18 de setembre 2013

Tertúlia del Club de lectura CELLER DE LLETRES sobre "Quatre germanes"

  • L'autora, Jetta Carleton



Són poques les dades que ens han arribat d’aquesta autora estatunidenca. Va néixer el 1913 a Holden, Missouri, i va morir el 1999. Va passar tota la seva infància a la granja dels pares amb les seves germanes més grans, i després va cursar estudis universitaris. Un cop obtingut un Màster en Literatura Anglesa va començar a exercir com a professora, feina a la qual es va dedicar durant un cert temps, fins que es va mudar a la costa Est dels Estats Units, on es va iniciar en el món de la publicitat.

Però els estius, durant molts anys, sempre tornava a la granja dels pares. Aquestes estades estiuenques, el retrobament amb els pares i les germanes, tot plegat li va inspirar la primera i única novel·la publicada en la nostra llengua, Quatre germanes (1962), obra destinada a convertir-se ràpidament en un best-seller.

El 1970, després d’abandonar el món de la publicitat, va muntar juntament amb el seu marit, Jene Lyon, una petita editorial a Santa Fe, Nou Mèxic, anomenada The Lightning Tree (L’Arbre del Llamp). A mitjans dels noranta, després d’enviudar, va començar a escriure una nova novel·la, però aquesta mai no es va arribar a publicar en vida seva.

  • L’obra
La història de Quatre germanes se situa a principis dels anys cinquanta i ens col·loca a Renfro, una petita població americana de l’estat de Missouri. El matrimoni de Callie i Matthew Soames viu en una granja als afores d’aquesta població, i és aquí on creixen i s’eduquen les seves quatre filles. A mesura que avanci la narració coneixerem a Jessica, la més gran de les quatre, que descobrirà l’amor i es llençarà a viure’l de ple; Leonie, la més responsable i sempre pendent dels pares, sovint en detriment dels propis interessos i il·lusions; Mathy, diferent, indòmita, rebel, és l’única que s’enfronta a l’autoritat dels seus progenitors de forma directa, tot abandonant els estudis per casar-se amb un noi que els pares no accepten com a digne de la seva filla; i Mary Jo, la més petita de les quatre, que també abandona de molt jove la granja, però en aquest cas per treballar en la televisió de Nova York.

La novel·la s’inicia quan, com cada any, les filles (que ara ja són grans) tornen des dels seus respectius llocs de residència per passar uns dies d’estiu a la granja dels pares. L’estada en aquell paratge allunyat del poble i envoltat de natura, amb uns hàbits i costums diferents als que ara estan acostumades, propiciarà l’evocació del passat, del record, amb tot el que comporta: amors i desamors, alegries i desenganys... Però sempre des d’un plantejament d’amor vers la família i tot allò que han viscut junts.

Amb tot, Quatre germanes no és només una evocació elegíaca d’un temps que no tornarà, sinó que té uns components estilístics que doten la novel·la d’una agilitat digna d’esment i d’un joc de punts de vista que ens permet encaixar amb facilitat les diverses peces que ens ofereixen els i les personatges que hi intervenen.

  • Tertúlia del divendres 13 de setembre de 2013
Iniciar el curs del Club de lectura Celler de lletres amb bon peu no és pas una empresa difícil. La llarga trajectòria i les nombroses lectures dutes a terme per aquest grup ja avalen aquesta circumstància. Però si a l’esperat retrobament clubaire afegim una tertúlia sobre Quatre germanes, de Jetta Carleton, la sessió es converteix en una enriquidora vetllada literària.

Val a dir, per començar, que la novel·la ha resultat ser una agradable, amena i interessant lectura d’estiu per a tots els clubaires. L’únic “però” que en alguns casos se li ha objectat és la primera part, La família, i ha estat així pel cert aire mel·liflu que destil·len aquestes poques pàgines. Amb tot cal assenyalar, per altra banda, que de cara al lector aquest apartat esdevé una ubicació dels espais i personatges que anirà coneixent en endinsar-se en la novel·la, així com una metàfora d’aquesta història tot focalitzant la simbologia en les flors de lluna que s’obren i esclaten.

Ja que esmento aquestes flors i apareix el tema de la natura, remarcaré l’estreta relació, gairebé podria parlar de simbiosi, entre aquesta i l’estat emocional dels personatges. Perquè la natura és el gran personatge de la novel·la i ens mostra una o altra faceta seva en funció de l’instant vivencial que se’ns està narrant.

Una altra matèria que hem tractat ha sigut el paper de la dona en la societat rural de principis dels cinquanta a l’estat americà de Missouri, que és l’espai geogràfic i social on es desenvolupa l’acció. I malgrat els diferents caràcters de cadascuna de les dones que apareixen hi podem copsar l’evolució, entesa com a consecució de llibertats, tot partint de Callie, la mare, i arribant a la més petita de les germanes, Mary Jo.

També la religió és present al llarg de tota la lectura de Quatre germanes, i la trobem tant des del plantejament de la litúrgia que marca el dia a dia d’aquesta comunitat rural, com des del plantejament de la fe en déu. En aquest sentit hi ha fins i tot debat o diàleg entre alguns personatges, i com a idea bàsica i entenedora es pot concloure que se’ns proposa una dualitat entre el déu que perdona i el déu que castiga.

Però la gran força d’aquesta novel·la rau en els personatges i en la manera magistral amb què l’autora, Jetta Carleton, ens els mostra. A grans trets podem constatar que cada apartat del llibre és un personatge i que en cada apartat observem com s’autovalora o s’autodefineix i, alhora, com és vist en realitat pels altres. Aquesta complexitat psicològica s’entrellaça amb una fluïdesa absoluta, construeix un trencaclosques precís que encaixa les peces sense fissures, exposa diferents punts de vista amb perfecta claredat. Una mestria estilística que ens fa gaudir de la lectura fins al punt de lamentar-nos perquè Quatre germanes és l’única novel·la de Jetta Carleton publicada a casa nostra. I en voldríem més.

No entraré a comentar tot el que s’ha debatut sobre els personatges. Resultaria massa extens. Però per acabar voldria referir-me als últims minuts de sessió del nostre Club de lectura d’avui perquè, en finalitzar la tertúlia, hem comptat amb la presència de Glòria Guilera, llicenciada en Història de l’Art i conductora del Club de lectura de Literatura i Art de la Biblioteca Pública de Girona. En una breu exposició, Glòria Guilera ens ha apropat a la biografia i obra de Vincent van Gogh, ja que la lectura per al mes d’octubre és Cartes a Theo, de Vincent van Gogh. En aquesta propera tertúlia ella assistirà com a especialista en la matèria i, per les pinzellades que avui ens ha ofert, la trobada promet ser molt interessant.

Altres dades


Sílvia Romero

1 comentari:

  1. Vaig llegir aquest llibre fa un temps, el tornaré a llegir dons em va deixar un bon gust de boca.

    ResponElimina