09 de desembre 2022

Nahui Olin a la sessió d'Art i Literatura del club de lectura Celler de Lletres

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Totalidad sexual delcosmos, de Juan Bonilla

 

·         Tertúlia de dijous 1 de desembre de 2022

Un any més ens reunim per comentar una obra sota el paraigua del cicle Art i Literatura, i per tant comptem amb la col·laboració de Glòria Guilera, llicenciada en història de l’art i màster en gestió cultural, que ens ha proposat la lectura de la novel·la de Juan Bonilla Totalidad sexual del cosmos, una narració que gira a l’entorn de la figura de l’artista Nahui Olin.

 


Hem dividit la nostra trobada en dos grans apartats. Durant el primer tram de la sessió hem pogut temptejar les sensacions lectores per part de les clubaires i comentar alguns dels aspectes que més han cridat l’atenció; i en el segon tram hem gaudit del visionat que ens ha preparat Glòria Guilera, on hem pogut seguir amb més rigor l’evolució de Nahui Olin, hem admirat les seves obres, i hem conegut altres artistes de la seva època amb qui ella es va relacionar.

Passant ja als comentaris sorgits arran de la lectura, un primer apunt que cal assenyalar seria que, en general, a les clubaires els ha costat una mica entrar en la novel·la. Però no era tant per una dificultat tècnica basada en recursos estilístics, o un lèxic complex, o un estil narratiu confús... Res de tot això. La dificultat raïa en situar-se en el missatge que l’autor, o millor dit, la veu narradora, ens ofereix des de les primeres línies. La manera com s’inicia la narració ha estat el motiu d’aquesta minsa dificultat, i dic minsa perquè també en general, al cap d’unes pàgines, la història les ha anat atrapant i s’han submergit en la lectura amb fruïció.

He esmentat el lèxic, i si bé és cert que aquest no ha estat el motiu de la complicació de lectura en els inicis d’aquesta, també és cert que, quan la novel·la se centra en temes de caire més filosòfic, algunes clubaires han remarcat la complexitat del missatge. Però això succeïa en comptades ocasions i, tal com també s’ha comentat, malgrat aquests fragments hom podia continuar avançant en la lectura, alhora que, en alguns casos, aquests fragments els han agradat en especial.

També en la seva majoria el grup ha comentat que s’han sentit més atretes per l’escriptura de Nahui Olin que no pas per la seva obra artística com a pintora, i en aquest sentit han remarcat alguns dels versos i poemes que apareixen al llibre i que han agradat en especial.

Nahui Olin

Dels personatges que anem veient a mesura que llegim Totalidad sexual del cosmos, evidentment el que ha cridat més l’atenció i on hem centrat els nostres comentaris ha estat en la protagonista, Nahui Olin, un personatge que vas coneixent i en la personalitat del qual vas entrant tal com avances en la lectura. Però al seu costat també hem remarcat la relació que s’estableix amb el seu pare, i en aquest sentit hem parlat d’un possible complex d’Èdip, d’alguns apunts on podem intuir pinzellades de certs abusos, o d’una veneració de la figura paterna. I lligat amb aquests aspectes tenim l’altre gran personatge, el Dr. Atl. Perquè quan Nahui coneix aquest artista se sentirà atreta per ell, i serà una atracció mútua i passional que els llençarà a unes relacions amoroses intenses. Però, de retruc, l’altra lectura que podem fer és la substitució de la figura paterna per un altre home força més gran que ella.

Ens ha agradat en especial el final, un desenllaç amb un missatge que pretén ressuscitar el personatge gairebé llegendari de Nahui Olin. Llegendari a causa de les poques dades oficials que es tenen d’ella i, per contra, els nombrosos rumors que circulaven sobre la seva persona.

De la veu narradora hem remarcat el canvi de punt de vista narratiu que es produeix a la tercera part, on passem d’una tercera persona que narra gairebé com a espectador del que succeeix i focalitzant en Nahui, a una primera persona sota la veu del restaurador Tomás Zurián i la seva relació en la recerca de dades per fer emergir la figura de Nahui.

I encara més. Perquè per circumstàncies no preteses en un inici, enguany hem estat conversant sobre aquesta artista mexicana, Nahui Olin, i a la trobada del curs passat la conversa d’Art i Literatura va girar al voltant de la també artista mexicana Frida Kahlo. Aquesta coincidència ens ha permès ampliar la nostra visió sobre aquesta època de la cultura i activitats artístiques mexicanes, ja que malgrat els catorze anys de diferència entre elles, ambdues van compartir uns anys de gran intensitat cultural.

En acabar els comentaris i les valoracions sobre Totalidad sexual del cosmos hem passat a mirar el power preparat per Glòria Guilera i escoltar les seves explicacions. Ha estat una sessió molt enriquidora.

 

Juan Bonilla

·         L’autor

Escriptor i traductor espanyol (Cadis, 1966) s’estrena amb molt bona acollida de crítica i lectors amb el recull de relats El que apaga la luz (1994). Aquest èxit li obre les portes del món editorial, i un parell d’anys després publica la novel·la Nadie conoce a nadie, on planteja la relació entre ficció i realitat a través d’un joc de rol. L’obra, que té com a teló de fons la ciutat de Sevilla durant la Setmana Santa, compta amb una anècdota al seu haver: el 1999 s’estrena l’adaptació cinematogràfica, i just un any després, el 2000, any en què se situa l’acció de la novel·la, a Sevilla es van produir durant la Setmana Santa uns fets molt similars als que s’hi narren, com si s’hi haguessin inspirat.

Continuant amb la seva trajectòria literària, els primers títols que trobem són Los príncipes nubios (2003), traduïda a diversos idiomes; i Prohibido entrar sin pantalones (2013), que té com a protagonista la figura del poeta i dramaturg Vladímir Mayakovski, considerat l’iniciador del futurisme rus, i amb la qual va guanyar el Premio Bienal de Novela Mario Vargas Llosa 2014.

El 2015 se li concedeix una de les Ajudes per a la Creació Literària de la Fundació BBVA per al projecte de novel·la sobre l’artista mexicana Nahui Olin. L’obra es publica el 2019 amb el títol de Totalidad sexual del cosmos, i l’any següent rep el Premio Nacional de Literatura.

Com a periodista ha dirigit un parell de suplements literaris: Citas (Diario de Jerez), i La Mirada (El Correo de Andalucía). També va ser Cap dels informatius de Radio América, i Redactor en cap de la revista Ajoblanco. En l’actualitat col·labora en la revista Jot Down i dirigeix la revista Calle del Aire. També ha estat el comissari de diverses exposicions: Futurismo y cuenta nueva (2009), Baldomero Pestana: La verdad entre las manos (2018), La cámara de hacer poemas (2018), i Fotolibro Andaluz (2019).

En 2021 se li va concedir el premi "Ciudad de Jerez" por tota la seva trajectòria.

 


·         L’obra

Nahui Olin és el nom amb què es coneix l’artista mexicana Carmen Mondragón (1893-1978), de la qual se n’ha destacat la seva defensa de la llibertat i la seva intel·ligència –d’ideologia feminista, es va interessar per la poesia i per la filosofia, però també per les matemàtiques i les ciències exactes. A Totalidad sexual del cosmos Juan Bonilla recrea la biografia d’aquesta dona carismàtica, tot i que alguns aspectes de la seva vida continuen formant part de la llegenda que en va quedar.

 

La novel·la està estructurada en tres apartats. En el primer se’ns ofereix una introducció al personatge: infantesa, adolescència, casament, tornada a Mèxic... En el segon és on trobem la narració sobre algunes de les seves relacions amb homes, però és on principalment apareix l’esment al gruix més important de la seva obra artística –sobretot quant a pintura. En aquests dos apartats la veu narradora busca situar-se com a espectadora de tota aquesta evocació.

 

En el tercer apartat trobem el declivi de Nahuil, i aquesta caiguda de l’artista en el no res es convertirà en un anar-se apagant. Amb tot, el seu pas per la vida deixarà algunes pistes de la seva existència, i aquestes són les que trobarà, anys després, Tomás Zurián. Ell és un restaurador a qui encarreguen un projecte de catalogació i valoració d’un lot d’obres i d’objectes, i entremig d’aquestes peces trobarà una fotografia de Nahui Olin. A partir d’aquest punt el personatge de Tomás s’obsessiona per descobrir dades d’aquella dona que veu a la imatge, alhora que la narració de la novel·la fa un canvi de tècnica narrativa i passa a una primera persona col·locada en la veu de Tomás Zurián. Un canvi estilístic realment molt interessant.

 

De la mateixa manera que també és un bon recurs de cara a l’inici de cada capítol el fet d’obrir-lo amb l’expressió “ara és”: “Ara és una nena de vuit anys”, “Ara té deu anys”... Sense tractar-se exactament d’un subtítol, sí que ens ofereix un punt de partida per a la lectura.

 

Altres dades

·         Juan Bonilla a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Bonilla

·         Ressenya a El Cultural: https://www.elespanol.com/el-cultural/letras/20190419/totalidad-sexual-cosmos-novela-americana-juan-bonilla/392211691_0.html

·         Ressenya a Las Librerías recomiendan: https://www.laslibreriasrecomiendan.com/libro-de-la-semana/totalidad-sexual-del-cosmos-de-juan-bonilla/

·         Entrevista a Diario de Sevilla: https://www.diariodesevilla.es/ocio/Juan-Bonilla-Totalidad-sexual-cosmos_0_1352265028.html

·         Entrevista a RTVE (àudio): https://www.rtve.es/play/audios/biblioteca-publica/juan-bonilla-totalidad-sexual-del-cosmos-carmen-mondragon-nahu-olin/5235632/

·         Obres de Juan Bonilla al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/abonilla%2C+juan/abonilla+juan/1,2,36,B/exact&FF=abonilla+juan&1,33

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

07 de desembre 2022

El poder i la reputació a debat al Club de lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ Las reputaciones, de Juan Gabriel Vásquez


 

·         Tertúlia de divendres 2 de desembre de 2022

Cada trobada de club de lectura és diferent de l’anterior, i cada grup és, també, distint. Potser per aquest motiu, malgrat existir una certa manera de fer que es presenta com a força comuna en totes les tertúlies, sempre hi ha vegades en què la forma com s’inicia una trobada varia del que podríem considerar la “rutina”.

Dic això perquè, en general, és cap al final de la sessió quan parlem del tema central de la novel·la llegida, després d’haver comentat multitud d’aspectes al voltant dels personatges, de l’estil narratiu, del punt de vista... com si al tema principal només hi poguéssim arribar un cop debatuts i aclarits els diversos punts plantejats. En canvi, a la sessió del club de lectura Segona fermentació d’aquest mes de desembre, on hem compartit les nostres sensacions lectores sobre Las reputaciones, de Juan Gabriel Vásquez, aquest detall del tema central, el missatge principal que ens pretén transmetre l’autor, ha estat posat damunt la taula des d’un bell inici.

I és que l’autor, a través d’una veu narradora en tercera persona que focalitza, sobretot, en el personatge de Javier Mallarino, sembla que a les primeres pàgines vagi jugant amb altres matèries diferents a les que ens especifica en el títol: la reputació. Amb tot, i com hem constatat al llarg de la tertúlia, tots aquests aspectes estan treballats per anar a desembocar en el gran tema de la novel·la (com he dit, el que queda definit en el mateix títol).

Temàtiques com el pas del temps, la memòria (a destacar la frase inserida en un moment donat en la novel·la: “Es muy pobre la memoria que sólo funciona hacia atrás”), el concepte d’ètica i moral, la sexualitat, l’abús de poder... i tantes altres que hem comentat, queden sotmeses sota la importància del concepte “reputació”. Perquè la novel·la atrapa i ho fa amb profunditat, tot entrant en racons de l’ésser humà que potser no ens havíem plantejat.

Amb tot el que acabo de detallar, no cal dir que gran part de la trobada l’hem dedicat a matisar, concretar i definir què s’entén per reputació. Però millor deixar aquest fil de debat i entrar en algunes de les altres consideracions que hem compartit.

Hem parlat, doncs, d’alguns dels personatges principals. Un d’ells ha estat, òbviament, Javier Mallarino, de qui hem destacat el fet de gaudir d’una reputació que el situa gairebé per damunt del bé i del mal, que li atorga una aparença d’home que es mou amb ètica i moral per tal de fer el bé, per tal de denunciar allò que no funciona. Però ens hem plantejat: i qui és ell per ocupar aquesta posició de poder?

Al costat de Javier, l’altre personatge que ens ha cridat l’atenció en especial ha estat Magdalena, la seva parella. Una dona potent, intel·ligent, lliure, amb les idees clares. Per contra la filla d’ambdós, Beatriz, apareix volgudament desdibuixada, i fins i tot sembla que, quan té lloc el conflicte de la novel·la (que no detallaré per no fer espòiler), el pare se’n despreocupi.

Ben a prop d’aquestes dues tenim Samanta, l’amiga d’infantesa de Beatriz. Quan se’ns narra la novel·la Samanta és ja una jove que, tot d’una, recorda uns fets del passat que havia oblidat, que la memòria havia diluït en una mena de boira o de somni. Però aquest record s’activa i ella es debat entre, per una banda, la necessitat de conèixer la veritat, el desig d’esbrinar què va passar, i per l’altra, la por a descobrir-ho i haver-s’hi d’enfrontar. Tot i que, d’això també n’hem parlat, en aquesta novel·la la veritat no importa, perquè el que realment interessa és el poder que hom té si gaudeix de bona reputació o, per contra, com pot ser anul·lada una persona si la seva reputació és nefasta.

Així doncs... quina és la relació entre reputació i poder? Aquesta ha estat una de les preguntes que també ens hem plantejat, així com la fragilitat del poder.

Sigui com sigui, tot plegat ens ha anat encaminant cap al desenllaç de la novel·la, un final que ens ha obert més qüestions, que ens ha plantejat interrogants. Incerteses que, de nou, no exposaré amb detall per tal de no fer espòiler. Però una de les conclusions que hem extret ha estat que ell, Javier Mallarino, fins i tot té el poder de decidir quan perd la seva reputació.

Ha estat una trobada amena, viva, intensa, i són moltes més les matèries que hem estat comentant i analitzant. Amb tot, i per posar el punt i final a aquest breu resum de la nostra tertúlia, malgrat que tot just he remarcat uns pocs aspectes, destacar un detall tècnico-narratiu que hem aplaudit: el tancament de la novel·la en cercle. O gairebé cercle. Perquè a les darreres pàgines retrobem l’enllustrador amb qui Javier Mallarino parla a l’inici de l’obra i també retrobem la imatge del caricaturista Ricardo Rendón (que, de nou, apareix molt a l’inici).

I és que Las reputaciones, de Juan Gabriel Vásquez, és una novel·la que convida al debat.

 

Juan Gabriel Vásquez

·       L’autor

Escriptor colombià (Bogotà, 1973), va estudiar la carrera de Dret a la Universitat del Rosario (Bogotà) i posteriorment va viatjar a França, on va viure entre els anys 1996-1999 i on es va doctorar en Literatura Llatinoamericana, a la Universitat de la Sorbona (París). Després es va instal·lar a Bèlgica, tot residint en un poble de la regió de les Ardenes. I, encara, un any més tard, va viatjar cap a Barcelona, ciutat on va viure fins el 2012.

És en aquesta època quan comença a publicar la seves novel·les. La primera a veure la llum és Los informantes (2004), una història sobre traïcions privades i públiques, i sobre tensions familiars que s’aniran extrapolant a tota una societat. La segueix Historia secreta de Costaguana (2007), una veritable odissea de la infelicitat, narrada a partir de la trobada entre dos viatgers ben peculiars. El 2011 publica El ruido de las cosas al caer, i un parell d’anys més tard apareix Las reputaciones (2013), llibre que comentarem en el nostre club de lectura. Després d’aquest vindrà La forma de las ruinas (2015), i per citar un darrer títol tenim Volver la vista atrás (2021). De fet el 2021 ja trobem l’autor residint a Berlín i impartint classes a l'Institut de literatura comparada Peter Szondi, de la Universitat Lliure de Berlín.

Col·laborador habitual de diverses revistes i suplements culturals, també ha escrit contes, assajos, articles, biografies, i s’ha dedicat a la traducció, tot traduint obres d’autors com John Hersey, Victor Hugo, Joseph Conrad i Edward Morgan Forster, entre d'altres.

Les seves obres han obtingut nombrosos premis i han estat traduïdes a més d’una vintena d’idiomes.


·         L’obra

Javier Mallarino és un reconegut caricaturista que viu retirat a la seva casa als afores de la ciutat. Però en iniciar-se la novel·la es troba a Bogotà perquè ha d’assistir a un homenatge institucional que li fan tot valorant la seva prestigiosa carrera. L’endemà els diaris en van plens, d’aquesta notícia. I també és l’endemà quan rep la visita de la jove Samanta Leal, que l’ha d’entrevistar per a un blog.

Javier de seguida s’adona que Samanta, a més de les preguntes de l’entrevista, sembla cercar alguna altra cosa, a casa d’ell. En un moment donat li demana si pot veure l’estudi on treballa, i ell accedeix. La jove descobrirà llavors l’objecte que buscava: la imatge del rei Louis-Philippe dibuixada per Honoré Daumier el 1834. Es tracta d’un cap en forma de pera que presenta tres rostres: un de jove i content, un altre de pàl·lid i amargat, i un tercer aombrat i trist. Serà en aquest instant quan Samanta li explicarà que ja havia vist aquesta imatge: un cop, quan era nena i tenia tota una vida per davant.

A partir d’aquest punt l’autor, Juan Gabriel Vásquez, desenvolupa el que podem considerar els seus grans temes narratius. Per una banda el pes del passat i els errors en què en ocasions ens fa caure la memòria. També la forta relació que existeix entre les nostres vides personals i el món polític que ens envolta. Però a més aquesta novel·la, Las reputaciones, ha estat considerada l’obra més íntima de l’autor a causa de “la intensa reflexió sobre la debilitat dels judicis públics i privats”.

Estructurada en tres apartats, el primer acompleix el rol de presentació de personatges, el segon incideix en uns fets que van ocórrer en el passat, i en el tercer entrem en la resolució del conflicte i l’intent de Javier de trobar la veritat.

La novel·la Las reputaciones ha guanyat el Premio Real Academia Española, el Premio Arzobispo Juan de San Clemente, el Premio Casa de América Latina de Lisboa, i el Prix Carbet des Lycéens en Martinica.

Altres dades

·         Juan Gabriel Vásquez a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Gabriel_V%C3%A1squez

·         Ressenya a El Estante Literario: https://elestanteliterario.com/libros/resenas/las-reputaciones-juan-gabriel-vasquez/

·         Ressenya a El blog de la Fábula: http://elblogdelafabula.blogspot.com/2019/12/las-reputaciones-juan-gabriel-vasquez.html

·         Entrevista a Juan Gabriel Vásquez sobre Las reputaciones: https://youtu.be/8967Xq0UHwo

·         Articles de Juan Gabriel Vásquez a El País: https://elpais.com/autor/juan-gabriel-vasquez/

·         Juan Gabriel Vásquez al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=vasquez%2C+juan+gabriel&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

05 de desembre 2022

Exposicions del mes de desembre a la biblioteca

Al claustre:

L'exposició de pintura Passió per l'escultura helenística i Michelangelo de Lluís Lampurlanès 

Em dic Lluís Lampurlanés i Puchercós, tinc 58 anys, i des de petit m'ha agradat dibuixar; imagino que per això es va despertar en mi una atracció molt intensa cap al món de l'art.

Primer vaig començar per la pintura, descobrint Julio Romero de Torres (als calendaris que tenim a casa en les dècades dels 60 i 70), després va venir Velázquez, el segon artista que més em fascina. No puc recordar com, però vaig descobrir Michelangelo Buonarotti, segurament, veient a la televisió la pel·lícula "El turment i l'èxtasi".

Aquesta exposició està dedicada a ell, per mi, l'artista més gran que ha donat la història: una persona controvertida, de forta personalitat, auster, i que va treballar fins l'últim sospir de la seva vida. Artista dominant de les tres matèries principals de l'art definides per Giorgio Vasari (cronista del Renaixement): la pintura, l'escultura i l'arquitectura; a més a més d´escriure poesia.

He dibuixat i pintat sempre, però he estat moltes èpoques sense agafar un llapis. Degut a aquesta pandèmia, on tot es va aturar, vaig tornar a agafar el llapis. I com els mestres diuen que per millorar s´ha d´ imitar als més grans, el primer dibuix d´aquesta etapa va ser el Moises de Michelangelo.

Aquí us deixo un sonet d´aquest geni, dedicat a Vittoria Colonna: poetessa, aristòcrata, culta, dona del Renaixement i íntima amiga de Michelangelo (possiblement l'única amiga/amic que va tenir...).

No tiene el gran artista ni un concepto

que el mármol en sí no circunscriba

en su exceso, mas solo a tal arriba

la mano que obedece al intelecto.


El mal que huyo y el bien que prometo,

en ti, señora hermosa, divina, altiva,

igual se esconde; y porque más no viva,

contrario tengo el arte al deseado efecto.


No tiene, pues, Amor ni tu belleza

o dureza o fortuna o gran desvío

la culpa de mi mal, destino o suerte;


si en tu corazón muerte y piedad

llevas al tiempo, el bajo ingenio mío

no sabe, ardiendo, sino sacar de ahí muerte.

 

 

 A les vitrines d'art:

Taller de Cianotipia

La “CIANOTIPIA” és una de les tècniques fotogràfiques més antigues que existeixen (JOHN HERSCHEL-1842), i que gràcies als bons resultats que dona i a la durabilitat de les imatges aconseguides, va ser de les que més èxit va tenir i que es va utilitzar durant més anys, amb finalitats arquitectòniques i l’edició dels primers “fotollibres” dels que es té constància. És molt conegut el treball d’ANNA ATKINS (1799-1871), botànica britànica que documentà la seva feina amb aquesta tècnica, fet que l’acredita com la primera persona en fer fotografia i editar el primer fotollibre.

 Amb la barreja de dos components químics, CITRAT D’AMONI I FERRO, I FERRICIANUR DE POTASSI I AIGUA, s’obtè una solució fotosensible que s’ha d’aplicar a una superficie llisa (paper, cartrò, ceràmica, fusta, …..) i deixar assecar. Després, posant un negatiu al damunt , l’hem d’insolar (exposar al sol) durant uns minuts. Tot seguit s’ha de rentar el paper amb aigua corrent i quedarà impressionada la fotografia amb un to cian (d’aquí el seu nom), concretament BLAU DE PRÚSSIA O TURQUESA

 TALLER REALITZAT A REBEL·LAB PHOTO C/TARRAGONA 19 EL DIA 15-10-2022




01 de desembre 2022

Novetats i activitats Desembre 2022


 

Concurs de lectura "Puja al tren"


 

  • Les biblioteques de l'Alt Penedès i el Garraf engeguen la setena edició del concurs de lectura Puja al tren! Degut al gran èxit de participació de la darrera edició les biblioteques públiques de les dues comarques tornen a omplir les seves sales de llibres-estació que formen les línies lectores que més entusiasmen els joves: terror, humor, experiències, aventures i clàssics. 

  • El concurs, destinat als nois i noies de 4t de primària a 1r d´ESO, vol fomentar actituds positives a l'entorn de la lectura en la franja d'edat on les biblioteques detecten que davallen els hàbits lectors. El joc lector començarà el dia 1 de desembre i finalitzarà el 31 de maig del 2023. 

  • Cada participant rebrà un mapa literari que l'acompanyarà al llarg de tot el període esmentat. En aquest mapa trobarà 5 línies de tren que el portaran a un viatge diferent en funció de la temàtica escollida: humor, aventures, experiències, terror i clàssics. Cada línia tindrà diverses parades i cada parada proposarà el títol d'un llibre. Els bibliotecaris han elaborat una tria molt acurada de les lectures per tal que siguin engrescadores per al públic a qui van dirigides.
    Els participants només hauran de seleccionar la lectura que més els agradi, agafar el llibre en préstec a la seva biblioteca referent i gaudir de la seva lectura. Un cop llegits un mínim de tres llibres del mapa, i demostrada la seva lectura a partir de les preguntes formulades pels bibliotecaris, els concursants rebran un diploma viatger i entraran en el sorteig d'un premi literari.

  • Dates: 
     De l'1 de desembre de 2022 al 31 de maig de 2023
  • Organitza: Biblioteca Municipal conjuntament amb les biblioteques de l'Alt Penedès i Garraf
  • Requisits:
    Amb inscripció prèvia

30 de novembre 2022

Entrevista a membres del jurat del Premi Celler de Lletres 2022

 De clubaire a jurat literari: Dolors Casanovas i Mercè Pinent

(per Sílvia Romero)

 

El passat mes d’octubre es va celebrar la festa de lliurament del premi del “8è Concurs de Novel·la curta Celler de lletres, 2022”, i l’obra que es va proclamar com a guanyadora va ser Entre dos mons, de Blanca de Semir Parellada. La temàtica vitivinícola com a matèria literària és una de les característiques que defineixen aquest certamen. L’altra és la composició del jurat, que cada any compta amb la participació de membres del Club de lectura Celler de lletres. Per aquest motiu avui volem parlar amb dues de les clubaires que van formar-ne part, Dolors Casanovas i Mercè Pinent, perquè ens expliquin com van viure aquesta experiència.

 

Dia del lliurament del premi

èTotes dues formeu part del Club de lectura Celler de lletres, club que dona nom al concurs. Des de quan participeu en aquestes tertúlies?

MERCÈ: Des de fa uns deu anys.

DOLORS: Vaig poder incorporar-me al club de lectura el curs 2015-2016. El primer llibre que vam llegir va ser Ànima, de Wajdi Mouawad, un llibre extraordinari.

 

èI la proposta per fer de jurat, com us va arribar? L’esperàveu?

MERCÈ: Em va arribar a través de la Glòria Bricollé, i de veritat que no me l’esperava.

DOLORS: La Glòria m’ho havia demanat un parell de vegades, però jo sempre havia estat reticent a formar-ne part. Ella sempre em deia que continuaria dient-m’ho, així que, per sorpresa seva, l’última vegada vaig dir que sí.

 

èHavíeu fet de jurat en alguna altra activitat, sigui del tipus que sigui?

DOLORS: Bé, en temps ja un xic llunyans, formava part dels jurats dels jocs florals a l’escola Sant Felip Neri de Barcelona.

MERCÈ: Jo no. Mai.

 

Mercè Pinent
Nascuda a Bellpuig (Lleida), va venir amb la seva família a Sant Sadurní ara fa quaranta anys.
Les seves aficions són la natació i la participació en molts actes culturals de la vila, on se sent molt ben acollida des de sempre. És membre del club de lectura Celler de Lletres des de fa uns deu anys. Els seus gèneres literaris preferits són la novel·la policíaca i la romàntica. És també la conductora del club de lectura del Casal Municipal de la Gent Gran.

èEnguany, tal com vam fer l’any passat, un cop es va tancar la recepció d’originals es va optar per organitzar grups de treball per fer una primera selecció d’obres. Quantes vau llegir, en aquesta primera fase?

MERCÈ: Quatre obres.

DOLORS: En la primera fase, van ser quatre originals.

 

èDavant d’aquestes obres havíeu de triar quines passaven a la segona fase. Va ser una decisió complicada, o bé us vau posar d’acord de seguida?

DOLORS: De seguida, no vàrem tenir cap dubte.

MERCÈ: Sí, en la valoració dels originals vam coincidir amb l’altra companya de grup. Va passar un sol original.

 

Dolors Casanovas
Sadurninenca de naixement, és mestra i pedagoga. Ha exercit a tres escoles de la ciutat de Barcelona. Els últims vint-i-cinc anys ho ha fet com a tècnica, primer de les escoles de primària i més tard de les escoles de música a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, l'IMEB. La lectura l'apassiona. 

èI un cop fet aquest primer tràmit, les obres que quedaven eren ja per a la segona fase de decisió per part del jurat, i teníeu tot l’estiu per llegir-les i valorar-les. Com vau encarar aquesta nova lectura d’originals?

DOLORS: Amb l’estiu per davant, per tant amb temps suficient, la lectura de la resta d’originals va ser tranquil·la. Vaig seguir les mateixes pautes que en la primera fase.

MERCÈ: Vaig fer el mateix sistema de treball, i no vaig tenir cap problema.

 

èL’obra que es va proclamar com a guanyadora és Entre dos mons, de Blanca de Semir Parellada. Durant la trobada del jurat es va comentar que és una novel·la amb un punt de fantasia que conté una petita trama d’intriga, i es va remarcar el to fresc i col·loquial. Però hi ha un altre element cabdal per aconseguir guanyar el nostre concurs, i és la temàtica vitivinícola. En aquest sentit, què en destacaríeu?

MERCÈ: Destaco l’ensenyament que fa del món de la vinya i de l’elaboració del vi, i com la noia va aprenent per poder ensenyar-ho al seu país i fer-ho d’una manera molt original.

DOLORS: Destacar que en l’obra es fa esment a les labors de la vinya, del vi i del cava amb els mesos de l’any.

 

èDolors, Mercè: gràcies per haver participat com a membres del jurat en la convocatòria d’enguany. Gràcies pel vostre temps i dedicació. I ara ja només cal esperar que l’Editorial Saldonar publiqui la novel·la, cosa que tindrà lloc la primavera de 2023.

 

(novembre 2022)