Com ja
és habitual en les nostres trobades del mes d’octubre, dedicades a la
“Literatura D.O.”, en aquesta sessió comentàvem l’obra guanyadora del Premi de
Novel·la curta Celler de lletres de l’any passat. Això significa que havíem de
parlar de la novel·la Novembre... i
que, a més, comptàvem amb la presència de la seva autora, Núria Valentí.
Però
la peculiaritat de les trobades del mes d’octubre no és només aquesta, sinó que
a més el Club de lectura se celebra en l’espai de les caves que col·laboren en
el projecte “Literatura D.O.”, i per això enguany vam visitar Celler Vell,
acompanyats del cavista Josep M. Estruch, i vam poder admirar la maqueta
ferroviària CavaTren, ubicada precisament a l’interior del Celler Vell i que
reprodueix l’entorn del Penedès. Una visita altament aconsellable.
La
tertúlia va avançar amb un format diferent a l’usual perquè sempre que gaudim
de la presència de l’autor o autora de l’obra a comentar, intentem aprofitar al
màxim aquest luxe. Per això les primeres intervencions, més que pretendre fer
un tempteig al voltant de la valoració general de la lectura, van anar encaminades
a preguntar o plantejar qüestions diverses a Núria Valentí.
Un del
temes que va sorgir va ser l’ús nul de la matèria sexual com a element
narratiu. Una de les clubaires va considerar que, concretament en una de les
escenes relatades a la novel·la, potser calia cert aprofundiment. Però com sol
passar en les nostres tertúlies, la intervenció d’una altra clubaire anava en
una línia ben oposada, perquè valorava l’actitud de la protagonista i la seva
facilitat a sortir amb un dels personatges i trobar-se amb ell en nombroses
ocasions, com un senyal de permissibilitat excessiva. I és que, potser no cal
repetir-ho perquè és una veritat que totes tenim ben clara, però davant d’un
llibre concret cada lector llegeix una obra diferent.
Un
altre aspecte que es va remarcar en més d’una ocasió va ser el to poètic que
amara l’estil narratiu de Núria Valentí quan descriu el paisatge i les vinyes.
Unes descripcions on ressalten els colors i les olors, i que ja en el seu
moment van ser remarcades pel jurat del premi obtingut l’any passat.
El
tema de fons de la novel·la també va ser tractat, i es va comentar que calia
col·locar el focus en una temàtica tan habitual en literatura com és l’amor,
però que Novembre... destacava
perquè, malgrat la seva brevetat (no oblidem que es tracta d’una novel·la
curta), presenta molts tipus d’amor: de parella, de pare a fill, a la terra, a
l’ofici... De tal manera que l’amor es va desplegant a poc a poc al llarg de
les seves pàgines i ofereix un mosaic de sentiments diversos.
I per
acabar amb aquest resum de la trobada, potser també caldria remarcar l’encert
d’un final que tanca perfectament la història narrada però, alhora, planteja al
lector més d’una incògnita, de tal manera que en acabar la lectura hom no pot
evitar elucubrar sobre el futur d’aquells personatges que ha anat coneixent
pàgina rere pàgina.
No cal
dir, òbviament, que tots aquests comentaris van comptar amb la resposta de
l’autora. De vegades donant una contesta clara a una qüestió, en altres moments
elaborant alguna precisió o matisació. Per tot plegat: gràcies, Núria, per
acompanyar-nos durant la tertúlia i enriquir-la amb la teva participació.
·
Unes paraules de Núria Valentí, autora de la
novel·la
Dijous és el meu
dia preferit de la setmana. M'agrada especialment i no sé ben bé quin és el
motiu, però m'agrada. Dijous passat, tercer dijous d'octubre... ;-), sota un
cel que queia damunt de tots sense compassió, vaig encaminar-me cap a Sant
Sadurní. Recordava el dijous de feia un any, quan a la biblioteca es va fer públic
el premi que vaig tenir la sort de guanyar, aquella tarda també va ploure molt
i molt. És casual, però és curiós.
Des de l'abril,
mes en què es va publicar Novembre... fins avui molts lectors m'han fet
comentaris sobre el llibre, m'han felicitat i molts m'han demanat que escrigui
el futur dels personatges, que com tots els futurs és intrigant. També a través
del Facebook hi ha hagut persones que no conec que m'han fet comentaris. És
grat que passi això però aquest dijous passat m'esperaven un grup de lectores
experimentades. Tinc sort que m'encanta el risc i el desafiament, perquè la
trobada prometia, i molt.
La Glòria, amb la
seva particular habilitat de fer-te sentir com a casa ens va introduir i la
Sílvia, gran experta en conducció va portar de meravella la moderació de
l'acte.
Va disparar una
lectora, que recordava perfectament i que a més havia format part del jurat. La
veritat és que la seva pregunta va ser del tot imprevisible per a mi. Em
preguntava per què no hi havia més sexe a la novel·la. A més volia saber el per
què no hi havia sexe. Ostres!! La veritat, no sabia ben bé com explicar-li per
què l'escena més sensual de la història no l'havia descrit amb pèls i senyals.
