Club de lectura CELLER DE LLETRES
Riña de gatos,
d’Eduardo Mendoza
Tertúlia del divendres 19 de setembre de 2014
La primera trobada d’enguany de Celler de
lletres ha esdevingut una sessió rica i amena. No en va, hem comptat
amb la col·laboració de Glòria Guilera, llicenciada en Història
de l’Art, amb qui hem celebrat per segon cop una de les nostres
tertúlies especials sobre “Art i Literatura”.
Hem iniciat la trobada amb unes paraules de la
Regidora de Cultura, Montserrat Medall, i acte seguit hem pogut
gaudir d’un Power Point al voltant de la vida i obra de Diego
Velázquez, així com l’època en què va viure i de la qual es va
nodrir per elaborar els seus quadres. Ha estat un interessant passeig
visual al llarg del qual Glòria Guilera ens ha mostrat, entre altres
molts aspectes que seria massa extens esmentar, la tècnica del
clarobscur i la diferència entre el caravaggisme i el tenebrisme. I
tot passant imatges amb el projector, corresponents a les pintures
que ens han arribat d’aquest artista, les hem anat comentant i ens
hem fixat, en especial, en la que dóna peu a l’argument de la
novel·la Riña de gatos,
d’Eduardo Mendoza: La Venus del
mirall.
Quant a la lectura, val a dir que en general les
clubaires de Celler de lletres l’han valorat com a àgil i
entretinguda, amb un argument complex, però no complicat, a través
del qual Mendoza crea un thriller de ficció històrica tot fent
coincidir, dins la narració, personatges de novel·la amb
personatges reals del Madrid
de 1936, com podrien ser José Antonio Primo de Rivera, Emilio Mola, Manuel Azaña, Francisco Franco, i altres. I encara fent referència als personatges, cal assenyalar que la majoria són arquetips, models de caracterologies que són dibuixats amb quatre trets bàsics, però que el lector de seguida fa seus. Amb tot, el personatge protagonista de Riña de gatos, l’anglès Anthony Whitelands, mereix una diferenciació en aquest sentit ja que ell sí que és descrit amb cert detallisme.
de 1936, com podrien ser José Antonio Primo de Rivera, Emilio Mola, Manuel Azaña, Francisco Franco, i altres. I encara fent referència als personatges, cal assenyalar que la majoria són arquetips, models de caracterologies que són dibuixats amb quatre trets bàsics, però que el lector de seguida fa seus. Amb tot, el personatge protagonista de Riña de gatos, l’anglès Anthony Whitelands, mereix una diferenciació en aquest sentit ja que ell sí que és descrit amb cert detallisme.
També caldria remarcar que hi ha hagut coincidència
de criteris, sempre parlant en general, a l’hora d’indicar un
inici de novel·la una mica confús (amb la carta que escriu Anthony
per a la seva amant Catherine), i alguns passatges feixucs o densos
(bàsicament quan apareixen les explicacions i argumentacions del
moment polític que s’està vivint a Madrid). Per altra banda s’ha
realçat de forma molt positiva tota la informació que ens és
donada al voltant, com he indicat abans, de la vida, obra i època de
Velázquez. Són dades, aquestes, que ens arriben en petites dosis,
sempre acompanyant l’avenç de l’acció, el progrés de la
història narrada, i que ens fan més atractiva la lectura.
En definitiva Riña
de gatos és una novel·la amena amb el
punt d’ironia crítica a què ens té acostumats Eduardo Mendoza, i
també com és habitual en ell ens regala un final ben peculiar o, si
més no, inesperat.
- L’autor
Autor teatral, novel·lista i traductor, neix a
Barcelona el 1943 i es llicencia en Dret a la Universitat Autònoma
de Barcelona. Entre els anys 1973 i 1982 s’instal·la a Nova York,
on treballa de traductor per a l’ONU. És durant aquesta estada
quan debuta en el món literari amb la novel·la La
verdad sobre el caso Savolta (1975),
amb la qual obté el Premio de la Crítica (1976) i que serà duta al
cinema.
La llista de les seves publicacions és extensa:
El misterio de la cripta embrujada
(1979), El laberinto de las aceitunas
(1982), Campo de la verdad
(1982), Los soldados de plomo
(1982), La ciudad de los prodigios
(1986), La isla inaudita
(1989), Sin noticias de Gurb
(1991), La aventura del tocador de
señoras (2001), El
último trayecto de Horacio Dos (2002),
Mauricio o las elecciones primarias
(2006), ¿Quién se acuerda de Armando
Palacio Valdés? (2007), El
asombroso viaje de Pomponio Flato
(2008). L’obra que tractem avui en el nostre Club de lectura
Celler de lletres, Riña de gatos,
va ser la guanyadora del Premio Planeta de Novela 2010, certamen al
qual Eduardo Mendoza es va presentar sota el pseudònim de Ricardo
Medina.
Però aquest no és l’únic guardó que ha
obtingut per a alguna de les seves novel·les. En el seu currículum
trobem diversos premis, mencions, o bé ha ocupat el lloc de
finalista, alhora que, a més de l’esmentada més amunt, són
diverses les obres que han sigut adaptades al cinema.
En l’àmbit teatral, juntament amb Miguel
Narros, tradueix i fa una versió de Somni
d’una nit d’estiu, de William
Shakespeare (1986). Més endavant veurà algunes obres teatrals seves
pujades a l’escenari: Restauració
(1990), Greus qüestions
(2004), Glòria
(2006).
També es dedica a l’assaig: Pío
Baroja (2001). I col·labora, el 1992,
en l’escriptura col·lectiva d’una novel·la detectivesca: El
enigma Icaria.
- L’obra
Anthony Whitelands és un anglès especialista en
art que ha estudiat a fons la pintura espanyola del segle d’or i
que admira i coneix a la perfecció l’obra de Velázquez. Per
aquest motiu rep la visita d’un conegut marxant d’art (tot i que,
per a alguns, es tracta d’un personatge tèrbol), i aquest li fa
una proposta: viatjar a Madrid per valorar una col·lecció de
quadres propietat del duc d’Igualada.
Anthony, que es troba en un moment confús de la
seva vida a causa d’una relació sentimental, accepta l’encàrrec
per tal d’allunyar-se del problema. Però en arribar a Madrid (el
Madrid de 1936), començaran a succeir-se un reguitzell de situacions
peculiars i estranyes que ho capgiren i emboliquen tot, i ell s’anirà
endinsant en un garbuix de conspiracions i intrigues que a poc a poc
es convertiran en perilloses.
En base a aquest plantejament l’autor, Eduardo
Mendoza, ens serveix en safata el dibuix d’una Espanya caòtica
just quan és a punt d’esclatar la guerra, i al costat de
personatges de ficció ens oferirà un catàleg de personatges
històrics: el general Mola, el general Queipo de Llano, Franco,
Azaña... I, per descomptat, cal no oblidar la figura evocada de
Velázquez, però d’aquests aspectes artístics ens en parla la
Glòria Guilera.
Amb tot, i més enllà del marc històric que he
detallat fins ara, una de les grans virtuts que ens aporta la lectura
de Riña de gatos
és el caràcter extraordinari de l’estil narratiu de Mendoza.
Perquè malgrat la visió amb què ens presenta aquest relat, que
oscil·la entre el pessimisme i la tragèdia, cal assenyalar que
també fa gala d’uns bons dots d’intriga i, sobretot, d’un
sentit de l’humor que es mou entre la simple diversió i la ironia
crítica. Tot plegat, sumat a un final que sovint és valorat com a
original o sorprenent, fa que la novel·la sigui llegida amb amenitat
i interès.
Altres dades
- Eduardo Mendoza a la Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Mendoza
- Riña de gatos (ressenya blogs): http://leyendoyleyendo.blogspot.com.es/2012/12/rina-de-gatos-eduardo-mendoza.html
- Riña de gatos a la Revista cultural Tarántula: http://revistatarantula.com/rina-de-gatos-de-eduardo-mendoza-jaime-pacios/
- Entrevista a Eduardo Mendoza (youtube): http://www.youtube.com/watch?v=ZlcJwUq4wY8
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada