15 d’octubre 2021

Trobada del club de lectura Celler de Lletres a les caves Fonpinet per a comentar "Terra de vinyes" amb Rosa Ma. Prat

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Terra de vinyes, de Rosa M. Prat i Balaguer


       Tertúlia de divendres 8 d’octubre de 2021

Arriba el mes d’octubre i amb ell la nostra trobada dins el cicle “Literatura DO”, unes tertúlies que ens apropen a la literatura de temàtica vitivinícola. L’obra a comentar aquest mes és la novel·la guanyadora del “Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”, un concurs que, sota el patrocini de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, organitzem des de la biblioteca i des d’aquest mateix club de lectura. En aquesta ocasió es tracta de Terra de vinyes, de Rosa Maria Prat i Balaguer, que a més ens acompanya al llarg de la sessió i ens comenta diversos aspectes del llibre.

 


Però a més estem especialment satisfetes per aquesta trobada ja que, després d’un any de no poder-la celebrar com és habitual en el cicle “Literatura DO” en l’incomparable marc d’unes caves, enguany sí que hem pogut reunir-nos en una de les instal·lacions celleristes sadurninenques. Concretament al local que les caves Fontpinet tenen dins mateix de la població. Per tant, moltes gràcies a totes les persones que ho han fet possible i, en especial, a la Mireia i l’Olga Font.

Terra de vinyes ha resultat ser una obra que ha despertat emocions i records soterrats. L’autora, segons hem considerat i així mateix li ho hem expressat, ha fet ús d’una important quantitat d’informació en base a tot el procés de documentació que va dur a terme quan recreava la ficció de la novel·la, i les dades que ofereix fan referència a la història recent de la població, tot posant negre sobre blanc la descripció d’espais com Can Benaiges, la feina de Cal Benach, o el cooperativisme que va permetre la construcció de les cases Vilarnau. Elements com aquests, sumats a molts altres detalls que van apareixent al llarg de la narració, han estat ben sovint evocats i comentats per les clubaires, tot aportant dades ben interessants.

Quant a l’estructura una clubaire ha considerat que fins a la meitat, aproximadament, de la novel·la, li ha semblat que anava entrant en una història d’amor, mentre que a partir d’aquest punt mig la història esdevenia més una crònica. Això ha dut l’autora a comentar una de les observacions fetes en l’anterior club de lectura, en el qual s’ha valorat cert canvi de ritme narratiu. Tot plegat ho hem atribuït al canvi de focalització del personatge principal, ja que si bé la novel·la ens mostra una saga familiar al llarg de quatre generacions, també és cert que el personatge que predomina és Teresa, i quan aquesta perd aquest protagonisme el to de la novel·la, òbviament, canvia.

Encara parlant de l’estructura de la novel·la el que també s’ha remarcat ben positivament ha estat aquesta divisió en tres grans apartats, que es correspondrien a la clàssica seqüència de presentació, nus i desenllaç; però tres apartats que van encapçalats per una breu descripció de tres varietats de raïm: xarel·lo, macabeu, i parellada.

 

I si més amunt he esmentat que el personatge que predomina entre les diverses veus de la saga familiar és Teresa, això es deu al fet que l’autora ha utilitzat un recurs que també ha estat aplaudit al llarg de la tertúlia: el joc entre la primera i la tercera persona. Tot i que el gruix narratiu el trobem en la tercera persona amb veu omniscient, de tant en tant se’ns ofereixen fragments narrats en primera persona amb la veu de Teresa, cosa que ens apropa amb emotivitat als fets que ens exposa i crea una empatia amb el lector que en tot moment hem pogut constatar.

 

Sílvia Romero i Rosa Ma. Prat

L’autora ens ha exposat els motius pels quals els personatges, a les primeres pàgines de la novel·la, fan el viatge des de Pinell del Brai cap a Capçanes per acabar a la població de Sant Sadurní d’Anoia. També ens ha parlat d’alguns aspectes concrets de la documentació que ha fet servir –sobretot en els casos en què aquesta li ha arribat gràcies a testimonis directes d’aquella època.

I si esmento aquest viatge entre poblacions és per apuntar una altra qüestió que també s’ha valorat ben positivament: el fet de no tractar els corrents migratoris de manera unidireccional. És a dir: Rosa Maria Prat ens parla de totes les persones que van arribar des de terres andaluses, però també ens recorda que en van venir des d’altres zones de la península i, sobretot, fa esment als fluxos de població que van tenir lloc en l’interior de Catalunya.

L’altre gran tema que ha sorgit al llarg de la tertúlia ha estat la força i el treball de la dona. De fet, en el desenvolupament de la saga familiar que trobem en aquesta ficció, els personatges que sobresurten en cadascuna de les generacions són sempre dones: Rosita, Teresa, Abril i Alba. Cosa que li ha permès, a l’autora, evidenciar la valentia i capacitat de treball, la solidaritat i resiliència, d’aquests personatges.

La tertúlia ha estat àgil i dinàmica, tal com és també la narrativa de Terra de vinyes que, més enllà de la brevetat –es tracta d’una novel·la curta– manté un bon pols narratiu. I poder comptar amb les respostes i comentaris de Rosa Maria Prat, la seva autora, ha estat un privilegi perquè ens ha encaminat a descobrir alguns dels secrets de la recreació literària de l’obra.

Moltes gràcies, Rosa Maria Prat, per la teves explicacions al voltant de l’escriptura de Terra de vinyes.

       Unes paraules de l’autora: Rosa M. Prat

Hi ha dues coses que voldria ressenyar de la trobada amb el Club de Lectura “Celler de Lletres”. La primera, comentar la novel·la “Terra de vinyes” en el celler de les caves Fontpinet ha estat una experiència única i meravellosa. Parlar de l’estructura de la novel·la, de memòria històrica, de l’emigració i del treball, de l’arrelament i d’amor al paisatge en un ambient acollidor, rodejats d’ampolles de cava, de taps i morrions, de caixes i d’olor del most... ha estat genial!

La segona, tenir l’oportunitat d’escoltar els comentaris de les persones clubaires, i entre elles, els membres del Jurat del Premi, ha estat una experiència interessant. Agraeixo les aportacions que s’han fet, moltes d’elles sobre vivències personals i/o familiars, totes elles molt emotives. Estic contenta que el llibre hagi despertat interès, records i sentiments viscuts en el passat.

També m’ha agradat poder compartir el brindis al final de la trobada amb una copa de cava rosat, per gentilesa de la família Font, després d’un any i mig de pandèmia. Agraeixo a totes les persones que ho han possible!

Rosa Ma. Prat
 

       L’autora

Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora d’educació primària.

El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament. Actualment és membre del Club de lectura Segona fermentació, d’aquesta mateixa biblioteca.

Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia, amb itineraris al voltant d’aquesta població. En ficció ha publicat la novel·la històrica, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016), Pedres blanques (Piedras blancas, la traducció al castellà, veu la llum el 2020); i més recentment la novel·la que tractarem en el nostre club de lectura: Terra de vinyes, guanyadora del VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres (2020). També el 2020 publica el recull de narrativa breu El batec del temps, un conjunt de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com a escenari de fragments de vida.

 


       L’obra

La trama de Terra de vinyes s’inicia l’estiu de 1938 amb la mort del soldat republicà Pau Corominas a la batalla de la serra de Pàndols: el noi mor contemplant, al lluny, el seu poble, Pinell del Brai, i pensant en la seva xicota, Teresa Serra. A partir d’aquest moment el focus de la història passa, precisament, a narrar-nos les vicissituds de la vida d’aquesta jove, que viu només amb la mare i està embarassada.

Tot seguint la biografia de Teresa i la seva lluita per sobreviure en plena postguerra, viatjarem des de la comarca de la Terra Alta cap al Priorat, per acabar a la població de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Al llarg d’aquest periple Teresa coneixerà un altre home, amb qui es casarà. La família anirà creixent i serà d’aquesta manera com podrem contemplar l’evolució de les quatre generacions –fins al 2003– que, en definitiva, desfilen per les pàgines de Terra de vinyes. Un grup de persones que, com se’ns indica a la contracoberta del llibre, “recullen i transmeten l’amor al paisatge, a l’esforç i a la feina”.

La novel·la és un cant a la solidaritat i a l’amistat, a l’amor i a la família, alhora que s’enlaira com un fris que mostra, amb profusió de detalls, el rerefons històric en què es mouen els personatges, i en ell hi trobem moltes referències socials, econòmiques, i culturals. Algunes de tipus més genèric, com seria el cas del flux migratori dels anys cinquanta i seixanta; i d’altres ubicades en la localització de Sant Sadurní d’Anoia, com seria, per citar només un exemple, la referència a Cal Benaiges.

Però més enllà de la història de quatre generacions d’una família que lluita per tirar endavant, cal destacar el paper preponderant dels personatges femenins: són les dones de la família, sobretot, les qui agafen les regnes de la novel·la i ens mostren els esdeveniments, les emocions, les penúries i les alegries. I tot plegat ambientat en un espai on destaca el paisatge de vinyes, els cellers i les empreses del cava, la cultura vitivinícola. No en va l’obra ha estat mereixedora del “VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”.

 

Altres dades

       Entrevista a Rosa M. Prat amb motiu del premi: http://bibliosantsadurni.blogspot.com/2021/01/entrevista-rosa-maria-prat-i-balaguer.html

       Booktràiler de la novel·la Terra de vinyes: https://youtu.be/9Ym_gR_xZPA

       Vídeo-resum de la presentació oficial de Terra de vinyes: https://www.facebook.com/AjuntamentdeSantSadurni/videos/-v%C3%ADdeo-presentaci%C3%B3-terra-de-vinyes-premi-celler-de-lletres-de-novella-curtarosa-/356958905722085/

       Rosa M. Prat al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/a?Prat+i+Balaguer%2C+Rosa+Maria

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com


14 d’octubre 2021

Trobada del club de lectura Segona Fermentació a les caves Fonpinet per a comentar "Terra de vinyes" amb Rosa Ma. Prat

 Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

Terra de vinyes, de Rosa M. Prat i Balaguer

 

       Tertúlia de divendres 8 d’octubre de 2021

La trobada del mes d'octubre del Club de lectura Segona fermentació és sempre ben especial perquè queda programada dins els actes del projecte “Literatura DO”, per la qual cosa acostumem a celebrar-la en el marc d’unes caves. Darrerament això no ha estat així a causa de la pandèmia, i per aquest motiu ens va plaure més que mai poder-nos reunir, aquest any, en un dels cellers que hi ha dins el mateix poble. Moltes gràcies a tots els qui ho van fer possible, i en especial a l'Olga i la Mireia Font, de Caves Fonpinet.

 

Els membres del club de lectura brindant amb Cava Fonpinet

Teníem, a més, el plaer de comptar amb l’assistència de l’autora del llibre a comentar, Rosa Maria Prat, que va ser la guanyadora del “Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”, a qui ja coneixem perquè forma part del nostre club de lectura.

Val a dir, en primer lloc, que la novel·la ha tingut una valoració plenament positiva i que ha propiciat una tertúlia ben entranyable. El fet d'estar ambientada a la població, Sant Sadurní d’Anoia, i de recuperar alguns detalls de la nostra història més recent, ha contribuït a remoure records i emotivitats, cosa que ens ha dut a evocar la vida a Can Benaiges, la construcció de les cases del barri de Vilarnau, el taller de cal Benach...

Més enllà d’aquests aspectes de caire personal o local, de Terra de vinyes s’ha ressaltat l’agilitat narrativa i la delicadesa amb què tracta algun que altre tema prou complex, com seria el cas de l’alcoholisme. També s’ha remarcat molt especialment l’encert amb què l’autora treballa l’estructura i el punt de vista de la novel·la, amb una oscil·lació entre la tercera persona amb un narrador omniscient i la primera persona amb la veu de Teresa, un dels personatges principals. Aquesta primera persona és, precisament, la que ens apropa amb emotivitat als fets i esdeveniments que se’ns van mostrant.

També s’ha valorat en especial l’inici de la novel·la, on Rosa Maria Prat recrea, en un fragment prou breu però entranyable, la mort del soldat republicà Pau Corominas. És un començament que predisposa el lector a continuar llegint alhora que ens fa entrar de ple en la història que s’anirà desenvolupant.

Sílvia Romero i Rosa Ma. Prat

Dels personatges hem remarcat el pes important que tenen les dones en aquesta narració. No en va, de les quatre generacions que veiem passar per davant dels nostres ulls, cadascuna d’elles queda exemplificada per un personatge femení. De manera que tenim Rosita, Teresa, Abril, i Alba. Aquestes quatre dones són les que s’enlairen com a referent de cada època.

Potser, però, és Teresa qui s’encarrega amb més força de mostrar-nos les vicissituds d’aquesta saga familiar. Per una banda perquè gran part de la novel·la focalitzarà els esdeveniments en base a les seves vivències, i per l’altra banda per la força que impregna l’esmentada primera persona d’una part de la narració –recordem: una primera persona posada en boca de Teresa.

S’ha considerat, però, que s’aprecia cert canvi de ritme narratiu cap al final de la novel·la, fins i tot poc abans d’iniciar la tercera part –que podem valorar com a desenllaç. I ho hem atribuït, entre altres possibilitats, al fet que anem entrant en una època en què també la vida es mou amb més rapidesa, a banda que el protagonisme l’agafarà la quarta dona d’aquestes generacions, l’Alba, que és encara adolescent i, per tant, més ràpida i activa.

Per assenyalar algun altre aspecte dels molts que s’han comentat al llarg de la tertúlia afegiré que un altre detall valorat molt positivament ha estat el tractament, per part de l’autora, de les migracions produïdes durant la postguerra, perquè si bé sempre s’esmenta la de, sobretot, els andalusos, també és cert que hi va haver un important moviment migratori dins mateix de les comarques catalanes. Una dada que Rosa Maria Prat té ben en compte i que treballa en la novel·la.

Són molt més, com he insinuat fa un moment, els temes i comentaris que han sorgit al llarg de la tertúlia. I en tot moment hem pogut comptar amb les respostes, aclariments o informacions addicionals de l’autora, que ens ha regalat alguns secrets sobre la cuina de l’escriptura d’aquesta novel·la. Tot un luxe per als lectors.

Gràcies, Rosa Maria Prat, per la teva participació en aquesta trobada sobre Terra de vinyes.


        Unes paraula de l’autora: Rosa M. Prat

Hi ha dues coses que voldria ressenyar de la trobada amb el Club de Lectura “Segona Fermentació”. La primera, comentar la novel.la “Terra de vinyes” en el celler de les caves Fontpinet ha estat una experiència única i meravellosa. Parlar de l’estructura de la novel·la, de memòria històrica, de l’emigració i del treball, de l’arrelament i d’amor al paisatge en un ambient acollidor, rodejats d’ampolles de cava, de taps i morrions, de caixes i d’olor del most... ha estat genial!

La segona, tenir l’oportunitat d’escoltar els comentaris de les meves companyes i del company del Club de Lectura del qual formo part sobre la novel·la que he escrit ha estat una experiència molt diferent. Agraeixo les aportacions i els comentaris que s’han fet, molt sincers, cadascú des del seu punt de vista lector i de les seves vivències personals.

També m’ha agradat poder compartir el brindis al final de la trobada amb una copa de cava rosat, per gentilesa de la família Font, després d’un any i mig de pandèmia. Gràcies, a totes les persones que ho heu fet possible!

Rosa Ma. Prat

        L’autora

Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora d’educació primària.

El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament. Actualment és membre del Club de lectura Segona fermentació, d’aquesta mateixa biblioteca.

Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia, amb itineraris al voltant d’aquesta població. En ficció ha publicat la novel·la històrica, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016), Pedres blanques (Piedras blancas, la traducció al castellà, veu la llum el 2020); i més recentment la novel·la que tractarem en el nostre club de lectura: Terra de vinyes, guanyadora del VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres (2020). També el 2020 publica el recull de narrativa breu El batec del temps, un conjunt de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com a escenari de fragments de vida.

 


       L’obra

La trama de Terra de vinyes s’inicia l’estiu de 1938 amb la mort del soldat republicà Pau Corominas a la batalla de la serra de Pàndols: el noi mor contemplant, al lluny, el seu poble, Pinell del Brai, i pensant en la seva xicota, Teresa Serra. A partir d’aquest moment el focus de la història passa, precisament, a narrar-nos les vicissituds de la vida d’aquesta jove, que viu només amb la mare i està embarassada.

Tot seguint la biografia de Teresa i la seva lluita per sobreviure en plena postguerra, viatjarem des de la comarca de la Terra Alta cap al Priorat, per acabar a la població de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Al llarg d’aquest periple Teresa coneixerà un altre home, amb qui es casarà. La família anirà creixent i serà d’aquesta manera com podrem contemplar l’evolució de les quatre generacions –fins al 2003– que, en definitiva, desfilen per les pàgines de Terra de vinyes. Un grup de persones que, com se’ns indica a la contracoberta del llibre, “recullen i transmeten l’amor al paisatge, a l’esforç i a la feina”.

La novel·la és un cant a la solidaritat i a l’amistat, a l’amor i a la família, alhora que s’enlaira com un fris que mostra, amb profusió de detalls, el rerefons històric en què es mouen els personatges, i en ell hi trobem moltes referències socials, econòmiques, i culturals. Algunes de tipus més genèric, com seria el cas del flux migratori dels anys cinquanta i seixanta; i d’altres ubicades en la localització de Sant Sadurní d’Anoia, com seria, per citar només un exemple, la referència a Cal Benaiges.

Però més enllà de la història de quatre generacions d’una família que lluita per tirar endavant, cal destacar el paper preponderant dels personatges femenins: són les dones de la família, sobretot, les qui agafen les regnes de la novel·la i ens mostren els esdeveniments, les emocions, les penúries i les alegries. I tot plegat ambientat en un espai on destaca el paisatge de vinyes, els cellers i les empreses del cava, la cultura vitivinícola. No en va l’obra ha estat mereixedora del “VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”.

 Altres dades

       Entrevista a Rosa M. Prat amb motiu del premi: http://bibliosantsadurni.blogspot.com/2021/01/entrevista-rosa-maria-prat-i-balaguer.html

       Booktràiler de la novel·la Terra de vinyes: https://youtu.be/9Ym_gR_xZPA

       Vídeo-resum de la presentació oficial de Terra de vinyes: https://www.facebook.com/AjuntamentdeSantSadurni/videos/-v%C3%ADdeo-presentaci%C3%B3-terra-de-vinyes-premi-celler-de-lletres-de-novella-curtarosa-/356958905722085/

       Rosa M. Prat al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/a?Prat+i+Balaguer%2C+Rosa+Maria

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

05 d’octubre 2021

Exposició al claustre

Aquest mes d'octubre amb el cicle Biblioteques amb D.O. tenim una exposició de pintures de l'Alfons Fabregas i Ribas titulada "El Club del Bodegó".

Són objectes inerts ( copes, ampolles, gots) que es van rebel·lant i acaben trencant-se. Totes les obres van acompanyades d’un text, com una reflexió existencial on en tots el poemes hi ha la beguda, el vi o l’alcohol com a fil conductor. Del 4 al 29 d'octubre de 2021.


A les Vitrines d'Art dins de la programació de les Bilioteques amb D.O. tenim una exposicó de les caves Fontpinet.





30 de setembre 2021

Crònica de la primera trobada del Club de lectura juvenil del 23 de setembre 2021

 

Extra, extra! El Club de lectura Juvenil torna a engegar motors! El 23 de setembre va tenir lloc la primera sessió, que ens va servir per posar-nos al dia. Els nostres lectors han aprofitat molt bé l’estiu, i alguns d’ells no només s’han tornat a llegir gairebé TOTS els llibres de Rick Riordan (més d’una vintena!), sinó que han completat sagues de fantasia èpica com la de Christopher Paolini, que tenen més de 2.000 pàgines en total!!!!!!!!




 

El dia 23 també vam aprofitar per conèixer-nos millor i donar la benvinguda a una nova lectora que ha decidit sumar-se al club! Un cop fetes les presentacions, però, ens posàrem mans a l’obra per superar un repte literari... El Book Face, que en anglès vol dir “cara de llibre”. Tal i com el seu nom insinua, el joc consisteix en compartir una fotografia encaixant la cara amb la portada d'un llibre. S’ha convertit en un repte molt famós (sobretot a les biblioteques), que pengen una foto cada divendres amb el hashtag #BookFaceFriday. Però avui en dia el joc va més enllà! No només podem intentar encaixar portades de rostres, sinó també de mans, cames, peus, objectes, paisatges...





Així que els membres del club ens vam endinsar a la biblioteca per trobar llibres que ens servissin per jugar al Book Face, i tot seguit vam tornar a la nostra sala carregats de títols. De perfil, estirats al terra, de genolls, en parelles; vam adoptar mil i una postures per intentar encaixar les imatges de les portades amb els nostres cossos... I ens en vam sortir prou bé! Els rols anaven canviant: primer una lectora s’encarregava de fer de model i després de fotògrafa, o aguantava el llibre i després donava indicacions... Tothom es va poder implicar i ens ho vam passar d’allò més bé! Quina creieu que ens va quedar millor?






 Al final de la sessió vam repartir els exemplars del llibre que llegirem a l’octubre: “Sense codi de barres” de Ruth Tormo, que va guanyar el Premi Ramon Muntaner 2020. I sabeu el més curiós? Que el Premi Ramon Muntaner 2021 l’ha guanyat el Pol Castellanos, l’autor que va visitar el club per Sant Jordi! És més, a l’abril ens havia deixat escoltar el primer capítol de la seva nova novel·la, i ara ja podem dir que “L’assassina de Venècia” (la seqüela de “L’impostor de Viena) ha guanyat un dels premis més importants de literatura juvenil! L’haurem de llegir al club sí o sí!


Acabo la crònica de la sessió amb la sinopsis de “Sense codi de barres”. Us esperem el 14 d’octubre per comentar-la!

 «L’Amina té catorze anys i treballa cosint roba en un taller de Bangladesh. Somia en un futur millor per a la seva germana petita. El Víktor també té catorze anys i estudia en un institut de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa uns quants mesos va perdre el seu millor amic en un tràgic accident. Quan el noi troba una nota d’auxili cosida a la vora dels seus pantalons, localitzar-ne l’autor i ajudar-lo es convertirà en tot un repte.»

 

Mx

22 de setembre 2021

Tertúlia d'inici de curs del Club de lectura Celler de Lletres

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Junts i prou, d’Anna Gavalda

(traducció: Xavier Garcia Muniesa i Xavier Solé)

 

       Tertúlia de divendres 17 de setembre de 2021

Després d’un parell de mesos sense les nostres trobades del Club de lectura Celler de lletres ja teníem ganes de veure’ns de nou i conversar sobre una lectura comuna, que és una de les millors maneres de gaudir dels llibres i de la literatura. En la sessió d’aquest inici de curs ens hem dedicat a comentar la novel·la Junts i prou, d’Anna Gavalda, i en una primera ronda de valoracions hem pogut constatar que el llibre ha impactat, en general, ben positivament. Amb tot, i com sol passar, a aquesta primera apreciació cal afegir-hi alguns matisos. Per exemple el fet que a diverses clubaires els ha costat entrar en la història perquè l’inici de la novel·la no acabava de seduir, i això ha estat a causa de la duresa quant a les vides dels personatges. Però de la mateixa manera que s’ha produït aquest lleu refús inicial, val a dir que totes coincideixen a declarar que després la narració les ha atret i s’hi han submergit.

 


Encara parlant en termes generals, un dels aspectes en el qual també ha hagut coincidència de criteris ha estat la valoració que se n’ha fet de novel·la farcida d’emocions i que, alhora, no cau en la sensibleria i l’afectació gratuïta. Tot i que, també cal dir-ho, una clubaire ha comentat que les emocions que es detallaven durant la tertúlia a ella no l’havien impactat, no les havia sentit com a tals.

 

A partir d’aquest matís de les emocions hem passat a conversar sobre el diversos personatges. D’entrada val a dir que hom ha considerat que estan molt ben construïts i definits, cadascun d’ells amb la seva psicologia i el seu caràcter, cosa que cal ressaltar perquè ens trobem davant d’un grup de personatges ben antagònics. De fet un dels grans puntals de la novel·la, així ho hem apuntat, és la recreació d’una amistat com la que ens mostra l’autora, Anna Gavalda, entre unes persones (personatges) que, en principi, es troben a anys llum de poder establir vincles afectius entre ells. Tots tres –en aquest cas no comptem l’àvia– són individus desarrelats, no pertanyen enlloc.

 

Ja que he esmentat l’àvia, Paulette, anotaré que a diverses clubaires aquest personatge els ha seduït en particular per la seva afabilitat, i els ha sobtat descobrir, cap al final de la lectura, el seu gran secret. De la mateixa manera que l’altre personatge que ha encisat a la majoria de les components del club de lectura ha estat Philibert, un individu bo, pacient, amb una gran capacitat d’afecte i solidaritat; un personatge que es col·loca, en certa manera, com a nucli o motor de les relacions que establiran els altres personatges: ell serà present al llarg de tota la novel·la malgrat que en ocasions no entri directament dins l’acció que s’hi desenvolupa.

 

Franck ha estat valorat com un jove ferit per una infantesa complicada, malgrat l’estima sempre latent de l’àvia, Paulette. Potser ha estat el personatge de qui menys hem parlat. En canvi, Camille ha ocupat bona part de la nostra tertúlia. Per una banda perquè ens hem plantejat si ella és la protagonista de Junts i prou o tot just un més dels personatges, ja que damunt la taula planava l’opció de novel·la coral. Per l’altra banda Camille ha despertat força dubtes quant al seu comportament: per què es castiga com ho fa?, per què no lluita per treballar com a artista?, per què s’amaga davant l’amor? Sí que hem trobat respostes possibles i plausibles, però cada vegada ensopegàvem amb un nou per què.

 

En definitiva, hem conclòs, la novel·la presenta un molt bon treball de personatges i és lloable la manera com anem entrant, gràcies al bon pols narratiu de l’autora, en el complex organigrama de les seves relacions i, sobretot, en el seguiment de la seva evolució.

 

Més enllà del grup format per Paulette, Franck, Camille, i Philibert, el missatge subjacent que ha marcat la tertúlia ha estat la idea d’acceptar la gent sense pretendre canviar-la, de poder conviure amb persones ben diferents a un mateix. En aquest sentit cal destacar, i així ho hem comentat, la qualitat dels diàlegs, no només creïbles i coherents, sinó també interessants, rics. Sovint, segons s’ha dit durant la sessió del club, podem trobar moltes reflexions, per part dels personatges, que també ens fan reflexionar a nosaltres, els lectors.

 

Una altra idea que ha sorgit al llarg de la tertúlia ha estat el plantejament sobre com és possible que, persones del nostre entorn, puguin arribar a influir amb fermesa en les nostres vides. I tot plegat basat en la informació que, dosificada hàbilment, hem anat llegint sobre les relacions que s’estableixen entre aquests quatre personatges.

 

En definitiva Junts i prou, d’Anna Gavalda, ha estat una bona novel·la per iniciar el curs del Club de lectura Celler de lletres. Una novel·la que, hem conclòs, ens parla d’amor i amistat; ens parla del concepte de família més enllà dels llaços de sang.


Anna Gavalda


      
L’autora

Escriptora francesa (Boulogne-Billancourt, 1970), és llicenciada per la Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona i, abans de dedicar-se a l’escriptura, ha treballat en tota mena d'oficis fins que comença a col·laborar en la revista Elle tot escrivint articles sobre llibres per a nens. Aquest serà el punt d’inflexió que la durà, el 1992, a iniciar la seva aventura literària amb la publicació de La plus belle lettre d'amour (La més bonica carta d’amor), que obté el premi France Inter.

 

El 1999 publica un recull de relats breus, Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part (M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc). L’obra va tenir una gran acceptació per part de la crítica, el 2000 va guanyar el premi Grand Prix RTL-Lire, i el llibre ha estat traduït a diverses llengües.

 

La seva primera novel·la apareix el 2002, Je l'aimais (L'estimava). La història està basada en el fracàs del seu matrimoni i també es va convertir en un gran èxit literari i de vendes. A aquesta la va seguir la novel·la juvenil 35 kilos d'espoir (35 kilos d'esperança), una obra escrita, segons la mateixa autora, "per retre homenatge a aquells estudiants meus que no tenien aptituds a l'escola però que, això no obstant, eren gent meravellosa."

 

El 2004 va aparèixer en el mercat editorial la seva tercera novel·la, Ensemble c'est tout, (Junts i prou), lectura que comentarem en el nostre club. En aquesta obra l’autora centra el focus d’atenció en les vides de quatre persones: una artista jove amb dificultats que treballa netejant oficines a la nit, un jove aristòcrata inadaptat, un cuiner, i una àvia d'edat avançada. Aquesta novel·la s’ha convertit en un best-seller a França i s'ha traduït a diverses llengües.

 

Altres obres d’aquesta autora que podem trobar en la traducció al català són De tot cor, Una vida millor, A gust amb la vida, El consol, i Billie. En l’actualitat, a més de la seva faceta com a escriptora i ocasionalment com a traductora, continua col·laborant amb la revista Elle.

 


       L’obra

Camille és una jove culta i amb dots artístiques que treballa com a netejadora d’oficines en horari nocturn mentre malviu, o subsisteix, a les golfes que li han cedit uns amics en un immoble de París. En un moment donat necessitarà ajuda i un veí de la finca, Philibert, l’acollirà al seu pis. Aquest Philibert pertany a una família aristocràtica que és la propietària de l’esmentat immoble, tot i que la titularitat de la propietat es troba en litigi i ell hi viu per tenir cura que ningú l’ocupi il·legalment. Val a dir que aquesta casa pot ser considerada com un personatge més dins la novel·la, una mena de palau farcit pels records de tota aquesta nissaga familiar.

 

A més de Camille i Philibert en el pis també hi ha instal·lat Frank, un jove cuiner d’un prestigiós restaurant que treballa pràcticament tot el dia i, a causa dels seus horaris, necessita un lloc proper a la feina per poder descansar entre serveis. I fora d’aquest nucli de personatges, però íntimament i emocional lligada a ells, tenim Paulette, l’àvia de Frank, que en començar la novel·la viu a la caseta de sempre en el petit poble on ha passat tota la seva existència i que, a causa de certs problemes de salut, han ingressat en una residència.

 

Aquests quatre personatges en aparença antagònics i cadascun d’ells més peculiar i interessant que l’altre (tot i que podríem considerar que el que emergeix com a protagonista és Camille), són els que aniran caminant per les pàgines de Junts i prou i ens aniran mostrant com evolucionen i canvien les seves vides, com es creen els diversos lligams d’afecte entre ells, i quines són les decisions que van prenent davant de cada embat de la vida.

 

L’autora, amb un estil entre la sobrietat i l’humor, anirà descabdellant aquestes vides i ens les mostrarà com un mosaic farcit d’emocions i sentiments, però sempre lluny de l’exageració sensiblera. Hi trobarem narració i descripció, però també hàbils i àgils diàlegs que fan avançar la trama alhora que ens aporten informació sobre la psicologia dels personatges, perquè Anna Gavalda aconsegueix crear una veu pròpia per a cadascun d’ells.

 


Altres dades

       Anna Gavalda a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Gavalda

       Junts i prou a Bibarnabloc: https://bibarnabloc.cat/2014/04/28/junts-i-prou-de-lanna-gavalda/

       Junts i prou a blogs: https://estimatquadernvermell.wordpress.com/2020/03/25/junts-i-prou-anna-gavalda/

       Entrevista a Anna Gavalda (El País): https://elpais.com/diario/2008/06/28/babelia/1214609952_850215.html

       Fitxa tècnica de la pel·lícula: https://www.filmaffinity.com/es/film738714.html

       Anna Gavalda al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=gavalda%2C+anna&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com