La regidora de cultura, Montse Medall, es va mostrar encantada de presentar el llibre de Jordi Llavina a la Biblioteca. |
Vetlla, guanyadora del premi Octubre de Poesia 2012, és un poema que es llegeix com una novel·la, segons paraules del mateix Llavina, i que parteix d'un argument narratiu: l'ambigua relació entre un noi i una noia l'any 1984. Un llibre de poemes que ella havia regalat al noi permet recuperar la memòria d'aquesta relació molts anys després. Els versos citats d'aquell llibre, als quals recorre una vegada i una altra el protagonista, van il·lustrant assumptes tan diversos com el desig, la gelosia, l'experiència estètica, el suïcidi, la mort o la pèrdua de la innocència.
Temes que Llavina i Galofré van anar desgranant, en una reflexió sobre literatura, sobre el significat de les paraules i sobre la vida, amenitzada per anècdotes quotidianes i experiències viscudes. I és que l’autor descriu amb lirisme i sensibilitat situacions, objectes i gestos, des de ‘la mirada admirada’, segons el propi Llavina. Per això Galofré va descriure l’obra de Llavina com una ‘poesia de primers plans’, on el detall és el més important, malgrat que Vetlla és també la crònica d’uns anys, dels vuitanta ençà, un retrat generacional. ‘Poesia de l’experiència’ -en va dir Galofré-; ‘poesia de la consciència’, va matisar Llavina.
Més de 1000 versos ‘de balanç i recompte’, en un esforç sostingut de creativitat i que ha sorprès Llavina perquè és la seva obra més llegida, tot i pertànyer al gènere poètic.
Jordi Llavina i Murgadas (Gelida, 1968) és escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Ha rebut el premi Josep Pla 2001 per la seva novel·la Nitrato de Chile, així com el Ciutat de Palma amb La Corda del gronxador, l’Alfons el Magnànim de poesia amb Dietari d’un setembrista -també premi Crítica Serra d’Or-, així com el Vila de Martorell de poesia per País de Vent i el Rafael Cornellà pel recull literari L’Home que encara fa servir barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada