Club de lectura CELLER DE LLETRES
La llibreria ambulant,
de Christopher Morley
La pregunta és òbvia:
com és possible que una novel·la breu, com és el cas de La llibreria ambulant, aporti tal quantitat de comentaris al
voltant de la seva temàtica? Quin és el motiu pel qual un llibre de poc més de
cent-cinquanta pàgines sigui capaç de provocar tantes reflexions per part dels
lectors?
Cal dir, però, que no
ens sorprèn i que la tria de lectura de l’última sessió del Celler de lletres
del present curs havia estat feta amb tota la intencionalitat del món ja que,
en acabar la tertúlia, teníem previst celebrar la fita dels 100 llibres llegits
des del naixement d’aquest club de lectura (celebració que, per descomptat, hem
dut a terme i forma part dels més bells records del nostre club). I pocs títols
més indicats per a l’efemèride que La
llibreria ambulant.
S’ha remarcat l’agilitat
i amenitat de la narrativa de Christopher Morley, i com aquest aspecte formal i
estilístic en cap moment avança en detriment de la profunditat del missatge. Un
missatge, per altra banda, que hem relacionat amb tota una filosofia de vida
basada en la defensa de la lectura i la condició alliberadora que duu inherent.
En aquest sentit són
nombrosos els comentaris que han anat sorgint al llarg de la trobada i les
matisacions afegides que s’han aportat. De manera que del tema en general hem
passat als possibles subtemes de la novel·la. Un d’ells seria la contraposició
entre la vida del camp i la vida de la ciutat, que es mostra en els mateixos
títols que llencen a la fama a un dels personatges, Andrew McGill (els títols
de les seves obres són El paradís perdut
i La felicitat de la vida al camp), i
també en la descripció del viatge que duen a terme Helen McGill i Roger Mifflin
(a remarcar la sincera hospitalitat de les zones rurals).
Però el subtema que ha
ocupat més estona de discussió i tertúlia ha estat el tractament que l’autor de
la novel·la atorga a la figura femenina, en aquesta ocasió focalitzat en Helen
Mifflin. Hem valorat si podíem qualificar aquest tractament de feminisme o
només de nocions d’alliberament de la dona. Hem posat damunt la taula les
diferències, en aquest sentit, entre la religió catòlica i la protestant. Hem
considerat l’època i l’espai geogràfic on es troba ubicada la narració. I per
tot plegat, més enllà del tractament alliberador amb què s’expressa Christopher
Morley, hem conclòs que la protagonista, malgrat que en un principi actua per
despit i en base a un cop de geni, en realitat es mostra com una dona valenta i
resolutiva.
L’altre personatge
d’aquest trio que ens fa passar les pàgines amb autèntic gaudi, Roger Mifflin,
mereixeria tota una sessió de club de lectura dedicada a ell. El caràcter
afable, la venda de llibres com a sistema de supervivència enfocada també als
lectors (ell subsisteix amb aquesta feina, però els seus compradors i, per
tant, lectors dels llibres que porta en el carro Parnàs, s’enriqueixen amb
aquestes lectures), la complicitat que estableix des d’un bon inici amb Helen,
la filosofia de vida que traspua la seva persona (l’hem qualificat
d’evangelista de la literatura), la saviesa que demostra i la gran psicologia
que és capaç d’aplicar davant de cada persona... tot plegat ha creat empaties
entre les clubaires i Roger Mifflin.
En definitiva La llibreria ambulant és, com solem
comentar en aquestes ocasions, una petita joia literària.
L’autor
L’obra
Escriptor
estatunidenc (1890-1957), va iniciar els seus estudis al Haverford College, on
el seu pare, d’origen britànic, treballava de professor de matemàtiques. Per
altra banda la seva mare era violinista i va ser la responsable de l’interès de
Christopher Morley per la literatura i la poesia. Va cursar els estudis
superiors a la universitat d’Oxford (Anglaterra), gràcies a una beca que li fou
concedida durant tres anys. Va estudiar Història moderna i l’any 1913, a l’edat
de vint-i-tres anys i quan ja havia tornat als Estats Units, es va convertir en
un dels periodistes més prestigiosos del seu temps, una feina que li va donar
l’oportunitat de recórrer tot el país. Aquests viatges pels diversos estats els
feia sempre acompanyat de la dona i els fills, traslladant-se i instal·lant-se
en cada nou indret fins el seu assentament definitiu el 1920.
La llibreria ambulant, l’obra que comentem en el nostre Club de
lectura, és la seva primera novel·la. Es va publicar el 1917 i ja des del
moment de la seva aparició al mercat editorial va ser tot un èxit de vendes. A
aquesta obra la va seguir, un parell d’anys més tard, La llibreria encantada.
Però va ser el 1939 quan va aparèixer la que acabaria convertint-se en la seva
novel·la més coneguda, Kitty Foyle, de la qual l’any següent es
realitzaria la versió cinematogràfica (traduïda a casa nostra sota el títol de Miratge
d’amor i protagonitzada per Ginger Rogers).
Com hem dit abans,
des de 1920 es va assentar tot aturant els constants viatges. En aquesta última
casa, situada a Roslyn Heights (Long Island), Christopher Morley va fer
construir una cabana al darrere de la propietat i aquesta es va convertir en el
seu estudi, on es retirava per treballar. En l’actualitat aquesta cabana de
fusta, on va escriure moltes de les seves obres, es conserva intacta, tal com
era quan ell hi vivia, per tal que pugui ser visitada pels seus lectors i
seguidors.
Andrew i Helen McGill són dos germans que
viuen junts i plàcidament en una casa al camp. Tots dos han abandonat les seves
respectives feines (ell els negocis i ella l’ensenyament com a institutriu) i
s’han convertit en pagesos. I, com ens explica la mateixa Helen: “...érem
d’allò més feliços fins que l’Andrew va tenir la fatal idea d’explicar al món
que érem tan feliços”. Perquè el germà comença a escriure un relat i no només
hi ha una editorial interessada a publicar aquestes pàgines, sinó que el llibre
té un èxit rotund. A partir d’aquí l’ordre i la rutina que s’havia instal·lat a
les seves vides canvia de forma radical, amb el conseqüent desesper de Helen.
És en aquest moment quan fa la seva entrada
en escena Roger Mifflin, un llibreter ambulant que vol retirar-se i
instal·lar-se a la seva ciutat natal per escriure les memòries. Però per
fer-ho, primer ha de vendre el negoci: carreta farcida de llibres, cavall i
gos. Helen McGill, una dona responsable, rigorosa i previsible, aquell dia pren
la decisió que mai no s’hauria atrevit ni tan sols a imaginar: li compra la
llibreria ambulant. I aquesta acció és la que desencadenarà tot un seguit de
peripècies durant encara no una setmana i que l’autor, Christopher Morley, en
una clara demostració d’amor per la literatura i els llibres, ens narra amb una
magistral barreja d’ironia i humor.
La novel·la breu La llibreria ambulant,
de Christopher Morley, ens presenta una història exquisida on, a més d’aquesta
lloança a la cultura en general, també hi trobem la defensa d’una naturalesa
generosa i acollidora, malgrat que en ocasions dura, en oposició a la vida que
marca el dia a dia a les ciutats. Al llarg d’aquestes pàgines viurem escenes
emotives i entranyables, amb el punt d’humor remarcat més amunt, i sempre amb
un missatge moral i filosòfic.
Altres dades
·
Web oficial de Christopher Morley: http://www.christophermorley.org/
·
Christopher Morley a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Christopher_Morley
·
Sobre “La llibreria ambulant” (blog): http://www.llegirencasdincendi.cat/2015/09/la-llibreria-ambulant-christopher-morley/
·
Lectura d’un fragment de la novel·la (en castellà): https://youtu.be/6fjo618e4V8
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada