19 de maig 2017

Tertúlia del club de lectura sobre "Bartleby, l’escrivent", de Herman Melville


Club de lectura CELLER DE LLETRES
Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville

(traducció: Miquel Desclot)


Tertúlia de divendres 12 de maig de 2017 (per la clubaire Rosa Maria Prat)


El divendres 12 de maig el nostre Club de Lectura Celler de Lletres va comentar el llibre Bartleby, l’escrivent: una història de Wall Street, de l’autor Herman Melville. Es va valorar la riquesa de llenguatge de la traducció, realitzada per Miquel Desclot, i la qualitat artística de les il·lustracions, a càrrec de Javier Zabala.



Hi ha dos personatges protagonistes. Per una banda, el narrador, un advocat que contracta un escrivent per copiar documents en la seva notaria. I per l’altra, aquest empleat gairebé aparegut del no-res, anomenat Bartleby, un home en principi treballador i complidor amb els horaris i les feines que se li encomanen. Fins que un bon dia desisteix de fer les tasques laborals que se li encarreguen, tot dient: “Preferiria no fer-ho”.


L’escrivent, amb la seva obstinació, manipula l’advocat perquè sempre acaba sortint-se amb la seva. Davant d’aquesta actitud passiva, amb la feina i amb la vida, l’advocat es resigna, li agafa estimació i decideix ajudar-lo. Però aquesta intencionalitat oscil·la contínuament ja que la situació, des d’un plantejament laboral, és insostenible, i per aquest motiu decideix acomiadar-lo. Amb tot, aquesta determinació no serà fàcil de dur a terme, i el notari, per desempallegar-se de Bartleby, optarà per traslladar el despatx a un altre edifici de Wall Street i, així, abandonar-lo.


Els altres personatges principals són dos copistes que treballen al despatx del notari, Dindi i Grapes, i un mosso que fa els encàrrecs, Gingebre. Tots ells molt ben caracteritzats per l’autor.


Els comentaris van girar fonamentalment sobre els motius de la no actuació de Bartleby i quin és el missatge que l’autor ens vol transmetre amb aquesta obra literària. Algunes opinions consideraven que la feina d’escrivent, de copista de documents, era en aquella època una feina avorrida, mecànica i alienant, que portava a situacions depressives. Per l’altra banda, el paper del notari com a empresari l’autor ens el presenta comprensiu, tolerant, caritatiu. Hi ha qui hi veu la influència del paper de la religió i del liberalisme. D’altres interpretacions que s’aporten són les del nihilisme, el no reconeixement de l’autoritat per part del treballador, i el simbolisme de la inanició i de l’immobilisme com a negació de l’acció i de la comunicació entre les persones. La comunicació és vida i la no comunicació és mort. També es parla de Bartleby com un personatge fantasma, absurd.


Al final del llibre, en un passatge que podríem considerar una mena d’epíleg, l’advocat comparteix una informació de la qual s’ha assabentat posteriorment als fets relatats: Bartleby havia estat subaltern de l’oficina de “Cartes Mortes” de Washington. D’aquesta manera potser es pretén fer entendre l’afectació psicològica de l’escrivent i la seva conseqüent mort a la presó de les Tombes però, en general, aquesta explicació no ha convençut massa.


Alguna crítica literària ha fet referència a la similitud de la història de Bartleby amb l’època personal que estava vivint Herman Menville, amb problemes físics i psicològics.


Sigui com sigui, l’autor ha estat considerat precursor de l’existencialisme i de la literatura de l’absurd, i amb la seva obra anticipa alguns temes que trobarem més endavant en la literatura de Franz Kafka. I encara referint-nos al personatge de Bartleby, recentment l’escriptor Enrique Vila-Matas ha fet referència a la síndrome de Bartleby en el seu llibre Bartleby y compañía, tot referint-se als escriptors que deixen d’escriure.


La trobada va finalitzar amb un brindis amb una copa de cava, gentilesa de les caves Maria Rigol Ordi, com a comiat de l’edifici de la Biblioteca que ens ha acollit, als membres del Club de Lectura Celler de Lletres, durant onze anys.



L’autor


Escriptor nord-americà (Nova York, 1819-1891) conegut sobretot per les seves novel·les però que també va conrear la narrativa breu, la poesia i l’assaig. La seva família va formar part del grup dels primers pobladors neerlandesos i es va relacionar amb l’aristocràcia anglesa, però en morir el seu pare quan ell tenia dotze anys (es va suïcidar en entrar en bancarrota) Herman va abandonar els estudis i es va traslladar a Albany, on va treballar en un banc local i com a mestre rural.


Però als dinou anys embarca per primera vegada i comencen les seves aventures com a mariner. El segon vaixell on s’enrola és un balener, l’Acushnet, del qual deserta en arribar a l’illa de Nuku Hiva, on és capturat pels typee, una tribu amb fama de canibalisme de la qual és presoner durant un mes. Després va ser venut a un altre vaixell balener i, en desembarcar, va ser empresonat per rebel·lió. Un cop alliberat va navegar durant tres anys i nou mesos. Tots aquests coneixements del món del mar queden a bastament plasmats en les seves obres.


En català, a més de la novel·la breu Bartleby, l’escrivent, que hem tractat al Club de lectura, podem trobar, entre d’altres: Benito Cereno; Billy Budd, el mariner (que es va publicar pòstumament); Moby Dick (obra que el va dur a la fama); el recull amb els contes Les encantades, El violinista, i Jimmy Rose; i els poemes i reflexions del llibre Escenes de batalla i paisatges de guerra.


Va col·laborar en la revista Literary World i durant un temps va viure aïllat en la seva granja, però a causa dels deutes la va haver de vendre i es va traslladar de nou a Nova York. És aquesta una època marcada per problemes físics i psicològics, aquests darrers causats pel suïcidi del seu fill gran. Malgrat la fama assolida Herman va morir oblidat, fins que als anys 20 es va rescatar i valorar la seva figura com a escriptor.


L’obra


“Preferiria no fer-ho.” ¿Quantes vegades no voldríem pronunciar nosaltres aquesta frase? Preferiria no fer-ho. Doncs aquesta és la sentència amb què Bartleby, l’escrivent, s’enfronta al seu dia a dia. A la feina, però també des d’un posicionament vital.


La novel·la original, escrita en anglès per Herman Melville, duu per títol Bartleby l’escrivent: una història de Wall Street. I així mateix és com ens la presenta la veu narradora perquè, qui ens explica els fets, és un advocat del qual no s’esmenta en cap moment el nom. A l’oficina d’aquest advocat hi trobem tres empleats -força peculiars per altra banda- que són descrits a les primeres pàgines del llibre: el Dindi, el Grapes, i el Closca de Gingebre. Però entre tots no abasten la feina i l’advocat decideix publicar un anunci de treball i contractar un nou empleat, i és llavors quan apareix l’escrivent Bartleby, amb la seva “figura pàl·lida i pulcra, llastimosa i respectable, irremeiablement desolada.” L’home compleix escrupolosament amb els horaris i realitza amb rapidesa totes les tasques que se li encomanen, fins que un dia, per primera vegada, davant una ordre respon: “preferiria no fer-ho”. I és a partir d’aquest instant àlgid quan la novel·la canvia l’enfocament, de la mateixa manera que Bartleby, tot d’una, pren una actitud passiva amb la feina i amb la vida.


Les lectures possibles d’aquesta història són diverses i força variades. Per exemple que la passivitat del protagonista el duu a la pròpia destrucció com a individu. Una altra possibilitat seria que Bartleby es constitueix en un símbol de la defensa del nihilisme social i polític. També hi ha qui considera que es tracta d’un cas d’estudi psicològic a causa d’una depressió aguda. O bé que la narració és una crítica al sistema que ens aliena mitjançant tasques mecàniques i tedioses.


La qüestió és que en el moment de ser publicada no va ser entesa (potser el tema era innovador) i van haver de passar prop de cent anys perquè se la valorés tal com ens ha arribat a nosaltres.


Altres dades


Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada