25 d’octubre 2024

Trobada dels clubs de lectura a les caves Juvé & Camps per a comentar "L'empelt" de Daniel Harris

 

Tertúlia 11 d’octubre de 2024

Reunits en sessió conjunta els dos clubs de lectura de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya en el marc magnífic de les caves Juvé & Camps, vam parlar sobre la novel·la L’empelt de Daniel Harris, guanyadora del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2023.

El primer punt que va generar debat va ser la dimensió social de la novel·la negra. Algunes de les assistents van destacar l’encert de l’autor en situar l’acció en espais tan coneguts com el camí del Llac de Can Codorniu o el Cavatast, elements que reforcen la connexió de la novel·la amb el cicle del cava. Aquests indrets familiars doten d’una proximitat especial  la trama.

Pel que fa a l’estructura narrativa, un dels temes més destacats va ser el contrast entre el començament trepidant i la pausa que es produeix posteriorment per explorar les relacions entre els protagonistes. Les lectores van coincidir a afirmar que la novel·la arrenca amb un descobriment impactant que atrapa el lector, però després la trama fa una frenada per aprofundir en els vincles entre els personatges. Això va generar una discussió interessant sobre si aquesta opció narrativa contribueix a l'element de suspens.

Un altre tema recurrent va ser l’alternança de punts de vista dels diferents personatges. L’autor va afirmar que tenia molt clara aquesta estructura coral que li permet oferir una visió polifònica de la història. Daniel Harris va destacar el recurs de portar els personatges al límit com a opció narrativa que li interessa especialment. El personatge de l’Anna n’és un exemple clar. Atrapada en una situació que la sobrepassa completament, manté els lectors atrapats perquè no saben cap on pot acabar tirant. Unes quantes assistents van confessar que la imaginació se’ls va disparar en pensar en les possibles línies d’actuació, algunes ben malèvoles i picants, d’aquest personatge.

Daniel Harris va comentar una anècdota curiosa sobre el seu procés de creació: l’ús d’una escaleta detallada per estructurar la història, fins i tot servint-se d’un full de càlcul per tal de mantenir el control de l’evolució de la trama.

La principal controvèrsia de la sessió va ser el grau de versemblança en el fet que un personatge aculli la víctima d’un abús criminal a casa seva. Algunes persones van qüestionar si realment era creïble que algú convidi una desconeguda a viure amb la pròpia família, però d’altres van valorar que en el context emocional d'una novel·la de suspens és una decisió encertada. Clarament l’autor utilitza la pressió psicològica com a element de tensió.

Un altre aspecte interessant va ser el rebuig de Harris a la lògica del whodunit (qui ho ha fet?), associada a autores com Agatha Christie. En la novel·la, el suspens i les relacions personals prevalen sobre l’element enigmàtic.

La sessió es va tancar amb una reflexió personal de l’autor sobre una experiència única: un club de lectura itinerant durant el qual un dels seus llibres va viatjar per correu; cada lector successiu hi anava afegint anotacions abans de passar-lo al següent lector de la cadena.

Daniel Harris









L’autor

Nascut a Madrid el 1979, ha viscut Catalunya des dels deu anys, actualment a Sant Sadurní d'Anoia. Va estudiar Arquitectura Tècnica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, al centre Elisava.

La seva formació literària comença amb l'itinerari per a narradors de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i continua amb tallers d'escriptura creativa impartits al Penedès per l'escriptora Muriel Villanueva.

Ha publicat dues novel·les: La porció esvaïda delCroscat (2015 ) i Las caras de lafortuna (2021).

Ha participat en antologies de relats com El Café París, los años 80 (2022, ed. Ánima Ígneos), ambientada a Madrid, i en compilacions de contes o en revistes locals. També va ser coautor de les cançons de l'àlbum La cultura del sueño (2007) del grup de música Esencia, a més de formar-ne part com a bateria.

 

L’obra

La novel·la L’empelt (Saldonar, 2024) fou la guanyadora de la 9a edició del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2023, convocat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya dins el marc del projecte “Biblioteques amb DO”, premi que té l’objectiu de premiar obres literàries de ficció relacionades amb la viticultura i l’enologia.

En el cas de L’empelt aquesta relació amb el món de la vinya es vehicula per mitjà del personatge de la Montserrat, la qual rep l’encàrrec d’impulsar una nova cava des de pràcticament zero. La vinculació del llibre amb el món de la vinya no es veu solament en l’aspecte de les tècniques vinícoles, sinó que és també una vinculació fortament paisatgística. El lector que conegui la zona hi reconeixerà nombrosos indrets que li resultaran familiars, com són ara: el camí del Llac de Can Codorniu, Can Ferrer del Mas o la Font d’en Mota. A més a més, també hi trobarà fites del calendari de Sant Sadurní com el Cavatast. Aquesta presència d’elements coneguts dins un obra de ficció provoca un efecte curiós, per tal com els mecanismes narratius operen sempre com una forma de distanciament. Aquest efecte encara és més marcat en una obra que adopta un to de thriller de suspens. La introducció d’ombres delictives en entorns i situacions ordinàries és palesa en la novel·la des de les primeres pàgines, on una simple sortida per a córrer s’estronca bruscament a causa d’un descobriment sinistre.

Amb una prosa àgil i focalitzant alternativament en diferents personatges, Daniel Harris fa servir també elements de narrativa negra. És el cas del tema de l’amnèsia, un ressort narratiu que permet explorar qüestions com ara la identitat, la culpa i el passat ocult. Els protagonistes amnèsics sovint es troben atrapats en trames intricades de les quals desconeixen la fondària, cosa que els fa vulnerables tant als enemics com als seus propis records. És per això que l’amnèsia apareix freqüentment en el cinema de suspens, per exemple en la pel·lícula Spellbound (1945) d’ Alfred Hitchcock, protagonitzada per Ingrid Bergman i Gregory Peck.

 

23 d’octubre 2024

Inici del Club de Lectura Juvenil 2024-25

 

El club de lectura juvenil ha arrencat la temporada amb una sessió de portes obertes i una activitat sorpresa: per tal de descobrir els gustos literaris dels joves de la biblioteca, hem convidat a tothom a venir a parlar sobre els llibres que llegien, i hem enregistrat les recomanacions al podcast “Paraula de Mixa”. 




Aquests són alguns dels títols mencionats:

 “Doble mortal” de Salvador Macip i Elisenda Roca

Una desaparició, un misteri per resoldre i l'inici d'una atracció. Una novel·la trepidant, de lectura molt àgil, plena de misteri i amb components romàntics de Salvador Macip i Elisenda Roca.En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrerede la seva desaparició.Una carrera a contrarellotge plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

 


Col·lecció “PercyJackson” de Rick Riordan

Què passaria si un dia descobrissis que, en realitat, ets fill d’un déu grec i has de complir una missió secreta? Doncs això és el que li passa a Percy Jackson, que a partir d’aquell moment es disposa a viure les aventures més emocionants de la seva vida.


“Contes per a un món millor” d'Enric Larreula

Amb mà mestra, Enric Larreula ens fa reflexionar sobre els nostres valors en un llibre que ha esdevingut tot un clàssic. En els contes d'aquest llibre hi trobareu, entre altres coses, un camí que no anava enlloc, una castanyera que sabia escoltar, dos molt bons amics, un soldat que va triar lliurement el que volia fer i un home del qual ningú no es recordava.

 

“Somriu” de Raina Telgemeier


Els lectors preadolescents i adolescents se sentiran plenament identificats amb Raina, l'heroïna d'aquesta novel·la, amb els seus conflictes, la seva recerca d'identitat, les seves relacions entre els seus amics i els primers amors. Una novel·la gràfica que tracta sobre l'ús d'aparells ortopèdics per una preadolescent que serà víctima de burles i altres mesquineses per part dels seus companys. Els llibres de Raina Telgemeier s'han convertit en clàssics moderns i han transformat el mercat de les novel·les gràfiques en aquesta franja d'edat.

 



“Veritat” de Care Santos

Absolt del càrrec d’assassinat, del que va ser injustament acusat als 14 anys d’edat, i una vegada provada la seva innocència, el jove Èric surt del centre de reforma de menors després de quatre anys d’internament. Malgrat tot, la reinserció en una societat carregada de prejudicis serà una realitat encara més dura: no tornar a caure en la delinqüència quan l’entorn sembla que s’hi entossudeixi, continuar amb els estudis, trobar una feina, allunyar-se del seu barri... La Xènia el va ajudar a superar les barreres que creia insalvables, però... serà l’amor una força suficient per superar les dificultats?

 

El proper llibre que comentarem tots plegats serà “Aquesta senzilla paraula” de Cath Crowley. 


Aquesta és la història de la llibreria Howling Books, on els lectors escriuen cartes a estranys, a amants, a poetes, i les amaguen entre les pàgines dels llibres. I és la història d’en Henry Jones i la Rachel Sweetie, que van ser bons amics fins que ella se’n va anar a viure a prop del mar. Ara la noia ha tornat, treballa a la llibreria, està de dol pel seu germà Cal i busca el futur en els llibres que la gent estima i en les paraules que deixen enrere. Semblaria una història corrent, si no fos per la carta que la Rachel va escriure abans de marxar, una carta d’amor que va amagar en un llibre perquè ell la trobés...

Propera cita, dijous 21 de novembre a les 18.30h.

Les inscripcions encara estan obertes, així que us esperem! 
Incripcions aquí



10 d’octubre 2024

Inici del Club de Lectura Infantil del curs 2024/25

Ha començat una nova temporada del club de lectura infantil, amb el començament del nou curs escolar. 

El club va començar el dimecres 2 d'octubre; avui volem presentar-lo i parlar de la primera lectura que s'ha dut a terme. Aquest any hi ha 10 infants participants al club, tots de 5è i 6è de primària. La conductora del club s'estrena: és la Rosa Pinyol. Benvinguda!




Els clubaires han llegit, com  a primera lectura, l'àlbum: 

Zoom, d'Istvan Banyai. 
Adjuntem el resum de la primera sessió del club, a càrrec de la moderadora, Rosa Pinyol, i al final algunes imatges de la trobada:

"El dimecres 2 d’octubre, puntualment i plovent, amb deu nois i noies de 5è i 6è de primària, vam iniciar el Club de Lectura de 10-11 anys d’aquest curs. I ja us ho avanço: vam fer molta feina.

En primer lloc, tot fent una ronda de paraula, ens vam presentar i vam dir quin gènere ens agrada més llegir. Evidentment, el còmic va guanyar per golejada, seguit de la novel·la i les sagues.

En una segona ronda, vam comentar els darrers títols que havíem llegit, si ens havien agradat o no i, en cas que si, a qui i per què els recomanaríem. Mareta, quins lectors i quins bons criteris!

Tot seguit vaig explicar com funcionarem enguany: cada mes proposarem un llibre, s’ha de venir al club amb el llibre llegit i a punt per comentar-lo.

En quart lloc, vam decidir posar-nos un nom que ens identifiqui. Tenim el de l’any passat «Les capibares lectores», però com que hi ha noves incorporacions, per ara pensarem altres propostes i els propers dies decidirem amb quin nom ens quedem.

 

Activitat breu: Ampliem el camp de visió

Per anar fent boca, vam compartir la lectura de Zoom d’Istvan Banyai, primer tots junts i després individualment. Un cop mirat i remirat, vam concloure que aquest llibre-àlbum sense mots no és fàcil de classificar, té poc de còmic –no té ni vinyetes ni bafarades– i sempre que girem full ens trobem una pàgina negra, com si fos una fosa, la qual cosa ens va fer pensar que té a veure amb el cinema.

A més, vam observar que l’autor juga amb l’enquadrament de les il·lustracions i ens mostra des del detall més proper fins a la panoràmica més llunyana, com si es tractés d’una nina russa. Vam aprofitar per anomenar els diferents plans: pla detall, primer pla, pla mig, pla americà, pla sencer, pla general i panoràmica o gran pla general i com donen pistes per seguir el fil de l’obra.

Ens vam posar d’acord en totes les observacions; només una, una cosa ens va portar de cap i no vam saber aclarir què son ni què signifiquen. Es tracta d’unes petites taques que s’escampen per determinades zones de les il·lustracions. Això ho tenim pendent, però si teniu ocasió i us ho podeu mirar, ens agradarà saber què en penseu.

 

Per conèixer una mica més l’obra d’Istvan Banyai vam fer un cop d’ull a Re-zoom i a Al otro lado, dos àlbums més d’aquest autor tan original.

 

Per acabar, vam presentar la lectura del mes de novembre, es tracta d’El cap als núvols de Bernat Cormand. Confiem que ens agradarà i, no patiu, que també us en farem cinc cèntims."







07 d’octubre 2024

Exposició del mes d'octubre a la biblioteca

 


Al claustre

Bellesa Efímera

Exposició de pintura d'Anna Ribera Subirana

A les Vitrines d'art

Cicle Biblioteques amb Do 2024

El maridatge de lletres i vins que en aquesta dotzena edició participa les Caves Juvé i Camps








03 d’octubre 2024

Llegim Espinàs al club de lectura Segona Fermentació en motiu de la Fira Riudelletres

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

Combat de nit


 

Tertúlia del 13 de setembre de 2024

La sessió inaugural de l’edició 2024-2025 del club de lectura va estar dedicada a una novel·la clau de la narrativa catalana de mitjan segle XX: Combat de nit (1959) de Josep Maria Espinàs. El debat va ser ric, ja que malgrat que l’estil i el tema de la novel·la són aparentment senzills, van generar reflexions sobre la vida, el pas del temps i l’existència.

Un dels primers punts de debat va ser la varietat de registres que utilitza Espinàs. Les integrants del club hi van detectar tres registres molt diferents: l'objectiu, el líric i el judicial. L’objectivitat, hereva del behaviorisme americà, es manifesta en la descripció pelada de les accions i moviments dels camioners. Aquesta objectivitat es contraposa als monòlegs interiors, carregats de lirisme, on es reflecteixen les angoixes i les reflexions sobre la monotonia de la carretera i el sentit del seu treball, el que Espinàs anomena «la son terrible de la carretera». La introducció de les declaracions en castellà aporta un registre judicial, asèptic.

Totes les assistents van ressaltar com Espinàs aconsegueix de transmetre la claustrofòbia que pateixen conductors i ajudants. La cabina esdevé una mena de trinxera on els protagonistes lluitem contra el tedi, la fatiga i els pensaments existencials. Aquesta sensació de claustrofòbia es trasllada al lector mateix gràcies a l'ambient opressiu de la carretera: la foscor, el soroll constant del motor, el trànsit inacabable.

Durant la sessió, va sorgir la idea de la carretera com a metàfora del pas del temps. Espinàs, en diversos punts suggereix la metàfora que en la vida tots anem per una carretera o altra; així, el viatge sense gaire sentit esdevé una metàfora de la vida mateixa.  En un  moment de la sessió es va reflexionar sobre la connexió entre Combat de nit i l’existencialisme, especialment amb l’assaig El mite de Sísif (1942) d'Albert Camus. Com Sísif, condemnat a empènyer una roca muntanya amunt eternament, el camioner d'Espinàs sembla immers en una tasca sense sentit i es dedica a transportar mercaderies d’un lloc a l’altre, sense cap finalitat transcendent. Es va parlar, però, que igual que fa Camus, Espinàs matisa aquest pessimisme presentant un cert heroisme en el fet mateix de continuar, en tirar endavant.

Finalment, el grup va comentar la divisió social que es percep a la novel·la entre els camioners i els conductors de turismes, divisió que es presenta com si visquessin en realitats paral·leles. Els bars de carretera, que apareixen repetidament al llarg de la novel·la, van ser identificats com a espais on aquests dos mons convergeixen temporalment, però sense barrejar-se. En aquests bars s’hi produeix una circulació constant d’informació: les notícies arriben i es comparteixen, i fins i tot s’envien i es reben missatges, com si fossin ports en el mar de la carretera.

L’autor


Josep Maria Espinàs (1927-2023), llicenciat en dret, va dedicar-se principalment a la literatura i el periodisme. Des dels seus inicis, va destacar per un estil clar, realista i irònic, amb un equilibri entre emoció i distanciament. Durant la dècada dels seixanta, va publicar diverses novel·les notables com Com ganivets o flames (1954), Dotze bumerangs (1954), i Combat de nit (1959), que és una de les seves obres més celebrades. També va escriure narracions com Varietés (1959) i Un racó de paraigua (1997).

Espinàs va excel·lir en els llibres de viatges, especialment els de la sèrie "A peu", que descriuen itineraris per diverses regions, incloent-hi A peu per la Terra Alta (1989) i A peu per Mallorca (2005). Els seus llibres de reportatges i divulgació també són remarcables, com ara Ciutats de Catalunya (1956-1958) i Cafès de Barcelona (1970).

A més, va escriure assaigs, reflexions sociològiques i autobiografies com El teu nom és Olga (1986), una obra emotiva sobre la seva filla amb síndrome de Down, i El nen de la plaça Ballot (1988). Va destacar com a articulista amb la seva columna diària "A la vora de..." al diari Avui, escrita des de 1976 i més tard a El Periódico de Catalunya amb "Petit observatori". Va recopilar els seus articles en diversos volums.

Espinàs també va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges, un grup clau en el moviment de la Nova Cançó. Va enregistrar diversos discos, incloent-hi Espinàs canta Brassens (1962). Va guanyar el Premi del Disc Català el 1963 i va col·laborar amb artistes com Guillermina Motta i Joan Isaac. També va escriure la biografia de Pi de la Serra (1975) i va col·laborar en programes d’entrevistes per a Televisió de Catalunya. És l’autor de la lletra del "Cant del Barça" (1974), l’himne del Futbol Club Barcelona.

Finalment, Espinàs va cofundar l'editorial La Campana el 1985, on va publicar molts dels seus llibres i amb la qual va mantenir una vinculació permanent.

 

L’obra


Mig reportatge mig novel·la, Combat de nit (1959) narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid. L’estil neutral, objectivista, posa la novel·la en relació amb moviments com ara la narrativa conductista i el realisme brut.

Josep M. Espinàs hi adopta les tècniques del reportatge periodístic per retratar la dura vida dels camioners del final dels cinquanta, una època de carreteres estretes i de vehicles amb mecàniques poc sofisticades. Amb una extrema austeritat narrativa, Espinàs hi descriu els bars de carretera, les mancances de la vida familiar d’uns professionals que la major part del temps són fora de casa, el respecte pels companys que deixaren la vida a la carretera, les complexes relacions entre xofers i ajudants dintre dels límits estrets de la cabina i, sobretot, l’èpica de la carretera, perceptible ja des del títol: el paisatge canviant, les servituds de la meteorologia, l’isolament, la llunyania de tot, la solitud de l’home davant la màquina, la rutina del camí mil vegades recorregut i els rostres vistos fugaçment en travessar els pobles.

L’autor aposta per una nuesa expressiva de gran eficàcia comunicativa. Fa servir principalment el diàleg i el combina amb el monòleg interior i la narració en tercera persona. A més a més, al llarg del relat hi ha parts escrites en el to burocràtic dels documents judicials.

«A la cabina, sol, mentre l'altre dorm, un es queda sense res. S'hi està bé a la cabina. No. S'hi està no tan malament. Això. Un es queda sol i llavors es fa carretera, i un pensa que va en algun lloc»

 Xavier Zambrano