Guia de lectura...
- Biografia
Escriptor australià de mare alemanya i pare
austríac, neix a Sydney el 1975, on encara hi viu. En realitat el seu nom és
Branko Cincovic (segons vikypedia), però va decidir canviar-se’l en mudar-se de
casa i començar la seva carrera com a escriptor, als dinou anys.
Fill d’una família humil, va treballar com a
conserge i després va estudiar per professorat d’anglès, compaginant aquests
estudis amb l’escriptura. Ha estat premiat i reconegut internacionalment pels
seus llibres infantils, i amb aquesta novel·la que avui tractarem imposa el seu
talent en la narrativa per a adults.
L’autor ha comentat en diverses ocasions que va
créixer escoltant històries sobre l’Alemanya nazi, sobre el bombardeig de Munic
i sobre els maltractaments als jueus, i sempre havia cregut que un dia
explicaria ell aquesta història. Al voltant d’aquest tema, en una entrevista
publicada a “The Sydney Morning Herald”, Markus Zusak comenta que sovint tenim
la idea que tothom, a Alemanya, navegava en el mateix vaixell, però oblidem que
hi havia persones que no seguien les regles i que amagaven jueus a les seves
cases.
El seu estil és original i poètic, amb narracions
amarades de tendresa malgrat la duresa que s’hi mostra. I concretament La
lladre de llibres ha rebut dos premis importants als Estats Units: el “National
Jewish Book Award” i el “Sydney Taylor Teen Book Award”. La novel·la s’ha
traduït a més de vint idiomes i la crítica elogia, com acabem d’indicar, la
seva originalitat i la suggestió narrativa.- Ressenya
Primer de tot intentarem pinzellar l’argument
d’aquesta llarga novel·la. El context històric se situa en plena Alemanya nazi,
i la Mort és la narradora que ens explica la història al costat de Liesel, la
nena protagonista, la lladre de llibres.
Liesel és donada en adopció a una família alemanya
que viu en un barri molt pobre de la població de Molching. La família està
formada pel matrimoni Hubermann: Rosa, una dona cridaire i d’aparença esquerpa
però amb un gran cor; i Hans, una bellíssima persona que fuma com un carreter i
toca l’acordió. Però Liesel tindrà dos personatges més sempre al seu voltant:
Rudy, el seu millor amic, que viu al carrer Himmel, com ella; i amb el temps en
Max Vandenburg, el jueu boxejador que amagaran al soterrani de casa seva.
Aquests són els ingredients que Markus Zusak va col·locant en aquestes pàgines
i que a poc a poc ens aniran explicant un bocí de vida.
No cal dir que en ubicar la història en l’època de
l’horror nazi trobarem escenes dures, però per damunt de la tragèdia que
comporta tota guerra, hi ha dos elements que paga la pena destacar i ressaltar.
Per una banda, el fet que ens trobem davant d’un
llibre amarat de passió i amor per la lectura i l’escriptura. Sense anar més
lluny Liesel fa servir la lectura com a teràpia per superar els seus malsons.
Per altra banda, la història que se’ns explica situa el punt de vista en un
indret no gaire habitual, ja que sempre se’ns ha parlat de com va viure la
comunitat jueva aquells horribles anys, però poques vegades se’ns mostra com va
afectar tota aquesta barbàrie a la població civil alemanya, que s’acabarà
convertint en còmplice dels nazis tot i que una part d’aquesta població no
combregui amb la ideologia del règim.
En definitiva, lectura i escriptura esdevenen
activitats que ens poden salvar en moments d’ofuscació, de foscor, malgrat que,
com comenta la mateixa Liesel tot escoltant els discursos nazis, les paraules
també poden ser utilitzades per alienar i destruir.
A més, en la novel·la trobem una magnífica barreja
de diàleg, descripció i dibuix, cosa que li atorga agilitat i bon ritme de
lectura.
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada