20 de juny 2026

Desena trobada Club Lectura Infantil, dimecres 3 de juny del 2026: Viatge... al món de les fades


Viatge... al món de les fades

 

La Bella i laBèstia

Autora: Jeanne-Marie Leprince de Beaumont
Il·lustradora: Francesca Dell’Orto

El proppassat dimecres, 3 de juny, els «Investigadors secrets» ens vam reunir, puntualment i per darrera vegada d’aquest curs, a la sala d’actes de la biblioteca. Teníem molta, moltíssima feina i molts, moltíssims llibres exposats, així:

 

·         a la taula central, un exemplar de cada títol que hem llegit durant el curs, seguint la primera obra, Poesia tot l’any de Ramon Besora i, cal·ligrafia i il·lustracions, de Sara Masià;

·         al peu de la taula central, una estiva de “satèl·lits”, és a dir, lectures relacionades amb les obres llegides per temàtica, autoria o contrast. També els podríem anomenar llibres-totxo, molt recomanables i ideals per llegir a l’estiu perquè són llargs i flueixen com l’aigua, però tenen moltes més pàgines que els que llegim al club;

·         en una altra taula, parada amb estovalles i joc de cafè, hi havia una estesa considerable de les múltiples versions de La Bella i la Bèstia que tenim a mà, d’altres només la imatge de la coberta, perquè n’hi ha a milers; i,

·         a la pantalla, sense veu, el projector va anar reproduint la pel·lícula homònima que Walt Disney va estrenar el 1991.

 

Renoi, quin festí de llibres i més llibres! Vam començar comentant La Bella i la Bèstia, un conte de fades, un relat tradicional d’aquells que ja existien “molt abans que la humanitat inventés l’escriptura” i que durant segles han persistit a través de la llengua oral, s’han llegat de generació en generació i han arribat als nostres dies a través de l’escriptura i dels àlbums il·lustrats.


La Bella i la Bèstia que tenim entre mans és un exemple claríssim d’aquest periple: és la versió íntegra que Jeanne-Marie Leprince de Beaumont va recopilar, reescriure i publicar el 1756, magníficament traduïda per Jordi Vidal i que Francesca Dell’Orto, basant-se amb els textos del segle XVIII, el 2024, ha il·lustrat amb gran precisió i tota mena de detalls.

 

Caram, caram, quina edició més reeixida! És tota una filigrana, tant per les imatges a doble pàgina que semblen sortides d’un decorat teatral, com pels detalls de les sanefes als marges laterals. També són imponents els relleus dels boscos o les boires del port, les opulentes cambres daurades, el mobiliari luxós o les sofisticades teles de Damasc amb que vesteix les tres germanes quan son riques.

 

La Bella i la Bèstia ens va permetre repassar els trets bàsics del conte tradicional: el tres com a número cabalístic; els objectes màgics que es belluguen solts, les taules parades, farcides de requisits que ningú no ha cuinat o animals que recorren grans distàncies en un instant. I, la rosa que “simbolitza la puresa, la virtut i la innocència”. I els valors antagònics com riquesa i pobresa, bellesa i deformitat, bondat i brutalitat, egoisme i generositat que representen els diferents personatges. Per exemple, les dues germanes grans ambicioses, autoritàries i despectives amb Bella, la germana petita que malgrat les circumstàncies adverses es proposa superar la situació: “Cal ser feliç sense diners”, diu. A més, Bella té inquietuds culturals, llegeix i sap música; el que més li agrada del castell de la Bèstia és la biblioteca.

La Bèstia va ser el personatge que més va agradar, per noble, sincer i atent amb aquells que estima i li fan confiança. I vam destacar el fet que només acceptarà que alguna de les filles salvi la vida del pare, si va al castell per voluntat pròpia, sense ser forçada. I Bella hi va.

 

Un altre punt en discussió va ser la versió Disney i com la multinacional americana s’ha infiltrat en el nostre imaginari col·lectiu. Per què aquesta versió és tant diferent a la de Leprince de Beaumont i les anteriors? Aquí hi vam veure una clara intenció, però l’haurem d’investigar més.

 

I encara, vam esmentar l’epíleg de la professora Rosa Huertas, on cita recopiladors com els germans Grimm i Charles Perrault; i, altres autores com Madame d’Aulnoy i Gabrielle-Suzanne de Villeneuve que van precedir Jeanne-Marie Leprince de Beaumont i també havien reprès contes com «La Ventafocs», «La Caputxeta», «El gat amb botes» o «En Riquet del plomall» per distreure’s en festes i salons de palaus.

 

Renoi, renoi, quina feinada, oi? Doncs, per si fos poc, encara:

·         vam repartir i respondre una breu enquesta de valoració del club que s’acaba i de propostes pel curs vinent;

·         vam fer una repassada als títols llegits i van acordar que el que més ha calat ha estat Runes. El relat de les mil cares, de Carlos Sánchez;

·         vam fer una ullada als satèl·lits exposats; i,

·         vam mirar un vídeo breu de la Mixa on ens explica com anirà el club de joves el curs que ve.

 

Us podeu imaginar com ens va atrapar l’hora de plegar? Doncs, xerrant pels descosits, recordant i recomanant-nos lectures i... mmm, berenant: magdalenes, galetes, xocolata, sucs i unes llaminadures exquisides.

 

Caram, caram, quin club més ben aprofitat!

Gràcies a tots per ser-hi, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.

I al setembre, més, més i més... que això no pot parar.

Tenim les inscripcions obertes.

11 de juny 2026

Novena trobada Club Lectura Infantil, dimecres 6 de maig del 2026: Viatge fascinant a... un univers fantàstic

 

Viatge fascinant a... un univers fantàstic

 

Runes. El relatde les mil cares

Autor i il·lustrador: Carlos Sánchez

 

El proppassat dimecres 6 de maig, els «Investigadors secrets» i altres convidats vam gaudir la visita d’en Carlos Sánchez, l’autor de Runes. El relat de les mil cares i vam quedar... fascinats, encantats, muts, captivats, sorpresos, embadalits, atònits, entusiasmats i... tant li fa, posem l’adjectiu que posem... ens quedarem curts.


Compteu que havíem gaudit de la lectura a casa, de la història fantàstica de la Chiri i en Dai, el seu millor amic; dels dos protagonistes que s’allunyen de l’orfenat on viuen cap al bosc i «troben per casualitat un portal màgic que els condueix a un territori ple d’éssers estranys i objectes màgics que està dominat pel malvat i temut Rei Ombra, que vol expandir el terror i el caos a Vall Petita i més enllà». Tot plegat, fascinant.

A més, havíem preparat la trobada apuntant força preguntes per en Carlos, sobre la història del còmic i sobre procés creatiu. En Carlos va ser molt sol·lícit i ens va respondre i explicar com havia anat tot. Ja estàvem encantats.


Quan vam dir-li com ens ha enganxat la història i com ens ha agradat que la Chiri sigui una noia valenta, espavilada i decidida i, en canvi, el Dai sigui més aviat covard i espantadís —sobretot perquè la Chiri té una característica especial, s’expressa amb llenguatge de signes perquè és sord-muda—; llavors, vam quedar muts! Si aquest tret característic de la protagonista és corprenedor, encara ho és més, perquè en Carlos va explicar-nos que s’havia inspirat en una nena real, la filla d’uns amics seus. Això si que ens va captivar.


Quina estona més intensa; ara, el punt de fascinació més àlgid va ser quan en Carlos va obrir la tauleta i va mostrar com treballava. Llavors vam descobrir que no utilitzava ni paper, ni llapis, ni retoladors, ni pintures, ni colors... d’analògic, res de res. Sorprenent, oi?


Doncs, sapigueu que tot, tot i tot, el que en Carlos maquina dins el seu cap, ho trasllada, ho aboca i ho treballa des de la tauleta gràfica, amb l’estilet o ratolí dibuixa, traça línies i contorns, rectes, corbes i ondulades, delimita espais, crea paisatges, perfila personatges, genera bafarades, deltes i cartelleres... i, a més, tot ho omple de perspectiva i color. L’investigàvem embadalits.

 

Vam comprovar amb quina habilitat i expertesa domina l’art del còmic; potser perquè des de petit, sempre va amb un llapis a la mà... o un estilet... o un ratolí. El cas és que les il·lustracions li flueixen per la punta dels dits de manera tan natural i àgil, que sembla fàcil i senzill. Aquí vam quedar atònits.

 

Però la cosa no va acabar dimecres, no. Dies i setmanes desprès l’entusiasme continuava. Tant que la Teresa, amb la seva armilla de bibliotecària, va agafar el rol de reportera i, entre els assistents, va anar recollint els comentaris següents:

 

Gal·la: «M’ha semblat molt bonic que en Carlos s’hagi inspirat en un fet real per narrar aquesta història. Això demostra molta sensibilitat per part de l’autor i a l’hora apropa una vivència real als lectors infantils i juvenils. Gràcies a aquesta història els nens i les nenes amb sordesa poden veure que ells també són protagonistes d’històries fantàstiques».

 

Lia: «És el primer cop que puc parlar amb un autor d’àmbit nacional i m’ha agradat molt.

El còmic està molt ben escrit i il·lustrat i enganxa moltíssim. A més, és molt emocionant saber que ha sortit el segon volum i que el tercer està a punt de publicar-se. I poder veure el procés creatiu a través de la tauleta em va encantar».

 

Noa: «Apunto tres coses:

—Un còmic que enganxa moltíssim, no pots parar de llegir i fins tot l’acabes llegint dos cops.

—Ens va explicar molt bé com s’informa per poder parlar correctament de la dificultat dels nens i nenes amb sordesa.

—També és el primer cop que puc parlar amb un autor.

 

Laia: «És el primer autor que he conegut, amb qui he pogut parlar i fer-li preguntes del seu ofici. A més, ha sigut molt interessant poder veure el procés creatiu de l’autor amb la tauleta de treball. I vaig marxar molt contenta amb la dedicatòria que em va fer personalment».


I  quatre comentaris més anònims:

• «Em va sorprendre que feia els dibuixos amb la tauleta i no en paper».

• «Me ha encantado porque es un còmic de aventuras y me encantan las aventuras. Además, el autor vino a vernos y fue muy chulo».

• «Destacaria la forma com treballa en Carlos a la tauleta. I, dels personatges, en Moniato, la cabra coixinera, que es fa gros com una casa».

• «El còmic és molt “xulo” i divertit. I em va encantar perquè té un missatge secret».


La propera i darrera lectura del curs serà un viatge al... món de les fades i llegirem La Bella i la Bèstia de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont; il·lustrada per Francesca Dell’Orto i publicada per l’Editorial Baula, l’any 2017.


 ROSA PINYOL

03 de juny 2026

Cloenda Concurs de lectura Puja al tren! 25-26

El passat dijous 28 de maig es va celebrar l'acte de cloenda de la 10a edició del concurs de lectura Puja al tren! 

Enguany, la iniciativa conjunta de totes les biblioteques de la zona Penedès-Garraf, incloïa fins a 60 propostes de lectura per als nens i nenes de 4rt de Primària fins a 1r d'ESO. 


L'acte de cloenda és un reconeixement a tots els participants que han llegit un mínim de tres lectures dels vagons del tren i que, per tant, tenien una o més butlletes dins l'urna del sorteig.


A Sant Sadurní d'Anoia el nombre d'inscrits ha estat de 58, dels quals 40 han finalitzat el concurs i han estat reconeguts amb l'entrega d'un diploma i un petit obsequi.


Aquest any l'afortunada del sorteig del premi ha estat la Gal·la Navas Soria.


I el reconeixement a la súper-lectora ha estat per la Cèlia Vidal Esteve.


La regidora de Cultura de l'Ajuntament, Marta Castellví, va cloure l'acte felicitant a tots els participants per la seva constància i animant a tots els nens i nenes a seguir cultivant l'hàbit de la lectura.


Seguidament tots els assistents i acompanyants estaven convidats a berenar per celebrar els 10 anys de concurs!



Moltes gràcies a tots per l'interès, l'esforç i la constància en la lectura.

Enhorabona!


13 de maig 2026

Celebrem el llibre número 200 del Club de Lectura Celler de Lletres comentant "La noia del retrat" de Sílvia Romero Olea

 

Club de lectura Celler de lletres

Divendres, 8 de maig de 2026

18:30 h.

Obra: La noia del retrat, de Sílvia Romero i Olea

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Institució de les Lletres Catalanes

Crònica del club La noia del retrat, amb la Sílvia Romero



La noia del retrat ens va regalar una d’aquelles trobades de club que passen volant. I això que el llibre ja donava molt de joc: memòria, silencis familiars, absències, identitat, perdó… i aquella pregunta que ens perseguia tota l’estona: per què en Josep necessita trobar la seva mare, tot i que el va abandonar? Potser perquè hi ha vincles que, encara que facin mal, no desapareixen mai.

La novel·la recorre més de trenta anys d’història, del 1940 al 1974, i ho fa sense perdre ritme. Una de les coses que més ens va agradar és com la Sílvia va portant les trames: quan sembla que ja tens clar cap on va la història… pam!, sorpresa. També vam parlar dels salts temporals, que serveixen per anar directament als moments més intensos i mantenir la narració àgil i viva.

Però si el llibre va donar conversa, la visita de l’autora encara més. La trobada amb la Sílvia va ser enriquidora, divertida i molt propera, sobretot perquè moltes de les membres del club ja la coneixien de quan havia estat conductora del nostre club de lectura. Això va fer que la conversa fos especialment còmoda i espontània, gairebé com retrobar una vella amiga amb moltes històries per explicar.

I la Sílvia no es va quedar a la superfície, ni de bon tros. Va entrar de ple dins la novel·la i ens va compartir detalls, motivacions i fins i tot algunes intimitats que ajudaven a entendre millor l’origen de La noia del retrat i també de la novel·la que la precedeix, Ànima mesquina. Aquells moments en què descobreixes què hi ha darrere dels personatges i de certes decisions narratives van ser, segurament, dels més especials de la tarda.

El club va donar tant de si que, com passa quan la conversa és bona, ens va faltar temps. Encara hauríem pogut continuar una bona estona més parlant de personatges, secrets familiars, finals inesperats i totes aquelles coses que els llibres deixen ressonant dins nostre quan els tanquem.

 

Jordi Romeu Carol

 

 


Unes paraules de l’autora convidada, Sílvia Romero i Olea

 

Malgrat que estic escrivint aquestes paraules a títol personal, crec que puc afirmar, en nom de tots els escriptors i escriptores, que una de les activitats literàries que més ens enriqueix és l’assistència a les trobades de club de lectura on es comenta alguna de les nostres obres. És en aquestes tertúlies on entrem en contacte amb els lectors i no només podem copsar com els ha arribat el missatge a través de l’obra llegida, sinó que podem aprendre molt, moltíssim, de la diversitat de percepcions literàries que es pot donar davant d’una mateixa lectura.

Just això és el que em va passar divendres 8 de maig en assistir a la sessió del Club de lectura Celler de lletres on es comentava la meva novel·la La noia del retrat. Comprovar quins temes els havien interessat més, contrastar les afinitats que es creaven vers un o altre personatge, escoltar les seves apreciacions i preguntes... tot plegat és un ric exercici literari en el qual és un luxe poder participar.

            Però em cal afegir que en aquest cas s’hi sumava el fet de retrobar-me amb tot el grup de clubaires amb qui, durant més de deu anys, vaig compartir lectures en tant que era jo la conductora del club. Va ser una sessió interessant per les aportacions literàries i entranyable per aquest retrobament.

            També voldria mostrar el meu agraïment a l’actual conductor, Jordi Romeu Carol, per haver pensat en la meva novel·la per a les activitats de celebració dels 20 anys de clubs de lectura a la Biblioteca, a l’esmentada biblioteca per la bona acollida i per l’empenta en la gestió cultural, i evidentment al Departament de Cultura de la Generalitat i a la Institució de les Lletres Catalanes per fer possible aquestes trobades entre escriptors i lectors.

 

Sílvia Romero i Olea

(maig 2026)   

 

 

 

12 de maig 2026

Exposicions del mes de maig a la biblioteca

 Al claustre:

"Art Sant Josep"

Recull de  treballs de Batxillerat Artístic sobre dibuix, disseny i cultura audiovisual.





A les vitrines d'art:

"Patchwork"

Del Taller de costura creativa del Centre Cívic Vilarnau