Entrevista de Sílvia Romero a la guanyadora del 2n premi de Novel·la Curta Celler de Lletres, Núria Valentí

Novembre..., de Núria Valentí

—obra guanyadora del “2n Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2016”—

 

 

Ha passat un mes, dia amunt dia avall, des de la celebració del veredicte del “2n Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2016”, i des de la Biblioteca volem entrevistar la guanyadora perquè, ja amb perspectiva, ens expliqui la seva vivència al voltant del certamen literari i algun detall de la novel·la, que serà editada la primavera vinent per l’editorial Meteora.

 

—Primer de tot i de nou, l’enhorabona pel premi. I per començar: com et vas assabentar de l’existència d’aquest concurs literari?

NÚRIA VALENTÍ: Moltes gràcies. Aquest premi em fa molta il·lusió.

La directora i una bibliotecària de la biblioteca Can Pedrals em varen trucar per explicar-me la convocatòria del premi.

—Doncs t’agraïm que et decidissis a participar tot enviant-nos un original, però el nostre concurs, malgrat que accepta tots els subgèneres possibles dins el gènere ampli de novel·la, sí que té una exigència ben concreta: la història ha d’estar relacionada amb el món del vi i del cava. Et va resultar senzill o complicat, literàriament parlant, emmotllar-te a aquesta particularitat?

N.V.: Justament va ser la temàtica la que, tant a la Laura i a la Francesca, els va fer pensar que era molt adequada per mi. La veritat és que ho vaig veure clar des del primer moment. Havia voltat moltes vinyes i a través de molts pagesos del Penedès, i també d’altres comarques, havia viscut moltes emocions que sentia viscudes de primera mà, i sobretot tenia pendent explicar un matí de tardor que m’havia emocionat molt. Era dimarts, anava cap a Torrelles de Foix i just a l’entrada de Sant Martí Sarroca els colors del cel, la vinya i el bosc que envolta el castell, eren tan meravellosos que els havia d'explicar, i com a començament d'una novel·la era perfecte.

—Parla’ns de la teva obra. Ens podries explicar, de forma breu, quin és el tema que planteges a Novembre...?

N.V.: Novembre... és una finestra, o millor un ull de bou que ens deixa veure el cor de la seva protagonista, l’Olívia, una dona jove, mestra, que descobreix el seu interior a través del descobriment del vi. El vi per a ella era poc més que una beguda a la que no donava més valor del que es pot donar a una taronja. Es va adonar que tampoc es coneixia ni es valorava. Un nou curs, un nou poble, una comarca amb personalitat, un home, vi i vinyes...

—Es tracta, doncs, d’una novel·la intimista? Romàntica?

N.V.: El meu pare diu que l’haurien de llegir tots els homes. En Jordi Fernando diu que els personatges són molt creïbles. Algú m’ha dit que tinc ànima de senyoreta, de mestra. Penso que tots tenen raó i diria que és tan romàntica com ho és la vida, no pas més.

—Novembre... va guanyar el nostre premi Celler de lletres i l’editorial Meteora s’encarregarà de la seva publicació. Però és aquesta la teva primera incursió literària?

N.V.: Em dedico a escriure articles i sóc la directora de la revista Art-e-sans, però Novembre... és la meva primera novel·la.

Moltes gràcies per regalar-nos el teu temps, i t’esperem aquí, a la Biblioteca, per a la presentació del llibre.

**