17 de desembre 2015

Tertúlia del club de lectura sobre El plagi, de Sílvia Romero i Olea

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Amb la sessió de club de lectura d’aquest mes de desembre s’inicia el cicle de lectures de la “V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf”. L’escriptora convidada enguany és Sílvia Romero i Olea, conductora del nostre club de lectura Celler de lletres i també recentment nomenada Autora de Capçalera d’aquesta biblioteca.


Tertúlia de divendres 11 de desembre de 2015 (per la clubaire Dolors Casanovas)





Atès que l’autora de la novel·la és la conductora del nostre club de lectura, vam considerar pertinent, en aquesta ocasió, presentar-li algunes preguntes.
—És la teva millor novel·la?
Per mitjà del dietari de la Carme, la Sílvia ens diu que li va permetre explicitar emocions. Que el llibre està estructurat en tres parts, i que dels personatges femenins la Carme és un personatge canviant i l’Àngels pla.
Ressalta que per a ella la seva novel·la Ànima mesquina és amb la que es troba més vehiculada i que Júlia M. li va permetre treballar molt emocions, compassions...
—Són dues històries en paral·lel, com vas realitzar-ne l’escriptura?
Sí, en paral·lel. Marcant en nombres romans o aràbics per tal de fer notar de qui estàvem parlant. Els nombres romans es corresponen a la història de la Carme i els nombres aràbics fan referència a la història de l’Àngels.
En el procés d’escriptura la Sílvia tenia clar que hi haurien dues històries. Va començar la novel·la pel principi. El que hem llegit va ser escrit en tres mesos, però la feina prèvia va durar tres anys: documentació, marcar els personatges, elaborar els plànols de situació... i cada agost escrivia una part del llibre. Amb l’escriptura del dietari ho va passar malament degut al tractament de les emocions.
—Tens quelcom contra els periodistes?
Evidentment no. Li interessava que el personatge de l’Àngels es trobés situat en un context competitiu i a la vegada cultural, i va creure que el periodisme englobava aquestes condicions.
—A la novel·la hi ha bona dosi de sexualitat, per què?
Ens diu que en gairebé totes les seves novel·les la sexualitat i el foc hi són presents. En El plagi apareixen dos tipus de sexe: la violència sexual i el sexe burocràtic, si bé també apareix una pinzellada de sexe tendre en la relació entre la Carme i el Roman.
—Per què escriure sobre un plagi?
La idea embrionària de la novel·la ja era el plagi. No obstant, i tal com ja explica al final del llibre, la Sílvia va escriure una carta al diari Avui reclamant que es reedités un llibre de M. Dolors Orriols. Aquesta senyora, ja molt gran, que havia escrit llibres i que es trobava en una residència de gent gran –residència descrita en El plagi– es va posar en contacte amb la Sílvia per demanar-li si la podria ajudar a passar una correspondència de la M. Dolors amb un diplomàtic francès, però finalment no va ser. Parlant-ho la Sílvia amb amics, alguns li deien “quina informació tindràs!!”
M. Dolors Orriols també té un llibre inèdit, però la Sílvia no sap on deu haver anat a parar.
—Les dones en surten mal parades. La Carme i l’Àngels són també un plagi. No ens esperàvem que la Carme assassinés la Florència.
Entén que els lectors pensin que potser és un punt crític per poc versemblant, però atès que la Carme està en continu estat d’exasperació, que té la prèvia d’haver vist com en Joan havia assassinat l’Estanislau i que la Florència es mostra inamovible, no creu que sigui tan inversemblant.
—Calia l’aparició del Roman? No va ser ingènua la Carme en confessar-ho tot al Roman, una dona que havia guardat i callat tants secrets?
L’aparició del Roman es deu a que en Joan tenia altra vegada subjugada la Carme, i per poder sortir d’aquesta situació la Sílvia necessitava un element reactiu, i alhora provocar per fi que la Carme descobreixi l’amor. Li explica l’assassinat del Joan perquè necessita confiar en algú, no va ser un moment de debilitat, creia que en Roman ho entendria, però no va ser així i es va quedar sola.
—La diferència de contingut dels escrits i de pensament entre el mestre i el Joan és per marcar  distàncies entre el Joan i el seu pare?
Sí, en Joan es posiciona en contra del seu pare a través dels seus escrits quan està a Mèxic, però atès que ell vol tornar a Barcelona, val tot, i per aconseguir-ho escriu en pro del règim. En Joan porta dins el ressentiment vers el seu pare, que el treu de Barcelona i de tots els seus anhels i que s’agreuja després de la violència que l’Estanislau exerceix  sobre ell.
—Per què la Carme vol explicar la seva vida a l’Àngels i a la vegada no permetre que ho publiqui fins després de la seva mort?
La Carme té interès a desfer el carisma del Joan, però a la vegada vol preservar-se a si mateixa. Hi ha un gran paral·lelisme amb el que va succeir entre la Florència i la Carme.  
El personatge de l’Àngels és el d’una persona capaç de tot per aconseguir l’èxit personal. En la descripció de la reunió de treball a l’hotel Regina, ja se la mostra com una persona analítica, que té coneixements de psicologia, manipuladora, ambiciosa... 
—Té a veure el personatge de la Carme amb la novel·lista Carmen Laforet?
Sí que la va tenir present. També el personatge de la Florència Prats té molt a veure amb la vida de Dolors Monserdà.
—Els personatges estan poc descrits?
De fet és una novel·la amb molta solitud. Cada personatge viu la seva història de manera molt aïllada. L’inici de la relació entre el Joan i la Carme era molt tendre, però es deteriora profundament quan en Joan veu l’anell de l’Estanislau a mans de la Carme.

En conjunt un llibre ben escrit i que atrapa als lectors.

L’autora


Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada en Filologia Catalana. S’estrena en el món de la literatura amb l’escriptura de contes infantils (alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents). Més tard fa incursions en el camp de la narrativa breu i, en aquesta disciplina, a més de diversos relats publicats en reculls d’autoria col·lectiva, guanya el III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu amb l’obra Verbes. També fa incursions en el camp del teatre (Verí, finalista del 8è Concurs Literari Vila de Gràcia) i de la poesia (ABCdari poètic, Premi Francesc Badenes Dalmau 2015).

Però el seu camp de treball preferit és la novel·la: Amor a sang freda (finalista II Premi Sèrie Negra de Novel·la), Ànima mesquina (XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó), Júlia M. (IV Premi Ramon Roca Boncompte), El plagi (XV Premi El Lector de l’Odissea), i les novel·les breus Foc grec (XIX Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu) i Parèntesi (accèssit Premi La Verònica de Novel·la Curta 2014).

Encara dins el camp de la novel·la té editades un parell d’obres escrites amb coautoria amb Alícia Gili: Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres (Premi Ciutat de Lleida de Novel·la, 2006) i El camí del Bandama Vermell (Premi Columna Jove, 2010).

Ha estat presidenta de l’Associació de Relataires en Català (ARC) i directora de la Revista digital Lo Càntich (amb la qual en l’actualitat col·labora amb tres seccions pròpies: Caducitat immediata, La veu del traductor, i Xarxa literària). També col·labora en els programes Tirant de llibres i Contes per somiar (Punt 7 Ràdio Sant Celoni), i forma part de l’equip editor de la Revista de creació literària Inèdits.

L’obra


“La història d’un plagi literari als anys quaranta que es ramifica fins a l’actualitat”. Així és com l’editorial presenta aquesta novel·la, on trobem dues línies narratives ubicades en èpoques diferents i amb dos personatges principals que avancen i evolucionen, davant els ulls del lector, fins aquesta actualitat esmentada.

Per una banda ens presenta la Carme Carreras, il·lusionada des de ben jove pel món de l’escriptura. El seu company Joan, a qui ha conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres literaris. Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que, amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una novel·la, es fa famosa, s’enamora... i molts anys després la veiem en una clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por.

L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.

Altres dades


Sílvia Romero