De clubaire a jurat literari: Frida
Anglès, Lali Gargallo i Teresa Ros
(per Sílvia Romero)
El
“7è Concurs de Novel·la curta Celler de lletres, 2021” va fer públic el
veredicte de l’obra guanyadora el passat mes d’octubre: El sorteig, de Pilar de los Hielos. Aquest certamen es
caracteritza, a més de la seva temàtica al voltant de la cultura vitivinícola,
en el fet de comptar, entre els membres del jurat, amb lectores i lectors del
Club de lectura Celler de lletres, que és el club que dona nom al premi. En la
convocatòria de 2021 les clubaires que van formar part del jurat han estat Frida Anglès, Lali Gargallo, i Teresa Ros.
Ara
que ja han passat uns mesos des de la trobada del jurat, i prop d’un mes des de
l’acte de lliurament del premi, hem volgut conversar amb elles per conèixer de
primera mà com van viure aquesta experiència.
D’esquerra a dreta Lali Gargallo, Teresa Ros, i Frida
Anglès
🡺Gràcies per concedir-me el vostre
temps per a aquesta entrevista. En primer lloc seria interessant saber com us
va arribar la proposta per fer de jurat.
TERESA: La veritat és que no recordo ben
bé si ens vam trobar pel carrer i m’ho van dir, o si va ser en anar a la
biblioteca. Però sí recordo que va ser personalment amb la Glòria Bricollé, la
directora.
FRIDA: Si no ho recordo malament crec que
va ser a través d’un missatge de la Glòria.
🡺I Lali? En el teu cas t’ho van
comentar més tard, oi? Com va anar? Perquè habitualment són dos, les clubaires
que participen com a membres del jurat.
LALI: En el meu cas la Glòria em va
trucar per proposar-me formar part del jurat, i li vaig comentar que tenia
entès que ja hi havia dues persones del club de lectura, que són les que
normalment feien falta. Però llavors ella em va comentar que aquest any era excepcional
perquè s’havien presentat una quantitat d’obres considerable, i havien pensat
fer uns equips de treball per organitzar una primera selecció d’originals, i
això implicava que necessitaven un tercer membre per formar part del jurat
d’aquest any. M’ho vaig rumiar una mica, i finalment vaig dir que sí.
🡺Per tant, ja entreu a formar part
del jurat del concurs. Però, ¿teníeu experiència en aquest rol de jurat, encara
que sigui al voltant d’alguna altra matèria?
TERESA: No, jo no.
FRIDA: Doncs no, mai.
LALI: Jo m’haig de remetre a la meva
feina, a l’escola, perquè he estat membre del jurat dels premis del Sant Jordi
de primària de l’Institut Escola Jacint Verdaguer crec que tres vegades. En un
cas era premi de poesia i els altres dos era concurs de relats, on els alumnes
feien un escrit amb inici, nus, i desenllaç.
🡺Tal com hem comentat fa un moment,
enguany, a causa de la quantitat d’originals rebuts, es fa fer necessària una
primera fase de selecció d’obres. Això va tenir lloc abans de l’estiu, i
cadascuna de vosaltres va formar part d’un grup de treball. Com va anar la
lectura dels originals i la tasca de valorar-los per decidir quins passaven a
la segona fase?
TERESA: Personalment m’hauria agradat, en
llegir una obra, poder-la comentar, i fer-ho així una a una. Però no va ser
d’aquesta manera i ens vam trobar quan les vam tenir totes llegides. N’havíem
d’eliminar tres, i de dues d’elles ja vam estar d’acord de seguida; i amb la
tercera vam fer un estira-i-arronsa comentant les que quedaven. I també: al final
ens vam posar d’acord.
LALI: A mi em va sorprendre com
d’interessant resultava la lectura de cada obra. Cadascuna tenia coses
interessants i eren ben diferents, entre elles. Vaig tenir sort perquè la meva
companya d’equip sempre estava disposada a comentar-les, fos via whatsapp o
personalment. Quant a la selecció també vaig tenir sort perquè vam coincidir
força en les valoracions. Va ser molt fàcil triar la millor i la menys
valorada, però la resta va ser més difícil: vam haver de fer una segona lectura,
vam comentar el més positiu i el més negatiu de cadascuna, i així vam concloure
quines eren les dues que havíem de presentar per a la segona fase. Tot i així,
alguna de les altres la vam trobar força interessant.
FRIDA: La veritat és que va resultar ser
un exercici molt interessant. El que en principi em semblava que seria dur, amb
la guia de treball que ens van passar va ser molt interessant, li vaig agafar
molt de gust; moltes obres les vaig llegir més d’un cop per treure-li tota la
substància, i realment és increïble la quantitat de temes que la gent pot
imaginar al voltant del vi, i les històries que s’arriben a crear. Quant a la
tria, la veritat és que va ser molt fàcil perquè amb la meva companya d’equip
vam coincidir ràpidament.
 |
Frida Anglès. fa 15 anys va venir a Sant Sadurní per viure més a prop de la natura, i aquesta terra l'ha atrapat per la seva energia, forta i especial. És una de les fundadores del BdT (Banc del Temps) i participa al club de lectura Celler de Lletres, dues activitats que l'han enriquit i li han permès conèixer gent molt diferent i interessant. Li encanta caminar per les vinyes, veure el cicle dels ceps. Li agrada comprar a les botigues del poble, on el tracte és proper; participar de la vida cultural. Ara sap que té una xarxa de gent molt ferma i que malgrat costi fer-se un lloc, un cop dins hi ha gent autèntica. No s'imagina un lloc millor per viure perquè... estima Sant Sadurní i la seva gent!!!
|
🡺Un cop ja teníeu les obres que
passaven aquesta primera selecció, calia llegir-les –cosa que en algun cas era
rellegir-les, perquè ja n’havíeu fet la lectura per al vostre grup de treball.
Però, la manera d’enfocar ara la lectura d’aquesta segona fase, ¿va ser la
mateixa que en l’anterior fase eliminatòria?
FRIDA: Per part meva la metodologia era
la mateixa, però realment sentia més pressió. Més que pressió potser era molta
més responsabilitat, perquè ja era la fase d’on havia de sortir realment l’obra
guanyadora. Sí, era molta responsabilitat. I per això vaig llegir dues o tres
vegades algunes de les obres. No va ser fàcil. Sentia, realment, una gran
responsabilitat. Però va ser molt interessant, de veritat.
TERESA: Jo vaig gaudir llegint-les totes,
i també, algunes d’elles, les vaig rellegir. No totes senceres, però sí alguns
trams, alguns fragments. Però sí és veritat que en relació a la primera fase,
aquesta vegada em vaig sentir una mica més cohibida a l’hora de triar.
Personalment vaig fer valdre el sentiment que vivia amb cada llibre, i després,
quan ens vam reunir tots els membres del jurat, vaig aprendre molt amb el que
van dir la resta de companyes.
LALI: Personalment vaig aprofundir més,
aquesta segona vegada. Vaig veure que havia de prendre més notes tot seguint
l’esquema de la guia de treball que ens havien lliurat. Va ser una mica més
difícil perquè totes les obres escollides eren ja força interessants, i també
vaig haver de llegir-les dues o tres vegades buscant el per què m’atrapaven,
quines reflexions em feia fer, què m’aportava aquella obra, com la podia
defensar quan es reunís el jurat, quines emocions em feia arribar... Bé, jo
crec que vaig aprofundir molt més en aquesta segona fase. I evidentment la
responsabilitat de triar pesa una mica. De totes maneres he de dir que m’ho
vaig passar molt bé fent-ho, vaig gaudir de les lectures, i la vaig trobar una
experiència molt interessant.
 |
| Eulàlia Gargallo. Nascuda a Sant Pau d’Ordal (Subirats), als 6 anys va a viure a Vilafranca del Penedès i des de fa 34 anys viu a Sant Sadurní d'Anoia, on ha treballat a l'institut-escola Jacint Verdaguer com a Mestra d'educació especial. Actualment està jubilada. Li agrada molt llegir, compartir opinions sobre les lectures i descobrir nous escriptors. Des de fa uns anys forma part del Club de lectura Celler de lletres. També li agrada caminar per l'entorn, viatjar i cuidar el seu jardí. |
🡺Per tant, durant l’estiu vau disposar
de temps per fer la lectura d’aquests obres que havien passat a la segona fase,
i cap a mitjans de setembre, es va fer la trobada del jurat. Aquest cop el
jurat al complet i ja per decidir quina era l’obra guanyadora de les que
s’havien seleccionat. Com us hi vau trobar, en aquesta reunió?
LALI: D’entrada em va sorprendre.
Pensava que seria un espai on cadascun dels membres del jurat hauria de
defensar totes i cadascuna de les obres de la segona fase. Evidentment si
haguéssim fet això hauria estat una reunió molt llarga, i el fet de seguir el procediment
de votacions successives va agilitzar molt la feina, perquè havia força
unanimitat. He de dir que la intervenció de l’editor, que té veu però no té
dret a vot, va ser molt encertada i ens va fer veure alguns aspectes en què no
havíem caigut. De totes maneres continuo pensant que l’altra obra, la que va
competir fins al final amb la guanyadora, també era molt interessant.
FRIDA: En el meu cas anava a la trobada
del jurat amb una mica de por en pensar, també, que hauria de comentar i
defensar obra per obra. Tal com diu l’Eulàlia el fet d’utilitzar aquest
procediment de votacions successives va fer que ràpidament s’escollissin unes
obres que destacaven i es descartessin altres; va agilitzar molt la feina. Però
jo anava amb tota la il·lusió sobre una obra, que a més havia comentat amb
alguna companya i coincidíem, i els arguments d’alguns membres del jurat i
també de l’editor van tombar els meus arguments. Cosa que respecto, és clar,
però em va decebre. Això sí: m’ha encantat participar-hi, repetiria sens dubte,
he après moltíssim, i he gaudit molt.
TERESA: El dia de la trobada del jurat hi
anava espantada. A mi em costa expressar el que entenc de les lectures, les
meves opinions. Però va ser més senzill. Sí que em va passar, com a la Frida,
que els arguments dels altres em van fer dubtar sobre la meva obra preferida.
No sé... en escoltar a l’un i a l’altre vaig veure la lògica en la selecció de
la guanyadora. Va ser enriquidor.
 |
| Teresa Ros. Nascuda a Sant Sadurní, durant la infantesa no sempre va viure a la població. Va deixar els estudis per treballar en un taller de confecció; un cop casada va treballar en diferents feines. Va descobrir la biblioteca, un espai d’on podia endur-se llibres en préstec, i forma part del Club de lectura Celler de lletres des dels seus inicis. Ara que està jubilada en gaudeix molt més. Per aquesta vinculació amb el Club li van proposar participar com a jurat, cosa que, segons les seves paraules, ha estat molt enriquidora. |
🡺I arribem ja al dia del lliurament
del premi. Un premi que va recaure en la novel·la El sorteig, de Pilar de los Hielos. Què destacaríeu de l’obra
guanyadora? Per què n’aconsellaríeu la lectura?
LALI: L’obra guanyadora la vaig començar
a llegir i no em vaig poder aixecar fins que la vaig tenir acabada. Està plena
d’humor, d’aventures, fins i tot d’una certa picaresca. Està escrita fent
descripció, narració i diàlegs. És molt entenedora, imagines les situacions amb
facilitat, les descripcions dels personatges són coherents i fa que te’ls
imaginis, que t’hi trobis. Em sembla molt enginyós començar cada capítol amb
una frase feta. Per exemple: “Amb pa i amb vi es fa el camí”. Encara que sigui
fantasiosa la trobo molt divertida, i m’ha agradat el fet que comenci amb un
poema de Josep Maria de Segarra i el paral·lelisme que al meu entendre es pot
establir amb la llegenda de Sant Jordi.
TERESA: Jo em vaig divertir molt
llegint-la, però l’havia deixada aparcada en pensar en el temps que havíem
viscut amb la covid. Després vaig pensar que, és veritat: ja estem cansats, de
tanta pandèmia. I aquesta obra era diferent de la resta i tenia humor.
FRIDA: El motiu per llegir-la és que és
divertida, original, diferent, també una mica macabra. Però bé: com la vida
mateixa. Jo destacaria que és una història divertida, per passar una bona
estona.
🡺Encara voldria plantejar-vos una
darrera pregunta, tot i que pel que heu estat comentant, puc dir que quasi
m’imagino la vostra resposta. Perquè, ara que heu participat com a jurat en el
concurs, si més endavant es donés la circumstància que us tornessin a demanar
que hi col·laboréssiu, ¿ho faríeu?
FRIDA: Totalment, totalment. Participaria
ja. M’ha agradat molt l’experiència, he après molt, he agafat més passió,
encara, per la lectura, i he gaudit. O sigui que disposada sempre per repetir
quan calgui. Ha estat un plaer.
TERESA: M’ha agradat molt poder-hi participar,
i m’agradaria tornar-ho a fer. Però sé que necessito un temps, encara, abans de
repetir. Espero aconseguir, la pròxima vegada que m’ho proposin, estar més
oberta i preparada. He gaudit, he après, i continuo aprenent sempre.
LALI: Jo he de dir que quan em van
proposar formar part del jurat del concurs del club de lectura, i em van
explicar que era perquè s’havien presentat molts originals, vaig pensar: “Ai,
Lali, que no saps on et fiques. Quina feinada et ve a sobre.” Però un cop fet,
haig de confessar que ha estat una experiència molt interessant, he gaudit
moltíssim amb totes i cadascuna de les lectures, i m’ho he passat bé llegint.
Les lectures m’han permès viure un munt d’aventures, m’han transmès un munt de
sensacions, i m’han fet entrar en mons inimaginables. He après a llegir amb una
altra mirada i amb un altre objectiu. Bé: l’experiència ha valgut molt la pena,
ha estat molt interessant, i he après molt. He gaudit de moments especials amb
la lectura. I... i tant!, ho tornaria a fer. Tornaria a participar, sense
dubte, i convido tothom a participar-hi quan els ho proposin. Potser ara que sé
tot això ho faria amb més tranquil·litat.
🡺De nou, moltes gràcies per
concedir-me el vostre temps, i sobretot per haver col·laborat en l’organització
del concurs. Crec que amb les vostres respostes es fa palès com d’important i
rigorós és formar part d’un jurat literari. Frida, Lali, Teresa: gràcies.
(novembre 2021)
