20 de novembre 2018

Club de lectura Art i Literatura sobre "La dama de l'unicorn" de Tracy Chevalier

Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
La dama de l’unicorn, de Tracy Chevalier
(traducció: Ernest Riera)

  • Tertúlia de divendres 9 de novembre de 2018 

Dins la programació de lectures del Celler de lletres, el mes de novembre és el que dediquem al cicle “Art i Literatura”. De manera que de la mà de Glòria Guilera, llicenciada en Història de l’Art, podem gaudir de la lectura efectuada més enllà, encara, de la nostra tertúlia del club. L’obra triada en aquesta ocasió ha estat La dama de l’unicorn, de Tracy Chevalier, en la qual l’autora elabora una recreació ficcionada de la història que podria amagar-se rere els tapissos flamencs dels darrers anys del segle XV coneguts com “La dama i l’unicorn”. Per aquest motiu la ronda inicial de valoracions de la lectura l’hem treballada amb més rapidesa que d’habitud: per reservar la segona part de la trobada a visionar el power point sobre tapissos medievals que ens havia preparat Glòria Guilera.

La impressió general de les clubaires després d’haver llegit la novel·la és plenament positiva. Fins i tot algunes de les persones que s’enfrontaven a la lectura sense moltes expectatives perquè, segons han comentat, la temàtica dels tapissos no els interessava en especial, han reconegut que a mesura que avançaven i s’endinsaven en la història de La dama de l’unicorn, se sentien més captivades i engrescades.

S’ha fet menció de la profusa tasca de documentació que deu haver dut a terme l’escriptora, i com aquestes dades apareixen en la mesura correcta, fluint entre la trama i sense entorpir l’acció que s’hi narra. I encara en aquest sentit s’ha valorat l’interès que desperta tot el món dels artesans d’aquesta època, les seves normes, el seu ofici...

De l’ampli ventall de personatges ens hem centrat, a causa del poc temps de què disposàvem, en Nicolas des Innocents, que ha estat considerat entre pintoresc i desvergonyit, passant per algun moment de tendresa que ens l’apropa més; en Geneviève de Nanterre, la dona poderosa empresonada per la servitud de la classe social i oblidada pel marit; en Claude, la filla d’aquesta, disposada a deixar-se dur pels somiejos romàntics impossibles; Christine du Sablon, l’esposa del lissier, capaç de trobar la felicitat en les petites coses; i Aliénor de La Chapelle, filla de Christine, amb una particularitat que la fa diferent i, alhora, l’empeny a ser arraconada.

Encara referint-nos als personatges s’ha ressaltat el paper que l’autora fa jugar a les dones que apareixen a la novel·la. En la seva majoria es tracta de dones fortes, intel·ligents, que saben conduir els homes per aconseguir allò que volen o necessiten... però també de dones subjugades pel gènere masculí.

Però potser l’aspecte que s’ha remarcat i elogiat més ha estat el plantejament d’un punt de vista narratiu que Tracy Chevalier ens ofereix amb gran mestria i ofici. Cada capítol ve encapçalat amb el nom d’un dels personatges, i és que en realitat en cada capítol ens parla un personatge diferent, de tal manera que la història es converteix en un trencaclosques. O millor: un tapís que anem teixint amb fils diversos i del qual només al final en podrem copsar el conjunt.

Després d’aquesta ronda d’opinions, hem passat a visionar el power que havia preparat la Glòria Guilera, i val a dir que aquest afegitó s’ha convertit en el perfecte colofó d’una trobada que, ja de per si, ha estat enriquidora.

  • L’autora

Escriptora estatunidenca, neix a Washington el 1962. Ja de ben petita es va sentir atreta pel món dels llibres i va començar a escriure els primers relats curts a l’institut. En acabar els estudis secundaris va estudiar llengua i literatura anglesa i després, l’any 1984, va abandonar els Estats Units per instal·lar-se a Londres. Allà va estudiar escriptura creativa i va treballar com a editora abans de debutar com a novel·lista amb la publicació d’El blau virginal (1997), novel·la on estableix importants lligams entre dues dones de diferents èpoques històriques.

Però el seu èxit com a escriptora apareix amb l’edició de La noia de la perla (1999), convertida en best-seller internacional i de la qual se’n fa una adaptació cinematogràfica el 2003, dirigida per Peter Webber i protagonitzada, entre d’altres, per Colin Firth i Scarlett Johansson. En aquesta novel·la recrea les relacions del pintor holandès Johannes Vermeer amb la protagonista del quadre homònim.

Posteriorment i encara en novel·la publica Àngels fugaços, ambientada a l’Anglaterra de començaments del segle XX després de la mort de la reina Victòria; La dama de l’unicorn, que té com a protagonistes principals els tapissos medievals als quals fa referència el títol; El mestre de la innocència, llibre ambientat al Londres de finals del segle XVIII; Criatures extraordinàries, situada a l’Anglaterra de començaments del segle XIX i on ens mostra una curiosa i de vegades tensa relació d’amistat entre dues dones de classes socials diferents però amb uns interessos comuns; L’última fugida que ens situa en l'ambient hostil d'Ohio al 1850; La voz de los árboles i més recentment El chico nuevo.

  • L’obra

A La dama de l’unicorn Tracy Chevalier fa la recreació ficcionada del plantejament, disseny, elaboració i execució del conjunt de tapissos flamencs datats a finals del segle XV i pertanyents a l’estil de millefleurs. Un cicle de tapissos que usualment ha estat interpretat com a representació dels cinc sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte.

Ens situem a París el 1490, moment en què Jean Le Viste, home ben situat a la cort reial i que ha comprat el seu títol nobiliari, encarrega un seguit de tapissos a Nicolas des Innocents, artista reconegut entre les dames pel seus retrats miniaturistes. La proposta durà Nicolas cap a Brussel·les, al taller del lissier George de La Chapelle, que acceptarà fer-se càrrec d’aquests teixits després de pactar preu i termini.

Però un tret que marca la conducta de Nicolas des Innocents és el seu caràcter faldiller, cosa que complicarà les seves relacions tant a París, al si de la família de Jean Le Viste, com a Brussel·les, amb els membres de la família La Chapelle. I tot seguint els seus problemes i peripècies anirem avançant, també, en el teixit dels tapissos i els petits canvis que hi tenen lloc, per decisió del mateix Nicolas, en el darrer moment.

L’obra, estructurada en cinc apartats (amb diversos capítols cadascun d’ells) i un epíleg, alternarà bàsicament els espais de París i Brusel·les i se situarà entre els anys 1490-1492. Però des d’un plantejament tècnic cal remarcar el punt de vista narratiu utilitzat per l’autora: cada capítol focalitza l’acció en un dels personatges de la novel·la, que serà el que donarà nom al capítol, i aquest ens exposa en primera persona la narració dels fets i (aquest és el punt important) els seus pensaments, emocions, i reflexions sobre tot allò que està passant.

En definitiva, un tapís literari on hi trobarem desig i passió, ambició i renúncia, art i bellesa, en un joc que entrelliga la ficció amb la història.

Altres dades
·         Tracy Chevalier a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tracy_Chevalier
·         Tracy Chevalier, web oficial (en anglès): https://tchevalier.com/
·         Els tapissos “La dama i l’unicorn” a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_dama_i_l%27unicorn
·         La dama de l’unicorn a blogs (en castellà): http://www.devoradoradelibros.com/2012/04/la-dama-y-el-unicornio-tracy-chevalier.html

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada