• L’autora
Filla de pare africà i mare escocesa, neix a Escòcia el 1964 però la seva infantesa transcorre a cavall entre Sierra Leone i Gran Bretanya, passant també alguns períodes a Iran, Tailàndia i Zàmbia. És llicencia en Dret per la Univeristat College de Londres i durant deu anys treballa a la BBC, exercint com a periodista, presentadora de televisió i també locutora de ràdio. A més, col·labora habitualment amb articles i assaigs en diversos diaris de prestigi (Granta, The Times, The Observer...). És membre d’associacions de renom del món literari, tot ocupant, en algunes d’elles, càrrecs dins la junta directiva, i forma part del Consell del Premi
Caine per a l’escriptura africana, treballant també de jurat literari en diversos premis.
El 2002 publica el seu primer llibre, The Devil That Danced on the Water (El diable que ballava sobre l’aigua), unes memòries sobre la seva infància i sobre la vida del seu pare. L’obra va rebre molt bona crítica i va ser ben acollida tant als Estats Units com a la Gran Bretanya.
El jardín de las mujeres (2006), llibre que tractarem al Club de lectura Celler de lletres, és la seva primera novel·la. El mateix any 2006 va ser escollida per The Washington Post com una de les novel·les més importants de l’any. El 2007, quan l’autora encara no havia publicat cap altra novel·la, Vanity Fair va nomenar Aminatta Forna com una de les escriptores africanes més prometedores. I el 2008 va rebre el Hurston Wright Legacy Award, prestigiós premi literari alemany.
Posteriorment ha publicat The Memory of Love (La memòria de l’amor, 2010), obra que ens narra una història sobre l’amistat, la guerra i l’amor obsessiu, i amb la qual també ha rebut diversos guardons i reconeixements literaris. Més recentment s’ha editat The Hired Man (L’assalariat, 2013), una novel·la sobre els efectes indelebles de la guerra i els records que desperten sota el silenci d’un tranquil poble croata.
El 2003 va crear el Projecte Aminatta Rogbonko amb la finalitat de construir una escola en un poble de Sierra Leone, organització que està executant diversos projectes dins l’àmbit de l’educació, sanitat i salut materna.
Els llibres d’Aminatta Forna, que en l’actualitat viu al sud-est de Londres, s’han traduït a més de quinze idiomes.
• L’obra
Abie torna a l’Àfrica per reclamar l’herència que el seu avi li va llegar en morir: els cafetars on ella jugava quan era petita, a l’aldea ancestral. Però en arribar, immersa ja en aquell paratge, s’adona que hi ha un tresor molt més gran que no pas aquella extensió de terreny: els records de les seves ties (Asana, Mariama, Hawa i Serah Kholifa), les filles de quatre de les onze esposes del seu avi difunt, un ric patriarca guerrer.
És aquesta una història de quatre vides en una Àfrica on els canvis estan començant a imposar-se. I de la veu d’aquestes quatre dones ens arribarà el passat sobre el qual Abie va teixint un mosaic de llaços i relacions. Hi trobem el cap tribal que gasta una fortuna per tal de seduir una de les seves joves esposes a qui, en realitat, ja havia capturat com a esclava. Se’ns mostrarà una altra esposa quan, en l’intent de descobrir el seu lloc en el cor gelat del marit, el que descobrirà seran els antics secrets de la família. També veurem una filla que prova d’adaptar-se al canvi dràstic que significa l’abandó dels seus antics déus per acollir-se a l’islam i després al cristianisme. I se’ns explicarà que un home blanc com la lluna canviarà sobtadament el destí d’una nena aterrida en aparèixer-se al seu davant.
El jardín de las mujeres és una intensa novel·la coral i íntima, nostàlgica i entranyable, on les forces del colonialisme i de les inquietuds socials, de les dones i dels homes, de l’exili i del retorn a l’edèn, teixeixen el tapís d’una Àfrica màgica. Però sobretot és una història, o millor dit un reguitzell d’històries, on se’ns mostren dones fortes i lluitadores. Com s’ha comentat al diari The Independent: “Les quatre narradores de El jardín de las mujeres tenen la mateixa resistència en suportar guerres, explotació sexual, traïció masculina i pobresa al llarg de mig segle.”
- Tertúlia del divendres 10 de maig de 2013
Quan la novel·la a comentar en un Club de lectura, com es diu habitualment, ha agradat, la conversa al llarg de la trobada resulta força interessant perquè cadascú hi aporta aquella parcel·la d’encís, sigui per la temàtica o per l’estil, que l’ha atrapat. Però quasi m’atreviria a dir que quan la novel·la a comentar suscita diversitat d’opinions vers aquesta valoració genèrica, encara és molt més interessant. I això és el que ha passat a la tertúlia del Celler de lletres.
Algunes lectores han trobat que la narració no convidava a endinsar-se amb amenitat, convertint la lectura en una activitat feixuga per la seva densitat i, segons algunes veus, ambigüitat. Pel contrari, d’altres han considerat que és una narració rica en matisos i que d’ella podem extreure conclusions en diferents àmbits, per tal com El jardín de las mujeres tracta d’aspectes religiosos, sociològics, històrics, polítics... Però podríem remarcar un nexe de coincidència entre els diferents punts de vista: l’autora empra, potser per influències professionals, un cert estil periodístic. I hem considerat que en base a aquest estil es troba la raó per la qual la novel·la pot resultar densa.
S’ha valorat positivament la valentia de l’autora en mostrar una història tan intimista i, sobretot, en prendre partit mitjançant els personatges. Així com s’ha ressaltat la importància per a l’ésser humà de ser capaç d’ubicar-se en un espai concret per tal de poder créixer.
L’interès de les quatre grans històries que se’ns expliquen rau en el fet de la peculiaritat mateixa de cadascuna d’elles, però també en què es troben el suficientment allunyades cronològicament com per explicar-nos gairebé tota una saga familiar només agafant quatre dones d’una mateixa generació. A partir d’aquí l’autora pot tocar temes com els drets de la dona (des de l’ablació al dret de vot, passant pel suposat consentiment de la poligàmia), la imposició de les creences (dels déus africans a l’islamisme i després al cristianisme), el xoc de dues cultures tan diferents com poden ser l’europea i l’africana... I la suma de tot plegat és un treballat retrat de l’evolució del país al llarg dels darrers anys.
També hem comentat l’estructura de la novel·la. Aquesta consta de quatre parts: Llavors, on coneixerem la infantesa de les quatre dones que ens expliquen la seva vida; Somnis, on les veurem caminar durant els primers anys de joventut, sigui cap al matrimoni o cap als estudis; Secrets, on les trobarem ja com a dones madures que han fet gran part del seu camí; i Conseqüències, on cadascuna d’elles, d’una o altra manera, ens presentarà la seva conclusió del que ha estat la seva vida. I emmarcant tot aquest quadre tindrem un Pròleg i un Epíleg que no només ens ubiquen la narració, sinó que la doten de sentit, li atorguen una raó de ser.
En definitiva El jardín de las mujeres és una novel·la coral que avança a mesura que avancen les vides de quatre dones, i la majoria de clubaires han considerat que és una novel·la per llegir sense presses, aprofitant la informació que ens dóna i endinsant-nos en el món contrastat que ens presenta.
Altres dades
• Web oficial d’Aminatta Forna: http://www.aminattaforna.com/
• Entrevista sobre El jardín de las mujeres (Youtube): http://www.youtube.com/watch?v=XqFeSxJX66A
• Entrevista a Aminatta Forna sobre la novel·la La memòria de l’amor: http://actualidad.orange.es/cultura/aminatta-forna-cuestiona-ayuda-occidente-africa-en-su-nueva-novela.html
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada