14 d’octubre 2013

Tertúlia del Club de lectura sobre "Cartes a Theo", de Vincent van Gogh

Club de lectura CELLER DE LLETRES
ESPECIAL "ART I LITERATURA" 
AMB GLÒRIA GUILERA 


—L’autor


Vincent van Gogh va néixer el 1853 a Groot Zundert (Països Baixos). Heretà de la casa paterna les dues vocacions que sempre havien estat presents entre els homes de la seva família: la religió i l’art. De jove, aspirà a ser pastor de l’església i arribà a exercir com a missioner entre els miners del sud de Bèlgica. Quan aquest projecte religiós va fracassar, es despertà en ell la vocació pictòrica i es consagrà al sacrifici d’un aprenentatge sorprenentment ràpid que el dugué en pocs anys a convertir-se
en un pintor inoblidable. Tanmateix, el reconeixement no li arribà mai en vida; i la complexitat de la seva personalitat el portà al suïcidi a Auvers-sur-Oise (França) el 1890.

—L’obra
Van Gogh ha passat a la història per la seva obra pictòrica, coneguda mundialment i considerada ja part del patrimoni comú de la humanitat. Però sovint es desconeix la seva passió escriptora, que el menà a escriure un extens epistolari en què destaquen les cartes al seu germà Theo, escrites des de l’entrada del pintor en l’edat adulta fins al seu suïcidi. Un document íntim que permet als lectors d’avui copsar la injustícia d’un destí que deixà un home en la misèria per a després pagar sumes astronòmiques pels seus quadres, alhora que dóna claus per a aspirar a respondre alguns dels interrogants d’un home marginal i misteriós que es lliurà amb força a la vocació religiosa, a l’amor i a l’art.


—Tertúlia del divendres 11 d’octubre de 2013




La Regidora de Cultura, Montserrat Medall, donant la benvinguda als assistents






Glòria Guilera, especialista convidada al Club
Avui hem celebrat una tertúlia ben diferent a les nostres trobades habituals del Celler de lletres. Per començar val a dir que el llibre de lectura que ens ha aplegat a la Biblioteca no és una obra de ficció. Malgrat tractar-se d’un epistolari, subgènere del qual hem llegit diverses novel·les, en aquesta ocasió les cartes no partien d’un personatge inventat per la ment creativa de l’escriptor, sinó que responen a les missives reals, autèntiques, que Vincent va enviar al seu germà Theo. En aquest sentit cal matisar que, evidentment i atenint-nos a la llarga correspondència mantinguda, el llibre recull una selecció prou àmplia de cartes per tal de disposar d’un ventall de dades biogràfiques de l’artista disseminades al llarg de les diferents etapes de la seva vida.

Aquest epistolari ens ha dut a plantejar-nos, en primer terme i per comparació amb altres lectures fetes pel Club, quin és l’origen de la novel·la epistolar i quines són les seves característiques més elementals. Lògicament, hem trobat diverses coincidències entre ficció (novel·la epistolar) i realitat (Cartes a Theo), i tot seguit en remarcarem algunes.

La novel·la epistolar respon a una escriptura autobiogràfica en la qual el narrador és també la figura participant en la història que se’ns explica, i això es dóna en Cartes a Theo.

Per altra banda, malgrat que la temàtica de la novel·la epistolar és tan àmplia com la de qualsevol altre subgènere de la novel·la, molt sovint se centra en l’afecte i l’amor amb totes les variables que puguin comportar aquests grans temes. Aquest és un altre aspecte que apareix a Cartes a Theo, ja que la preocupació per les seves relacions afectives (amb els pares, el germà, la parella, els amics, els veïns...) té una presència important. Però a Cartes a Theo també pren protagonisme com a tema vital la passió per l’art i la inquietud pels diners.

Una altra particularitat de la novel·la epistolar és la diferenciació en funció dels vectors de comunicació: polilògica, monològica o mixta. En aquest apartat hem considerat que Cartes a Theo podria catalogar-se com a monològica (hi ha un sol remitent i per tant no existeix resposta explícita, tot i que aquesta es dedueix de la següent carta), però també com a mixta (a més del redactor o redactors de les cartes apareix una altra veu extraepistolar que en justifica la seva publicació).

I així podríem continuar, tot detallant les diferents característiques de la novel·la epistolar i establint la comparació amb el recull de Cartes a Theo, però en definitiva la conclusió a la qual hem arribat és que, malgrat conèixer quina és la història que se’ns explica, a pesar de saber mínimament la biografia de Vincent van Gogh, això no ha restat amenitat a la lectura. Cosa que ens duu a remarcar de nou els dots de l’artista en el vessant de l’escriptura.

Després d’aquestes reflexions hem gaudit d’un interessant power point a través del qual hem pogut seguir, etapa rere etapa, la biografia de Vincent tot partint del reflex evolutiu de la seva obra pictòrica. Un passi d’imatges i textos que han anat acompanyats dels enriquidors comentaris de Glòria Guilera, llicenciada en Història de l’Art i principal propulsora d’aquesta apassionant trobada temàtica del dia d’avui.

Els darrers minuts de la sessió els hem dedicat a la tertúlia pròpiament dita, i la veritat és que el temps se’ns ha tirat al damunt perquè, malgrat Cartes a Theo no sigui una obra de ficció, la personalitat peculiar d’aquest artista i la vida que va menar ha suscitat moltes intervencions entre els clubaires. Hem parlat de l’estigma que podia significar-li dur el nom d’un germà que va morir abans que ell naixés; del seu caràcter lluitador malgrat que en algun moment aquesta lluita es converteix en obsessió; de la immensa importància que va tenir en la seva vida en Theo, el germà que mai no va deixar de creure en ell; de la seva actitud positiva, intentant sempre tirar endavant a pesar de totes les traves amb què es trobava; i per descomptat, per citar ja un darrer exemple dels comentaris de la nostra tertúlia, del llenguatge poètic que ben sovint utilitza en les seves cartes i del bon pols narratiu d’aquestes.

En definitiva, una trobada diferent del Celler de lletres però, com sempre, uns resultants suggestius i engrescadors.

—Altres dades


Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada