19 de març 2013

Tertúlia sobre "Crónica del rey pasmado", de Gonzalo Torrente Ballester

Club de lectura CELLER DE LLETRES


Crónica del rey pasmado, de Gonzalo Torrente Ballester


L’autor

Escriptor gallec en llengua castellana, neix a Ferrol el 1910 i mor a Salamanca el 1999. Va cursar estudis de Dret i Lletres i va impartir classes a la Universitat de Santiago, en diversos instituts de Santiago i de Madrid, i també en algunes universitats nord-americanes. Militant falangista durant la guerra civil, els seus inicis literaris es donen en el teatre amb un text teòric, Razón de ser de la dramática futura, que es va publicar a la revista Jerarquía. Amb posterioritat es van editar diversos drames: El casamiento engañoso (1938), Lope de Aguirre (1941), i República Barataria (1942).
La seva primera novel·la, Javier Mariño (1943), malgrat patir la influència de la censura, encara mostra la seva vinculació al falangisme.

Més tard escriu El golpe de Estado de Guadalupe Limón (1946), Ifigenia (1950), i la trilogia Los gozos y las sombras, considerada la seva obra més sociològica.

L’aparició el 1972 de La saga/fuga de J.B., que va rebre els premis Ciudad de Barcelona i de la Crítica, és acollida amb gran entusiasme tant per la crítica com pel públic. Convertit ja en un escriptor d’èxit publica La isla de los jacintos cortados (1982), Filomeno, a mi pesar (1988, Premi Planeta) i Crónica del rey pasmado (1989).

Amb tot, mai no abandona la seva faceta primerenca com a assagista, i cal destacar els estudis Panorama de la literatura española contemporánea (1956), Teatro español contemporáneo (1957), Siete ensayos (1972), i El Quijote como juego (1975).

El 1975 és nomenat membre de la Real Academia Española. El 1981 rep el Premio Nacional de Literatura, el 1982 li atorguen el Premio Príncipe de Asturias i el 1985 el Premio Cervantes. Entre les seves últimes obres trobem La boda de Chon Recalde (1994) i Los años indecisos (1996), així com el que es convertirà en el seu primer llibre infantil: Doménica (1999).



L’obra

Ens trobem a principis del segle XVII en el regne d’Espanya. El rei, un jove gairebé imberbe, després de passar una nit amb una cortesana té el sobtat desig de contemplar nua la reina, cosa que comporta l’oposició de l’Església i del Govern, que intueixen que aquest anhel per part del jove rei encobreix foscos designis per al futur de l’imperi. Amb tot, aconsegueix el recolzament d’un noble i d’un jesuïta portuguès que, amb el consentiment de la reina, l’ajudaran a assolir la seva fita.

Aquest és el punt de partida d’una novel·la que destil·la el més clàssic humor de Gonzalo Torrente Ballester. L’escriptor crea una imatge divertida de la cort espanyola i a través d’ella ofereix una narració que es mou entre els elements graciosos i la picaresca. Però més enllà del divertimento que suposa aquesta lectura, també hi trobem una clara paròdia de l’alta societat espanyola del moment (la novel·la es va publicar el 1989), amb les seves pors i preocupacions, els seus costums i els seus tòpics.

Cal, en aquest sentit, no perdre de vista alguns dels temes que s’hi exposen. Hi ha l’obvi enfrontament entre una concepció de la vida i de la religió amb un plantejament obert i tolerant davant una concepció intransigent i puritana. Això ens duu a la crítica vers diversos costums marcats per les creences religioses. Cosa que de retruc ens condueix directament a la lluita pel poder.

Per altra banda i des d’un plantejament de rigor literari, val a dir que resulta força destacable la presentació i elaboració dels personatges, des de la mateixa figura del rei fins a la recreació del conegut Comte-Duc d’Olivares, passant per altres com Lucrecia, Marfisa, el comte de la Peña Andrada i altres.

La novel·la va ser adaptada al cinema per Imanol Uribe i va obtenir vuit premis Goya en l’edició de 1992.


Tertúlia del dijous 14 de març de 2013

Un rei que vol veure nua la seva dona; el poder religiós que intenta impedir-ho perquè ho considera pecat; els braços del govern que també procuren evitar la consecució d'aquest desig; i al costat els personatges que s'alien a favor del jove rei: el jesuïta pare Almeida, el comte de la Peña Andrada, la prostituta Marfisa... Aquest és el plantejament del que podríem considerar el sainet o vodevil que és, en definitiva, Crónica del rey pasmado.

Quines impressions n'hem tret, al Club de lectura Celler de lletres, al llarg de la nostra tertúlia?

En primer lloc hem considerat que malgrat no tractar-se d'una novel·la històrica el context on es desenvolupa i avança l'acció, la cort espanyola del segle XVII, està tractat i descrit amb un rigor remarcable. Els esdeveniments que s'hi narren, els personatges que hi apareixen... tot plegat doten la novel·la d'una credibilitat que apropa el lector a la història.

En aquest sentit cal assenyalar, sobretot, les figures clarament identificables del rei (Felip IV), la reina (Isabel de França), el Valido (Comte-Duc d'Olivares), i també l'aparició anecdòtica de Luís de Góngora.

Un dels aspectes que ha cridat més l'atenció ha estat la recreació o descripció dels enfrontaments i lluites de poder, ja sigui movent-nos en els estaments eclesiàstics (on trobem les diferents cares d'una mateixa moneda: el sector tolerant i el sector intransigent), o movent-nos en l'àmbit polític (focalitzant sobretot en la figura del Valido, que és qui governa el país en realitat). En aquest sentit els personatges no tenen valor tant pel que són sinó per allò que representen o simbolitzen.

Val a dir que el paper de les dones queda relegat a un segon terme, oferint una visió un tant androcèntrica de les relacions socials, i de fet és a causa d'una dona que s'origina tot el conflicte que fa de detonant de la novel·la. Amb tot, malgrat aquest rol de segona fila, també cal assenyalar que això fa referència al seu lloc social, però no a les seves capacitats intel·lectuals. Dit d'una altra manera: la dona és inscrita en un espai secundari perquè aquest era el lloc que ocupava en la societat espanyola del segle XVII, però dins la novel·la són personatges creïbles i ben treballats.

Crónica del rey pasmado és una obra escrita en clau d'humor, amb la ironia que caracteritza altres obres d'aquest autor. Però rere la presentació còmica de diverses situacions hi trobem pinzellades de reflexions teològiques o filosòfiques. Per exemple, el plantejament de la validesa del matrimoni del rei i la reina tenint en compte que es van casar obeint els designis dels seus pares (obeïen com a fills i com a futurs reis). O també el plantejament de la dicotomia entre la fe als dogmes de l'Església i la fe en la paraula de Déu.

Allunyant-nos una mica d'aquests aspectes argumentals o de contingut, cal destacar les descripcions dels escenaris (cambres amb diverses portes, passadissos que avancen fent ziga-zaga, escales que pugen i baixen...) i l'ambientació d'aquests, que al llarg de gairebé tota la novel·la és d'una calor abrusadora i només al final, quan sembla que tot s'ha d'anar recol·locant a lloc, apareix la boira que difumina allò que s’ha esdevingut i desdibuixa alguns dels personatges (sobretot les referències al Maligne, que en tot moment s’han mogut en un estadi màgic o il·lusori).

Un altre aspecte que tothom ha considerat en el moment de valorar la novel·la ha estat el llenguatge. Per a la majoria de clubaires es tracta d’un castellà no habitual en el nostre dia a dia i, per altra banda, no només catalogable com a literari. L’autor ha donat al lèxic i a l’expressivitat narrativa i de diàlegs el tarannà d’una època tan allunyada de nosaltres com és el segle XVII. Aquest rigorisme de llenguatge ha provocat certes dificultats en les primeres pàgines (també acompanyat per la quantitat de personatges que hi apareixen tot d’una), però la fluïdesa i el caràcter amè han pal·liat el que podria esdevenir una trava per a la lectura.

En definitiva es tracta d’una obra que, en general i a excepció d’unes poques veus divergents, ha agradat. Però també cal dir que no ha estat considerada una gran novel·la. Senzillament una lectura amena i distreta.


Altres dades

• Gonzalo Torrente Ballester (web oficial): http://www.gonzalotorrenteballester.es/

• Estudi sobre Crónica del rey pasmado, publicat per Universidad de Valladolid (p. 494-509): http://uvadoc.uva.es/bitstream/10324/1767/1/TESIS223-121114.pdf

Crónica del rey pasmado (dades tècniques de la pel·lícula): http://www.filmaffinity.com/es/film132850.html

Crónica del rey pasmado (tràiler de la pel·lícula al YouTube): http://www.youtube.com/watch?v=Zl0_jwHzCOY

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.es.tl/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada