Club de lectura CELLER DE LLETRES
Les aventures de Sherlock Holmes (Relats I), de Sir Arthur Conan Doyle
(traducció:
Xavier Zambrano)
Tertúlia de divendres 8 de febrer de 2019
De
vegades en els clubs de lectura tenim l’oportunitat –i el luxe- de compartir la
tertúlia amb l’autor o autora de l’obra llegida, i d’una o altra manera això
mateix és el que hem fet en comptar amb l’assistència del traductor, Xavier
Zambrano, per a la trobada del Celler de lletres on conversàvem al voltant del
recull de contes Les aventures de
Sherlock Holmes, de Sir Arthur Conan Doyle. A més, cal remarcar que el
sadurninenc Xavier Zambrano no només és el traductor d’aquest llibre, sinó també
el traductor de tot el projecte d’actualització de les traduccions al català
del cànon holmesià.
Aquest
aspecte, el de la nova traducció al català de les obres on trobem aquest
personatge literari, és el que ha ocupat la primera part de la nostra sessió
del mes de febrer. Xavier Zambrano ens ha fet cinc cèntims al voltant de
l’evolució de les traduccions que s’havien realitzat fins al moment; ens ha
explicat en què consisteix el projecte que està endegant l’editorial Viena; ens
ha comentat les característiques més generals de l’època victoriana i com Conan
Doyle agafava els elements que s’adaptaven millor a la seva narrativa, tot
barrejant-los amb les d’altres moviments literaris. Ens ha parlat també del
personatge Holmes, i com va arribar a influenciar, malgrat tractar-se d’un
personatge de ficció, en la societat del moment; una influència que, segons
paraules de Xavier Zambrano, encara podem trobar en l’actualitat (i ens ha
comentat algunes anècdotes).
Tot i
que són moltes més les informacions que s’han anat destil·lant durant aquesta
primera part de la trobada, passaré a detallar la valoració que les clubaires
del Celler de lletres han fet sobre la seva lectura.
Ha
cridat l’atenció el fet que algunes lectores no assídues ni defensores d’aquest
gènere d’intriga i misteri, han manifestat la seva grata sorpresa davant la
narrativa de Conan Doyle i davant del personatge de Sherlock Holmes, a qui sí
que coneixien (fora de comptades excepcions) per les adaptacions televisives o
cinematogràfiques. La capacitat d’anàlisi del personatge, en base a la seva
extraordinària habilitat en el camp de l’observació, la seva extrema aptitud
per concentrar-se i la magnífica competència deductiva, han estat els grans
temes a debatre durant una bona estona de la trobada del club de lectura.
També
la relació que se’ns mostra entre Holmes i el seu amic Watson ha estat objecte
de comentaris i discussió. En la majoria de casos les clubaires hi llegeixen
una relació d’amistat i respecte, però algunes veus han considerat que en
ocasions Holmes malmena el doctor. Per l’altra banda ha aparegut la qüestió del
possible àlter ego entre un d’aquests dos personatges i l’autor dels contes, i
en aquest sentit, i en base a la biografia que ens ha arribat sobre Conan
Doyle, tot sembla indicar que el paral·lelisme, si existeix, es produiria més
amb el doctor Watson.
De la
mateixa manera que el traductor, Xavier Zambrano, ha esmentat l’època
victoriana, aquest aspecte també ha aparegut a l’hora de comentar les
temàtiques i el tractament dels personatges, així com la interrelació que
s’estableix entre ells. Perquè en alguns contes trobem personatges femenins que
pateixen el control de personatges masculins (pares, padrastres, germans...), i
ens hem preguntat fins a quin punt avui en dia, a l’hora de traduir, es matisen
algunes d’aquestes qüestions.
Tornant
al personatge de Sherlock Holmes, hem comentat a bastament la seva tendència a
alçar-se ell mateix en la figura de jutge, tot decidint en alguna que altra
ocasió a qui s’ha de castigar i a qui se li ha de perdonar el que ell considera
una relliscada o flaquesa momentània.
I
parlant en termes més generals, les clubaires han valorat molt positivament el
lèxic dels diversos relats. Un reeiximent que es deu al pols narratiu de Conan
Doyle, però també, òbviament, a la destresa i experiència traductora de Xavier
Zambrano.
No
vull posar el punt final a aquest resum, en el qual és literalment impossible
exposar tots els temes que es van tocar, sense esmentar que vam elaborar un
petit rànquing de contes, i el més votat, en primera posició i amb diferència
vers la resta, és el que encapçala el recull: Un escàndol a Bohèmia. I per citar-ne tot just un més, el següent
en puntuació va ser La lliga dels
pèl-rojos.
Unes paraules del traductor, Xavier Zambrano
"Per a mi ha estat la primera experiència amb el format d’un Club de lectura. Quan escrius o tradueixes per força et vas creant un “lector ideal” a qui adreces les teves picades d’ullet i girs lingüístics. Però ja Wolfgang Iser va intuir que el lector ideal no existeix, per tal com encarna la impossibilitat estructural de la comunicació completa. El que sí que existeixen són lectors, una pluralitat de lectors apassionats, enderiats, reticents, ociosos i enfeinats. La possibilitat d’entrar en contacte amb un grup de lectors i lectores com els del Club de lectura Celler de lletres i, sobretot, poder escoltar directament les seves impressions ha estat impagable."
L’autor
Escriptor escocès
(Edimburg, 1859 - Crowborough, 1930), va estudiar medicina i en obtenir el
títol va obrir la seva pròpia consulta mèdica.
Va ser en aquesta època quan va començar a escriure contes que enviava a
la premsa per a la seva publicació.
El 1887 publica la
seva primera novel·la protagonitzada per l’investigador Sherlock Holmes: Estudi en escarlata. En ella se’ns
presenta la figura peculiar i carismàtica d’aquest personatge, i també se’ns
mostra com es produeix la coneixença amb l’altre personatge que l’acompanyarà
en les diverses aventures holmesianes: el doctor Watson.
Tres anys més tard
escriurà una nova novel·la basada en les investigacions de Sherlock Holmes: El signe dels quatre (1890). I a aquesta
encara la seguiran un parell més: El gos
dels Baskerville (1902) i La vall de
la por (1915). Entremig, però, ens oferirà tot un seguit d’històries breus
amb nous casos protagonitzats per aquest investigador: en concret cinquanta-sis
relats que podem trobar recopilats en diferents volums. Però cal dir que també
va escriure novel·les històriques i de ciència-ficció.
El 1900 participa
en la Segona Guerra Bòer; el 1902 se li atorga el títol de “sir”; i el 1914, en
esclatar la I Guerra Mundial, prova d’allistar-se però el rebutgen a causa de l’edat.
Amb tot, Conan Doyle col·laborarà tot recolzant els voluntaris civils des del Regne Unit.
És en aquesta època,
i a causa de la mort d’un dels seus fills, quan estreny el vincle amb els
cercles espiritistes, amb els quals ja havia contactat feia anys tot
defensant-los públicament (malgrat que no tots els seus seguidors ho veiessin
amb bons ulls). Es tractava d’un corrent que creia en el contacte amb els
morts, la hipnosi i l’escriptura automàtica. De fet en els darrers anys de la
seva vida va escriure History of Spiritualism (1926).
L’obra
Sherlock Holmes és
un dels personatges més coneguts dins la història de la literatura, tant per
les aventures que protagonitza en les quatre novel·les i els cinquanta-sis
relats, obra de l’escriptor Arthur Conan Doyle, com per les nombroses
adaptacions cinematogràfiques, televisives i teatrals.
El volum Les aventures de Sherlock Holmes (Relats, I)
és el primer dels cinc volums de relats que l’editorial té previst editar en
català amb traducció de Xavier Zambrano, juntament amb les quatre novel·les. En
aquest primer recull trobem les narracions: Un
escàndol a Bohèmia, La lliga dels
pèl-rojos, Un cas d’identitats, El misteri de la Vall de Boscombe, Les cinc llavors de taronja, L’home del llavi arromangat, El robí blau, La banda dels pics, El dit
gros de l’enginyer, L’aristòcrata
conco, La diadema de berils i La finca de Copper Beeches.
Es tracta
d’intrigues que, en la majoria dels casos, es resolen gairebé de forma
exclusiva mitjançant la lògica i la deducció, dues de les característiques
d’aquest carismàtic personatge. Les conclusions a què arriba, en ocasions ben
sorprenents, són fruit d’una magnífica capacitat de concentració i, sobretot,
d’observació. Una observació que es fixa en els petits detalls i n’extreu
teories gràcies als seus amplis coneixements científics i d’altres diverses
disciplines. En aquest sentit és possible que un lector actual de literatura de
gènere negre trobi a faltar certa acció en el desenvolupament de les diverses
trames, però aquest és, precisament, el joc que ens planteja l’autor i el
personatge.
Per l’altra banda,
en aquest volum la narració sempre se’ns presenta mitjançant una primera
persona, i és la veu del doctor Watson qui ens relata, en passat, les
peripècies viscudes al costat del seu amic Holmes.
Altres dades
·
“La resurrecció de Sherlock Holmes en català”, article diari ARA: https://www.ara.cat/cultura/resurreccio-Sherlock-Holmes-catala_0_1934206588.html
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada