Palacio, “Wonder” (i ens havia agradat), però “Poni” ens ha decebut moltíssim. D’una banda, no hem connectat amb la veu narrativa, que ens ha semblat lenta i feixuga, i no hem acabat d’entendre la història.





La novel·la barreja diverses subtrames i gèneres: aventures, ficció històrica, misteri, fantasia, i fins i tot una mica de terror. Ens hem perdut entre tants misteris i personatges, i la majoria no l’hem acabat. A més a més, els missatges que vol transmetre l’autora sobre la importància de l’amistat i la família de vegades ens han semblat forçats.

 Així que per a nosaltres “Poni” es posa a la cua dels llibres que opten al Premi Protagonista Jove. De moment  “Ghost” de Ryan Reynolds que ens ha agradat força, i ja només ens queda llegir “Vint-i-set dinosaures” de Teresa Muñoz. Aquesta és la sinopsis:

 El Nil fa un temps que no està bé. Li costa concentrar-se a l'escola, i amb els amics i companys la cosa tampoc no rutlla gaire, a excepció del Roc, el seu millor amic, i de la seva gossa Lily, que sempre li fa costat. Ja fa més d'un any que va morir el seu pare i des d'aleshores tot ha empitjorat. De vegades pensa que s'ha tornat boig, sobretot quan parla amb el Mazzy, el robot que té a mig muntar a sobre de la taula, o quan veu monstres a la seva habitació i llavors es concentra en les enganxines de dinosaures que té a la paret per superar el mal tràngol. Se'n sortirà amb tot plegat?

 Quina emoció... El mes que ve es decidirà tot! Farem les nostres votacions i decidirem quin llibre de la categoria 12-14 anys creiem que mereix guanyar el Premi Protagonista Jove. No us ho perdeu, seguirem informant ;-)

 

Mx

20 de febrer 2024

Crònica del club Segona Fermentació sobre "Un episodio en la vida del pintor viajero" de César Aira

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

Un episodio en la vida del pintor viajero

Tertúlia del 9 de febrer de 2024

La sessió d'aquesta setmana al  club de lectura ens ha dut a explorar els matisos d’una novel·la breu, però carregada de significats: Un episodio en la vida del pintor viajero de César Aira. L’obra ens ha transportat a paisatges inexplorats i a personatges històrics, tot plantejant qüestions sobre la  versemblança i la narració que han estimulat una enriquidora discussió.

Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció a les integrants del club és l'ús de personatges històrics en una obra de ficció. Fins a quin punt és lícita la distorsió d’elements biogràfics en una novel·la? És  una enganyifa o bé un joc narratiu perfectament legítim? Aquestes són algunes de les preguntes que han anat sorgint. La figura del pintor Rugendas, basat en l'artista alemany Johann Moritz Rugendas, és fascinant, i en certa manera esdevé un alter ego de l’autor per a explorar les complexitats de la relació entre art i realitat. La seva vida, lliurada a l’art en una dedicació i tenacitat que ha estat remarcada per les integrants del club, es converteix en si mateixa en una obra d'art.

La recerca de l'exotisme a l’Amèrica del Sud i el xoc de la recepció a Europa d’obres pictòriques que retrataven aquest exotisme  ha motivat diverses intervencions. L'autor ens submergeix en la visió europea de “l'altre”, aprofitant  la tensió entre el romanticisme i les dures condicions de vida dels pobladors d’aquells verals.

Tocant a  les il·lustracions, s’ha destacat l’encert d’haver fet una edició amb reproduccions de quadres de Rugendas. Tenen un impacte no sols decoratiu, sinó que s'entrellacen amb la trama anem mesura que anem girant fulls;  les il·lustracions enriqueixen notablement  la nostra experiència lectora. Durant el debat s’ha vinculat el llamp que cau sobre Rugendas  amb una anunciació de l’adveniment de la fotografia i de l’arraconament que suposà per als pintors de paisatges.

El paral·lelisme dels dos protagonistes amb el Quixot i Sancho no ha passat desapercebut, així com la bogeria inherent en la persecució d'ideals inassolibles, com ara “retratar un terremoto”.

Els elements surrealistes de la novel·la (com descripció de “la gran carreta de las travesías interpampeanas” o l’exhibició d’un salmó en lloc d’una captiva en l'episodi del malón) ens remeten a  zones frontereres entre la realitat i la imaginació. Aquests detalls surrealistes accentuen la natura espectral de l'experiència de Rugendas, connectant amb la seva pròpia percepció distorsionada per efecte de les drogues.

Finalment, no podem passar per alt el retrat dels indis en la novel·la i la rellevància en l'imaginari racista del "malón". Aira ens confronta amb la brutalitat de la colonització per mitjà de l’accentuació d’elements absurds, que semblen sortits d’una novel·la d’aventures i que ens fan qüestionar la manera com la cultura occidental s'ha construït sobre el patiment d'aquests pobles indígenes que són “al marge dels marges”.

L’autor

César Aira, nascut el 23 de febrer de 1949 a Coronel Pringles, província de Buenos Aires, és un escriptor i traductor argentí,  considerat un dels principals exponents de la literatura argentina contemporània. Aira és un dels autors més prolífics del món. Autor de més de 100 llibres, cada any publica de dos a cinc llibres (normalment novel·les breus, però també assaigs). Per donar sortida a aquest ritme frenètic d’escriptura, sol lliurar obres tant a grans grups editorials (Random House) com a petites editorials independents, cosa que aquestes darreres els suposa un bon impuls econòmic.

Aira també escriu crítica literària, incloent-hi estudis monogràfics sobre Copi, la poeta Alejandra Pizarnik, i l’escriptor britànic del segle XIX, Edward Lear. La seva obra magna de crítica literària és el Diccionario de autores latinoamericanos, obra enciclopèdica en la qual no es limita a informar de la vida i producció de cada autor (com solen fer els diccionaris) sinó que opina obertament de la seva qualitat. Aquesta obra ha alimentat el mite que César Aira, a banda d’haver-ho “escrit tot”, també ho ha “llegit tot”.

Algunes de les seves obres més conegudes inclouen La liebre, Cómo me hice monja, Un episodio en la vida del pintor viajero,  Artforum i Cecyl Taylor, aquesta darrera considerada per Roberto Bolaño com un dels cinc millors contes que hagués llegit.

Quant al seu estil, Aira ha reivindicat sovint en les entrevistes una estètica d’avantguarda, clarament hereva dels surrealistes. La seva peculiar tècnica d’escriptura es basa en la “fugida cap endavant” i no tant en l’edició del que ja escrit. Per això les seves obres tenen molts girs argumentals imprevists. És una tècnica semblant a la improvisació dels músics de jazz. En els darrers anys César Aira ha entrat amb força a les quinieles que es fan anualment sobre candidats a guanyar el Premi Nobel.


L’obra

Novel·la breu inspirada en la vida d’un pintor que va existir realment: l’aventurer i artista alemany  Johann Moritz Rugendas (1802-1858), un dels primers artistes europeus que va voler retratar els paisatges i els habitants de l’Amèrica del Sud.  Sovint, les edicions d’aquesta novel·la es publiquen amb reproduccions dels quadres de Rugendas.

Naturalment, César Aira, a partir de les dades reals, fa tota una elaboració literària sobre el personatge i les seves peripècies a regions tan mítiques com la selva o la Pampa.

Un dels punts centrals de la novel·la és la crítica, a partir del mecanisme de portar a l’absurd les situacions, de la visió eurocèntrica dels  indígenes. Això es reflecteix, entre més detalls,  en la voluntat del pintor de ser testimoni d’un malón. Els malones eren atacs violents per part dels indígenes als pobladors blancs i formaven part de la mitologia fundacional i obertament racista de les societats llatinoamericanes. A més, el malón havia estat motiu  d’incomptables  representacions pictòriques. Aquest tema també és central en una de les seves primeres novel·les La liebre.

Llibre difícil de classificar, Un episodio en la vida del pintor viajero és a un mateix temps un diari de viatge, una novel·la, un relat històric i també un assaig sobre estètica, tot passat per la trituradora del peculiar estil surrealista de l’autor. El paisatge pràcticament esdevé un personatge més, que canvia i que comunica una impressió de totalitat als observadors amatents. La voluntat de l’artista de sobreposar-se als entrebancs també és una de les claus de lectura de l’obra.


Xavier Zambrano


13 de febrer 2024

Resum de la tertúlia sobre "Viatge d'hivern" de Jaume Cabré del club de lectura Celler de Lletres

 Viatge d’hivern de Jaume Cabré, Edicions Proa, 2000

Tertúlia del 9 de febrer del 2024 del Club de lectura Celler de Lletres. 

Divendres de Carnaval amb en Jaume Cabré en la seva màxima esplendor, coincidim totes amb què els contes de Viatge d’hivern són una delícia literària en el sentit que estan molt ben escrits, encara que potser alguns agraden més que els altres. I agraden més que els altres no tant perquè no siguin bons, sinó perquè ens remouen la consciència en excés, fins i tot.

Ens referim, més concretament, als contes Jo recordo i Balada, dos contes que parlen de la guerra i de les nefastes conseqüències que tenen en la vida dels seus protagonistes. El primer, perquè parla de la terrible decisió d’una família jueva al camp de concentració de Treblinka en què els carcellers els fan triar només un supervivent que haurà de matar, un per un, la resta de parents. Aquesta terrible decisió marca per sempre la vida del petit Ishtar, que serà el nen que sobreviurà a l’holocaust. El segon, Balada, perquè parla d’una mare que es torna boja quan els soldats s’emporten el seu fill Vlada a la guerra, un noi segurament autista que acaba matant-la quan els soldats arriben altra vegada al poble de la protagonista. A totes ens han semblat terriblement colpidors i per això ha sigut el tema que ha sortit només d’entrada.

En general, però, el conjunt dels contes ens han semblat brillants. Tots compleixen els requisits que han de tenir els contes: ràpids, fulgurants, intensos, amb visió estètica, amb sentit d’unitat i amb efecte singular. De fet, els hem analitzat un per un per intentar entendre què és el que ens ha agradat i per què. També hem intentat trobar els punts en comú que els lliguen tots. En aquest cas, hi ha la música, l’art o els espais, alguns comuns i altres que no, i els personatges que van apareixent al llarg de tot el recull, que es repeteixen en alguns contes i que estan referenciats en altres.


També hi ha un element que ens ha deixat molt bon sabor de boca i és que en Jaume Cabré ens dona la informació necessària perquè el conte tingui sentit, però alhora ens obvia aquella que és interpretable. Això podria arribar a semblar que és un error, però en realitat és la manera que li permet que els contes tingui ple sentit perquè el lector pot acabar de construir la història només amb aquesta informació essencial, cosa difícil d’aconseguir per un escriptor.


Jaume Cabré


(Barcelona, 1947) és llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i membre de la Secció filològica de l’IEC. Es va dedicar a l’ensenyament fins que l’èxit de les seves obres literàries el va portar a dedicar-se exclusivament a la literatura i al guionatge televisiu i cinematogràfic.


La seva bibliografia més emblemàtica:

  • 2017. Quan arriba la penombra Barcelona, Proa. Recull de contes.
  • 2011. Jo confesso Barcelona, Proa. Novel·la.
  • 2007. Baix continu, Barcelona, Proa. Antologia de contes de tema musical.
  • 2005. La matèria de l'esperit, Barcelona, Proa. Assaig.
  • 2004. Les veus del Pamano, Barcelona, Proa. Novel·la.
  • 2000. Viatge d'hivern, Barcelona, Proa.
  • 1996. L'ombra de l'eunuc, Barcelona, Proa. Novel·la.
  • 1991. Senyoria, Barcelona, Proa. Novel·la.
  • 1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons, Barcelona, Edicions 62. Novel·la.
  • 1984. La teranyina, Barcelona, Proa. Novel·la.
  • 1980. El mirall i l'ombra, Barcelona, Laia. Novel·la.
  • 1978. Carn d'olla, Palma de Mallorca, Moll. Novel·la.
  • 1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra, Barcelona, Laia. Novel·la.
  • 1977. Toquen a morts, Barcelona, La Magrana. Novel·la.
  • 1974. Faules de mal desar, Barcelona, Selecta. Contes.

Viatge d’hivern

Jaume Cabré és dels pocs escriptors que podem dir que es guanyen la vida fent d’escriptor i només d’escriptor. No és casual, però, perquè la seva obra és extensa i reconeguda, i potser més reconeguda que extensa (27 obres de narrativa, entre novel·la, llibres de relats, contes infantils i obres de teatre). I això, vulguis que no, és un de les poques condicions que permeten viure de la literatura.

A Viatge d’hivern, Cabré ens serveix catorze relats en què l’art i la música cobren una importància vital. Tan vital com ho és per al senyor Adrià, el coprotagonista del conte Pols i que viu, bàsicament, per extreure frases sàvies de llibres que mai llegirà ningú, o pel pianista Pere Bros, que veu Schubert assegut a les primeres fileres de la platea de la sala de concerts.


Potser no és el gènere més conegut de l’autor, ben cert, però sí que podem dir que Cabré és un dels grans mestres d’aquest art de la narrativa breu tan arriscat i tan intens. L’autor de contes per adults, i això no vol dir necessàriament eròtics o de temàtica picant, ha de tenir suficient destresa per no convertir els seus textos en avorrits, dispersos o fins i tot infumables. No és el mateix un llibre de relats que un llibre AMB relats. I aquí rau la diferència entre els reculls que ens enganxen i que valorem més enllà fins i tot de l’habilitat per explicar històries del seu autor.

Viatge d’hivern no és un llibre AMB relats, només, perquè els contes es toquen, s’entrellacen, els personatges principals d’uns són els secundaris d’uns altres, la música hi plana com un lleu llebeig que ens acompanya tota l’estona. Cabré sap relligar els relats del seu llibre gràcies a la seva capacitat per donar-nos pautes i senyals que a vegades són molt evidents i que a vegades no ho són tant. Personalment, aquest recull és una obra on emmirallar-se a l’hora de crear un artefacte literari de contes.

Jordi Romeu Carol

 

 


12 de febrer 2024

Recomanació del llibre Cuadrados de ganchillo con animales, de Leonie Morgan, del nostre centre d’interès “Fet a mà”

 





És hivern i alguns dies fa massa fred per fer activitats a l’aire lliure. En el nostre centre d’interès “Fet a mà” trobaràs llibres per fer manualitats, costura, dibuix, pintura, i altres arts plàstiques idònies per fer a casa, sols o acompanyats.

En aquesta ocasió, us volem recomanar una novetat que acaba d’arribar a la biblioteca: Cuadrados deganchillo con animales, de Leonie Morgan. 40 simpàtics animals que encantaran als nens (i als no tan nens). Tenen diverses aplicacions futures en coixins, bufandes, butxaques de jaqueta, mantes...Els patrons estan escrits i acompanyats dels seus diagrames corresponents. També està indicat el nivell de dificultat de cada projecte. Alguns es treballen en fileres i d’altres en cercles. Aquest llibre ofereix una gran varietat de patrons per teixidors de tots els nivells de destresa, des de senzills quadrats amb animals treballats en fileres, ideals per principiants, fins a peces a les quals se’ls afegeix l’animal posteriorment com una aplicació. Animeu-vos!!


 


03 de febrer 2024

Exposicions del mes de febrer a la biblioteca

Al claustre:

Exposció de pintura del Taller Evadir-se pintant del Casal Municipal de la Gent Gran de Sant Sadurní 



A les vitrines d'art:





01 de febrer 2024

Novetats i activitats Febrer 2024