16 d’octubre 2014

Tertúlia del club de lectura amb l'escriptora Ma. Carme Roca

Barcino, de Maria Carme Roca
  • Tertúlia del divendres 10 d’octubre de 2014
Club de lectura Celler de lletres
Aquest mes d’octubre la trobada del Club de lectura Celler de lletres celebrava una de les sessions que les clubaires anomenem “especials”, ja que estava pensada per acollir la xerrada de “Literatura amb DO” d’enguany, dins el projecte Biblioteques amb DO.
Per aquest motiu vam tenir el plaer de comptar amb la presència de la Regidora de Cultura, Montserrat Medall, i el luxe de compartir la tertúlia amb l’escriptora Maria Carme Roca.

La regidora va donar la benvinguda i va remarcar la gran tasca de dinamització cultural que es fa des de la Biblioteca, tot incidint en la riquesa que aporten, en aquest sentit, els clubs de lectura. I va animar les assistents a participar activament en els diversos actes que s’estan duent a terme aquests dies.

Tot seguit vam passar a comentar amb Maria Carme Roca diversos aspectes de la novel·la llegida al club, Barcino, que fan referència al món del vi. L’escriptora, especialitzada en novel·la històrica, compta en el seu haver amb un nombre important de novel·les en les quals aquesta temàtica apareix de forma habitual, malgrat que no com a base de l’argument o ambientació. Deixant de banda algunes precisions de significat (com seria el cas de les tabernae enfront dels thermopolium), ens va parlar de la importància del vi a la Roma del segle II en diversos rituals (libacions, festes en honor de Bacus...).

En altres obres seves, com El monestir proscrit i El pont de fusta, els usos del vi també apareixen en l’àmbit medicinal. I fins i tot en aquest últim títol esmentat se’ns dóna algunes pinzellades de la seva utilització en la gastronomia.

Tornant a la novel·la que ens havia reunit en la trobada de Celler de lletres, Maria Carme Roca va fer constar que el vi era beguda habitual però que no es tractava d’un vi de qualitat. I responent a la pregunta que se li va fer al voltant de l’acceptació o rebuig de l’embriaguesa en aquella època, va explicar que era un vici molt mal vist, una de les pitjors taques que podia tenir una persona.

Per anar tancant amb aquesta temàtica va fer una pinzellada sobre la importància que tenia no només el conreu i producció de vi sinó també el comerç i l’exportació. Una exportació que es duia a terme, en la majoria de casos, per la Mediterrània, i curiosament d’aquest fet prové la forma de les àmfores acabades en punta, ideal per ser transportades en vaixell.

Passant ja a altres aspectes de Barcino, la valoració general sobre la lectura, per part de les clubaires, ha estat molt positiva. És una novel·la amena, àgil i que manté la intriga al voltant del continu enfrontament entre Luci i Teseu. Hom ha destacat la sensació de proximitat que implica l’espai on es desenvolupa la història i l’interès que això desperta quant a costums que, ben sovint, trobem reflectides en el nostre dia a dia.

També s’han dedicat diversos comentaris al voltant de la magnífica recreació històrica que se’ns presenta, i com alguns aspectes concrets d’aquesta capten amb més intensitat l’atenció del lector. Seria el cas del seguiment que podem fer de la carrera diplomàtica en aquella època, o de tot l’entramat al voltant de les curses de quadrigues i del circ romà en general.

Quant als personatges són diverses les aportacions que s’han plantejat per part de les clubaires, i per tant no serà possible recollir-les totes. Però s’ha destacat la figura d’Hipolidi, el mestre per excel·lència; el paper de les dones dins la societat romana; la relació d’enveja que s’estableix entre Luci i Teseu, amb tots els conflictes morals que se’n deriven i que s’aniran desenvolupant al llarg de la lectura...

En resum i per no estendre’ns més, la tertúlia sobre Barcino, de Maria Carme Roca, programada dins les activitats de Literatura amb DO, ha resultat ser amena, rica i apassionant.

  • Unes paraules de Maria Carme Roca sobre la tertúlia a CELLER DE LLETRES

"Si ja és tot un luxe compartir una estona amb els lectors, quan et trobes amb una excel·lent i amistosa acollida que acaba amb cava i xocolata… Què més es pot demanar? Doncs… Tornar-hi una altra vegada, així de clar.

Moltes gràcies, doncs, a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia, a les amfitriones Glòria Bricollé i Montse Medall. I, sobretot, a Sílvia Romero, conductora de la tertúlia, per haver-m’hi convocat."

  • L’autora
Maria Carme Roca i Costa (Barcelona, 1955) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura). Va iniciar la seva carrera professional en l’ensenyament, al qual va dedicar dotze anys, però el 1997 li publiquen la seva primera obra i a poc a poc abandona aquest camp professional per dedicar-se íntegrament a l’escriptura.


En data d’avui compta al seu haver amb 48 obres editades, tan aviat dirigides al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltats, Ermengol el salat, Quina bestiesa!, La reina de Gizeh, No hi ha petons per als fantasmes, Qui és el penjat?, Nits de celobert, Foc al cor, Estripar la teranyina, Tambors de vidre, De pel·lícula, La ciutat oblidada...), com dirigides al públic adult (El pont de fusta, El monestir proscrit, Les dones de Jaume I, Barcino, Escollida pels déus, L’enigma Colom...).

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris. Per esmentar-ne alguns destacarem el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002) o el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997).

En l’actualitat, a banda d'escriure, assisteix a centres escolars participant en fòrums lectors i imparteix conferències a biblioteques i centres culturals. És membre del CLIJCAT com a representant de l'AELC i també jurat de premis literaris com el Nèstor Luján de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Condueix el club de lectura de la biblioteca Joan Coromines d'El Masnou. També col·labora en diverses publicacions i participa en rutes literàries sobre les seves novel·les històriques.

  • L’obra

Barcino, novel·la ambientada en el segle II dC, ens narra la vida de Luci Minici Natal Quadroni Ver. Aquest personatge, tal com se’ns explica a la contraportada del llibre, és fill d’una família il·lustre. Home de gran atractiu, amb el temps es converteix en un militar i polític brillant, i l’any 129 arriba a guanyar una perillosa cursa de quadrigues.

Durant la narració coneixerem el Luci infant i adolescent formant-se per al seu futur diplomàtic; el veurem de jove enamorant-se per primer cop, iniciant la seva carrera professional, i contraient matrimoni segons els designis familiars; l’acompanyarem d’adult al llarg dels seus èxits i fracassos; i el trobarem ja en els darrers anys de la seva vida alliberat de l’ombra que sempre l’ha corsecat i plantejant-se l’avenir encara amb il·lusió. Però entremig d’aquests esdeveniments hi ha la multitud de matisos que comporta tota vida: amistats, odis, lleialtats, enemics, promeses, venjances, amors, adulteris... Tot un seguit d’emocions i sentiments que ens acosten al protagonista i ens fan viure de ben a prop el seu dia a dia.

A més, l’escenari històric que recrea l’autora, Maria Carme Roca, està descrit amb profusió de detalls. Gràcies a aquest fet observarem la formació i consolidació de Barcino, amb tots els costums i formes de vida d’una cultura de la qual encara en bevem avui en dia: les creences religioses, els diferents estaments, el vestuari de l’època, els banys, les curses de quadrigues (un aspecte primordial en la novel·la i en la vida del protagonista), la importància del circ romà...

Per descomptat, i lligant aquesta lectura amb el projecte “Biblioteques amb DO”, Barcino també fa referència al món del vi tot parlant-nos, malgrat que no de forma prioritària dins el nus argumental, del conreu i, sobretot, del comerç que es va començar a establir amb l’exportació marítima: vaixells carregats d’àmfores de vi que creuaven el Mediterrani d’una a altra banda. Per tant, en aquesta trobada hem conversat amb Maria Carme Roca sobre la seva novel·la, però també hem pogut fer un cop d’ull a tot aquest món.

Altres dades

Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada