08 de juny 2023

Exposicions del mes de juny a la biblioteca

Al claustre:  

Amarts, el cor de l'art

Pintures i il·lustracions dels estudiants  d'amARTs (acadèmia mediterrània ARTs)




A les vitrines d'art:

COSTURA CREATIVA

Isabel Zambrano Trujillo

De ben petita la Isabel veia cosir la seva àvia Josefa, qui li va començar a ensenyar a agafar l'agulla i el didal, anys després el seu pare li va regalar la seva primera màquina de cosir, li va fascinar poder convertir teles en tot el que és imaginable; bosses, necessers... li semblava màgia.

Va aprendre a fer punt i a brodar, però en casar-se la seva principal ocupació va passar a ser la família i la feina.

Ha estat ara, en la seva jubilació, quan de forma autodidàctica ha començat a crear la seva pròpia màgia amb els teixits.

Vine a veure la màgia de la costura!



El club de lectura Celler de lletres s'acomiada de la moderadora Sílvia Romero comentant "Els nois de la NIckel" de Colson Whitehead

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead

(traducció: Laia Font i Mateu)

 

·         Tertúlia de divendres 2 de juny de 2023

Ja ho he comentat a la crònica de l’altre club de lectura, però ho repeteixo ara: la trobada d’aquest mes de juny s’ha celebrat de manera conjunta entre el Club de lectura Celler de lletres i el Club de lectura Segona fermentació, tot i que cadascun dels grups treballava una novel·la diferent. Això ha estat així perquè en la sessió d’aquest mes de juny, a més de ser l’última del curs, és també l’última en la qual jo seré la conductora. A partir del mes de setembre seran altres les persones que s’encarregaran d’aquesta tasca.

 

Per aquest motiu el lloc de trobada també ha estat diferent de l’habitual, ja que ens hem reunit al pati de la biblioteca, tot i que a mitja sessió, aproximadament, hem entrat cap a la sala polivalent perquè la climatologia no acompanyava.

 

Però primer de tot, ¿com ha funcionat la lectura de la novel·la Els nois de la Nickel, de Colson Whithead, en el Club de lectura Celler de lletres?

 

Per començar apuntaré que ha sorgit la idea que la novel·la té cert aire de crònica o reportatge, tot i que està narrada des de la ficció i amb tots els elements de la creativitat literària. I, en general, ha estat valorada positivament malgrat la duresa de la narració. L’han qualificat com un llibre colpidor i molt trist que posa damunt la taula una denúncia directa contra el racisme. I al costat d’aquesta duresa esmentada el que també cal assenyalar és que la lectura flueix amb agilitat i que totes les clubaires s’hi han immergit sense problema.

 

Un dels aspectes que hem volgut ressaltar ha estat la relació d’amistat que es crea i creix entre Elwood i Turner. I és en base a aquesta relació d’amistat que tots dos es faran costat en un món corrupte i maltractador com és l’Acadèmia Nickel.

 

Del primer, Elwood, hem destacat el seu sentit de l’ètica. Uns principis i normes de conducta que són encomiables, però que també són, ben sovint, els causants dels problemes en què es veu embolicat. I encara al voltant d’aquest personatge ens ha cridat l’atenció la confiança cega que té vers els discursos i les paraules del seu ídol, Martin Luther King, i com la ideologia trontolla quan es troba dins el reformatori però, a pesar dels dubtes, pren forces d’on ja no n’hi ha i continua considerant que les doctrines pacifistes propugnades per Luther King són les que han de regir la seva vida.

 

És indicatiu d’aquesta actitud un detall comentat durant la tertúlia: Elwood, malgrat el risc que corre, opta per redactar una carta on argumenta tot allò que succeeix a l’Acadèmia Nickel i que no hauria de tenir lloc. És a dir: a pesar de la situació en què viu, continua amb la idea de denunciar des de la legalitat els greuges que pateix.

 

I per la seva banda Turner, un noiet del carrer que prova de no cridar l’atenció i mantenir-se allunyat dels problemes, anirà canviant d’actitud per tal de protegir Elwood.

 

Un altre personatge que ha merescut alguns comentaris per part de les clubaires al llarg de la tertúlia ha estat l’àvia d’Elwood, una dona treballadora, que educa amb rigor el seu net, i que es veurà abocada a veure com acaba en un reformatori per una futilesa.

 

La injustícia, la corrupció, els maltractaments, els abusos... tots aquests són alguns dels temes que envolten la novel·la i que han anat sorgint durant la sessió del club. Però un dels aspectes més comentats ha estat el desenllaç, aquest gir de guió sorprenent i, segons les clubaires, tan ben portat.

 

Després de la sessió del club de lectura les integrants de tots dos grups havien preparat alguns jocs i activitats de cara al meu comiat, i tal com he comentat en la crònica de l’altre grup, aquests entreteniments es movien al voltant d’algunes de les obres que tinc publicades com a escriptora.

De la novel·la El jurament han elaborat un divertit diàleg en base al qual parlaven d’aquest títol i unes quantes provaven de convèncer una altra perquè el llegís, de manera que anaven remarcant tots de punts i aspectes positius pels quals paga la pena llençar-se a aquesta lectura. Després s’han llegit tres poemes del poemari Brusquina d’instants. I a continuació de nou hem viscut un diàleg, aquest cop sobre la novel·la La noia del retrat. Es tractava d’un simulacre de club de lectura sobre aquesta obra, i les suposades clubaires anaven disseccionant la trama, els personatges...

 

Serà molt difícil que oblidi mai el que hem viscut durant aquesta tarda i vespre. Primera, perquè no forma part dels meus desitjos oblidar-ho: les vivències riques en estima són les que cal preservar. I segona, perquè és un record que ha quedat ja impregnat al cor.

 

Només em queda agrair l’organització de totes aquestes activitats i, sobretot, l’afecte que m’han mostrat durant aquestes hores i al llarg de tantes i tantes tertúlies compartides. Tertúlies on parlem de llibres, però també de la vida en el seu sentit més ampli.

 


Sé que us trobaré a faltar. Gràcies.

Colson Whitehead

 L’autor

Escriptor estatunidenc (Nova York, 1969), és també professor universitari. Es va graduar a la Universitat de Harvard i va començar a treballar a The Village Voice, un setmanari novaiorquès on es dedicava a la redacció de crítiques de televisió, literatura i música. Va ser durant aquesta etapa de la seva vida quan va iniciar l’esbós de les obres que acabarien convertint-se en les seves primeres publicacions.

 

En el camp de la narrativa de ficció va assolir el reconeixement de la crítica i dels lectors en ser el primer escriptor a guanyar dos Premis Pulitzer per dos llibres consecutius: El ferrocarril subterrani, la història d’una jove esclava que prova de fugir de la plantació de cotó de Geòrgia on malviu, i Els nois de la Nickel, novel·la que comentarem en el nostre club de lectura.

 

A més d’aquestes obres, en castellà també podem trobar traduïdes les novel·les La intuicionista, on veurem les vicissituds de Lila Mae Watson, la primera inspectora negra del Departament d’Inspectors d’Ascensors; Zona Uno, que ens presenta un món en el qual, després de superar una epidèmia, només queden dos tipus de persones, els sans i els infectats; i més recentment, tant en català com en castellà, El ritme de Harlem, on retrata la criminalitat d’aquest barri a la dècada de 1960, incidint en la servitud i la segregació de la població afroamericana.

 

També té relats publicats en revistes especialitzades, un parell d’obres d’assaig i diversos articles i ressenyes, i al llarg d’aquesta trajectòria ha rebut nombrosos premis i reconeixements.

 

La crítica ressalta, del conjunt de la seva narrativa, que a través dels espais de ficció l’autor es permet explorar les injustícies socials en general, i més concretament la violència sistemàtica vers la població afroamericana.


·         L’obra

Situem-nos als anys seixanta a l’estat de Florida. Elwood Curtis, un jove afroamericà seriós, responsable, i educat estrictament per la seva àvia, ha aconseguit plaça per estudiar a la universitat i la seva mirada vers el demà és optimista. Però aquestes qualitats no li enterboleixen la visió del seu entorn, i per aquest motiu, tal com se’ns indica a la ressenya del llibre, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils. Elwood aspira a ser com l’ídol de qui escolta contínuament els discursos fins a aprendre-se’ls de memòria: Martin Luther King.

 

L’estructura de la novel·la es basa en el sistema clàssic de presentació, nus i desenllaç. En el primer apartat és on trobem totes aquestes dades al voltant del personatge esmentat, Elwood Curtis.

 

En el segon apartat, el més ampli dins el conjunt de l’obra i on l’autor elabora de manera més directa i incisiva la crítica vers el sistema educatiu, la segregació racial i la discriminació social, és on, malauradament, ja trobem Elwood instal·lat al reformatori juvenil Acadèmia Nickel. Hi està per complir una condemna a causa d’un petit incident, aparentment sense més importància, però que li demostra que un afroamericà no té dret a desitjar un bon futur. A més, en el reformatori descobrirà i viurà en pròpia pell els maltractaments i els abusos, que estan a l’ordre del dia, i els càstigs exageradament cruels per qualsevol fotesa.

 

El tercer apartat ens situa uns anys més tard, ja fora del reformatori, i acaba de tancar diversos aspectes i temàtiques dels que s’han anat plantejant al llarg de la narració.

 

Però de tot plegat el que commou més profundament és saber, tal com se’ns explica en el pròleg, que malgrat mostrar-nos una història de ficció la novel·la es basa en la realitat, perquè l’Acadèmia Nickel que se’ns descriu té la seva correlació amb el reformatori que s’esmenta en el pròleg, en el qual, suposadament –i remarco el suposadament perquè en realitat és un fet que tothom coneixia però del qual ningú no en parlava– s’ha descobert un cementiri secret darrere l’edifici.

 

Altres dades

·         Web oficial de Colson Whitehead: https://www.colsonwhitehead.com/

·         Colson Whitehead a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Colson_Whitehead

·         Booktràiler de la novel·la: https://youtu.be/NyhaostrdbY

·         Recull de premsa sobre l’obra a l’editorial Periscopi: https://periscopi.cat/llibre/antipoda/els-nois-de-la-nickel

·         Colson Whitehead parla de la novel·la Els nois de la Nickel: https://youtu.be/aUo_tGO-lrU

·         Obres de Colson Whitehead al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=whitehead%2C+colson&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com


07 de juny 2023

El club de lectura Segona Fermentació s'acomiada de la moderadora Sílvia Romero comentant "Cap a la bellesa" de David Foenkinos

 Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

Cap a la bellesa de David Foenkinos

(traducció: Pau Joan Hernàndez)

 Tertúlia de divendres 2 de juny de 2023

Enguany el Club de lectura Segona fermentació s’ha reunit conjuntament amb les integrants del Club de lectura Celler de lletres, i l’espai triat ha estat el pati de la biblioteca. Aquesta particularitat es deu al fet que la trobada de juny de 2023 és l’última en la qual jo condueixo aquests clubs, i volíem fer una petita celebració de comiat. Petita celebració de comiat que ha acabat convertint-se en tot un muntatge amè, divertit i ple de complicitats, com més endavant comentaré.

Primer de tot, anem a les sensacions lectores al voltant de la novel·la Cap a la bellesa, de David Foenkinos.

L’obra ha estat valorada positivament i també ha hagut unanimitat en ressaltar que l’inici de la novel·la atrapa amb força. Es tracta d’un primer capítol o una primera part que, a parer de les clubaires, destaca pel seu lèxic poètic i perquè aconsegueix crear intriga. També han coincidit a l’hora de valorar la segona i tercera part com un espai on la narració esdevé més dura pels esdeveniments que s’hi narren. Mentre que la quarta part, on trobem el desenllaç de la novel·la, ens aporta la idea de cicle tancat i reprèn el to poètic.

Més enllà d’aquesta visió general hem comentat alguns dels temes que van apareixent al llarg de les seves pàgines. I un d’ells és la culpa i la manera com l’autor ens l’exposa en funció dels diversos personatges.

Perquè, per exemple, quan nosaltres com a lectors entenem que Antoine pateix aquesta sensació de culpa vers el que li ha passat a Camille, continuem avançant amb la lectura a l’espera de trobar aquell fet a partir del qual ell n’és, realment, el responsable. Cosa que no acabarà de succeir. I el sentiment de culpa també el viu la mare de Camille, perquè s’adona que no va ser capaç, en el seu moment, de percebre a temps el que li estava passant a la filla. Per contra, aquell que ha estat el causant de la tragèdia, no sent ni un bri de culpa. Tot aquest joc d’emocions i sentiments ens ha semblat ben interessant i l’hem relacionat amb una altra de les matèries que, tot i no ser principal temàticament dins el gruix de la novel·la, sí que esdevé candent, perquè és un dels elements que aporta aquesta noció de sentiment de culpabilitat: el suïcidi.

Hem parlat també del poder de l’art com a salvador en situacions desesperants, tot basant-nos en la decisió que pren Antoine quan prova d’apartar-se de la vida, del brogit del món, i refugiar-se entre la bellesa de la pintura. De fet hem comentat que d’alguna manera la idea que apareix al costat d’aquesta actitud és la de cercar la redempció a través de la bellesa de l’art. I tot plegat ens ho confirma el mateix títol de la novel·la, aquest Cap a la bellesa, una clara simbologia que hem considerat molt ben trobada.

Hem estat comentant moltes altres matèries. Per exemple hem considerat que l’obra esdevé una mostra del que pot ser l’intent de superació del dol. I el que ens ha semblat més interessant és que a pesar de la duresa d’una part de la narració i de tots aquests aspectes esmentats fins ara, Cap a la bellesa ens ofereix, sobretot, la idea d’esperança.

Després de comentar aquest títol de David Foenkinos hem passat a fer la tertúlia amb l’altre grup, el Club de lectura Celler de lletres (del qual trobareu la crònica corresponent també en aquest blog). I a continuació les clubaires m’havien organitzat un comiat-homenatge a través d’algunes de les obres que tinc publicades.

Han començat amb la lectura de tres poemes del poemari ABCdari poètic. Després un grup ha preparat un joc a partir de la novel·la Ànima mesquina en base al qual jo havia d’esbrinar a quin apartat de la novel·la corresponien uns fragments i imatges que elles havien triat. I tot seguit un altre grup de clubaires han fet algunes lectures extretes de la novel·la Júlia M., i després també han plantejat diverses preguntes sobre aquesta obra.

Ha hagut més jocs i muntatges, però els comentaré en la crònica de l’altre grup. Des d’aquí només vull agrair, de nou i per enèsima vegada, no sols la magnífica festa de comiat que m’han organitzat, sinó també i sobretot els anys compartits. Ens hem anat trobant mensualment i hem anat comentant una novel·la rere l’altra, hem discutit sobre la seva temàtica, al voltant de l’estructura, ens hem aconsellat altres lectures... i hem anat penetrant, cada dia una mica més, en el coneixement de l’altra i de nosaltres mateixes. Hem compartit lectures, però també hem compartit la vida.


Gràcies. Gràcies sinceres per tot el que m’heu donat. I sí, ho sé: us trobaré a faltar.

  L’autor

David Foenkinos

Escriptor i guionista francès (París 1974), va estudiar literatura i música en aquesta mateixa ciutat. De fet va compaginar els estudis d’Humanitats a la Universitat de la Sorbona amb les classes de guitarra que ell mateix impartia alhora que tocava en un grup de jazz.

 

Amb la seva primera novel·la, Inversion de l’idiotie (2002), va rebre el premi François-Muriac1. Amb tot, i malgrat aquest reconeixement, no va ser fins el 2004 quan la carrera literària d’aquest autor va suscitar un veritable interès per part dels lectors, i aquest esclat es va produir arran de la publicació de la segona novel·la, traduïda al castellà sota el títol El potencial erótico de mi mujer, que va obtenir el premi Roger-Nimier.

 

Pocs anys després apareixeran els seus dos grans èxits de vendes. En primer lloc La delicadesa (2009), una novel·la que el consolidarà en el panorama literari francès i mundial a causa de les nombroses traduccions que es duran a terme, i també per la versió cinematogràfica estrenada el desembre de 2011, corealitzada amb el seu germà Stéphane i comptant amb el treball de l’actriu Audrey Tautou com a protagonista. I en segon lloc, el 2014, es publica Charlotte, guanyadora de dos dels més prestigiosos premis literaris francesos, el premi Renaudot i el premi Goncourt des lycéens, i també el Globus de Cristall a la millor novel·la assagista.

 

A més d’aquests títols ha publicat altres novel·les, i d’entre elles podem citar Els records, La biblioteca dels llibres rebutjats, Cap a la bellesa (novel·la que comentarem en el nostre club de lectura), La família Martin, i Dues germanes. També participa de forma habitual en l’escriptura col·lectiva de relats i contes curts que són publicats per editorial francesa Gallimard, en la qual trobem el gruix de la seva obra.

 


·         L’obra

¿Què fa un professor de la facultat de Belles Arts de Lió treballant de vigilant al museu d’Orsay de París? Aquesta pregunta se la planteja diverses vegades Mathilde Mattel, la directora de recursos humans del museu, i també se la fa el lector al llarg de tota la primera part de la novel·la. Una primera part on coneixerem Antoine Duris, aquest antic professor que ho ha deixat tot amb la intenció d’esdevenir invisible al món. La seva finalitat, sembla ser, és la d’amagar-se de la vida i cercar, de nou, la bellesa. Una bellesa que, creu ell, es troba en l’Art.

 

Serà a la segona part de la novel·la on l’autor, David Foenkinos, gràcies a un flashback que ens ubica uns mesos enrere, ens exposarà la situació personal complicada que ha viscut Antoine Duris. I encara continuarà dins aquest flashback la redacció de la tercera part de la novel·la, que ens exposa com l’home, quan creu que ja s’està refent, viurà una nova adversitat que, aquest cop sí, l’acabarà d’ensorrar.

 

Anirem avançant en la lectura, i la història que se’ns narrava a les primeres pàgines es recuperarà a la quarta part de la novel·la, i en ella acompanyarem Antoine Duris en el camí que ell creu necessari fer per recuperar l’equilibri.

 

Cap a la bellesa és una obra que ens parla de la duresa de la vida, de les vicissituds a què estem sotmesos, i ens aboca a considerar l’Art com un amagatall on podem trobar la bellesa; aquella que sovint ens manca a causa de les adversitats. És també una obra que ens parla d’amor i esperança, de culpa i perdó, de segones oportunitats i de l’efecte que qualsevol acte nostre pot causar en la vida dels qui ens són propers. Tot plegat amb un estil àgil, poètic, i amb frases que, de ben segur, el lector voldrà remarcar per la seva intensitat expressiva.

 

Altres dades

·         David Foenkinos a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Foenkinos

·         Crítica de Hacia la belleza: https://www.criticaspolares.com/resenas-literarias/resena-hacia-la-belleza/

·         Ressenya de Hacia la belleza: http://librosquehayqueleer-laky.blogspot.com/2019/03/hacia-la-belleza-david-foenkinos.html

·         Entrevista a David Foenkinos: https://youtu.be/CY7WanHRhvE

·         Obres de David Foenkinos al Catàleg Aladí: https://youtu.be/CY7WanHRhvE

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

24 de maig 2023

Crònica de la trobada amb Lluís Prats

Un dels actes que va organitzar la biblioteca Ramon Bosch de Noya durant la setmana de Sant Jordi va ser una trobada entre els membres del club de lectura infantil amb Lluís Prats, l'autor d'Hachiko, que ha sigut precisament un dels darrers llibres que ha publicat l'autor. 

Per preparar l'esdeveniment, els nens i les nenes del club van preparar un reguitzell de preguntes per fer-li a l'autor. Van ser autèntics periodistes i ara són persones expertes en Lluís Prats. 

Què en vam saber de nou?

Que les seves obres s'han traduït en diverses llengües, fins a divuit!, com ara en romanès, francès, portuguès, xinès i italià. Això vol dir que els seus llibres poden ser llegits en molts països del món! Quina passada!

Que considera que els bons llibres són aquells que ens emocionen per dins. I té tota la raó del món, oi? Per això ens recomana autors com Roald Dahl, Michael Ende i J.R.R.Tolkien. Tot i que un dels llibres que més el va commoure va ser El zoo d'en Pitus, d'en Sebastià Sorribas. 

Com us podeu imaginar, gran part de la xerrada va tenir a veure amb Hachiko, el gos que espera. Ens va explicar que, encara que no hagi viatjat a Japó, es va haver de documentar una mica per conèixer-ne les tradicions, la cultura, el paisatge per aconseguir que la novel·la sigui el més versemblant possible i en aquest sentit, durant el procés d'escriptura del llibre, la música va ser molt important. 

Parlant del protagonista del llibre, el gos Hachiko, en destaca la fidelitat i la protecció de l'animal envers el seu amo, el professor Ueno. Segons l'autor, el gos és l'animal més fidel, més que l'home i tot. 

Va ser una experiència inoblidable, no passa cada dia que coneguis un autor, i l'estona ens va passar volant. 

Laura Jacas, moderadora del club de lectura infantil 




Les fotos són de la xerrada d’en Lluís Prats, el 26 d’abril.

23 de maig 2023

Crònica de la novena trobada del Club de lectura juvenil del 18/05/2023

 

El passat 18 de maig vam realitzar la penúltima sessió d’aquest curs 2022-23 del club de lectura juvenil. El llibre a comentar era “La casa a la mar més blava” de TJ Klune, i aquesta és la seva sinopsis:

 
En Linus Baker viu una vida que no és res més que una vida monòtona. Inesperadament, l'Alta Administració Extrema al Departament a Càrrec de la Juventut Màgica l'envia a supervisar un orfenat en una illa enmig d'una immensa mar blavíssima; el projecte té una classificació nivell quatre de confidencialitat. En Linus haurà de deixar enrere una feina en una trista oficina d'un edifici trist, i la seva vida en una ciutat grisa on les seves úniques relacions consisteixen en companys indiferents, caps autoritaris, una veïna intolerant i la seva gata que no miola.

La casa a la mar mésblava” és un llibre molt popular a les xarxes socials (tothom en parla), i ja hem entès per què! És una lectura entranyable i optimista que us escalfarà el cor.

 Hem estat d’acord en que la trama no és gaire original (ens ha recordat a “La llar de Miss Peregrine per a nens peculias” de Ransom Riggs), però conté alguns girs inesperats i ens ha enganxat moltíssim. Un parell de lectores han assegurat haver-se quedat fins a la matinada llegint per saber com acabava (i han omplert les pàgines de post-its marcant les seves cites preferides)!



 

TJ Klune construeix una història emotiva i divertida al voltant de la tolerància, la discriminació, la llibertat d’expressió, i la importància de no deixar que ningú et defineixi. Hem coincidit en que l’evolució del protagonista, en Linus, és especialment tendra i ben construïda. Al llarg del llibre començarà a pensar per ell mateix i a empatitzar amb els peculiars habitants de l’orfenat. Això sí, ens ha decebut que la seva gateta no tingués superpoders, perquè és un dels personatges més intel·ligents del llibre.

 I parlant de personatges... Hem rebut uns informes TOP SECRET directament del Departament Responsable dels Infants Màgics perquè cada membre del club els omplís amb les seves pròpies creacions. Aquí podeu veure quins infants màgics han ideat:








El mes vinent no deixem el gènere fantàstic, perquè llegirem la novel·la gràfica “M de monstre” de Talia Dutton.

 Una científica intenta ressuscitar la seva germana petita amb uns resultats inesperats en aquesta novel·la gràfica inspirada en Frankenstein sobre fantasmes, identitat i família.

 El comentarem el 15 de juny, i si voleu venir a la cloenda del club esteu més que convidats.

 

Mx



18 de maig 2023

Voluntariat dels alumnes de 3r de l'ESO de l'IE Jacint Verdaguer









Enguany, quatre alumnes de 3r de l’ESO del IE Jacint Verdaguer han dut a terme el voluntariat de serveis a la comunitat a la Biblioteca. El Guillem, la Lucía, l’Ot i la Ione han treballat cinc tardes cadascun a la sala d’adults, i ens han ajudat en les nostres tasques habituals com ara la col·locació de novel·les, l’ordenació i el manteniment del fons, l’exposició de les novetats... A més, durant aquests mesos hem fet plegats una revisió del fons de Novel·la Juvenil, i hem donat de baixa llibres per causa d’antiguitat, mal estat de conservació o pocs préstecs per tal de tenir una col·lecció més actualitzada i atractiva pels joves.

A banda de les tasques pròpies del dia a dia a la sala d’adults, els voluntaris han conegut més a fons els serveis que oferim a la biblioteca i han dut a terme un projecte que ha consistit a triar ells mateixos una novel·la de la secció de Novel·la Juvenil, llegir-la durant el mes que han fet el voluntariat, i després escriure una ressenya literària. En aquesta ressenya, els voluntaris ens expliquen quin és l’argument de la novel·la, els temes principals, com són els seus personatges, ens parlen breument de l’autor o autora, de si el llibre en qüestió forma part d’una col·lecció... A banda, en fan una valoració crítica on responen a les preguntes de què és el que més els ha agradat, què és el que creuen que es podria millorar, si té un bon final, a qui la recomanarien... El Guillem ens parla sobre Dues ratlles vol dir positiu de Joan Botta i Orfila, una novel·la realista que explica el conflicte d’una noia adolescent que queda embarassada del seu xicot. L’Ot, lector habitual de ciència ficció, ha triat una novel·la fantàstica, El trono de cristal, d’una autora actual, Sarah J. Maas que ha escrit tota una saga. La Lucía, membre del nostre Club de lectura juvenil, ens recomana El refugi de la màgia i la Ione ha llegit un llibre de relats de terror de Neil Gaiman, autor clàssic modern, titulada El cementiri senselàpides i altres històries negres. Podreu llegir els seus textos a l’exposició que hem preparat a l’espai jove, juntament amb els llibres, durant tot el mes de maig.

El dia 5 de maig ens vam reunir per fer un comiat tots plegats i vam poder xerrar i comentar l’experiència de fer de voluntaris a la biblioteca. Els vam fer entrega d’un diploma i un còmic. Moltes gràcies, Guillem, Lucía, Ot i Ione! Us esperem ben aviat a la biblioteca.