22 de setembre 2016

Tertúlia del club de lectura sobre "La tendresa dels llops", de Stef Penney (traducció d’Elena Martí Segarra)

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Tertúlia de divendres 16 de setembre de 2016

Sembla que després d’haver celebrat, el passat mes de juny, la consecució dels 100 llibres comentats en el nostre club de lectura des del moment de la seva fundació, iniciem el curs amb vigor, energia, i ganes de nous reptes. I esmento aquesta sensació perquè a la primera sessió després de l’estiu hem comptat amb la presència de la traductora de l’obra llegida: Elena Martí
Segarra.

Cal dir que aquesta ha estat la primera vegada que hem pogut parlar, en viu i en directe durant la tertúlia, amb la persona responsable de la traducció de l’obra a treballar, i en aquest sentit la valoració de totes les clubaires ha estat plenament positiva.

Començo, doncs, per aquest apartat de la nostra trobada. La majoria de lectores han aprofitat l’assequibilitat i capacitat comunicativa d’Elena Martí per plantejar-li alguna pregunta al voltant del món de la traducció, tant relacionada amb la novel·la La tendresa dels llops com de tipus més genèric. Qüestions sobre la metodologia a l’hora de treballar, sobre possibles problemes per mostrar i abocar l’ànima de cada obra en el moment de traduir, sobre el lèxic específic de cada idioma o el registre concret de cada novel·la, sobre la idoneïtat que el traductor sigui nadiu de la llengua receptora o bé de l’emissora, sobre el temps que ocupa una traducció i quins són els passos que encara ha de dur a terme l’editorial abans d’editar el llibre... Tots aquests assumptes han sorgit al llarg de la trobada i alhora que anàvem avançant en la tertúlia sobre La tendresa dels llops, i la conclusió que en podem extreure és que comptar amb la presència d’Elena Martí ha estat un luxe, un plaer, i un gran enriquiment. Motiu pel qual des d’aquestes línies li volem agrair tota la seva col·laboració.

Entrant ja en l’anàlisi de la novel·la, el primer que caldria destacar és que, en general, la percepció de lectura ha estat plenament positiva. La majoria de clubaires han gaudit amb aquest llibre i s’hi han endinsat tant per conèixer aquell fragment d’història on s’ubica l’acció (el Canadà de mitjans del segle XIX), com per esbrinar qui era l’assassí del paranyer francès Laurent Jammet (crim que apareix a les primeres pàgines). A més, la intriga d’aquesta narració es duplica, triplica, o fins i tot quadruplica, perquè el lector no sols espera conèixer i identificar el culpable, sinó que també segueix de ben a prop altres fils narratius que mantenen la tensió argumental. Aquest seria el cas de la desaparició de les germanes Selton, o la troballa de la tauleta de vori, o la relació amorosa entre Line i Spen...

Potser, també cal dir-ho, algunes lectores han considerat que l’inici de la novel·la és una mica precipitat i caòtic, ja que ens presenta gran quantitat de personatges i gairebé podríem dir que, cadascun d’ells, arrossega la seva pròpia problemàtica i ens mostra el seu passat complex. De la mateixa manera que algunes clubaires també han considerat que el final esdevé precipitat. Però sigui com sigui La tendresa dels llops és una obra engrescadora, de lectura àgil, amb bons diàlegs que t’ajuden a perfilar els diferents personatges, amb una protagonista que crea empatia, amb una gran bellesa de descripció de paisatges i amb frases que destil·len interessants reflexions.

Quant als diferents temes que s’han comentat durant la tertúlia potser destacaria la gran varietat de relacions que s’estableixen entre els diversos personatges, des de l’amistat i l’amor, a l’odi i el desig de venjança. Un altre aspecte, encara lligat als personatges, seria la pulcra descripció de la psicologia de cadascun d’ells, de tal manera que l’autora, Stef Penney, aconsegueix que els entenguem i els seguim de prop en totes les seves activitats i conflictes. I la senyora Ross, protagonista de la novel·la, mereixeria un esment a part per la força amb què se’ns enduu narració enllà, amb un joc de punt de vista narratiu pinzellat amb enginyosa habilitat (la novel·la està escrita en tercera persona fora dels capítols que ens vénen explicats per la senyora Ross, que apareixen en primera persona).

I per descomptat el gran tema que s’ha debatut ha estat el viatge: el que fan els personatges al llarg de la novel·la i desplaçant-se d’una població a una altra, però sobretot el trajecte interior de coneixement i canvi, de maduresa i evolució.

La tendresa dels llops, com vaig comentar en un moment de la tertúlia, és d’aquelles lectures que precisarien de més d’una sessió de Club de lectura per tal de poder-la apamar en tota la seva intensitat.

·   Unes paraules d’Elena Martí Segarra, traductora de l’obra
Divendres passat va ser tota una experiència per a mi! En primer lloc, pel fet de recordar un llibre que vaig traduir fa tants anys, i després per la tertúlia tan interessant i enriquidora que va generar. Em va fascinar la implicació de les lectores i el lector, la seriositat amb què s’havien pres notes i els comentaris que es van fer. I sobretot les preguntes que van anar sorgint sobre la tasca de traduir. Moltíssimes gràcies a tot el Club de Lectura Celler de Lletres per una acollida tan càlida, a la Glòria Bricollé per ser una esplèndida amfitriona, i a la Sílvia per conduir la sessió amb tant d’entusiasme i professionalitat!

En temps de tanta crisi, és un goig poder compartir l’amor per la lectura i la bona literatura.

Una salutació ben cordial a tota la colla del “celler”, i que seguiu tan actives/actiu!

L’autora

Stef Penney, escriptora i cineasta escocesa (Edimburg, 1969), va créixer en la seva ciutat natal i es va graduar en Filosofia i en Teologia a la Universitat de Bristol. En acabar la carrera, però, va dedicar-se a crear pel·lícules, tot dirigint tres curtmetratges abans de matricular-se per estudiar cinematografia a l’Institut Bournemouth d’Art. D’aquest interès i dedicació cal destacar que diversos dels seus curtmetratges s’han emès pel canal de televisió de la BBC.

Però l’any 2006 va sorprendre tota la comunitat literària en ser mereixedora d’un dels premis britànics més cobejats pels escriptors: el Premi Costa (antigament conegut amb el nom de Premi Whitbread).

L’obra amb la qual va debutar en el panorama literari i gràcies a la qual se li va atorgar aquest reconeixement, va ser la novel·la tractada a la nostra tertúlia del Club de lectura Celler de lletres per iniciar el curs 2016-2017: La tendresa dels llops.

La novel·la, com comentarem en la ressenya, està ambientada en el Canadà de 1860, i curiosament Stef Penney mai no va arribar a visitar aquest país perquè, durant l’època en què va escriure La tendresa dels llops ella patia un dels seus moments de crisi a causa de l’agorafòbia. A causa d’aquesta psicopatologia es va veure obligada a recollir tota la informació i documentació necessàries en les biblioteques londinenques.

Segons ha comentat en alguna entrevista (tot i que en concedeix poques i, per altra banda, és molt zelosa de la seva vida personal), la història narrada en aquest llibre inicialment l’havia preparada per a un guió, però a poc a poc la va anar desenvolupant fins a convertir-la en novel·la.

L’obra
L’inici de La tendresa dels llops ve marcat per la troballa del cos sense vida de Laurent Jammet, un paranyer francès que treballa ocasionalment per a la Companyia de pells de la Badia de Hudson. Es tracta d’un assassinat i el fet esdevé transcendental per a la vida tranquil·la d’aquell petit poble del Canadà de mitjans del segle XIX. Però a més, a aquest succés que capgira la placidesa del seu dia a dia, els cal afegir la desaparició de Francis Ross, fill d’una de les famílies d’aquesta població. L’endemà de la descoberta arriben els homes de la Companyia que s’encarregaran del cas, i al moment sospiten de l’existència d’alguna relació entre l’assassinat i la desaparició.

S’organitza una partida per buscar Francis Ross, suposadament culpable, però alhora la mare del noi, la senyora Ross, també marxarà a la cerca del seu fill acompanyada d’un guia mestís. Ella creu fermament en la seva innocència.

Seran diversos els personatges que, per un o altre motiu, iniciaran aquest periple en ple hivern, quan la neu és a punt de mostrar el seu vessant més feréstec, i ens portaran per paratges gèlids, inhòspits, on el que ressalta és la duresa de la vida en aquesta regió. Però alhora també ens duran pel camí de l’autoconeixement, pel complicat itinerari de la mirada interior dels personatges. I entremig, els llops. Els animals que avancen al pas de les expedicions malgrat no es deixin veure, els que apareixen durant la nit i ens mostren la seva bellesa salvatge... però també els altres llops, els que els humans duem dins nostre.

És una novel·la de misteri i d’aventures, però també un plany sobre la solitud i el silenci, una crida a favor de l’amor i l’amistat. És una història de viatges reals i viatges interiors, però també una crítica cap a l’ànsia de riquesa i l’afany d’èxit. És un llibre on es mostren les diverses cares de tota persona, amb les seves pors i els seus secrets, i com cadascú, a la seva manera, cerca la veritat.

Altres dades

·         Stef Penney, web oficial: http://www.stefpenney.com/
·         La tendresa dels llops, ressenya a blogs: http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2009/06/la-tendresa-dels-llops.html
·         Stef Penney parla de La tendresa dels llops (anglès): https://youtu.be/92Xk6Sw94SI
·         Sobre Elena Martí Segarra, traductora (a VISAT): http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/279/1006/suec/elena-marti.html
·         Entrevista a Elena Martí Segarra, traductora (a Lo Càntich): http://www.locantich.cat/2016/03/elena-marti-i-segarra-la-veu-del.html

    Sílvia Romero