15 d’abril 2015

Tertúlia literària del club de lectura sobre "Sang a les pedres" , de Donna Leon

Club de lectura CELLER DE LLETRES

  • Tertúlia del divendres 10 d’abril de 2015
De nou ens trobem amb una valoració general positiva (fora d’un parell d’opinions contràries) vers la lectura d’aquesta novel·la de Donna Leon, una de les dames més emblemàtiques de la literatura actual de gènere negre. Però també de nou, com sol passar en els Clubs de lectura, a les clubaires els agrada aprofundir en els comentaris i reflexions, i són molts i diversos els temes que s’han anat tractant i les preguntes que s’han anat plantejant.


En primer lloc s’ha lloat l’actualitat punyent del tema que proposa la novel·la: la corrupció. Un mal endèmic de la nostra societat que, avui en dia i malauradament, és titular de les notícies amb què ens despertem cada matí. Una corrupció, per altra banda, que arrossega uns subtemes també ben actuals: la immigració il·legal, el racisme, els cops d’estat promoguts per altres estats i el tràfic d’armes.


Tot aquest organigrama de problemàtiques socials i polítiques és el rerefons de l’assassinat amb què s’obre la novel·la, i a més constitueix el conjunt d’ingredients d’una intriga que el comissari Brunetti s’encarregarà de gestionar amb uns mètodes que, en ocasions, s’aparten de la legalitat. Aquest ha estat un dels punts que s’han debatut durant la tertúlia: és ètic que per tal de
trobar la veritat i descobrir els culpables hom faci servir sistemes que freguen la il·legalitat? Qui decideix la gradació d’aquesta ètica?


Però moltes reflexions al voltant d’aquesta qüestió van a parar a un fet contrastat: el comissari Brunetti és un personatge que les lectores senten proper, que crea empatia, i que ens obre les portes de casa seva i ens permet conèixer la família i els petits contratemps de la llar. Tot plegat ens l’apropa i provoca que li perdonem algunes “faltes”. És a dir: que dins la novel·la té molta força tot el marc personal i familiar del comissari, fins al punt que, en ocasions, pren protagonisme per damunt de la investigació pròpiament dita.


Aquest ha estat un altre dels gran temes que ens hem plantejat al Club de lectura Celler de lletres: si poséssim en un plateret de la balança la part policíaca i en l’altre la part sociològica, quina tindria més pes? Quant a aquesta novel·la, les clubaires han conclòs que ben sovint la trama que envolta la investigació es difumina i el que atrau més és l’apartat sociològic i les reflexions que se’n deriven. A més, i tot referint-se a la trama policíaca, hi ha qui ha considerat que al llarg de la lectura trobem, per una banda, massa casualitats que fan avançar la investigació, i per altra banda, informacions i documentació que si bé són interessants no acaben de funcionar com a mecanisme de precisió, que és el que hom demana a una novel·la de gènere negre.


S’han remarcat, també, les descripcions d’una Venècia que sembla dibuixar-se davant els nostres ulls, amb els seus palaus, les places, els canals, els ponts... Potser aquesta recreació visual és possible perquè, com ha indicat una de les clubaires, no es tracta exactament de descripcions sinó d’itineraris: els que fa el comissari Brunetti per resoldre el cas.




I ja per anar tancant torno a un dels temes esmentats a l’inici d’aquest resum de la trobada: els límits de l’ètica. Perquè al final de la novel·la el comissari es planteja, vers uns diamants de gran valor que, per un seguit de circumstàncies, obren en el seu poder, utilitzar-los per “fer el bé”. Però, tal com hem discutit i reflexionat durant la tertúlia, qui pot alçar-se per damunt dels altres i proclamar-se portador d’una moral i una ètica superior (des d’una perspectiva de bondat humana)? És lícita, aquesta actitud? És correcte aquest comportament?


Posicionar-se d’una o altra manera és entrar en el joc que proposa Donna Leon en la seva novel·la Sang a les pedres. I és que aquesta autora, mitjançant un estil àgil i unes històries colpidores, sovint ens planteja temes amb els quals convivim i vers els quals rara vegada ens aturem a reflexionar. Potser aquest ja és un bon motiu per llegir-la.




  • L’autora


Escriptora estatunidenca d’origen espanyol i italià, neix a Nova Jersey el 1942. Estudia a Perusa i a Siena. Les seves primeres feines són de guia turística a Roma, redactora de textos publicitaris a Londres i professora d’anglès en diverses escoles nord-americanes d’Europa i d’Àsia.


Des de 1981 viu a Venècia, on es dedica de ple a les seves dues grans passions: l’òpera i la literatura. Experta en música barroca, és la productora i consultora artística de la companyia d’òpera Il Complesso Barocco, dirigida pel mestre Alan Curtis. En l’àmbit literari, ella mateixa es reconeix amant de clàssics com Henry James, Jane Austen, Charles Dickens, William Shakespeare i, sobretot i com no podia ser d’altra manera, de la novel·la negra, gènere al qual ha dedicat la seva activitat creativa.


Les seves novel·les tenen com a protagonista el comissari venecià Guido Brunetti i en cadascuna de les seves històries Donna Leon mostra la part més fosca de la realitat que ens envolta, de manera que el comissari Brunetti es presenta com un home marcat per cert cinisme, ja que es troba lligat de peus i mans per atacar de ple la corrupció endèmica del sistema. Per altra banda, el marc familiar del comissari (dona i dos fills) contrastarà amb aquesta realitat i serà on Brunetti trobarà consol i caliu.


Per citar només alguns dels molts títols importants, esmentarem: Mort a La Fenice, guanyadora del Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga, Mort en un país estrany, Vestit per morir, Mort i judici, Acqua alta, Son profund, Noblesa obliga, Contactes a les altes esferes, guanyadora del Premi CWA Macallan Silver Dagger, Un mar de problemes, Justícia uniforme, Proves falses, Sang a les pedres, Cristall enverinat, La noia dels seus somnis, L’altra cara de la veritat, i Qüestió de fe. També és autora del llibre d’assaigs Sense Brunetti (2006).


Les seves obres s’han traduït a més de vint idiomes i tenen gran èxit de crítica i públic tant a Europa com a Estats Units.




  • L’obra


L’inici de la novel·la se situa en una nit freda, pocs dies abans de Nadal, i potser aquesta ubicació temporal no és gratuïta, car ens cal no oblidar l’habitual càrrega crítica i de denúncia d’aquesta autora. Dit d’una altra manera: el Nadal que viu cadascú és ben diferent al Nadal que viuen els altres.


Més enllà d’aquesta puntualització, potser anecdòtica però no pas atzarosa, la investigació del comissari Brunetti arrenca amb l’assassinat a trets d’un dels molts africans il·legals que venen articles diversos pels carrers de Venècia, ciutat on tindrà lloc tota l’acció de la novel·la. Aquest grup d’immigrants il·legals són els anomenats vu comprà i, just per aquesta il·legalitat i malgrat el testimoni d’algun turista, la primera trava amb què es trobarà el comissari serà la identificació del cadàver, sumat a l’intent de deduir el possible mòbil de l’assassinat. Perquè... qui pot estar interessat en la mort d’un vu comprà?


Però quan el seu superior li diu que abandoni la investigació, el comissari encara tindrà més motius per treure’n l’entrellat, i a mesura que avanci en la cerca de la veritat, aquest cas aparentment senzill s’anirà complicant i posarà de relleu aspectes com la corrupció, un dels grans temes de Donna Leon. O també aspectes com la immigració i els conflictes col·laterals que desperta a causa d’un racisme ben present en la nostra societat. Per altra banda el mateix Brunetti haurà d’enfrontar-se a aquests prejudicis racistes dins la comissaria, però també a la pròpia llar, dins el marc familiar.


Sang a les pedres, com sol passar en les obres d’aquesta autora, és una novel·la d’estil àgil i acurat que presenta diferents nivells de lectura: una captivadora història policíaca i una bona reflexió al voltant de la societat i el seu comportament.




Altres dades


·         Web oficial de Donna Leon: http://www.donnaleon.net/


·         Donna Leon a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Donna_Leon


·         Ressenya a Revista de letras: http://revistadeletras.net/denuncia-social-para-todos-los-paladares/


·         Entrevista a Catalunya Ràdio sobre “Les joies del paradís” (youtube): https://www.youtube.com/watch?v=aJf1R4m5VUg


·         Donna Leon, convidada a les trobades Martes literarios (youtube): https://www.youtube.com/watch?v=yjPGXQk3Ff4




Sílvia Romero