19 de novembre 2015

Tertúlia del club de lectura sobre "L’obra", d’Émile Zola

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Tertúlia de divendres 13 de novembre de 2015 (per Sílvia Romero)

La tertúlia de Celler de lletres del mes de novembre és la que dediquem al cicle “Art i Literatura”, i per aquest motiu a la trobada comptàvem, com ja és habitual, amb la presència i la col·laboració de Glòria Guilera, llicenciada en Història de l’Art, que s’ha encarregat de comentar els diversos aspectes artístics que apareixen a la novel·la triada: L’obra, d’ÉmileZola.

En una primera ronda d’opinions s’ha pogut copsar certa dificultat, per part d’un grup nombrós de clubaires, per immergir-se en la lectura. Aquest entrebanc, per les valoracions que s’han anat desgranant, hem considerat que es correspon precisament a un dels trets més característics del Naturalisme, corrent al qual s’adscriu plenament la novel·la que tractem: les descripcions minucioses i detallades plantejades des d’un posicionament objectiu. Però per contra, malgrat aquesta manca d’empatia, també és cert que la majoria de clubaires s’han sentit atrets per la història que es desenvolupava pàgina rere pàgina. Cal dir, a més, que aquest interès ha aparegut en sorgir de forma més clara el conflicte emocional del protagonista, Claude, vers el personatge de Christine.

Més enllà d’aquesta primera valoració, són diversos els temes que s’han comentat durant la tertúlia. Per una banda s’ha aplaudit el retrat del París de l’època que ens descriu l’autor, des de les imatges dels cafès –llocs habituals de trobada d’artistes-, fins a la recreació del Saló, una exposició esperada i criticada gairebé a parts iguals, passant pel protagonisme que prenen les classes socials baixes, on trobem subtemes com les malalties, la sexualitat, l’educació...

De fet, quant a les malalties, s’ha remarcat la tristor i el patiment que es destil·la de les vides dels pocs nens que apareixen a la novel·la. A Jacques, per exemple, el fill de Claude i Christine, l’acompanyem de ben a prop en la seva agonia, i el seu sofriment amara la nostra lectura. I una sensació ben similar és la que sentim en llegir el breu passatge on intervenen els fills de Dubuche, dues criatures febles i malaltisses.

L’altre sector al voltant del qual hem discutit és el de les dones, perquè el tractament que rep aquest grup és absolutament anorreador. La dona és un objecte. De vegades assumeix aquesta consideració tot posant com a model. En ocasions hi arriba a causa de cert llibertinatge. Però sigui com sigui el paper de la dona al llarg de la narració se’ns desvetlla com el d’una persona sense influència (llevat de rares excepcions) en la vida parisenca que ens pinzella Zola.

I per tancar i no estendre’m més, apuntaré un altre dels grans temes que han ocupat la xerrada: la lluita de l’artista per assolir la creació. Aquest és un aspecte que ha atrapat els lectors per tota la complexitat que exposa, per l’angoixa existencial que se’n desprèn, per l’evolució que s’imposa des de la il·lusió de tot allò que encara està per fer fins al desencís davant la consideració de la creativitat com un simple treball. En aquest sentit cal assenyalar el diàleg entre Sandoz (l’amic incondicional de Claude) i Bongrand mentre avancen, ja a les últimes pàgines, pel cementiri: en la conversa que mantenen es desenvolupa tota una teoria al voltant del fet creatiu.

Després d’aquesta ronda d’opinions i dels comentaris sorgits entremig, la Glòria Guilera ha agafat la paraula i ens ha situat en l’època pictòrica que es narra a L’obra, tot indicant els diversos paral·lelismes entre els personatges de ficció i alguns personatges reals (que trobareu esmentats més avall). I tot partint de la figura del protagonista, Claude Lantier, hem pogut comprovar la similitud existent entre la vida de ficció i la vida del pintor Paul Cézanne, artista en qui hem aprofundit tot mirant el ppt de presentació preparat per Glòria Guilera amb aquesta finalitat.

En resum: una nova sessió del club de lectura Celler de lletres engrescadora i interessant.

L’autor (per Glòria Guilera)

Escriptor francès (París 1840 - 1902) considerat el màxim exponent del Naturalisme. De petit la seva família marxa a viure a Ais de Provença, on té de company de classe el que serà el gran pintor Paul Cézanne, i amb qui anirà amb vint anys a París a estudiar. A París comença a escriure i a col·laborar en les secciones literàries de diversos diaris, i gràcies a Cézanne coneix els pintors impressionistes.

L’any 1866 concep el projecte Rougon-Macquart, conjunt de 20 novel·les, escrites entre 1871 i 1893 amb el subtítol Història natural i social d’una família sota el segon imperi, on destaquen títols com: Germinal, La Terre, Nana i L’obra, entre d’altres.

Cal destacar la seva implicació en el cas Dreyfus i la publicació de la seva carta dirigida al President de la República "J'accuse...!", fet arrel de la qual es va haver d’exiliar.

Mor el 1902 asfixiat per culpa d'una xemeneia embussada. Tenint en compte els enemics que s'havia creat en vida mai no s’ha descartat la tesi de l’assassinat.

Quant a l’estil literari, Zola és un dels primers a introduir una visió determinista i cientista dels personatges marginals. Pretén descriure tota la societat del moment, seguint l'exemple d'Honoré de Balzac, sense excloure cap aspecte per desagradable que sigui. Usa descripcions amb multitud de detalls tècnics, poc diàleg i voluntat de ser objectiu.

L’obra (per Glòria Guilera)

Émile Zola, en L’obra, ens retrata la gènesi del moviment impressionista i el París de l’època: el món dels salons, els cafès i llocs de trobada dels artistes, i la figura del crític d’art i del marxant. Al mateix temps és una obra sobre la creació artística, sobre la lluita de l’artista amb la natura i l’esforç de l’artista per crear vida.

L’any 1872 Monet pinta el quadre Impressió del sol naixent, que donarà nom al moviment impressionista. El 1874 es dóna com a data de naixement del corrent a França, coincidint amb la primera exposició del grup a l’estudi del fotògraf Nadar i es considera que finalitza en la darrera exposició el 1886, any en que Zola escriu L’Obra. Zola, amic del grup, ha viscut en primera persona el moviment.

L’impressionisme es caracteritza per trencar amb l’academicisme i innovar en representar els objectes d’acord amb les seves impressions personals, i per pintar directament a l’aire lliure: abreviar i fragmentar la pinzellada, utilització de colors purs del prisma i aspirar a captar i reproduir la intensitat lluminosa, els reflexos i la vida en el seu instant. També comporta un canvi de temàtica en la pintura: es deixen els temes històrics, mitològics i religiosos i es pinten paisatges, escenes de la vida quotidiana tot retratant la vida de la burgesia: escenes al parc, passejades, els cafès, vida familiar.

El segle XIX és un moment en què hi ha un canvi substancial en el món de l’art. Anteriorment els artistes treballaven per l’encàrrec d’un comitent: la cort, l’església i l’aristocràcia. Ara l’artista comença a ser autònom i apareix la figura del marxant i el crític d’art, figures que també estan reflectides a la novel·la.

Un altre tema present a la novel·la és el dels salons. París, com a capital de l’art, des del 1725 celebra el Saló, una exposició d’art oficial de l’Acadèmia de Belles Arts de París, on hi ha un jurat que tria les obres. I en l’època que ens retrata Zola en general s’exposaven obres academicistes i rebutjaven les dels nous corrents. Per no deixar fora els artistes no academicistes, el 1863, per voluntat expressa de Napoleó III, es crea el Saló dels refusats, per exposar aquelles obres rebutjades per l’oficial. L’obra és la novel·la més autobiogràfica de Zola, i en molts dels personatges es pot trobar cert paral·lelisme o inspiració amb alguns artistes i personatges del món intel·lectual del París de l’època. Tot i no ser la biografia cent per cent exacta, podem identificar el personatge de Claude Lantier amb el pintor Paul Cézanne; Pierre Sandoz és Émile Zola; Henri Fagerolles té molts trets de la vida d’Edouard Manet;  Jory és el crítc d’art  Ernst Chesneau; i Bongrand s’identifica amb el pintor realista Courbet.

Per acabar, comentar que el personatge de Claude Lantier, inspirat en Frenhofer, pintor que busca la perfecció a L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac, va fer trencar l’amistat entre Zola i Cézanne.

Altres dades

·         Émile Zola a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89mile_Zola
·         Sobre l’article “J’accuse...!”, d’Émile Zola (viquipèdia): https://ca.wikipedia.org/wiki/J%27accuse...!
·         Sobre Naturalisme (viquipèdia): https://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
·         Paul Cézanne a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_C%C3%A9zanne
·         Ressenya sobre L’obra (en castellà): https://asintotatotal.wordpress.com/2012/05/28/la-obra-de-emile-zola/


Sílvia Romero