Entrat l'acte una altra lectora va retreure el tema abordant-lo des d'un altre
escaire i llavors vaig saber explicar-li a la primera lectora, i a tota la sala,
el perquè real no m'havia entretingut en posar detalls. Ja havia explicat que
és bonic imaginar una escena on, la passió es barreja i es culmina fent
l'amor, i tothom podia viure-la a mida, les escenes de sexe en aquest moment
són poc curioses i en una novel·la curta no pots perdre massa temps en una
escena que no ens porta gaire més enllà i que em prenia lloc per explicar
altres sentiments dels personatges. Però sobretot perquè la història no
reivindica sexe, ni la història ni el moment que vivim. Si els personatges
haguessin viscut en l'època en què el sexe era trencador i calia donar ales pel
seu alliberament, ho hauria fet.
Entre la primera
pregunta i l'última es va crear un clima de complicitat entre tots on es podia
veure com cada lector pren partit en la lectura i crea un feeling amb un personatge o amb algun altre.
Mai podré agrair
prou a totes les persones que varen participar preguntant i comentant tot allò
que els havia encuriosit, motivat... el que els havia agradat, o no tant... La
veritat és que va ser una experiència molt enriquidora, i, el fet que no m'ho
posessin fàcil des del principi va ser encara més emocionant i sobretot molt
estimulant.
Tot i que ens
vàrem passar de temps, Deu n'hi do, m'hauria encantat poder allargar aquella
estona, per això vull traslladar el meu agraïment a tots.
- L’autora
Núria Valentí
Arbós neix a Les Franqueses del Vallès el 1964, i el fet de créixer en un
entorn rural marcarà profundament la seva manera de ser. Estretament vinculada
al món de l’art, passa llargues temporades al sud-oest de França, tot
participant en projectes amb artistes de Bordeus. Un dels trets a destacar del
seu caràcter és la inacabable curiositat, i les diverses estades en aquests
paratges, per motius artístics, esdevindran també el punt de partida que la
durà a aprendre, interpretar i entendre la vinya i el vi, així com tot allò que
envolta el món dels productors artesans gastronòmics.
Aquest aprenentatge
influirà enormement en la seva sensibilitat a l’hora de valorar els productes
autòctons, i a poc a poc es va formant la idea de crear la revista Art-e-sans,
cosa que durà a terme el 2013. Amb aquesta publicació, Núria Valentí pretén
difondre els valors de la gastronomia catalana, dels productes de proximitat i
de la cuina del país, sempre basant-se en uns productes agraris de primeríssima
qualitat.
Amb l’obra que
tractarem en la nostra trobada del Club de lectura, Novembre..., Núria Valentí va resultar guanyadora del Premi de
novel·la curta Celler de Lletres 2016, certamen organitzat per la Biblioteca
Municipal Ramon Bosch de Noya i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Una
novel·la que es converteix en un cant a l’adaptació a un nou lloc, a l’esforç
de pertinença a l’espai que ens acull i a la regeneració personal com a únic
camí en la cerca de la felicitat.
- L’obra
Novembre... ens planteja, entre d’altres qüestions, el gran tema que mou l’ésser
humà: l’amor. I aquest sentiment se’ns mostra en la relació de parella, en
l’afinitat entre companys, en la devoció vers l’ofici triat, en el lligam entre
pares i fills, en el vincle entre la mestra i l’alumne... i per damunt de tots
ells, en l’estima vers la terra, la natura, la seva llum i els seus colors.
La protagonista,
Olívia, s’endinsa ja des de les primeres pàgines en un procés d’aprenentatge i
coneixement de la vinya, del vi, i com he esmentat més amunt, de la terra que
els crea. Però ella evolucionarà, com en un viatge iniciàtic, al mateix temps
que duu a terme aquest aprenentatge, i anirà retrobant l’essència dels somnis i
il·lusions perduts al llarg dels anys de tal manera que, durant el trajecte
d’autoconeixement, descobrirà l’amor.
La novel·la,
escrita en tercera persona, avança cronològicament al llarg de tot just dues
setmanes del mes de novembre. Però la veu narradora ens ofereix, amb mesurada
dosificació i sempre mantenint la pulsió expressiva, diverses dades al voltant
del passat dels personatges, cosa que ens permetrà construir, mentalment, una
imatge sòlida i coherent de cadascun d’ells.
Potser caldria
matisar, fent referència a aquest acotament temporal dins la ficció
novel·lística de Novembre..., marcada
en dues setmanes, que malgrat la seva brevetat l’autora ens exposa, a més de la
història d’amor que viu la protagonista en primera persona i l’estima per la
terra, un parell de temàtiques interessants: el món de l’ensenyament i,
malauradament, l’experiència que comporta el fet de viure prop d’una persona
malalta.
En definitiva Novembre..., Premi Celler de lletres de
novel·la curta 2016, és una bona entrada en la literatura de ficció per part de
Núria Valentí.
Altres dades
·
Núria Valentí a l’editorial Meteora: http://www.editorialmeteora.com/autor/valenti-arbos-nuria/130
·
Entrevista a Núria Valentí a Ràdio Sant Sadurní: https://www.ivoox.com/novembre-novel-la-guanyadora-celler-lletres-2016-audios-mp3_rf_17996192_1.html
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada