16 de març 2016

Tertúlia del club de lectura sobre "A d'adulteri", de Sue Grafton

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Tertúlia de divendres 11 de març de 2016
La sensació extreta després d’una primera ronda d’opinions sobre “A” d’adulteri és que es tracta d’una lectura àgil i amena. Amb tot, diverses clubaires han considerat que a les primeres pàgines apareixen molts personatges, i que això dificulta una mica el seguiment de la trama. De fet una clubaire s’ha dedicat a comptar la quantitat total de personatges i, entre principals i secundaris, n’hi ha quaranta-un.

No tothom coneixia aquesta sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiva Kinsey Millhone. Algunes de les persones que s’han enfrontat per primer cop a les seves aventures com a investigadora s’han plantejat llegir altres llibres de l’abecedari del crim. I en aquest sentit cal remarcar que les persones que ja coneixien la filla literària de Sue Grafton han matisat que al llarg dels diversos lliuraments de la sèrie es percep l’evolució de l’autora, que al cap dels anys demostra un domini magistral sobre les eines estilístiques i els diversos recursos literaris.

Quant a la protagonista són diversos els adjectius amb què hem intentat definir-la: independent, competent, solitària... Però hi ha hagut certa controvèrsia (sense arribar a cap conclusió majoritària) en un punt concret del seu caràcter, ja que s’ha apuntat que es mostra insegura com a persona i pel contrari professionalment segura.

De la investigació pròpiament dita, hem lamentat que l’autora no aprofiti més el
detonant inicial: un error judicial. És evident que el plantejament a partir del qual neix el cas que mantindrà ocupada Kinsey Millhone donava de sí per manifestar certa crítica i denúncia vers el sistema. Una crítica que, per altra banda, també podríem trobar en el procés d’investigació que duu a terme en nom de l’asseguradora per a qui treballa.

També s’ha produït una divisió força equitativa al voltant del descobriment, mentre s’avançava en la lectura de la novel·la, de l’assassí. Hi ha qui de seguida ha clissat el personatge en qüestió i, per contra, d’altres s’han deixat dur per la història, sense elaborar teories prèvies. Però l’aspecte en el qual han convergit la majoria d’assistents al club ha estat la precipitació o excessivament ràpida resolució del cas. I encara sobre aquest tema, malgrat el plantejament de punt de vista narratiu emprant la primera persona, cosa que ens permet fer un seguiment exhaustiu dels pensaments i raonaments de la detectiva, s’ha valorat com a poc consistent el gir mitjançant el qual Kinsey Millhone té clar qui és el veritable culpable del crim.

Però parlant de girs, el que sí hem lloat és l’habilitat amb què Sue Grafton ens resol el crim pel qual contracten la detectiva i com aconsegueix, curiosament, que el que intrigui més als lectors siguin els altres crims, els que envolten la totalitat de la investigació. I és evident que aquests altres crims prenen una importància rellevant, perquè seran els que ens portaran a l’escena d’una persecució que ha estat valorada com a intensa, colpidora i, sobretot, molt cinematogràfica.

En definitiva, “A” d’adulteri potser no és la novel·la més destacada d’aquesta sèrie de l’abecedari del crim, però és un bon llibre per iniciar la lectura de les aventures de Kinsey Millhone i per començar a gaudir de la lloable escriptura de Sue Grafton.

L’autora



Nascuda el 1940, l’estatunidenca Sue Grafton és considerada una de les novel·listes més prestigioses del gènere negre. Segons la mateixa autora, va començar a escriure seriosament als divuit anys i va veure enllestida la seva primera novel·la als vint-i-dos. Des de llavors mai no ha deixat d’escriure. Amb tot, després dels estudis universitaris va treballar en diverses feines que no sempre tenien a veure amb l’ofici, però sempre era sense perdre mai de vista el seu objectiu.

El 1967 publica la seva primera novel·la, Keziah Dane, i dos anys més tard apareixerà The Lolly-Madonna War, posteriorment adaptada al cinema. A partir d’aquí treballarà en diversos projectes a Hollywood, ja sigui escrivint guions per a telefilms o adaptant novel·les (també per a telefilms o per a sèries televisives).

És el 1982 quan apareix la primera novel·la protagonitzada per la detectiu privat que la llençarà a la fama: Kinsey Millhone. El títol amb què es va presentar als lectors fou “A” d’adulteri. Quant a aquest personatge, que ha donat peu a la sèrie de novel·les conegudes com “els crims de l’alfabet”, en diverses entrevistes Sue Graftton ha comentat que, en part, està basada en ella mateixa i que podria ser la persona que ella hauria estat si no s’hagués casat i hagués tingut fills.

Després d’aquesta trobem títols, sempre amb l’encapçalament de la lletra corresponent de l’alfabet, com “B” de bèsties, “C” de cadàver... i així successivament fins a finalitzar l’abecedari. La seva obra s’ha traduït a gairebé tots els idiomes (malgrat que en català trobem escassos títols) i s’ha convertit en un best-seller.

Una de les seves últimes publicacions és la reedició del llibre de relats sobre Kinsey Millhone i alguns altres sobre la seva joventut: Kinsey i jo.

L’obra

Amb aquesta obra Sue Grafton ens ofereix el primer lliurament de la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu privada Kinsey Millhone. Una sèrie de novel·les, per altra banda, que aniran configurant la saga coneguda amb el nom de l’Alfabet del crim.

Al llarg dels diversos llibres el lector coneixerà la protagonista, però òbviament en aquest ja disposem de diverses informacions al voltant de Kinsey Millhone: trenta-dos anys, divorciada dues vegades, sense fills, sense animals domèstics, sense plantes...

La clienta que demana els serveis de Kinsey a “A” d’adulteri és Nikki Fife, una dona d’uns trenta-sis anys que n’ha passat vuit a la presó acusada de l’assassinat del seu marit i que vol demostrar que ella no és la culpable. Kinsey accepta el cas -que serà prou complicat per la dificultat de trobar informacions i proves després del temps transcorregut- i el portarà en paral·lel amb un altre cas en què està treballant per a una companyia d’assegurances que, de tant en tant, li encarrega alguna investigació.

Al llarg de les seves recerques ens adonarem que el personatge creat per Sue Grafton no pretén erigir-se com una detectiu infal·lible, sinó tot el contrari: de vegades comet errors i, en algunes ocasions, aquests errors obeeixen al fet de deixar-se dur per la subjectivitat.

Per altra banda i en tant que primer lliurament d’una llarga saga, també trobarem personatges interessants que es perfilen com a bons companys d’aventures, d’aquesta detectiu, per a la resta d’investigacions que ens puguin oferir els següents casos. El malcarat tinent Con Dolan seria un exemple. Com també ho seria el propietari del petit pis de lloguer on viu ella, el peculiar octogenari Henry Pitts.

“A” d’adulteri, narrat en primera persona des de la veu de la mateixa Kinsey Millhone, és una bona porta d’entrada a l’autora, Sue Grafton, i a la sèrie de títols de l’Alfabet del crim, malgrat que es tracti d’històries independents i no sigui imprescindible llegir-les en el mateix ordre de l’alfabet.

Altres dades
·   Sue Grafton a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sue_Grafton
·   Sue Grafton (web oficial): http://www.suegrafton.com/
·   Entrevista a Sue Grafton (youtube, en anglès): https://youtu.be/xfzZwsAZmFA
·   Capítol 1 d’A d’adulteri en vídeo animat (youtube): https://youtu.be/FOnZkZsR2EQ

Sílvia Romero