18 de març 2015

Tertúlia literària sobre la novel·la "La nit de Vàlia", de Monika Zgustova

Club de lectura CELLER DE LLETRES

  • Tertúlia del divendres 13 de març de 2015

Impactant. Aquesta seria la paraula que podria definir els efectes que ha causat la lectura de La nit de Vàlia entre les clubaires. Per una banda per la intensitat i potència de tot el que se’ns mostra al voltant dels gulags, i per altra banda per la manera com l’autora, Monika Zgustova, aconsegueix que tota la duresa descrita, tota la cruesa d’unes situacions impossibles d’imaginar per unes ments allunyades d’aquests horrors, esdevingui no només llegible, sinó que ho converteixi en una lectura que enganxa el lector i en la qual fins i tot hom és capaç de trobar-hi poesia.

Un altre aspecte compartit per totes les participants de la tertúlia ha estat la dificultat per creure’s allò que se’ns narra. És a dir: queda ben palesa la veracitat documental entorn dels gulags, però costa molt pair i admetre que l’ésser humà sigui capaç de tals atrocitats i, alhora, de posseir tal capacitat de supervivència. Amb tot, un matís que s’ha agraït ha estat que l’autora no es rabegi en cap moment en el detallisme descriptiu dels gulags, sinó que es limiti a mostrar-los. Amb tota la cruesa que pertoca, però sense complaure-s’hi.

Encara movent-nos en aquesta temàtica, algunes veus han considerat que la part de la novel·la que té lloc en els camps de treball forçats s’allargassa en excés, i que la proliferació de vivències i anècdotes en ocasions
enfarfega, més que no pas afegeix informació o avança en l’argument. Fins i tot han qualificat tota aquesta part com a “gimcana del dolor”.

I canviant radicalment de temàtica, altres veus s’han plantejat l’encert del subtítol amb què es presenta la novel·la, Una gran història d’amor contra la distància i el gulag, ja que, segons han considerat, a l’enamorament inicial hi falta intensitat i passió, i no tenen clar que sigui el motiu real pel qual la protagonista, Vàlia, supera tots els anys de captiveri. És cert, han comentat, que en sortir encara pensa en Bill, el seu amor de joveneta, però no acaben de veure que aquest es converteixi en l’eix que li atorga equilibri i que la manté viva i en lluita constant.

Altres aspectes temàtics que s’han plantejat han estat el valor de l’amistat, la bondat, la necessitat i/o capacitat de cercar la bellesa dins la lletjor del que ens envolta, la cultura com a recer d’on agafar forces per continuar endavant, la literatura com a refugi...

Però si passem ja a qüestions estilístiques, el que s’ha comentat més àmpliament ha fet referència als canvis de punt de vista narratiu. Aquest ha estat un recurs que en general s’ha valorat positivament, malgrat que algun apartat en concret ha semblat repetitiu i sense aportacions ni a l’argument ni a la matèria de què tracta la novel·la. Però al voltant d’aquests canvis de veu el que sobretot ha causat bona acollida han estat les cartes, per una banda, i els passatges en què és Bel·la, la filla, qui pren la paraula. En aquest sentit hem estat d’acord que el registre que empra Monika Zgustova per fer creïble la veu de la nena pot semblar una mica exagerat quant al capteniment assenyat que desplega, però alhora molt adequat en el to, lèxic i sintaxi que mostra. Un recurs, aquest de donar veu a un nen o nena en la ficció, que no sempre assoleix coherència i credibilitat en el lector.

En resum, La nit de Vàlia és una novel·la interessant i rica en matisos que paga la pena conèixer.

  • L’autora 
Nascuda a Praga, des dels anys vuitanta instal·la la seva residència a Sitges. Col·labora de forma habitual en diaris com El País, La Vanguardia i Avui, i també en diferents revistes culturals, tant espanyoles com estrangeres. Ha traduït una quarantena de llibres del txec al rus (autors com Hrabal, Hasek, Havel, Kundera, Dostoievski, Babel, Ajmátova i Tsvetáieva), traduccions per les quals se li han concedit nombrosos guardons. Entre ells el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de les Lletres Catalanes. També és coautora del diccionari rus-català, i ha escrit una biografia novel·lada de Bohumil Hrabal: Els fruits amargs del Jardí de les delícies.

Ha estrenat i publicat una obra de teatre, és autora del recull de contes Contes de la lluna absent (2010) i de diverses novel·les. Entre elles La dona dels cent somriures (2001), on a partir de la història de tres dones extraordinàries que van viure durant els tres darrers segles, elabora un tríptic novel·lístic que parla de la grandesa de l'amor i la passió, de la bellesa i la tragèdia de la vida i de l'evolució de la dona; Menta fresca amb llimona (2002), una novel·la d'amors, d'erotisme i de passió que fascina per l'atmosfera sensual; La dona silenciosa (2005), on Sylva, una dona enigmàtica i reservada d'origen aristocràtic, comprova en la seva vellesa que poques coses en la vida depenen dels nostres desigs; Jardí d’hivern (2009), on a la protagonista, que ha viscut des de ben jove una atmosfera culta i exquisida en la seva Praga natal, li toca viure el futur migpartida per l’amor de dos homes antagònics: un artista d’una esmolada sensibilitat i un rude militant del Partit Comunista; i La nit de Vàlia (2013), novel·la amb què va guanyar el 14è Premi Amat-Piniella i de la qual en parlarem en aquesta tertúlia.

La seva obra s’ha traduït a nou idiomes.

  • L’obra 
L’edició de la novel·la La nit de Vàlia duu com a subtítol “Una gran història d’amor contra la distància i el gulag”. I així mateix és com Monika Zgustova presenta la narració en diverses entrevistes, perquè la història es basa en el cas real d’una de les dones amb qui va conversar en el viatge a Moscou que va fer, precisament, amb la intenció de parlar amb dones que havien estat al gulag. Ens comenta: “...aquesta Vàlia és la que més em va impressionar perquè era una dona extremadament valenta; una dona que va passar deu anys al gulag i allà va ser capaç de no oblidar el seu amor (...)”

Quina és aquesta gran història d’amor que ens anuncien a la mateixa portada? Vàlia, la protagonista de la novel·la, és una jove russa que durant la Segona Guerra Mundial manté una relació amorosa amb el marine nord-americà Bill. Però aquest marxa en acabar el conflicte tot deixant Vàlia embarassada, i en naixerà una nena: Bel·la. Però a més, al cap d’un temps, Vàlia serà acusada d’espionatge per les autoritats soviètiques basant-se en la relació que tenia amb Bill, i a causa d’això serà enviada a un gulag.

A partir d’aquí coneixerem de primera mà les horribles vivències, humiliacions i maltractaments a què és sotmesa, però també veurem com lluita per mantenir sempre una actitud positiva, com manté viu el record de l’amor, de la família, i com aquesta evocació a la qual s’aferra es converteix en l’autèntica força que li permet sobreviure.

Amb tot, cal matisar que al llarg de la narració no trobem cap tipus de recreació descriptiva vers aquests anys cruels de presó al gulag, sinó que l’autora focalitza la història en els pensaments de Vàlia, a qui veiem créixer, madurar, evolucionar, encetar amistat amb altres presoneres, refugiar-se en el teatre o fins i tot en la correspondència (malgrat que de normal sigui fictícia perquè no la pot enviar).

No és una novel·la lacrimògena. És una novel·la que cal llegir per la vivència, per l’experiència humana que hem comentat més amunt, però també per conèixer la història real centreeuropea i russa del segle XX.

Altres dades
·         Web de Monika Zgustova: http://www.monikazgustova.com/
·         Monika Zgustova a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Monika_Zgustova
·         Monika Zgustova a la IV Trobada de Clubs de lectura: https://elsnostresclubs.wordpress.com/
·         “La nit de Vàlia” al blog Llegir en cas d’incendi: http://www.llegirencasdincendi.es/2013/03/la-nit-de-valia-la-noche-de-valia-monika-zgustova/
·         Vídeo promocional sobre “La nit de Vàlia”: https://www.youtube.com/watch?v=TOdUfSkxo6I
·         Breu entrevista a Monika Zgustova sobre la novel·la: https://www.youtube.com/watch?v=_F0PVtgn-3k
·         Concepte de “gulag” a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gulag

Sílvia Romero