21 de febrer 2015

Tertúlia del Club de lectura sobre El heredero, de Mario Catelli

 CELLER DE LLETRES


  • Tertúlia del divendres 13 de febrer de 2015
He comentat en més d’una ocasió la gran riquesa de què hom gaudeix en participar en un club de lectura, i penso que no m’equivoco si qualifico la trobada d’aquest mes com un exemple ben clar d’aquesta asseveració.

Tal com s’indica més avall, a la ressenya de la novel·la, la història que se’ns mostra en aquestes pàgines ens parla del desarrelament i de l’exili. I, conseqüentment, a causa d’aquest exili també trobem fragments de narració que ens evoquen un passat de dictadura, de lluita, de resistència, de detencions, de tortures, de por... És, doncs, una obra dura que canalitza tots aquests elements -clara simbolització de la pèrdua de les llibertats- en el protagonista, tot obtenint un personatge extraviat dins d’ell mateix, esgarriat vers el seu entorn i confós quant a les seves relacions. Cosa que pot dur-nos a la conclusió, tal com ha esmentat un dels clubaires, que el protagonista és un pòtol.

En realitat, el gran conflicte de Marcos o Martín (en un moment de la narració hi ha un canvi de nom), és la dicotomia entre el passat i el present. Un ahir que ens arriba, sobretot, mitjançant breus capítols que es mouen entre l’onirisme i l’evocació fantasiosa -o desdibuixada- i que fa referència a la seva vida a l’Argentina, i un avui que se’ns presenta com un fragment de vida sense principi ni final i que té lloc a Barcelona. Però per què sense principi ni final? Perquè aquesta ha estat la sensació de la majoria de clubaires: que els mancava la ubicació que donés sentit a la narració, els motius als quals ells com a lectors o Marcos com a protagonista es poguessin aferrar i avançar pàgina rere pàgina.

Aquest ha estat potser el gran handicap de la lectura: que la història es deixa llegir, que el pols narratiu avança amb fluïdesa, però que el lector se sent perdut, sense saber on el duu tot plegat.

Per altra banda, aquest qualificatiu de “pòtol” esmentat abans i ratificat per la majoria d’assistents al club, ha provocat no sols la manca d’empatia lector-protagonista, sinó fins i tot un sentiment de buidor i rebuig vers la història i el personatge. En aquest sentit han resultat interessants les aportacions que s’han succeït tot intentant elucubrar-ne els motius. Una clubaire ha destacat que potser ens afectava el to, en ocasions inclús
rancuniós, emprat al llarg de la narració, perquè aquesta és feta sense concessions, sense mostrar la cara amable del que ens explica, sinó rabejant-se en la descripció de la part més desplaent del protagonista. Una altra clubaire ha considerat que en certs indrets ben concrets el personatge fins i tot se li ha fet repulsiu, i això inconscientment ha provocat el refús, la negació de la història llegida. També ha hagut qui ha apuntat que potser es produeix certa confusió entre la veu de l’escriptor i la veu del personatge, suscitant una identificació que desconcerta.

Més enllà del protagonista també hem comentat la relació que manté amb Carla i amb Gemma, en tots dos casos basada en la dependència, tot i que la direcció d’aquesta no sempre es produeix en el mateix sentit. Hem valorat el personatge d’Ada i el paper que hi juga en els records del protagonista, així com la coincidència cronològica entre el viatge a l’Argentina del protagonista a causa de la mare malalta i la mort, tant de la mare en la vida del present com d’Ada en els fragments d’evocació. I podria apuntar altres temes i detalls sorgits al llarg de la tertúlia, però la conclusió de la nostra trobada és que malgrat la novel·la no els ha atret -tot i l’estil fluent remarcat més amunt-, hem gaudit, un cop més, amb les nombroses aportacions dels clubaires, i escoltant i enriquint-nos amb les diverses opinions.

  • L’autor

Escriptor argentí (neix a Rosario el 1957), a l’edat de trenta anys marxa del seu país i s’instal·la a Barcelona, on resideix en l’actualitat. Encara a la seva ciutat natal va iniciar estudis d’Arquitectura (que va abandonar), es va formar com a músic en el Conservatorio Nacional de Rosario i en la Escuela de Músicos de Buenos Aires, i també es va formar com a actor amb Mirko Buchín (Professor d’Interpretació en el Conservatorio de Teatro de Buenos Aires) i amb Salvador Amore. Abans d’instal·lar-se a Barcelona va treballar de pastisser i d’actor, i un cop arribat a la ciutat es va dedicar a diversos oficis: missatger, pintor de brotxa grossa, ajudant d’exposicions, figurant d’espots publicitaris, percussionista, saxofonista, i actor de teatre de carrer.

En realitat, però, l’escriptura és el seu ofici permanent. En aquest camp cal destacar la seva faceta de traductor (tradueix de l’italià, del portuguès, del català, del francès i de l’anglès) i la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil, gènere on té editada la major part de la seva obra. En el camp de la ficció per a adults El heredero, guanyadora del IV Premio Bruguera de Novela, és la seva primera publicació.

A més d’aquestes activitats esmentades, en l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i condueix diversos Clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

  • L’obra
La novel·la s’inicia amb un viatge a Cadaqués. Marcos i Carlita hi van per passar un parell de dies però, tan bon punt hi arriben, Marcos li comenta la seva intenció de tallar amb ella. Cosa que provoca que aquella mateixa tarda tornin a Barcelona, d’on havien sortit.

Aquesta és potser l’única gran decisió que el lector podrà reconèixer en el personatge de Marcos, protagonista i narrador de la història que se’ns mostra a El heredero. Perquè a partir d’aquí l’acompanyarem en un periple de situacions i anècdotes davant les quals ell se situarà sempre amb indolència, deixant-se dur, gairebé sense capacitat de reacció. Així és com aconseguirà el permís de residència sense treball. Així és com sobreviurà fent petits robatoris en botigues i comerços, i com treballarà en mil oficis que no són el seu. Amb cert deix de desídia és també com viatjarà cap a Rosario per assistir al funeral de la mare, i en tornar a Barcelona aquesta mateixa deixadesa arruïnarà les oportunitats de feina que Carlita li proposarà. Marcos continuarà caminant per la vida mandrosament, i acceptarà la relació amorosa amb la Gemma, una jove a qui acaba de conèixer, sense estar-ne enamorat. I així un llarg etcètera.

És una novel·la que ens parla de l’abandó i de la solitud, però també del desarrelament i de l’exili. Ens mostra la càrrega que duu a les espatlles la persona que marxa del seu país no sols per buscar un futur millor, sinó per fugir del present. I tot plegat ho fa des de la veu de Marcos (de vegades també Martín), que ens presenta la seva existència actual en una Barcelona gris i freda, i alhora ens ofereix una evocació del que va ser la seva pròpia vida quan encara estava a l’Argentina. I en aquesta evocació tenen un paper clau els fragments suggeridors i gairebé amb traços onírics on ens descriu, amb lleus pinzellades, diverses escenes del passat: la dictadura, la lluita, les detencions i tortures, la por... Potser, davant d’aquests passatges, acabarem preguntant-nos per aquesta Ada que apareix a bastament i pel mateix títol de la novel·la: El heredero. I potser en acabar la novel·la ens amararà certa sensació d’estranyesa i nostàlgia. O melangia.

Altres dades


Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada