Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya: Tertúlia del club de lectura sobre "Mi asistenta", de Maggie Gee

Club de lectura CELLER DE LLETRES

• L’autora

Escriptora anglesa, neix a Poole (Dorset) el 1948. Estudia en escoles estatals i al Somerville College d’Oxford, on completa dos graus d’anglès. Després de treballar com a editora realitza un treball de recerca al Wolverhampton Polytechnic, on completa el Doctorat.

La seva primera novel·la publicada data de 1981, Dying, in Other Words, una comèdia negra experimental on una dona presumptament morta reescriu la història de la seva pròpia mort; i el 1982 Maggie Gee és nomenada entre les 20 millors joves novel·listes britàniques.

A partir d’aquí es van succeint diversos títols d’entre els quals podem citar: The Burning Book (1983), on entrecreua la història d’una família britànica la vida de la qual és dividida a causa de les guerres mundials; Light Years (1985), on exposa les baralles de dos amants humans minúsculs en el gran marc de la natura, els planetes i les estrelles; Where Are the Snows (1991), on planteja una sàtira de l’època de principis dels vuitanta; Lost Children (1994), que ens descriu un Londres ple de nens sense sostre; The Ice People (1998), on recrea una distòpia ambientada el 2050 amb un heroi biracial; The White Family (2002), que toca el tema del racisme a la Gran Bretanya; The Flood (2004), una nova distòpia, però aquest cop en un enquadrament urbà contemporani en el qual explora els efectes d’una inundació entre els habitants d’una ciutat; My Cleaner (2005), una comèdia domèstica i, per altra banda, la novel·la que tractarem en el Club de lectura Celler de lletres; i The Blue (2006), una col·lecció d’històries curtes.

La seva obra s’ha traduït a més de tretze idiomes, tot i que malauradament els títols que podem trobar en català o castellà són escassos. En l’actualitat Maggie Gee participa activament en diverses associacions i organitzacions culturals i literàries tot ocupant, en algunes d’elles, càrrecs dins l’equip directiu.

• L’obra

Amb aquesta novel·la ens trobem davant el que podríem considerar una comèdia domèstica en la qual se’ns mostren els conflictes culturals i de classes de l’actual Anglaterra. Les protagonistes d’aquest enfrontament són dues dones orgulloses i de caràcter fort: la ugandesa Mary Tendo i l’anglesa Vanessa Henman.

El plantejament de la història és bàsic. Mary havia treballat com a assistenta per a Vanessa quan residia a Anglaterra. Tot d’una la seva antiga patrona li demana si pot tornar (Mary ara viu de nou a Uganda) perquè el seu fill, que pateix una greu depressió, desitja veure-la. Mary accepta i viatja a Londres, però la relació amb Vanessa no tindrà res a veure amb el que van viure en una altra època. Aquest cop, sota el mateix sostre, hi conviuen dues cultures i dues visions del món ben diferents, i ambdues defensen el seu propi territori tot cercant la igualtat.

L’autora, Maggie Gee, es col·loca en la pell de Mary Tendo, una africana que considera que els anglesos estan malament del cap, i gràcies a aquest punt de vista narratiu ens ofereix una crítica del tarannà britànic amb un toc d’ironia i humor, alhora que tracta temes candents com podria ser el racisme entre blancs i negres.

Segons la mateixa autora “en moltes ocasions aquestes assistentes estan més formades que les persones que les contracten, però aquestes, probablement, ni tan sols arribin a saber-ho”. En aquest sentit també ha comentat que ella va viure una experiència similar quan es va instal·lar a Londres. Tenia aleshores 29 anys i va acceptar la feina de netejar la casa d’una parella d’ancians a canvi de l’allotjament i una mínima compensació econòmica, però va resultar que ells pretenien fer-la servir per a totes les feines. Només va aguantar tres mesos.

Mi asistenta és una història que commou, que denuncia i que fa somriure.

Tertúlia del divendres 21 de juny de 2013

Amb la tertúlia al voltant de Mi asistenta tanquem el present curs del Club Celler de lletres. I ho fem amb un títol que ens ha deixat un agradable regust de lectura ja que ens trobem, de nou, davant d’una narrativa d’aparença senzilla que en ocasions ens ha fet somriure, i fins i tot riure, però que amaga una història personal colpidora i un clar plantejament de crítica social.

Des d’un vessant purament literari s’ha remarcat la lectura fluida i àgil, així com una utilització estereotipada dels personatges, sense que aquesta última apreciació vagi en detriment de la història. Tot el contrari: Maggie Gee empra els arquetips de forma ben conscient per tal de plasmar amb claredat, més enllà de l’argument, els aspectes que denuncia. I en aquest sentit responem a la qüestió plantejada per una clubaire que no ha pogut assistir a aquesta última trobada: fins a quin punt és creïble el personatge de Justin?

A la trobada hem considerat que el personatge Justin avança en línia a la resta de personatges, i que malgrat en ocasions pugui resultar un pèl estrafolari en les seves actuacions, és aquesta mateixa sensació la que rebem, per exemple, de la Mary Tendo o de la Vanessa (per no esmentar altres personatges de la novel·la).

Però hem parlat de crítica i denúncia. Aquesta se situa en les relacions socials existents en l’actualitat (ja que Mi asistenta està ambientada en època actual) en el marc de la societat anglesa, concretament a Londres. Ens referim a les discriminacions ètniques. Mary Tendo, malgrat els estudis assolits, pel sol fet de ser ugandesa és considerada, a priori, de nivell més baix. Aquest tracte es dóna bàsicament entre ella i Vanessa, una anglesa intel·lectual que només viu per a la feina.

Aquest aspecte social queda perfectament encaixat en una problemàtica de tipus psicològic que arrosseguen els personatges. Justin pateix una greu depressió a causa del trencament de la seva relació de parella, però les arrels del seu caràcter voluble es troben en la sensació que ell viu de manca d’afecte per part de la mare. Per la seva banda Vanessa, que és la mare de Justin, viu únicament i exclusiva per a la feina d’escriptora, i és incapaç d’entendre gairebé res del que passa al seu voltant si aquests fets són de caire emocional. Mary Tendo irromp tot d’una en aquest escenari i porta amb ella un caràcter més desimbolt, alegre i decidit, però també carrega amb ella el patiment d’una mare que no sap res del seu fill des de fa anys. I així podríem anar esmentant les pinzellades de conflictes emocionals que viu cadascun dels personatges.

Sense abandonar aquest terreny, és interessant fer-nos ressò del comentari d’una clubaire tot referint-se al personatge de Vanessa: llegint-la i coneixent-la se’ns desperta la necessitat de reflexió sobre com es veu un mateix i com és vist per part dels altres.

Més enllà d’aquestes valoracions és enriquidor copsar el paral·lelisme existent en les vides de la Mary Tendo i de la Vanessa, i com alhora existeix un contrast brutal entre ambdues dones, influenciades per les pròpies diferències culturals, climatològiques, gastronòmiques...

També hem fet especial esment en el breu joc metaliterari que trobem dins la novel·la: Vanessa coordina uns tallers d’escriptura creativa que, en alguna ocasió, donen peu a situacions còmiques. O a situacions perilloses. O a posar damunt la taula l’afany d’èxit i reconeixement.

Mi asistenta, en definitiva, és una novel·la amb un argument ben travat a través del qual es destil·len diversos temes i subtemes que la fan força interessant de llegir i, sobretot, de ser comentada.