23 de setembre 2015

Tertúlia del club de lectura sobre Ànima, de Wajdi Mouawad

Club de lectura CELLER DE LLETRES

  • Tertúlia de divendres 18 de setembre de 2015
Ens endinsem en el mes de setembre, iniciem les trobades del nou curs, i a la primera sessió del Club de lectura Celler de lletres ens enfrontem a una tertúlia al voltant d’un llibre colpidor: Ànima.

Són molts i diversos els adjectius genèrics que s’han pronunciat al llarg de la xerrada: excepcional, extraordinari, dur, pertorbador, únic... I per altra banda, com no podia ser d’una altra manera, també algunes veus contràries a aquesta sensació d’obra magistral: avorrit, banal... Però el punt de confluència es troba en el qualificatiu esmentat més amunt: colpidor.

Podem focalitzar els comentaris basant-nos en l’argument de la novel·la, una història que es destil·la amb cruesa i que ens aboca dues línies d’interès narratiu. Primer la persecució entre el protagonista i l’assassí o entre l’assassí i el protagonista... perquè arriba un moment en què no sabem o no tenim clar en quina direcció avança aquest encalçament. Després la recerca dels orígens i de la veritat. I davant aquesta dicotomia de plans narratius les clubaires s’han repartit a favor d’un o altre quant a intensitat i pulsió.

Podem remarcar els elogis al voltant de la tria de punt de vista narratiu, ja que emprar els diversos animals que apareixen perquè ens cedeixin la seva veu, ajuda a assuaujar l’agressivitat i duresa dels fets relatats. És a
dir: ens allunyen, relativament, de la cruesa imperant, en base a una peculiar capacitat d’observació i a certa tendresa que se’ns presenta com a innata. Els animals, en la seva majoria, representen la bondat i el seny, qualitats que manquen gairebé en tots els personatges humans que intervenen en aquesta novel·la.

En aquest sentit cal assenyalar que també s’ha parlat de l’oposició que s’estableix entre el món racional (suposadament l’humà) i el món irracional (pretesament l’animal). I, tanmateix, s’han apuntat altres temàtiques interessants: autor amb continguts de rabiosa actualitat, denúncia de les massacres i genocidis més recents, actualització literària d’elements de la tragèdia grega, simbolisme del llop que acompanya el protagonista en l’última part del camí... Sense oblidar l’allau de fragments de la novel·la que diversos clubaires han evocat com els més pertorbadors, inquietants o dramàtics: la descripció de la mort de Léonie, la cova amb els ratpenats, l’ofec dins el camió envoltat de cavalls moribunds, la matança de Shatila... i l’escena final.

Ànima és d’aquelles novel·les que demanarien més d’una trobada de Club de lectura per tal de poder-la comentar a bastament. I en tot cas, per tancar aquest breu resum de la tertúlia, un parell de frases pronunciades per les clubaires:
-“Diuen que una imatge val més que mil paraules, però en aquest cas mil paraules donen profusió d’imatges.”
-“Les descripcions d’aquesta novel·la són acarnissades.”

La lectura d’Ànima, com hem indicat a l’inici, pot seduir o no, però no deixarà el lector indiferent.

  • L’autor
Wajdi Mouawad va néixer l’any 1968 al Líban, en una localitat cristianomaronita envoltada d’enclavaments drusos. La guerra civil libanesa va obligar la seva família a buscar refugi a Beirut, posteriorment a emigrar cap a França el 1977 i, cinc anys més tard, al Quebec, on ell va obtenir la nacionalitat canadenca.

És actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. El 1991 es va diplomar en interpretació a l’Escola Nacional de Teatre de Canadà; entre el 2000-2004 va dirigir el Teatre de Quat’Sous de Mont-real; el 2005 va fundar les companyies “Au carré de l'hypoténuse” a França, i “Abé carré cé carré” a Mont-real amb Emmanuel Schwartz.

La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. El conjunt de la seva obra, compromesa amb la denúncia de les grans atrocitats contemporànies, li ha valgut el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa (2009).

La novel·la Ànima és la segona irrupció d’aquest autor en el camp de la narrativa i ha obtingut tot un seguit de guardons i reconeixements: Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, Premi literari Deuxième Roman de Laval, Premi Phénix de literatura, Premi Méditerranée i Premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

  • L’obra 
Ànima és d’aquelles novel·les que converteix les seves pàgines en capes i capes que el lector va pelant i repelant per tal d’arribar al cor, al nucli de la història. O com tan bé anuncia el mateix títol, a l’ànima. El contundent inici de la novel·la ja avança, també, la potència i intensitat del que hi trobarem.

Per situar-nos una mica, fem un cop d’ull a l’argument. El protagonista, Wahhch Debch, arriba un vespre a casa seva i troba la dona salvatgement assassinada. I noti’s aquesta redundància voluntària perquè, òbviament, tot assassinat és una manifestació de salvatgia, però en aquest cas cal remarcar ambdues paraules amb tota la intensitat semàntica que aporten. Aquest crim actua de ressort en el protagonista i, més enllà de l’anorreament en què cau a causa de la tragèdia, dins d’ell es desperta l’evocació difusa d’unes imatges emboirades que no sap ubicar en el seu passat. Tot plegat li provoca la necessitat de buscar l’assassí, no tant per venjança, sinó per mirar-li els ulls i intentar entendre’s ell mateix. D’aquesta manera, la novel·la avançarà al mateix ritme en què s’aniran obrint les ferides, i amb elles fluirà una allau de records que el duran a la infantesa, quan de nen va viure la massacre de la població de Shatila.

Però a més la història d’Ànima, malgrat que tingui Wahhch Debch com a protagonista, serà narrada des del punt de vista de tot un seguit d’animals (gossos, coloms, gats, aranyes, mosques, ximpanzés...) que, d’una o altra forma, es creuen en el seu camí. Potser en una clara mostra per part de l’autor, Wajdi Mouawad, de contraposar la suposada barbàrie i brutalitat dels animals enfront de la coneguda cultura i civilitat dels humans.

Ànima és una novel·la crua que ens parla de la violència, però també de l’amor i la solidaritat. Cada lector podrà quedar-se amb una o altra capa de lectura, podrà conservar un o altre record de la lectura de la novel·la, però el que ningú no farà és quedar-se indiferent.

Altres dades
·         Pàgina oficial de Wajdi Mouawad (en francès): http://www.wajdimouawad.fr/
·         Wajdi Mouawad a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Wajdi_Mouawad
·         Ressenya d’Ànima (blogs): https://totesunamentida.wordpress.com/2014/06/06/anima-de-wajdi-mouawad/
·         Premi Llibreter per Ànima (parlament de Wajdi Mouawad, a youtube): https://youtu.be/jWzANdsrGis
·         Incendis al Teatre Romea (comentari a youtube): https://youtu.be/d5vVU7U7RNo

Sílvia Romero