19 de desembre 2018

Tertúlia literària sobre "Joc brut" de Manuel de Pedrolo


Tertúlia de divendres 14 de desembre de 2018
Durant aquesta última sessió de l’any hem celebrat per segona vegada la inauguració del nou club de lectura d’adults de la biblioteca. I això ha estat així perquè després d’una àmplia pluja d’idees proposant diversos noms per al nostre club, hem passat a fer la votació i... queda inaugurat el CLUB DE LECTURA SEGONA FERMENTACIÓ. I hem acompanyat el bateig amb un brindis amb cava del celler Rimarts.  


Acte seguit hem comentat la novel·la d’aquesta trobada: Joc brut, de Manuel de Pedrolo (per participar en les diverses activitats de commemoració de l’Any Manuel de Pedrolo). Val a dir, només a títol anecdòtic, que no era l’obra triada inicialment. En el seu moment vam programar Acte de violència, però per diverses circumstàncies desafortunades en el darrer instant vam haver de modificar l’obra seleccionada.

En general l’obra (i cito textualment) “s’ha deixat llegir”. És una manera de plasmar la sensació de distanciament que ha provocat la història i, sobretot, les actituds i caràcters dels personatges de la novel·la vers els i les clubaires. Val a dir, però, que en alguns casos el llibre ha estat llegit amb interès i ha creat empatia, tot i que aquesta connexió s’ha originat més quant a l’època i el mosaic social i urbanístic que ens mostra, que no pas en relació als personatges.

Això ens ha dut a parlar de la pervivència de l’obra al llarg dels anys, i després de diversos comentaris i rebatiments hem considerat que a pesar de la magna importància de Manuel de Pedrolo en les lletres catalanes, i la petjada qualitativa que va deixar, Joc brut no és una de les novel·les que pot salvar-se amb facilitat del pas del temps. Cosa que no implica que en desaconsellem la lectura.

Per què? Perquè hi ha altres molts aspectes que han suscitat interès. Per exemple la tècnica narrativa mitjançant la qual és l’assassí qui s’adreça al lector, amb aquesta primera persona amb què desgrana uns fets viscuts amb intensitat. Per exemple per l’aspecte comentat més amunt sobre l’aquarel·la que ens va pinzellant a mesura que avança la narració, i que ens retrata una època ben concreta de la nostra història recent. Per exemple pel dibuix tòpic de la femme fatale davant l’home que es deixa engalipar, i com aquests caràcters no es presenten marcats pel maniqueisme i, a més a més, en el darrer moment canvien. Per exemple per les idees que aporta al voltant de l’engany i la traïció, i sobretot al voltant del concepte d’atzar, una constant en la narrativa pedroliana (cito: “Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari”). O bé, per exemple, pel lèxic acurat, que si bé és cert que en alguns lectors els provoca sensació de distanciament perquè no és la forma de parlar d’avui en dia, en la majoria causa plaer per la recuperació de paraules i per l’ús adequat i rigorós en cada moment.

En definitiva, i per anar tancant, una de les conclusions que hem compartit tots és que Joc brut ens mostra la història d’una obsessió. En clau negre.

·       L’autor

Escriptor català nascut a l’Aranyó (1918-1990), cursa el batxillerat a Tàrrega i es trasllada a viure a Barcelona el 1935 per estudiar Medicina, però la guerra espanyola estronca aquests estudis. Durant aquests anys de conflicte bèl·lic s’afilia a la CNT, fa de mestre a la població de Fígols de les Mines, i combat en els fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

S’inicia en el món de la literatura amb la publicació del poemari Ésser en el món (1948). Uns anys més tard, el 1954, publica la primera novel·la: Es vessa una sang fàcil. I aquest mateix any guanya el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Estrictament personal. A partir d’aquest moment es converteix en un escriptor prolífic i la seva creativitat abraçarà tots els gèneres.

Així doncs de Pedrolo podem llegir poesia, teatre (a destacar Homes i No), reculls de contes (com podria ser Domicili provisional, Trajecte final), articles periodístics i novel·la. I dins d’aquest gènere tenim títols com: Cendra per Martina, Avui es parla de mi, Cops de bec a Pasadena, Tocats pel foc, Si són roses, floriran, Totes les bèsties de càrrega, Joc brut (novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura), i la conegudíssima Mecanoscrit del segon origen. Només per citar-ne alguns dins la llarga llista de novel·les publicades.

Des d’un plantejament literari les seves novel·les destaquen per un fort realisme, amb personatges amb les contradiccions pròpies de l’ésser humà, tot i que també va fer alguna aproximació a la literatura de l’absurd. De fet una característica de l’obra de Manuel de Pedrolo és, precisament, la gran quantitat de subgèneres que treballa, ja que trobem des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme simbòlic, tot passant per obres en clau policíaca o psicològiques.

Va col·laborar en diverses revistes: com Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or, i va ser soci de l’AELC.

·       L’obra  

En una època en què la novel·la de gènere negre encara es trobava, a casa nostra, a les beceroles, Manuel de Pedrolo, entre d’altres escriptors catalans, va començar a experimentar fórmules narratives amb aquest gènere. I Joc brut és un dels títols a destacar.

La història que se’ns planteja, inicialment, podria semblar una de tantes d’aquest tipus d’obres. En Xavier, un jove de família humil, un dia coneix la Juna, una noia de gran bellesa, en una parada d’autobús i s’enamora d’ella. La relació entre tots dos avança en un estira-i-arronsa sempre controlat per Juna, que acabarà convertint Xavier en el seu titella. I a partir d’aquí s’inicia la narració en clau de gènere, perquè per un seguit de circumstàncies la parella planificarà un assassinat. I com diu Xavier: “Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.”

La novel·la, ambientada a Barcelona i escrita en primera persona des de la perspectiva de Xavier, que és el protagonista principal juntament amb Juna, s’estructura en quatre grans capítols: El projecte, Els fets, La recerca, i Les explicacions. I és en aquest darrer apartat on trobem la clau per entendre tots els esdeveniments narrats.

Encara caldria afegir que més enllà d’una història d’amor (el que sent Xavier per Juna), el que també hi trobem són temàtiques com l’engany i la traïció, el desig de millora social, o la manipulació enfront de la ingenuïtat. 

Altres dades
·         Manuel de Pedrolo a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1872
·         Fundació Pedrolo: http://fundaciopedrolo.cat/
·         Any Manuel de Pedrolo: http://cultura.gencat.cat/ca/anymanueldepedrolo/inici/
·         Joc brut a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_brut

Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada