Ple a la Biblioteca per escoltar el Jutge Santiago Vidal presentant 'Els set pecats capitals de la Justícia'

Una sala d'adults de la biblioteca plena de gom a gom va acollir dimarts al vespre la presentació del llibre del jutge sadurninenc Santiago Vidal: 'Els set pecats capitals de la Justícia'. La regidora de Cultura, Montse Medall, va presentar l'acte i una àmplia representació de l'equip de govern, entre ells l'alcaldessa de la vila, van escoltar un jutge Vidal proper, amè i molt contundent en la seva radiografia sobre el mal funcionament de la justícia a l'Estat espanyol. 

El llibre, que parla de supèrbia, peresa, ira, gola, enveja, cobdícia, luxúria... atribuïts a la justícia i per mitjà de casos reals, amb noms i cognoms, com la doctrina Parot, el dret a votar, el cas Nóos, el tancament del diari Egunkaria, el jutge Garzón, el cas Gürtel, el cas Palau, els GAL, les detencions independentistes a Barcelona 92, les nenes d’Alcàsser... és, tal i com va dir
Medall, una anàlisi valenta i entenedora de com treballa la justícia actual, de quines coses funcionen i quines no.

Montse Medall, que va encoratjar a llegir el llibre, va mostrar la seva admiració per la figura de Santi Vidal, a qui va dir que admirava “Per haver aconseguit arribar a un punt molt elevat de la seva carrera professional, com a magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, per ser capaç de transmetre els seus coneixements, experiència i valors de dret penal i criminologia, per dir les coses pel seu nom en un moment en què els ciutadans del carrer no entenem res del que se'ns diu des del món judicial i sovint no entenem el que passa. I per gestos que l'honoren com el fet que els beneficis del llibre estiguin destinats a Amnistia Internacional i a Intermon Oxfam. I també l'admirem per ser tan proper, per ser aquell xicot de Sant Sadurní que va néixer a la Plaça Nova i que estima el seu poble, venint a presentar el seu llibre a la nostra humil biblioteca o venint, com l'any passat, a fer el pregó de Fires”.

Medall també va instar a la reflexió amb una cita del final del llibre: “Que és als lectors als qui els toca decidir si encara som a temps de regenerar els valors de la nostra societat i quin ha de ser el paper de la justícia”, a la qual cosa la regidora va afegir: “Jo penso que sí, que hi som a temps i que mai és tard”.

Contundent i entenedor

En aquest sentit, Vidal va reconèixer que no es pensava que aquest llibre tingués tanta repercussió ni que interessés tant a la ciutadania, de la qual cosa n'extreu que el que els ciutadans desitgen és no només entendre què està passant d'uns anys cap aquí sinó sobretot si hi ha solució i si és possible un sistema alternatiu: “Amb aquest llibre pretenc donar-vos elements per poder prendre decisions”, va dir. L'objectiu: “Intentar explicar la importància que els ciutadans estiguin ben informats per poder tenir els propis arguments i entendre el que passa, per després poder anar a votar i decidir què és el que volem”.

Amb un exercici proposat als assistents a l'acte, Vidal va fer notar que una de les imatges de la Justícia de la portada del llibre ha envermellit de la vergonya que li provoca com funciona de malament el sistema judicial a l'Estat Espanyol i va exposar que una de les més importants assignatures que aquest té pendent és “la capacitat de destituir aquells polítics que no compleixen el seu programa electoral”.

Vidal va explicar que en escriure el llibre es va preguntar si en realitat a la Justícia només n'hi havia set, de pecats capitals, i va reconèixer que n'hi van sortir molts més, tot i que els més destacats són la cobdícia i la supèrbia. En aquest sentit va  parlar de la necessitat que els jutges, en les investigacions per corrupció, puguin arribar a investigar més enllà del tresorer dels partits, tal i com passa en alguns països nòrdics com Noruega, Dinamarca o Finlàndia, on les persones corruptes van a la presó: “Qui posa la mà a la caixa pública ha d'assumir responsabilitats”.

Va continuar afirmant que la divisió de poders a l'estat no existeix: “No és cert que a Espanya tinguem un sistema de divisió de poders, és un sistema democràtic imperfecte, uns poders s'escullen als altres i a la pràctica només el que guanya les eleccions mana en tots els àmbits. Fins i tot el quart poder, els mitjans de comunicació, cada cop estan més controlats, sobretot pels grups financers. Si tot el poder està en mans d'una oligarquia això no és una democràcia, és una dictadura”.

Vidal va dedicar bona part de la xerrada a explicar com hauria de funcionar la justícia en una hipotètica República Catalana i sobre la Constitució que diu està redactant 'en el meu temps lliure' juntament amb un equip de juristes i per la qual “Em fan anar a declarar a Madrid”. Vidal també va aventurar-se a fer pronòstics sobre com evolucionarà el procés sobiranista en els propers mesos.

Finalment va demanar als oients: “Aquell qui compri el llibre, que se'l llegeixi, perquè aquest és l'objectiu”.

Al torn de preguntes la gent estava molt animada preguntant per temes d'actualitat jurídica i política. Un cop finalitzada la xerrada, es van esgotar els llibres que estaven a la venda i es va fer una llarga cua perquè el jutge  signés la seva obra.

Santiago Vidal (Sant Sadurní d'Anoia, 1956) és magistrat  de l’Audiència Provincial de Barcelona i professor de dret penal i criminologia a la UAB. És membre de Jutges per la Democràcia i ha escrit nombrosos treballs sobre la corrupció, la discriminació racista, la violència familiar, la justícia juvenil i la llengua catalana en l’Administració de justícia. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, Vilaweb, RAC1 i TV3.