L’art sense
paraules o el fil de les imatges
Comença el curs, comença el club de lectura... Quin inici més estiuenc! Ens vam trobar un trosset de mar i un trosset de platja a la sala, tot per ambientar l’activitat de l’àlbum il·lustrat Flotante de David Wiesner.
Tot seguit, vam respondre una breu enquesta i vam acordar canviar el nom del grup. Enguany no ens direm «Investigadors secrets». Així que triem el nou nom, ja us el farem saber.
Després vam repartir un àlbum per cadascú, ens el vam estar mirant individualment una bona estona i després el vam posar les primeres impressions en comú.
La primera observació: teníem a les mans un àlbum sense mots. Si, si, us ho podeu ben creure, Flotante té 34 pàgines i cap paraula. De fet, va alternant il·lustracions –fetes amb aquarel·les– a doble pàgina, a tota pàgina i d’altres d’un quart de pàgina o més petites que es combinen entre elles a mode de vinyetes, com un còmic, però sense bafarades.
La segona observació: va anar per la coberta. Què pot ser? Un ull humà o de peix, reflectit en l’objectiu d’una càmera fotogràfica o una lupa ampliant un ull? Avançant entre les pàgines, de nou surt la il·lustració de la coberta, és l’ull del peix vermell.
No, no, no us ho direm... On va a parar? Busqueu-lo i gaudiu-lo, que estem segurs que us agradarà.
Nosaltres ens vam adonar com l’autor juga amb les distàncies –lluny i aprop– i les ampliacions i les reduccions. A més, entre les il·lustracions vam entretenir-nos en les escenes inquietants, singulars i rares que passen al fons del mar. I també amb la procedència dels nens que hi surten, són d’arreu del món i d’èpoques llunyanes.
Afegir que David Wiesner en algunes il·lustracions fa petits homenatges a artistes que l’han precedit com La gran onada de Kanagawa o Herman Melville, l’autor de Mobi Dick.
Aquest any el fil conductor és l’art; abans de presentar la propera lectura vam repassar les diferents disciplines que coneixem, fins a setè art va així: 1-pintura, 2-arquitectura, 3-escultura, 4-literatura, 5-música, 6-teatre, 7-cinema. I cal afegir: televisió, còmic, gastronomia, viticultura, jocs digitals, publicitat, entre altres.
En la propera lectura ens quedem amb la pintura: llegirem La Liang dins el quadre de Núria Franquet i Font.
Quins lectors més atrevits, dolços i llaminers
que tenim. Ai, ai, com gaudirem!!!

























































