Tertúlia
de divendres 14 de desembre de 2018
Durant aquesta última
sessió de l’any hem celebrat per segona vegada la inauguració del nou club de
lectura d’adults de la biblioteca. I això ha estat així perquè després d’una
àmplia pluja d’idees proposant diversos noms per al nostre club, hem passat a fer
la votació i... queda inaugurat el CLUB
DE LECTURA SEGONA FERMENTACIÓ. I hem acompanyat el bateig amb un brindis amb
cava del celler Rimarts.
Acte seguit hem comentat
la novel·la d’aquesta trobada: Joc brut,
de Manuel de Pedrolo (per participar en les diverses activitats de commemoració
de l’Any Manuel de Pedrolo). Val a dir, només a títol anecdòtic, que no era
l’obra triada inicialment. En el seu moment vam programar Acte de violència, però per diverses circumstàncies desafortunades
en el darrer instant vam haver de modificar l’obra seleccionada.
En general l’obra (i cito
textualment) “s’ha deixat llegir”. És una manera de plasmar la sensació de
distanciament que ha provocat la història i, sobretot, les actituds i caràcters
dels personatges de la novel·la vers els i les clubaires. Val a dir, però, que
en alguns casos el llibre ha estat llegit amb interès i ha creat empatia, tot i
que aquesta connexió s’ha originat més quant a l’època i el mosaic social i
urbanístic que ens mostra, que no pas en relació als personatges.
Això ens ha dut a parlar
de la pervivència de l’obra al llarg dels anys, i després de diversos
comentaris i rebatiments hem considerat que a pesar de la magna importància de
Manuel de Pedrolo en les lletres catalanes, i la petjada qualitativa que va
deixar, Joc brut no és una de les
novel·les que pot salvar-se amb facilitat del pas del temps. Cosa que no
implica que en desaconsellem la lectura.
Per què? Perquè hi ha
altres molts aspectes que han suscitat interès. Per exemple la tècnica
narrativa mitjançant la qual és l’assassí qui s’adreça al lector, amb aquesta
primera persona amb què desgrana uns fets viscuts amb intensitat. Per exemple
per l’aspecte comentat més amunt sobre l’aquarel·la que ens va pinzellant a
mesura que avança la narració, i que ens retrata una època ben concreta de la
nostra història recent. Per exemple pel dibuix tòpic de la femme fatale davant l’home que es deixa engalipar, i com aquests
caràcters no es presenten marcats pel maniqueisme i, a més a més, en el darrer
moment canvien. Per exemple per les idees que aporta al voltant de l’engany i
la traïció, i sobretot al voltant del concepte d’atzar, una constant en la
narrativa pedroliana (cito: “Si no hagués estat per les seves cames, no hauria
passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit
al diari”). O bé, per exemple, pel lèxic acurat, que si bé és cert que en
alguns lectors els provoca sensació de distanciament perquè no és la forma de
parlar d’avui en dia, en la majoria causa plaer per la recuperació de paraules
i per l’ús adequat i rigorós en cada moment.
En definitiva, i per anar
tancant, una de les conclusions que hem compartit tots és que Joc brut ens mostra la història d’una
obsessió. En clau negre.
· L’autor
Escriptor català nascut a l’Aranyó
(1918-1990), cursa el batxillerat a Tàrrega i es trasllada a viure a Barcelona
el 1935 per estudiar Medicina, però la guerra espanyola estronca aquests
estudis. Durant aquests anys de conflicte bèl·lic s’afilia a la CNT, fa de
mestre a la població de Fígols de les Mines, i combat en els fronts de Falset,
Figueres i Barcelona.
S’inicia en el món de la literatura amb la
publicació del poemari Ésser en el món
(1948). Uns anys més tard, el 1954, publica la primera novel·la: Es vessa una sang fàcil. I aquest mateix
any guanya el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Estrictament personal. A partir d’aquest moment es converteix en un
escriptor prolífic i la seva creativitat abraçarà tots els gèneres.
Així doncs de Pedrolo podem llegir poesia,
teatre (a destacar Homes i No),
reculls de contes (com podria ser Domicili
provisional, Trajecte final),
articles periodístics i novel·la. I dins d’aquest gènere tenim títols com: Cendra per Martina, Avui es parla de mi, Cops de
bec a Pasadena, Tocats pel foc, Si són roses, floriran, Totes les bèsties de càrrega, Joc brut (novel·la que comentarem en el
nostre Club de lectura), i la conegudíssima Mecanoscrit
del segon origen. Només per citar-ne alguns dins la llarga llista de
novel·les publicades.
Des d’un plantejament literari les seves
novel·les destaquen per un fort realisme, amb personatges amb les contradiccions
pròpies de l’ésser humà, tot i que també va fer alguna aproximació a la
literatura de l’absurd. De fet una característica de l’obra de Manuel de
Pedrolo és, precisament, la gran quantitat de subgèneres que treballa, ja que
trobem des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme
simbòlic, tot passant per obres en clau policíaca o psicològiques.
Va col·laborar en diverses revistes: com Ariel,
Canigó, Oriflama o Serra d'Or, i va ser soci de l’AELC.
· L’obra
En una època en què la novel·la de gènere
negre encara es trobava, a casa nostra, a les beceroles, Manuel de Pedrolo,
entre d’altres escriptors catalans, va començar a experimentar fórmules
narratives amb aquest gènere. I Joc brut
és un dels títols a destacar.
La història que se’ns planteja,
inicialment, podria semblar una de tantes d’aquest tipus d’obres. En Xavier, un
jove de família humil, un dia coneix la Juna, una noia de gran bellesa, en una
parada d’autobús i s’enamora d’ella. La relació entre tots dos avança en un estira-i-arronsa
sempre controlat per Juna, que acabarà convertint Xavier en el seu titella. I a
partir d’aquí s’inicia la narració en clau de gènere, perquè per un seguit de
circumstàncies la parella planificarà un assassinat. I com diu Xavier: “Si no
hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però
hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.”
La novel·la, ambientada a Barcelona i
escrita en primera persona des de la perspectiva de Xavier, que és el
protagonista principal juntament amb Juna, s’estructura en quatre grans
capítols: El projecte, Els fets, La recerca, i Les
explicacions. I és en aquest darrer apartat on trobem la clau per entendre
tots els esdeveniments narrats.
Encara caldria afegir que més enllà d’una
història d’amor (el que sent Xavier per Juna), el que també hi trobem són
temàtiques com l’engany i la traïció, el desig de millora social, o la
manipulació enfront de la ingenuïtat.
Altres
dades
·
Manuel de Pedrolo a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1872
·
Fundació Pedrolo: http://fundaciopedrolo.cat/
·
Any Manuel de Pedrolo: http://cultura.gencat.cat/ca/anymanueldepedrolo/inici/
·
Joc
brut
a blogs: http://alombradelcrim.blogspot.com/2017/08/tot-llegint-manuel-de-pedrolo-joc-brut.html
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada