Club de lectura CELLER DE LLETRES
La porta, de Magda
Szabó
Tertúlia de divendres 12 de febrer de 2016
Ben sovint, a les
tertúlies dels clubs de lectura, ens hem d’aturar i definir bé les paraules amb
què exposem la nostra valoració de l’obra llegida. I començo amb aquesta
premissa perquè la novel·la en qüestió ha estat qualificada amb adjectius com
“interessant”, “lenta”, “reflexiva”, “emotiva”, “densa”... I és que La porta, de Magda Szabó, mitjançant
unes encertades descripcions i a través d’uns personatges complexos i ben
treballats, ens aboca un ampli ventall de temes sobre els quals nosaltres, els
lectors, després podem pensar i discutir.
S’ha remarcat la
contraposició que s’estableix entre les dues dones protagonistes, l’Emerence i
l’escriptora, i com aquesta confrontació esdevé el reflex d’un altre
enfrontament a més gran escala: el món rural davant el món urbà. Un món rural
que s’eleva com emblema de la saviesa popular (personificada en Emerence) i un
món urbà que avança braç a braç amb la intel·lectualitat i es converteix en
saviesa cultural (trobant el seu paradigma en l’escriptora). I encara caldria
afegir, evidentment, la relació que s’estableix entre aquesta oposició i la
situació que van viure els escriptors
durant l’època stalinista.
durant l’època stalinista.
Però si ens acotem a la
relació personal entre les dues protagonistes, tan aviat hi ha clubaires que
comprenen aquests peculiars llaços d’amistat, com d’altres que no acaben
d’entendre el perllongat patiment que produeix la convivència entre les dues
dones i, per això, la qualifiquen de “relació meravellosament turmentosa”.
Per altra banda l’home
de l’escriptora, sempre anomenat “amo” per part d’Emerence, la serventa,
apareix com el contrapunt idoni perquè alguns aspectes d’aquestes dues dones
aflorin amb més nitidesa (com en ocasions també passarà amb el gos Viola). És
ell, l’home, qui de lluny estant és capaç de mantenir una visió més clara del
que succeeix. I sobretot és qui, en les darreres pàgines del llibre, copsa la
veritat oculta en les reaccions d’Emerence i avisa d’elles a la seva dona.
Però més enllà dels
personatges, quines són les temàtiques que podem trobar en aquesta novel·la? La
solitud, el triomf, l’amistat, la fidelitat, la memòria, la dignitat, el
penediment, la culpabilitat... Són molts, moltíssims els temes de què podríem
parlar després de la lectura de La porta.
Però potser els tres que han suscitat més interès al llarg de la tertúlia han
estat la relació entre les dones (que ja he comentat breument), el sentiment de
culpabilitat (una espasa de Dàmocles que sembla penjar sempre damunt de
l’escriptora) i, sobretot, el dret a una mort digna. De fet aquests tres temes
estan entrellaçats i es van desenvolupant alhora, però tal volta sigui el darrer,
el dret a una mort digna, el que es presenta amb més variables i ofereix més matisos
a considerar.
I la porta... aquest
símbol suposadament tan obvi, aquesta imatge tan gràfica a priori i que trobem
tancada en iniciar la novel·la, que es va obrint a poc a poc, que es manté a
penes amb un petit badall, i que en tancar el llibre ens provoca multitud de
preguntes que enriqueixen la nostra tertúlia: fa referència als secrets i
silencis de l’Emerence, al seu passat?, fa referència al mur que separa els
mons de les dues dones?, fa referència a l’autoritarisme polític i social?, fa
referència...
La porta, de Magda Szabó, és una novel·la densa, tal com
s’ha apuntat al llarg de la trobada. Però densa no pas en el sentit d’espessa,
sinó en el sentit figuratiu d’aquesta paraula: substanciosa, amb molta matèria
i contingut.
L’autora
Escriptora
hongaresa (1917-2007), és una de les millors novel·listes de la història de la
literatura del seu país, gènere que va conrear al costat de la poesia, teatre,
assaig i memòries. Nascuda a Debrecen, va graduar-se a la Universitat d’aquesta
ciutat com a professora de llatí i hongarès, i va començar a treballar com a
professora en una escola calvinista per a noies. Entre els anys 1945-1949 va
treballar per al Ministeri de Religió i Educació, i el 1947 es va casar amb el
també escriptor i traductor Tibos Szobotka.
Aquest mateix 1947
va ser quan es va donar a conèixer com a escriptora amb el llibre de poemes Cordero,
i un parell d’anys més tard publicaria un nou llibre de poemes: Regreso a lo
humano (1949). Però el seu debut literari va quedar truncat per motius
polítics, ja que el mateix 1949 se li va concedir el Premi Baumgarten, guardó
que se li va retirar a causa de la censura del règim estalinista de Mátyás
Rákosi, que va prohibir, també, la publicació de les seves obres, i va ser
acomiadada del seu lloc de treball al Ministeri.
Malgrat les traves
Magda Szabó va continuar escrivint, i com a fruit de la seva persistència cal
remarcar la publicació de la que fou la seva primera novel·la: Fresco
(1958). A aquesta la van seguir molts altres títols, però malauradament són
pocs els que es troben traduïts al català o castellà. Amb tot, podríem citar: Resentimiento,
Calle Katalin, La porta (novel·la que tractem al nostre Club de
lectura i que el 2003 va resultar guanyadora del Premi Femina Étranger, guardó
francès a la millor novel·la estrangera), i La balada de Iza.
Les seves obres han
estat traduïdes i publicades a més de 40 països.
L’obra
Tal com se’ns indica a la contraportada del
llibre, la història se situa a l’Hongria dels anys cinquanta. La protagonista
és una escriptora hongaresa que s’ha traslladat de domicili i, a causa del poc
temps de què disposa per qüestions de treball, contracta una senyora perquè
faci les feines de casa. Aquesta, Emerence Szeredas, és una dona ja gran però
que, per a la protagonista, resultarà ser tot un caràcter: les seves idees
sobre diversos temes són fermes, sòlides, i s’enfronta a qui calgui per tal de
defensar-les.
Entre totes dues dones s’anirà teixint una
relació que passarà del distanciament inicial (a causa d’aquest caràcter aspre
i misteriós) a la intensitat emocional, fins al punt que l’escriptora
protagonista serà l’única que arribarà a conèixer el seu secret i l’única,
també, a qui se li permetrà creuar la porta de casa d’Emerence.
Més enllà de la relació d’amistat que anirem
descobrint en passar les pàgines de la novel·la, també entrarem en altres
temàtiques interessants. La contraposició entre el món urbà i el món rural,
personificat per aquestes dues dones, en seria un (malgrat que ambdues provenen
del món rural). Però també trobarem la crítica al voltant de tota la
problemàtica amb què topen els escriptors de l’època estalinista a Hongria i les
conseqüències d’aquest xoc. I ens parlarà de religió i del dret al suïcidi;
dels valors de l’amistat; de la sensació amarga que de vegades ens ofereix el
triomf...
Narrada en primera persona i amb la
introducció sovintejada de diàlegs, la història d’Emerence Szeredas s’anirà
desgranant a poc a poc davant els nostres ulls. I també caldria afegir que
existeix una versió cinematogràfica dirigida per Istvan Szabó el 2012 (The
door).
Altres dades
·
Ressenya sobre “La porta”, en anglès: http://www.nytimes.com/2015/02/08/books/review/the-door-by-magda-szabo.html?_r=1
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada