Codi genètic, d’Amàlia Lafuente

Club de lectura CELLER DE LLETRES

L’autora

Nascuda a Barcelona el 1952, Amàlia Lafuente és metgessa i Catedràtica de Farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica, doncs, a la docència i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de divulgació. Aquesta formació professional és la que marca la novel·la que avui tractem al llarg de la tertúlia. L’autora indica que s’ha centrat en una malaltia que afecta moltes persones, encara que “a dia d’avui és una de les que té un tractament farmacològic menys efectiu.”

Aquesta obra, guanyadora del “XVI Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa” i “XXII Premi Països Catalans Solstici d'Estiu, 2009” és la seva primera novel·la. Amàlia Lafuente assegura que ha ocupat quatre
anys per escriure-la després de passar per l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, experiència que recomana. Ha tingut una molt bona acollida entre els lectors i s’ha traduït al castellà (editada el 2011).

L’obra

Tot i que sigui agosarat dir-ho, potser amb Codi genètic hom enceta una nova via dins el panorama literari català: la novel·la mèdica. Un de tants subgèneres que existeixen bàsicament en la narrativa estatunidenca (potser el màxim exponent el tenim en la figura de Robin Cook), i que a casa nostra encara no s’ha explorat.

A més, ens trobem amb una història interessant que es mou entre l’àmbit professional de la investigació (amb les enveges, competències i picabaralles que se’n deriven) i l’àmbit privat i emocional dels personatges, sobretot en el cas de la protagonista, la Marina Fontcuberta, un personatge molt ben treballat.

Situem-nos en la trama: la Marina Fontcuberta, becària i filla d’un investigador de renom, fa recerca per trobar algun fàrmac que permeti lluitar contra la malaltia de l’Alzheimer. A causa d’uns canvis importants en l’equip directiu de l’institut on treballa, es troba de cop i volta sense possibilitats d’avançar amb la investigació. Fins que reacciona i decideix continuar la recerca, però d’amagat. A partir d’aquí la intriga està servida: hi haurà una lluita entre dos grups d’investigadors per tal de ser els primers d’aconseguir aquesta troballa. I tota aquesta competitivitat, la pressió del dia a dia, la desconfiança... lligarà perfectament amb els sentiments i l’evolució personal de la Marina.

Cal remarcar, en aquest sentit, la defensa que fa l’autora dels becaris, els qui realment es dediquen a la investigació, enfront dels investigadors ja consolidats, que ocupen gran part del seu temps en la gestió de recursos.

En definitiva, una novel·la mèdica dirigida a un ampli sector de lectors. Que no us faci por la idea de xocar amb possibles tecnicismes que enterboleixin la lectura perquè no és el cas. Codi genètic és una bona novel·la, d’aquelles que no saps deixar un cop l’has començada.

Tertúlia del divendres 19 d’octubre de 2012

És un fet: comptar amb la presència de l’autor de l’obra que es comenta constitueix un plus afegit que enriqueix encara més la tertúlia. I si es tracta d’un escriptor o escriptora, com és el cas de l’Amàlia Lafuente, a qui li apassiona el contacte amb el lector i a més és bona comunicadora, la trobada esdevé gairebé immillorable.

Però anem a pams. Codi genètic ha resultat ser una lectura amena i interessant tant per la ficció que se’ns mostra i per la treballada arquitectura novel·lística de la seva estructura, com per la temàtica que presenta. Sense poder-la catalogar com a novel·la de denúncia (val a dir que aquesta tampoc no era la intenció de l’autora), la crítica a l’abús de poder i a un sistema embrutit per un afany d’èxit mal entès és implícita en la història. Tot aquest món mèdic i d’investigació, tan poc conegut si hom no en forma part, ha estat la gran descoberta dels clubaires. Codi genètic pinta els becaris com els veritables investigadors mentre que aquests, un cop consolidats i amb la seguretat d’un lloc de reconeixement, han d’invertir el seu temps en la gestió de recursos.

A banda de la temàtica i l’argument, al llarg de la tertúlia hem parlat dels diversos personatges, de l’evolució d’algun d’ells, de la superació del passat per part de la protagonista, la Marina Fontcuberta.

L’autora ens ha explicat diverses anècdotes del que podríem anomenar la “cuina de l’escriptura”. Fins i tot ens ha comentat algun detall de la història que després, en la vida real, es va complir (com si fos una premonició literària).

Però l’Amàlia Lafuente també s’ha endut un petit regal literari inesperat: la rèplica a un poema que apareix a la novel·la i que constitueix, tal com el presenta, un passatge prou indicatiu de l’abús de poder que esmentàvem abans. Aquest és el poema que hi ha a Codi genètic (p. 320):

L’onada rebel

                       (Amàlia Lafuente)

Jo sóc el mar profund, infinit,

tu, l’onada rebel fràgil, revoltosa,

et corbes sobre mi,

llisques sobre la meva esquena,

fragant, escumosa.

Torna amb mi, ona fugitiva,

sense el mar no ets res,

sense mi no ets viva:

només aigua salada

que es trenca allà, a la riba.

I aquesta és la rèplica, escrita per Natàlia Colet, clubaire del Celler de lletres:

Rèplica de “L’onada rebel”

                       (Natàlia Colet)

Jo sense tu no sóc viva,

tu sense mi ets mort,

un enorme pèlag inert,

sense mi el teu cor no batega,

amb mi tastes roca i arena,

et pentino i despentino,

amb farbalans d’escuma blanca t’embolcallo.

No m’humiliïs,

ni m’encadenis,

dóna’m la llibertat

tan sols d’aquesta manera

ens podrem seguir bressolant.

En definitiva i com hem dit a l’inici, una tertúlia amena, interessant i enriquidora. I una novel·la per recomanar.

Unes paraules de l’autora sobre la tertúlia a CELLER DE LLETRES

Celler de Lletres, el nom ho diu tot. Aquestes lectores i lectors, que viuen en un entorn  idíl·lic de vinyes i caves, han sabut crear als seus cellers interiors una visió sobre la literatura rica i també crítica. Vaig quedar agradablement sorpresa de l’ofici de llegir que tots havien adquirit. El cert és que l’experiència va ser memorable. Els lectors van fer observacions perspicaces i intel·ligents. S’havien ficat fins al fons de la història, feien reflexions sobre la trama i els personatges, i portaven frases anotades que volien comentar especialment. Algunes vegades fins i tot em feien veure aspectes nous en la història que segurament jo havia transmès de forma inconscient. El fet que hi haguessin afeccionades literàries entre els assistents, tant de poesia com de narrativa, va fer que poguéssim intercanviar opinions tècniques, cosa que també m’apassiona. No cal dir que la Sílvia és una conductora d’excepció, amb un grau d’exigència notable, que sap posar el focus allà on ningú hi ha pensat. I la poesia que em va arribar al cor! Era exactament la rèplica que necessitava la novel·la.

Moltes gràcies, Sílvia, Glòria, i tots els amics lectors, per aquesta tarda que sempre recordaré a Sant Sadurní.

Altres dades

• Blog d’Amàlia Lafuente: http://amalialafuente.blogspot.com.es/
• Entrevista a l’autora (en castellà): http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/escenarios/amalia-lafuente-escritora-de-codigo-genetico-los-genes-influyen-pero-no-predestinan-_680901.html
• Entrevista a l’autora (al youtube, en castellà): http://www.youtube.com/watch?v=vIhQJ8HD41g

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.es.tl/