Club de lectura CELLER DE LLETRES
- Tertúlia del divendres 9 de
gener de 2015
Per contra, el final es precipita. Després d’haver estat navegant entre
onades de paraules amb la placidesa d’un mar encalmat, sembla que el final
s’acceleri sense motiu. A més, comptem amb dos finals possibles, i tothom ha
considerat, malgrat aquesta pressa que envaeix tot d’una la narració, que resulta
més vàlida la primera versió que no pas la segona.
Un altre handicap amb què alguna clubaire ha topat ha estat el lèxic. A Persuasió, i quasi m’atreviria a
referir-me a tota l’obra de Jane Austen, no se’ns ofereix un lèxic ni complex
ni difícil, però sí formal. I aquest caràcter formal ha provocat que, en alguns
casos, la història no acabés d’atrapar el lector.
Referent als personatges, em seria impossible reflectir en unes poques
línies tot el que s’ha comentat i
discutit. Malgrat tractar-se de tipologies força estereotipades, dins la novel·la agafen una dimensió que va més enllà del seu rol concret, perquè es converteixen en mirall de la societat de l’època. Evidentment ens hem entretingut més en la protagonista, Anne, prototipus per excel·lència de l’heroïna austeniana. Però també hem comentat caràcters peculiars com el de sir Walter Elliot, un tipus vanitós i petulant; la hipocondríaca Mary, la més jove de les tres germanes; el cosí Elliot, un jove vil i cobdiciós; la senyora Smith, un personatge que bé podria haver sortit de la ploma de Charles Dickens per la seva història desgraciada i truculenta; o lady Russell, la manefla amb bones intencions que, a causa de la seva persuasió, va evitar la relació entre Anne i Frederick.
discutit. Malgrat tractar-se de tipologies força estereotipades, dins la novel·la agafen una dimensió que va més enllà del seu rol concret, perquè es converteixen en mirall de la societat de l’època. Evidentment ens hem entretingut més en la protagonista, Anne, prototipus per excel·lència de l’heroïna austeniana. Però també hem comentat caràcters peculiars com el de sir Walter Elliot, un tipus vanitós i petulant; la hipocondríaca Mary, la més jove de les tres germanes; el cosí Elliot, un jove vil i cobdiciós; la senyora Smith, un personatge que bé podria haver sortit de la ploma de Charles Dickens per la seva història desgraciada i truculenta; o lady Russell, la manefla amb bones intencions que, a causa de la seva persuasió, va evitar la relació entre Anne i Frederick.
I ja que he esmentat el capità Frederick Wentworth, d’aquest personatge
n’hem destacat la seva absència als inicis de la novel·la i com aquest recurs
de l’autora fa que el lector tingui més ganes de conèixer-lo. Perquè ens en
parlen des del principi però ell encara no hi apareix, llavors.
Per anar acabant, tornaré a la primera frase d’aquest resum de la
trobada. Deia que una conclusió que es pot extreure d’aquesta sessió del Club
de lectura Celler de lletres és que llegir Jane Austen és endinsar-se de ple en
una època i en una classe social molt concretes. I això ho remarco perquè, en
tot moment, la idea que ha prevalgut és que la novel·la parla d’un enamorament i podríem catalogar-la dins del subgènere romàntic, però el que
amara tota la història i el que en sobresurt és el mosaic ben detallat de la
societat anglesa que envoltava l’autora. Amb Persuasió se’ns ofereix una magnífica presentació de la decadència
aristocràtica i de l’auge que vivia la classe burgesa.
- L’autora
Alguns crítics han establert dues èpoques
diferenciades en la seva escriptura. A la primera correspondrien les novel·les Orgull i perjudici (on ens presenta la
història de cinc germanes i les seves afliccions amoroses), Seny i sentiment (de nou la història de
dues germanes i els seus enamoraments) i L’abadia
de Northanger (una paròdia de la novel·la gòtica, de moda en aquells
moments). Per altra banda dins de la segona etapa trobaríem títols com Mansfield Park, Emma i Persuasió
(novel·la tractada en la nostra sessió del club de lectura), obres que
continuen parlant dels embolics romàntics de les dones protagonistes que ens
presenta, però potser amb una profunditat que no trobem, encara, en la primera
etapa.
Després de la seva mort (va morir jove, als 41
anys) van aparèixer treballs inacabats: Els
Watson, Fragments d’una novel·la,
Pla per a una novel·la i la seva
correspondència privada, que es va publicar sota el títol de Cartes.
Del seu estil narratiu hom ha destacat la ironia
amb què descriu l’ambient de les seves històries, que és un mirall de la
societat a la qual pertanyia: la burgesia rural del sud d’Anglaterra. Per altra
banda sempre se centra més en els personatges i el tractament psicològic de què
els dota que no pas en la possible intriga narrativa. Cal assenyalar, també,
que moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema.
- L’obra
Persuasió és, per excel·lència, la novel·la pòstuma de Jane
Austen. La va acabar d’escriure l’agost de 1816, ella va morir el 1817 i
l’obra es va publicar per primera vegada el 1818. La història està ambientada
en la població de Bath, centre turístic i termal de moda en l’època d’aquesta autora
i on ella mateixa va viure entre els anys 1801 i 1805.
L’argument ens situa, de nou i com és habitual en
les obres de Jane Austen, en una trama amorosa. Anne, la protagonista de la
novel·la, és la mitjana de tres germanes i es troba en una edat poc apropiada,
segons els criteris de l’època, per contraure matrimoni. Però en realitat Anne
va viure el seu enamorament uns anys abans, quan va conèixer Frederick
Wentworth, un oficial de marina sense recursos i per tant poc apte per a una
família com la d’Anne, on s’imposa la figura del pare, Sir Walter Elliot, un
home vanitós i molt preocupat per les aparences. A més, quan té lloc aquest
enamorament, Anne es deixa convèncer per la persuasió (una qualitat que dóna
títol a la novel·la) de Lady Russell, la dona que l’ha criada a causa de
l’absència de la mare.
Induïda, doncs, a negar el seu amor i rebutjar
l’home que l’estima, Anne s’enfronta als anys de solitud mentre va perdent la
bellesa de la joventut però, a canvi, es va convertint en una dona
intel·ligent, atractiva i bondadosa. Per això, quan tot d’una apareix Frederick
de nou a la seva vida, ara amb els galons de capità i enriquit per la guerra,
Anne tindrà una segona oportunitat per viure l’amor, malgrat que l’home encara
està ressentit pel rebuig sofert en el passat.
Alguns lectors han considerat que en aquesta
novel·la l’autora es va prodigar més que mai en la recreació d’un dels trets
típics de les seves històries: l’atenta descripció de les característiques
físiques i psicològiques dels personatges, fent cas omís, un cop situats en
l’ambientació mínima, dels paisatges i escenaris on té lloc l’acció. Hi trobem
caràcters vanitosos i petulants, hipocondríacs i irreflexius, alegres i
cordials, indecisos i manipulables, nobles i incondicionals... Tot plegat un
estil narratiu l’evolució del qual, malauradament i a causa de la seva mort
prematura, no ens ha pogut arribar.
Altres dades
·
Una ressenya
sobre Persuasió (blogs): http://www.inesysuslibros.com/2012/12/resena-persuasion-de-jane-austen.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada