15 de febrer 2016

Tertúlia literària sobre la novel·la "La Porta" de Magda Szabó

Club de lectura CELLER DE LLETRES

La porta, de Magda Szabó

Tertúlia de divendres 12 de febrer de 2016 
Ben sovint, a les tertúlies dels clubs de lectura, ens hem d’aturar i definir bé les paraules amb què exposem la nostra valoració de l’obra llegida. I començo amb aquesta premissa perquè la novel·la en qüestió ha estat qualificada amb adjectius com “interessant”, “lenta”, “reflexiva”, “emotiva”, “densa”... I és que La porta, de Magda Szabó, mitjançant unes encertades descripcions i a través d’uns personatges complexos i ben treballats, ens aboca un ampli ventall de temes sobre els quals nosaltres, els lectors, després podem pensar i discutir.

S’ha remarcat la contraposició que s’estableix entre les dues dones protagonistes, l’Emerence i l’escriptora, i com aquesta confrontació esdevé el reflex d’un altre enfrontament a més gran escala: el món rural davant el món urbà. Un món rural que s’eleva com emblema de la saviesa popular (personificada en Emerence) i un món urbà que avança braç a braç amb la intel·lectualitat i es converteix en saviesa cultural (trobant el seu paradigma en l’escriptora). I encara caldria afegir, evidentment, la relació que s’estableix entre aquesta oposició i la situació que van viure els escriptors
durant l’època stalinista.

Però si ens acotem a la relació personal entre les dues protagonistes, tan aviat hi ha clubaires que comprenen aquests peculiars llaços d’amistat, com d’altres que no acaben d’entendre el perllongat patiment que produeix la convivència entre les dues dones i, per això, la qualifiquen de “relació meravellosament turmentosa”.

Per altra banda l’home de l’escriptora, sempre anomenat “amo” per part d’Emerence, la serventa, apareix com el contrapunt idoni perquè alguns aspectes d’aquestes dues dones aflorin amb més nitidesa (com en ocasions també passarà amb el gos Viola). És ell, l’home, qui de lluny estant és capaç de mantenir una visió més clara del que succeeix. I sobretot és qui, en les darreres pàgines del llibre, copsa la veritat oculta en les reaccions d’Emerence i avisa d’elles a la seva dona.

Però més enllà dels personatges, quines són les temàtiques que podem trobar en aquesta novel·la? La solitud, el triomf, l’amistat, la fidelitat, la memòria, la dignitat, el penediment, la culpabilitat... Són molts, moltíssims els temes de què podríem parlar després de la lectura de La porta. Però potser els tres que han suscitat més interès al llarg de la tertúlia han estat la relació entre les dones (que ja he comentat breument), el sentiment de culpabilitat (una espasa de Dàmocles que sembla penjar sempre damunt de l’escriptora) i, sobretot, el dret a una mort digna. De fet aquests tres temes estan entrellaçats i es van desenvolupant alhora, però tal volta sigui el darrer, el dret a una mort digna, el que es presenta amb més variables i ofereix més matisos a considerar.

I la porta... aquest símbol suposadament tan obvi, aquesta imatge tan gràfica a priori i que trobem tancada en iniciar la novel·la, que es va obrint a poc a poc, que es manté a penes amb un petit badall, i que en tancar el llibre ens provoca multitud de preguntes que enriqueixen la nostra tertúlia: fa referència als secrets i silencis de l’Emerence, al seu passat?, fa referència al mur que separa els mons de les dues dones?, fa referència a l’autoritarisme polític i social?, fa referència...

La porta, de Magda Szabó, és una novel·la densa, tal com s’ha apuntat al llarg de la trobada. Però densa no pas en el sentit d’espessa, sinó en el sentit figuratiu d’aquesta paraula: substanciosa, amb molta matèria i contingut.

L’autora

Escriptora hongaresa (1917-2007), és una de les millors novel·listes de la història de la literatura del seu país, gènere que va conrear al costat de la poesia, teatre, assaig i memòries. Nascuda a Debrecen, va graduar-se a la Universitat d’aquesta ciutat com a professora de llatí i hongarès, i va començar a treballar com a professora en una escola calvinista per a noies. Entre els anys 1945-1949 va treballar per al Ministeri de Religió i Educació, i el 1947 es va casar amb el també escriptor i traductor Tibos Szobotka.

Aquest mateix 1947 va ser quan es va donar a conèixer com a escriptora amb el llibre de poemes Cordero, i un parell d’anys més tard publicaria un nou llibre de poemes: Regreso a lo humano (1949). Però el seu debut literari va quedar truncat per motius polítics, ja que el mateix 1949 se li va concedir el Premi Baumgarten, guardó que se li va retirar a causa de la censura del règim estalinista de Mátyás Rákosi, que va prohibir, també, la publicació de les seves obres, i va ser acomiadada del seu lloc de treball al Ministeri.

Malgrat les traves Magda Szabó va continuar escrivint, i com a fruit de la seva persistència cal remarcar la publicació de la que fou la seva primera novel·la: Fresco (1958). A aquesta la van seguir molts altres títols, però malauradament són pocs els que es troben traduïts al català o castellà. Amb tot, podríem citar: Resentimiento, Calle Katalin, La porta (novel·la que tractem al nostre Club de lectura i que el 2003 va resultar guanyadora del Premi Femina Étranger, guardó francès a la millor novel·la estrangera), i La balada de Iza.

Les seves obres han estat traduïdes i publicades a més de 40 països.

L’obra
Tal com se’ns indica a la contraportada del llibre, la història se situa a l’Hongria dels anys cinquanta. La protagonista és una escriptora hongaresa que s’ha traslladat de domicili i, a causa del poc temps de què disposa per qüestions de treball, contracta una senyora perquè faci les feines de casa. Aquesta, Emerence Szeredas, és una dona ja gran però que, per a la protagonista, resultarà ser tot un caràcter: les seves idees sobre diversos temes són fermes, sòlides, i s’enfronta a qui calgui per tal de defensar-les.

Entre totes dues dones s’anirà teixint una relació que passarà del distanciament inicial (a causa d’aquest caràcter aspre i misteriós) a la intensitat emocional, fins al punt que l’escriptora protagonista serà l’única que arribarà a conèixer el seu secret i l’única, també, a qui se li permetrà creuar la porta de casa d’Emerence.

Més enllà de la relació d’amistat que anirem descobrint en passar les pàgines de la novel·la, també entrarem en altres temàtiques interessants. La contraposició entre el món urbà i el món rural, personificat per aquestes dues dones, en seria un (malgrat que ambdues provenen del món rural). Però també trobarem la crítica al voltant de tota la problemàtica amb què topen els escriptors de l’època estalinista a Hongria i les conseqüències d’aquest xoc. I ens parlarà de religió i del dret al suïcidi; dels valors de l’amistat; de la sensació amarga que de vegades ens ofereix el triomf...

Narrada en primera persona i amb la introducció sovintejada de diàlegs, la història d’Emerence Szeredas s’anirà desgranant a poc a poc davant els nostres ulls. I també caldria afegir que existeix una versió cinematogràfica dirigida per Istvan Szabó el 2012 (The door).

Altres dades
·         Magda Szabó a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Magda_Szab%C3%B3
·         Ressenya sobre “La porta”, en castellà: http://www.lilianacosta.com/la-puerta/
·         Ressenya sobre “La porta”, en anglès: http://www.nytimes.com/2015/02/08/books/review/the-door-by-magda-szabo.html?_r=1
·         “La porta” al cinema: http://www.filmaffinity.com/es/film305700.html

Sílvia Romero