Club de lectura CELLER DE LLETRES
La sensació extreta
després d’una primera ronda d’opinions sobre “A” d’adulteri és que es tracta d’una lectura àgil i amena. Amb
tot, diverses clubaires han considerat que a les primeres pàgines apareixen
molts personatges, i que això dificulta una mica el seguiment de la trama. De
fet una clubaire s’ha dedicat a comptar la quantitat total de personatges i, entre
principals i secundaris, n’hi ha quaranta-un.
No tothom coneixia
aquesta sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiva Kinsey Millhone.
Algunes de les persones que s’han enfrontat per primer cop a les seves
aventures com a investigadora s’han plantejat llegir altres llibres de
l’abecedari del crim. I en aquest sentit cal remarcar que les persones que ja
coneixien la filla literària de Sue Grafton han matisat que al llarg dels
diversos lliuraments de la sèrie es percep l’evolució de l’autora, que al cap
dels anys demostra un domini magistral sobre les eines estilístiques i els
diversos recursos literaris.
Quant a la protagonista són
diversos els adjectius amb què hem intentat definir-la: independent, competent,
solitària... Però hi ha hagut certa controvèrsia (sense arribar a cap conclusió
majoritària) en un punt concret del seu caràcter, ja que s’ha apuntat que es
mostra insegura com a persona i pel contrari professionalment segura.
De la investigació
pròpiament dita, hem lamentat que l’autora no aprofiti més el
detonant inicial: un error judicial. És evident que el plantejament a partir del qual neix el cas que mantindrà ocupada Kinsey Millhone donava de sí per manifestar certa crítica i denúncia vers el sistema. Una crítica que, per altra banda, també podríem trobar en el procés d’investigació que duu a terme en nom de l’asseguradora per a qui treballa.
detonant inicial: un error judicial. És evident que el plantejament a partir del qual neix el cas que mantindrà ocupada Kinsey Millhone donava de sí per manifestar certa crítica i denúncia vers el sistema. Una crítica que, per altra banda, també podríem trobar en el procés d’investigació que duu a terme en nom de l’asseguradora per a qui treballa.
També s’ha produït una
divisió força equitativa al voltant del descobriment, mentre s’avançava en la
lectura de la novel·la, de l’assassí. Hi ha qui de seguida ha clissat el
personatge en qüestió i, per contra, d’altres s’han deixat dur per la història,
sense elaborar teories prèvies. Però l’aspecte en el qual han convergit la
majoria d’assistents al club ha estat la precipitació o excessivament ràpida
resolució del cas. I encara sobre aquest tema, malgrat el plantejament de punt
de vista narratiu emprant la primera persona, cosa que ens permet fer un
seguiment exhaustiu dels pensaments i raonaments de la detectiva, s’ha valorat
com a poc consistent el gir mitjançant el qual Kinsey Millhone té clar qui és
el veritable culpable del crim.
Però parlant de girs, el
que sí hem lloat és l’habilitat amb què Sue Grafton ens resol el crim pel qual
contracten la detectiva i com aconsegueix, curiosament, que el que intrigui més
als lectors siguin els altres crims, els que envolten la totalitat de la
investigació. I és evident que aquests altres crims prenen una importància
rellevant, perquè seran els que ens portaran a l’escena d’una persecució que ha
estat valorada com a intensa, colpidora i, sobretot, molt cinematogràfica.
En definitiva, “A” d’adulteri potser no és la novel·la més
destacada d’aquesta sèrie de l’abecedari del crim, però és un bon llibre per
iniciar la lectura de les aventures de Kinsey Millhone i per començar a gaudir
de la lloable escriptura de Sue Grafton.
L’autora
Nascuda el 1940,
l’estatunidenca Sue Grafton és considerada una de les novel·listes més
prestigioses del gènere negre. Segons la mateixa autora, va començar a escriure
seriosament als divuit anys i va veure enllestida la seva primera novel·la als
vint-i-dos. Des de llavors mai no ha deixat d’escriure. Amb tot, després dels
estudis universitaris va treballar en diverses feines que no sempre tenien a
veure amb l’ofici, però sempre era sense perdre mai de vista el seu objectiu.
El 1967 publica la
seva primera novel·la, Keziah Dane, i dos anys més tard apareixerà The
Lolly-Madonna War, posteriorment
adaptada al cinema. A partir d’aquí treballarà en diversos projectes a
Hollywood, ja sigui escrivint guions per a telefilms o adaptant novel·les
(també per a telefilms o per a sèries televisives).
És el 1982 quan
apareix la primera novel·la protagonitzada per la detectiu privat que la
llençarà a la fama: Kinsey Millhone. El títol amb què es va presentar als
lectors fou “A” d’adulteri. Quant a aquest personatge, que ha donat peu
a la sèrie de novel·les conegudes com “els crims de l’alfabet”, en diverses
entrevistes Sue Graftton ha comentat que, en part, està basada en ella mateixa
i que podria ser la persona que ella hauria estat si no s’hagués casat i hagués
tingut fills.
Després d’aquesta
trobem títols, sempre amb l’encapçalament de la lletra corresponent de
l’alfabet, com “B” de bèsties, “C” de cadàver... i així
successivament fins a finalitzar l’abecedari. La seva obra s’ha traduït a
gairebé tots els idiomes (malgrat que en català trobem escassos títols) i s’ha
convertit en un best-seller.
Una de les seves
últimes publicacions és la reedició del llibre de relats sobre Kinsey Millhone i alguns altres sobre la seva joventut: Kinsey i jo.
L’obra
Al llarg dels diversos llibres el lector
coneixerà la protagonista, però òbviament en aquest ja disposem de diverses
informacions al voltant de Kinsey Millhone: trenta-dos anys, divorciada dues
vegades, sense fills, sense animals domèstics, sense plantes...
La clienta que demana els serveis de Kinsey a
“A” d’adulteri és Nikki Fife, una dona d’uns trenta-sis anys que n’ha
passat vuit a la presó acusada de l’assassinat del seu marit i que vol
demostrar que ella no és la culpable. Kinsey accepta el cas -que serà prou
complicat per la dificultat de trobar informacions i proves després del temps
transcorregut- i el portarà en paral·lel amb un altre cas en què està
treballant per a una companyia d’assegurances que, de tant en tant, li
encarrega alguna investigació.
Al llarg de les seves recerques ens adonarem
que el personatge creat per Sue Grafton no pretén erigir-se com una detectiu
infal·lible, sinó tot el contrari: de vegades comet errors i, en algunes
ocasions, aquests errors obeeixen al fet de deixar-se dur per la subjectivitat.
Per altra banda i en tant que primer
lliurament d’una llarga saga, també trobarem personatges interessants que es
perfilen com a bons companys d’aventures, d’aquesta detectiu, per a la resta
d’investigacions que ens puguin oferir els següents casos. El malcarat tinent
Con Dolan seria un exemple. Com també ho seria el propietari del petit pis de
lloguer on viu ella, el peculiar octogenari Henry Pitts.
“A” d’adulteri, narrat en primera persona des de la veu de
la mateixa Kinsey Millhone, és una bona porta d’entrada a l’autora, Sue
Grafton, i a la sèrie de títols de l’Alfabet del crim, malgrat que es tracti
d’històries independents i no sigui imprescindible llegir-les en el mateix
ordre de l’alfabet.
Altres dades
· Sue Grafton a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sue_Grafton
· Sue Grafton (web oficial): http://www.suegrafton.com/
· Sue Grafton al BCNegra (article): http://cultura.elpais.com/cultura/2015/02/05/actualidad/1423153351_012211.html
· Entrevista a Sue Grafton (youtube, en anglès): https://youtu.be/xfzZwsAZmFA
· Capítol 1 d’A
d’adulteri en vídeo animat (youtube): https://youtu.be/FOnZkZsR2EQ
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada