14 de desembre
Comentari de Càlcul d’estructures
de Joan Margarit
AMB LA PRESÈNCIA DE L’AUTOR
Comentari de Càlcul d’estructures
de Joan Margarit
AMB LA PRESÈNCIA DE L’AUTOR
CÀLCUL D’ESTRUCTURES
El títol del llibre té dues connotacions, explica el poeta, «d'una banda, és un homenatge al meu ofici i tanca un cercle perquè he començat publicant llibres sobre càlculs d'estructures». I per una altra, Margarit es refereix a la seva formació científica, que «m'ha servit per a despullar l'estructura poètica de l'accessori, perquè no hi ha gènere que s'horroritzi més dels oripells que la poesia».
La seva és una aposta pel minimalisme expressiu: «Amb els mínims materials assolir la construcció més resistent». «Si la matemàtica és la ciència més exacta, la poesia és la més precisa de les expressions estètiques», reflexiona l'arquitecte. I per cert que els seus versos tenen la contundència d'un teorema. «Només li exigeixo a la meva poesia dues coses», afegeix, «que sigui exacta i necessària». El mig centenar de poemes de Càlcul d’estructures compleix rigorosament aquesta doble exigència. Margarit treballa, sobretot, amb dos materials: el record i la fragilitat de l'existència.
I el resultat oscil·la entre dos eixos temàtics. Unes composicions parlen de l'amor i el sexe. I altres, de la vellesa i la mort. No obstant això, un grup de poesies desenvolupen una tercera variant, «són una continuació del meu llibre anterior, Joana», apunta Margarit. Obra en la qual va destil·lar de manera immediata el dolor davant la pèrdua de la seva filla. «Aquí la recupero i el seu record està amb mi d'altra forma», explica. Però també inclou poemes «de l'horror a l'oblit, perquè en certs moments la pèrdua ja no dol».
Margarit concep la poesia com un bàlsam contra el dolor i per aquest motiu li reclama claredat i simplicitat perquè no limiti el nombre dels seus lectors. «És l'eina més potent per a consolar les penes de la vida, només la música pot competir amb ella; i no se li pot negar a la gent per que sigui difícil», opina. Càlcul d’estructures tradueix aquesta voluntat de reivindicar una poesia intel·ligible.
Joan Margarit
Sanaüja
(La Segarra, 1938)
Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Treballa associat amb Carles Buxadé i Margarit. Així mateix, pertany a l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anell olímpic de Montjuïc. S'inicià com a poeta en llengua castellana: Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979), a més de traduir Estimada Marta de Miquel Martí i Pol. A partir de L'ombra de l'altra mar (1981) i Vell malentès (1981, premi de la crítica 1981) publica en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals: Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982, premi Miquel de Palol 1981), El passat i la joia (1982), Raquel (1983), i La fosca melangia de Robinson Crusoe (1983). La seva poesia és de veu interior, d'una tonalitat reflexiva amb versos rics d'abstraccions i símbols, una poètica de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del temps, la mort, l'amor i els interrogants de l'existència. El 1985 publicà L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i el 1986 Mar d'hivern, premi Carles Riba 1985. Ha guanyat dues vegades la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). La seva obra poètica ha continuat a Llum de pluja (1987), La dona del navegant (1987), premi Crítica Serra d'Or, Poema per a un fris (1987), Cantata de Sant Just (1987) i Edat roja (1990). Els seus darrers reculls poètics publicats són Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). Ha continuat la seva obra poètica amb els llibres Estació de França (1999), Joana. (2002) Cafè de l’Òpera a Barcelona (2002), Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa (2003) Els primers freds (Poesia 1975-1995) Càlcul d’estructures (2004) i Casa de misericòrdia (2007).
Bibliografia escrita per Joan Margarit
que podreu trobar a la Biblioteca
de Sant Sadurní d’Anoia
- Càlcul d'estructures
- Joana
- Mar d'hivern
- Poesia amorosa completa 1980-2000
PRÒXIMA CITA DEL CLUB DE LECTURA:
25 de gener del 2008
Comentari de: El Llibreter de Kabul
d’Asne Seierstadt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada