13 d’abril 2021

Un ventall de sensacions "A la platja de Chesil"

 Club de lectura CELLER DE LLETRES

A la platja de Chesil, d’Ian McEwan

(traducció: Albert Torrescasana

       Tertúlia de divendres 9 d’abril de 2021

La d’avui ha estat una sessió força interessant, cosa que en el Club de lectura Celler de lletres no és cap novetat, perquè el llibre que havíem de treballar ja augurava controvèrsia. La primera ronda de valoracions ha avançat a marxes forçades ja que sovint, després de cada opinió, ens trobàvem amb el fet que alguna que altra clubaire necessitava matisar o rebatre l’aportació que acabàvem d’escoltar. Amb tot, si faig una estimació general d’aquesta primera valoració, cal dir que el parer de les lectores ha anat des de l’entusiasme i l’aplaudiment per una obra breu com és A la platja de Chesil, fins a la consideració de novel·la ensopida amb personatges figaflor (així mateix és com s’ha qualificat), tot passant per un estat intermedi quant a la història narrada però ressaltant la qualitat d’una bona escriptura i el domini de les descripcions. I aquest ampli ventall de sensacions lectores és, precisament, el que ha propiciat l’engrescament de la tertúlia esmentat a l’inici.


 

Agafant-me encara a l’aspecte descriptiu que acabo d’apuntar, s’ha remarcat i lloat la capacitat de l’autor per recrear no només els espais, tot incidint en els petits detalls, sinó també i sobretot les atmosferes. Per posar un exemple només cal que ens fixem en les primeres pàgines, en les quals trobem els dos personatges, Edward i Florence, a punt de consumar la seva primera nit de noces. Aquests dos personatges estan neguitosos, indecisos, se senten insegurs; i aquesta angoixa que ells viuen l’autor, Ian McEwan, aconsegueix traspassar-nos-la, de manera que nosaltres, els lectors, girem una pàgina rere l’altra amb avidesa i ansietat.

Una bona part de la tertúlia l’hem dedicat precisament a Edward i Florence. En ocasions els hem tractat com a parella i hem mirat d’entendre la seva relació; en altres moments els hem analitzat per separat, provant de crear empaties vers l’un i vers l’altra per tal d’intentar comprendre’ls. Algunes clubaires han valorat l’evolució de la seva relació, des del moment en què es coneixen fins a l’instant d’aquesta nit de noces i el que es desenvoluparà després al llarg de la novel·la, com a lògica i normal tot atenint-nos a les dades que se’ns ofereixen al voltants de tots dos i també, sobretot, tenint en compte l’època en què està ambientada la narració. D’altres han considerat que manté més coherència l’actitud d’ell, Edward, que no pas la d’ella, Florence; tot i que aquest posicionament també s’ha donat a l’inrevés. I per acabar de reblar el clau també ha hagut qui, directament, manifestava no comprendre el sentit de tot el conflicte a partir del qual l’autor basteix la novel·la.

L’aversió, la fòbia, el rebuig... al sexe, aspectes que es fan palesos en el personatge de Florence, ha estat també el gran tema tractat. N’hem buscat els orígens, literàriament parlant, i més enllà d’una conducta paterna poc clara i d’una mare distant, no hem capit el motiu. Si és que cal copsar-lo. Per l’altra banda també hem cercat, en la biografia d’Edward, és a dir, en el marc familiar, l’estructura social a què pertany i els estudis assolits, les raons de les seves vacil·lacions i titubejos. Però tampoc hem trobat una resposta clara tot i que la figura materna, ben peculiar per motius que ara no detallaré, és potser un component a tenir en compte. Amb tot, aquestes cerques nostres i el fet de no arribar a una conclusió lúcida i inequívoca, no es mou de cap manera en el terreny d’una possible mancança o desencert per part de l’autor, sinó a la nostra voluntat d’incidir al màxim en els diversos aspectes de l’obra, en general, i dels personatges en particular. De vegades traspassant la barrera de la ficció.

Sigui com sigui, el que hem considerat és que, en realitat, el terrible conflicte que viuen en aquesta primera nit de noces els dos personatges de la novel·la, no és el leitmotiv de l’obra sinó el recurs mitjançant el qual Ian McEwan ens exposa un retrat elaborat de la societat britànica de principis dels anys seixanta. I a partir d’aquest marc referencial el que hi trobem és el que, així ho hem valorat, es converteix en el gran tema de la novel·la: la manca de comunicació.

Una manca de comunicació que va acompanyada de tabús, timidesa, ignorància, pors, la càrrega de la tradició, el pes de la religió... Tot un seguit d’elements que converteixen Edward i Florence en víctimes de la societat en la qual viuen.

Tot el que he detallat fins al moment serien els aspectes més rellevants de la tertúlia del Club de lectura Celler de lletres, tot i que al llarg de la sessió han anat sorgint altres temàtiques. En aquest sentit hem parlat de la música, que és la passió de Florence i l’espai en el qual es capbussa per sobreviure; hem comentat la sensació de fracàs que viu Edward; hem valorat la proposta que Florence fa a Edward (proposta que ara no detallaré per no fer espòiler) com un pensament avançat, alliberat, i sobretot un acte d’amor; i hem remarcat la gran força dels silencis al llarg de la novel·la, de manera que en ocasions fins i tot és més important allò que no es diu que no pas allò que s’acaba dient.

En definitiva, una magnífica trobada i una interessant tertúlia.

Ian McEwan

       L’autor

Escriptor anglès (Aldershot, 1948), és fill d’un militar escocès, cosa que va provocar que, a causa dels diversos trasllats paterns, Ian McEwan visqués en diferents llocs del món, entre ells Singapur o Trípoli. Va estudiar Escriptura Creativa a la Universitat d’East Anglia i va debutar com a escriptor a mitjans dels anys setanta amb el recull de contes First Love, Last Rites (Primer amor, darrers ritus), amb el qual va guanyar el premi Somerset Maugham. Tres anys més tard, el 1978, publicaria un nou recull de narracions, Entre els llençols.

Aquest mateix any debuta com a novel·lista amb l’escriptura de novel·la gòtica: The Cement Garden (El jardí del ciment). Aquesta, juntament amb la novel·la El confort dels estranys, li van valdre el malnom d’Ian Macabre. A partir d’aquesta entrada en el món de la novel·lística la seva trajectòria es vincula a aquest gènere, tot abandonant l’estil goticista.

En català disposem d’una llarga llista de títols: Gossos negres, Amor perdurable, Amsterdam (amb la qual va guanyar el premi Booker), Expiació, Dissabte, A la platja de Chesil (novel·la que comentarem en el nostre club de lectura), Solar, Operació Caramel, La llei del menor, Closca de nou, Màquines com jo i persones com vosaltres, i La panerola.

El 2008, el diari The Times el va incloure en la llista dels cinquanta escriptors britànics més importants des de 1945. És membre de la Royal Society of Literature, de la Royal Society of Arts, i de l’American Academy of Arts and Sciences. L’any 2000 va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic (CBE).

 


       L’obra

Ens trobem a l’Anglaterra de principis dels anys seixanta, en un tómbol del comtat de Dorset, l’anomenada platja de Chesil. I en aquest tranquil i idíl·lic paratge trobem els protagonistes de la novel·la, l’Edward i la Florence. Són joves, han estat festejant, s’han casat, i s’han instal·lat en un hotel d’aquesta contrada per passar la nit de noces.

Aquest és el punt de partida des del qual Ian McEwan provoca que ambdós joves s’enfrontin a la incertesa i la inseguretat, fins i tot a la ingenuïtat i la ignorància, perquè ni l’Edward ni la Florence han mantingut mai abans relacions sexuals. A través de les seves reflexions sobre què és el que cal fer i quin és el comportament que l’altre espera, coneixerem els orígens de l’un i de l’altra, veurem com es van conèixer i com va anar evolucionant el seu prometatge, observarem quines són les il·lusions i els plans de futur de cadascun, i sobretot entrarem en un entramat de silencis que són la clau per crear un ambient de tensió somorta, d’incomprensió, de temences i/o de necessitats.

Les veus interiors de tots dos es van alternant per descabdellar, per al lector, un món interior que en realitat són incapaços de mostrar entre ells. Fins al punt que aquesta primera nit de noces esdevindrà un abans i un després en les seves vides.

Més enllà del pla personal i particular que se’ns proposa en base als dos personatges, el que trobem en aquesta novel·la breu és el mostrari de prejudicis i pors, de complexos i prevencions, que van acompanyar una gran part d’aquesta generació de principis dels seixanta. Perquè és aquesta una època durant la qual es van instaurar molts canvis en els comportaments socials, però també és ben cert que aquest va ser un procés lent i que juntament amb els canvis hi pervivien comportaments carregats de tabús que obeïen a una educació basada en el convencionalisme i la tradició.

El 2017 es va estrenar una adaptació cinematogràfica de la novel·la dirigida per Dominic Cooke.

Altres dades

       Ian McEwan a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ian_McEwan

       Web oficial d’Ian McEwan: http://www.ianmcewan.com/

       A la platja de Chesil (crítica: El País): https://elpais.com/diario/2008/03/01/babelia/1204331954_850215.html

       Sobre l’adaptació cinematogràfica: https://www.filmaffinity.com/es/film399099.html

       Entrevista a Ian McEwan (youtube): https://youtu.be/Q1bgtOK2jtM

       Obres en català d’Ian McEwan al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(MacEwan%2C%20Ian)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a

       Obres en castellà d’Ian McEwan al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(MacEwan%2C%20Ian)&searchscope=171&SORT=AX&l=spa&m=a

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari