15 de novembre 2016

Tertúlia del club de lectura sobre "L’amant de Picasso", d’Isabel-Clara Simó

Club de lectura CELLER DE LLETRES
 Tertúlia de divendres 11 de novembre de 2016




A les clubaires del Celler de lletres ens agrada anar sempre més enllà de la història que llegim, i per aquest motiu en més d'una i més de dues trobades al llarg del curs procurem celebrar sessions especials, sessions que compten amb algun ingredient afegit. A nosaltres ens agrada que sigui així i ho aconseguim gràcies a la complicitat i professionalitat de l'equip humà de la biblioteca.

D'aquesta manera procurem tenir trobades amb l'assistència de l'escriptor o escriptora i trobades amb el traductor o traductora de l'obra a comentar, ens hem afegit com tantes altres biblioteques al projecte "Literatura DO" i també celebrem les trobades "Art i Literatura", en les quals comptem amb la inestimable col·laboració de Glòria Guilera, llicenciada en Història de l’Art. I dins el marc d’aquest projecte “Art i Literatura” encabim la tertúlia d’avui al voltant de la novel·la L'amant de Picasso, d'Isabel-Clara Simó.

Per començar hem realitzat una ronda d'opinions entre les assistents a la trobada, i la valoració primera que es pot extreure d'aquest contacte inicial ha estat plenament positiva. La novel·la ha atrapat des de les primeres pàgines, s'ha qualificat d'encert els diferents punts de vista narratius i els registres diversos amb què Isabel-Clara Simó ha presentat la història i els personatges, i s'ha remarcat el saber fer de l'autora en aconseguir que una narració que podríem considerar relativament ja coneguda (quant al fet que coneixem la biografia de Fernande Olivier) mantingui en tot moment la tensió i el pols narratiu.

El tarannà o la psicologia de Picasso i de Fernande han estat, potser, els dos temes més àmpliament debatuts. Però quant a la novel·la pròpiament dita el personatge d’ella és el que ha atrapat les lectores: la duresa de la vida que se’ns descriu, l’abandó quan és infant i la manca d’afecte que la perseguirà sempre, la relació de complicitat amb les dones de l’Horta de Sant Joan i per contra la correspondència tensa i dialèctica que llegim entre ella i Gertrude Stein. Aspectes als quals cal afegir l’eterna pregunta que sura al llarg de les pàgines del llibre i que es planteja Fernande en el seu final: “I si el gran amor en què sempre he cregut ha estat unilateral?”

Després d'aquesta interessant tertúlia al voltant de L’amant de Picasso hem visionat un power point sobre l’artista: evolució artística, imatges de diverses pintures, plantejament dels diferents períodes pictòrics... de nou de la mà de Glòria Guilera, qui ha anat assenyalant els diversos moments de coincidència amb l'obra llegida alhora que aportava informacions al marge sobre la vida de Picasso, les dones que el van marcar, les seves relacions i, en especial, la figura de Fernande Olivier.

De nou, doncs, una interessant trobada del nostre Club de lectura Celler de lletres.

L’autora
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana.

És llicenciada en filosofia a la Universitat de València i en periodisme, i doctorada en filologia romànica. Va exercir de professora i el 1972 es va passar al periodisme com a directora del setmanari Canigó, posteriorment ha estat columnista al diari Avui i actualment al Punt Avui. També ha estat delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.

Ha creat en els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d'Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000). Obres com Júlia (1983) o D'Alcoi a Nova York (1987) han estat ambientades a Alcoi, el seu lloc de naixement.

Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre altres distincions, el 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per La salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària; el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per El meu germà Pol.

Ha escrit més de quaranta obres, de les quals n'hi ha de traduïdes a l'alemany, a l'anglès, al basc, al castellà, al francès, al gallec, a l'italià, al neerlandès i al suec. L'amant de Picasso és la seva penúltima novel·la, escrita al 2015.

L’obra

L'amant de Picasso és Fernande Olivier. Fernande (1881-1966), model de pintors al París de principis del segle XX, va ser el primer gran amor de Picasso. Prèviament Picasso havia tingut una relació amb la model Germaine Gargallo, però és Fernande la considerada la seva primera parella.

Picasso, al llarg de la seva vida, va tenir vuit dones, i diuen els especialistes en la seva obra que amb cada dona canviava d'estil.

Picasso coneix Fernande l'any 1904, quan torna a París després d'una estada d'un any a Barcelona, moment en què desolat per la mort del seu amic Carles Casagemas pinta uns personatges tristos i esprimatxats de color blau: és l'època blava. Fernande li torna l'alegria i es reflecteix de nou l'esperança en la seva paleta emprant colors roses i vermellosos i representant personatges del circ i maternitats: amb ella entra a l'època rosa.

Fernande viu amb Picasso fins al 1911. El 1906 passen l'estiu junts a Gòsol, i Picasso en entrar en contacte amb el primitivisme de la cultura popular, comença a simplificar els trets de les figures i els volums, estil que derivarà cap al cubisme.

Fernande, quan tenia quinze anys, va començar a escriure un diari. A la dècada dels cinquanta, moguda per la pobresa, decideix publicar-lo, però Picasso li dóna diners a canvi del seu silenci. Després de la mort de Fernande el seu fillol decideix publicar-lo. El llibre és Recuerdos íntimos escritos para Picasso.

Isabel-Clara Simó a L'amant de Picasso ens fa conèixer la Belle Fernande i l'amor que tenia per Picasso, l'únic home a qui va estimar. Però també retrata l'ambient bohemi del París de principis del segle XX, la comunitat artística del Bateau-Lavoir a Montmartre, on va viure la parella, i l'evolució artística del pintor. La base de la història són les memòries de la Fernande.

Tal com dèiem al principi, que l'evolució de Picasso va lligada al canvi de parella, el cubisme va lligat a la Fernande. Per això l'autora també ens explica com es va gestar el cubisme, moviment artístic integrat dins els anomenats ismes de principis del segle XX, i que va suposar un trencament important en el món artístic, plasmat bàsicament en la pintura i l'escultura.

Altres dades

·         Isabel-Clara Simó a l’AELC: http://www.escriptors.cat/autors/simoic/

·         Ressenya de L’amant de Picasso – El Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/article/19-cultura/839038-llamant-de-picasso.html

·         Isabel-Clara Simó presenta L’amant de Picasso – Youtube: https://youtu.be/9k_HnCU30lQ

·         Pablo Picasso – web: http://www.picasso.fr/es/picasso_pagina_index.php

·         Fernande Olivier – Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernande_Olivier


Sílvia Romero