19 d’abril 2017

Tertúlia del club de lectura sobre "Germà de gel", d’Alicia Kopf

Club de lectura CELLER DE LLETRES


Tertúlia de divendres 7 d’abril de 2017
El Club de lectura Celler de lletres s’ha reunit aquest mes d’abril per comentar el llibre triat per a la VI Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf: Germà de gel, d’Alicia Kopf. I per aquest motiu comptàvem també amb la presència de la bibliotecària itinerant Imma Martínez.

En general la primera impressió que les clubaires han transmès al voltant d’aquesta obra ha estat la d’estranyesa. En alguns casos perquè els ha costat entrar en la narració. O potser millor dit: en el possible fil argumental del llibre. En altres casos perquè els passatges, els fragments de documentació al voltant de les expedicions polars –que obeeixen al projecte que té entre mans la protagonista-, han resultat feixugues i prescindibles. En aquest sentit, una clubaire ha comentat que en començar a llegir Germà de gel, de primer antuvi es va enfadar i se sentia un xic estafada perquè li semblava que jugaven amb
ella com a lectora. Però... atenció!, continuava llegint perquè la narració avançava fluïda i perquè li havia despertat la curiositat i intriga.

Cal dir, per l’altra banda, que de forma oposada a aquestes opinions, altres clubaires s’han sentit atretes per la història que s’hi narrava, tant la que es mou en un terreny més intel·lectual i que fa referència al projecte de la protagonista (i aquest apartat inclouria la documentació esmentada sobre les exploracions polars, i també moltes altres referències de tipus literari, filosòfic, artístic...), com la que avança en clau intimista i ens permet explorar la psique, precisament, d’aquesta protagonista. De fet hom ha considerat que el llibre sosté el pols narratiu en un crescendo i que ens va conduint cap a un final que, també cal remarcar-ho, no ha fet el pes a tothom. Hi ha qui esperava més, necessitava una mena de conclusió potent que respongués a les pàgines llegides, i hi ha qui ha considerat que el final de Germà de gel és l’acabament lògic al procés que se’ns descriu.

Òbviament, un dels temes que s’ha tractat amb més profusió ha estat la relació entre la protagonista i el seu clan familiar, sobretot vers la mare i el germà, aquest germà de gel –fent referència a l’autisme- que esdevé el motiu de la recerca interior i del viatge cap al desglaç dels sentiments (si més no així ho hem valorat des de Celler de lletres). I encara en aquesta línia d’aspectes temàtics més comentats hi podríem afegir, per no estendre’ns més, la denúncia somorta que hi ha al llarg de tot el llibre al voltant de les problemàtiques actuals dels joves, com podrien ser la precarietat laboral, la impossibilitat d’estabilitat econòmica i d’independència, la greu dificultat per establir-se pel seu compte...

En definitiva Germà de gel, d’Alicia Kopf, s’ha erigit com una obra sorprenent per l’estructura i arquitectura literària que planteja, i alhora s’ha valorat positivament aquesta valentia de pretendre innovar i experimentar en un camp com és el de la literatura.

L’autora 

Alicia Kopf és el pseudònim que des de 2006 utilitza Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982). Escriptora i artista multidisciplinària, és llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria literària i en Literatura Comparada (tots dos títols per la Universitat de Barcelona), diplomada en estudis avançats, i treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. També treballa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) com a professora del Grau de Comunicació, i ha col·laborat en diversos projectes amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

L’origen d’aquest àlies, Alicia Kopf, ens l’explica la mateixa autora: “És una identitat artística que té una mitologia personal i té a veure amb la meva estança a Alemanya, quan acabava la carrera de Belles Arts. Vaig descobrir, com en tot viatge iniciàtic, una passió germanòfila en el llenguatge. Vaig fer un projecte sobre una dona que buscava el seu propi cap i mai no vèiem frontalment aquesta dona, sinó escorços d’ella buscant per algun racó, fins que s’alçava i ens adonàvem que no tenia cap, i que el que buscava realment era la seva identitat. En aquest sentit el nom d’Alicia Kopf ve d’aquí: algú que busca, però no busca el conill blanc sinó la seva pròpia identitat” (extret del programa “Terrícoles”).

L’artista s’interessa pel concepte d’exploració, i en base a aquest interès enllaça dos camps: l’èpica de les històriques conquestes polars per una banda, i els elements personals i autoreferencials per l’altra. Per exemplificar aquesta connexió tenim, emmarcat dins del seu projecte Articantàrtic (una exploració de l’exploració), un mapa elaborat pel pintor, il·lustrador i litògraf britànic Henry Courtney Selous durant el viatge al Pol Nord (1829-1833) de l’almirall, naturalista i explorador escocès John Ross. D’aquest mapa l’artista Alicia Kopf canvia els espais geogràfics reals pels del seu propi imaginari (l’obra va estar exposada a la Fundació Antoni Tàpies el 2013 i al Bòlit Centre d’Art Contemporani el 2014).

  • L’obra 
Germà de gel és una obra de difícil catalogació si ens volem atenir a una classificació literària típica i tòpica. Des que va guanyar el Premi Documenta el 2015, i posteriorment el Premi Llibreter (2016), el llibre ha estat objecte de nombroses ressenyes, crítiques i comentaris. I aquest aspecte de la catalogació és un dels elements comuns que apareix gairebé arreu.

Hi ha qui considera que es tracta d’una narració que es mou entre l’assaig i el diari personal. O entre l’assaig i un mostrari d’imatges diverses de caire personal. En aquest sentit, hi ha qui qualifica l’obra com a novel·la d’autoficció i, pel contrari, qui considera que amb les alteracions de diversos fets personals l’autora pretén defugir, precisament, aquesta catalogació d'autoficció (neologisme creat per Serge Doubrovsky el 1977).

Però quin és el missatge que ens exposa Germà de gel? Hem de partir de la metàfora (o potser senzillament comparació) amb què Alicia Kopf identifica els dos grans termes que ens acompanyaran al llarg de la lectura: el gel i el buit. En l’obra, la protagonista és una dona obsessionada pels paisatges gelats i per les aventures i experiències heroiques dels homes que formaven part de les grans expedicions polars dels segles XIX i XX. Penetrant en la descripció profusament documentada d’aquestes gestes, ens endinsarem també en la intimitat i subjectivitat de la protagonista, que ens parlarà de la seva infantesa, adolescència, els anys universitaris i, sobretot, la família i les relacions marcades per aquesta fredor de gel. I en aquest terreny familiar trobem un personatge cabdal, que és qui donarà títol a l’obra: el germà autista de la protagonista. El germà de gel.

És el clàssic plantejament d’un viatge interior, però és una obra diferent, trencadora, que ha tingut la força suficient per sacsejar el panorama literari català i, com he esmentat a l’inici, de difícil catalogació.

Altres dades
·   Alicia Kopf –web oficial: http://www.aliciakopf.net/
·   Alicia Kopf a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Kopf
·         Entrevista a Bolit Girona: https://vimeo.com/31048785
·         Entrevista a Terrícoles (betevé): http://beteve.cat/clip/terricoles-alicia-kopf/

Sílvia Romero