26 d’abril 2019

Club de Lectura Celler de Lletres, tertúlia sobre "No arriba la mort" de Maria Rosa Nogué


Club de lectura CELLER DE LLETRES
No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué



  • Tertúlia de divendres 12 d’abril de 2019 
De nou, i com ja és habitual en els darrers anys, el Club de lectura Celler de lletres celebra la seva sessió al voltant d’una obra de l’autora convidada a la Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf, que en aquesta edició ha arribat a la vuitena convocatòria. Enguany l’autora és Maria Rosa Nogué i la novel·la que hem llegit és No arriba la mort. I per tot plegat comptem amb l’assistència de la bibliotecària itinerant Imma Martínez, encarregada de gestionar i coordinar tot l’engranatge d’aquesta megatrobada de final de curs.

Val a dir, ja d’entrada, que la tertúlia ha resultat intensa per molts i diversos motius, i les matèries que s’han tractat i discutit també han estat nombroses, per la qual cosa només podrem fer un petit esbós de tot el que s’ha dit.

Per començar, les clubaires han valorat No arriba la mort com una obra de lectura fàcil i ràpida, tot i que amb cert aire previsible. Aquest aspecte ha suscitat que entréssim a debatre al voltant de les explicacions que ens ofereix l’autora sobre la trama, i algunes veus han considerat que potser ens dona dades que no caldria que ens exposés de forma tan directa, mentre que d’altres ho han valorat com un tret de l’estil narratiu de l’escriptora.

Un altre tema de debat ha estat el ritme intens de la història, amb un argument farcit d’esdeveniments que provoquen el moviment continu dels personatges d’un escenari a un altre. Aquest ritme qualificat, en ocasions, de vertiginós, també ha creat tertúlia i discussió, perquè per una banda algunes lectores han considerat que era excessiu, mentre que d’altres el trobaven apropiat i el relacionaven de forma directa amb el fet de ser incapaces de deixar la lectura, ja que després d’un esdeveniment, després d’un conflicte dins la trama, de seguida n’inicies un altre. Amb tot, sí que s’ha considerat que l’ús de les casualitats o de l’atzar per connectar les diverses històries hi ha vegades que sona una mica forçat, tot i que després el lector continua endavant per conèixer de primera mà cap a on ens durà l’autora.

Hi ha molts altres aspectes que han anat sorgint al llarg de la sessió del club de lectura. Per exemple l’ampli ventall de temàtiques que tracta l’autora, cosa que ens ha dut a plantejar-nos si és possible que en una població com Vilanova i la Geltrú, espai on tenen lloc els esdeveniments de la novel·la, pot arribar a succeir tot el que se’ns narra (droga, corrupció, tràfic d’obres d’art, esclavisme sexual...). Una altra qüestió que s’ha comentat ha estat la ubicació de la història en un temps tan reduït com és la revetlla de Sant Joan i el dia següent. O també l’empatia que es crea entre les clubaires i les descripcions dels escenaris, ja que es tracta d’espais coneguts i les lectores els identifiquen i s’hi troben còmodes, en ells.

Per acabar, potser afegiré que el títol també ha estat objecte de la nostra tertúlia perquè... quina és aquesta mort que no arriba? S’han proposat diversos noms de personatges que podrien considerar-se el referent d’aquest esment, des de la jove Isis fins al menut Joel, passant per personatges tan dispars com Frank o Agustí. Però més enllà de nominar un d’aquests, l’altra qüestió és: per què, aquest vers del poema de Joan Salvat-Papasseit?

Per tot plegat les clubaires del Celler de lletres esperem que arribi ben aviat... no pas la mort, sinó el dia de la VIII Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf. Per poder conversar amb Maria Rosa Nogué al voltant d’aquesta novel·la i de les altres que han llegit en els altres clubs de lectura.



  • L’autora
Neix a Còrdova el 1965 i resideix a Vilanova i la Geltrú des de fa molts anys. El seu món, com ha declarat en diverses entrevistes, està format pels llibres, la música i els viatges. Aspectes, tots ells, que apareixen de forma habitual en la seva narrativa.

Llicenciada en Filologia Catalana té, també, el Grau Professional de Piano. Va començar impartint classes de català per a adults, més tard va treballar com a professora d’ensenyament secundari en diferents instituts, i des de l’any 2006 és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Ha publicat contes infantils, la narració de la cantata musical El Follet Valent, la novel·la breu Els Sonets a Anaïs (Primer Premi del Certamen Nacional de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, 2001), les novel·les juvenils La noia del descapotable (2009) i La noia del creuer (2017), i amb anterioritat a aquesta va veure publicada, l’any 2010, la novel·la per a adults La casa dels cants.

Amb l’obra No arriba la mort va rebre el Premi Bellvei Negre 2017, i aquesta va ser la seva primera incursió en el camp de la novel·la negra. El mateix any 2017 va quedar finalista del Premi Gregal de Novel·la amb l’obra La segona mort de Lorenzo Contini que, de nou, cal ubicar-la en el camp de la novel·la negra.

Des de l’any 2014 condueix el club de lectura La crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú), i ha estat seleccionada com a autora convidada de la “VIII Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf” (2019).



  • L’obra
Diuen que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i potser per aquest motiu l’autora del llibre, Maria Rosa Nogué, ha triat aquest espai temporal per narrar la història d’aquesta novel·la. No arriba la mort és una obra que cal ubicar en el gènere negre en tota la seva magnitud: hi trobem la intriga i l’acció d’una investigació, alhora que veiem com evolucionen els seus personatges a mesura que avancen en l’envitricoll de la trama, però a més a més hi ha la denúncia i la crítica de fons al voltant d’una societat corrupta. O d’una part de la societat.

Tot s’inicia quan, el matí de la revetlla, la jove Isis –nom que li ve donat per la passió dels pares pel món egipci- pateix un greu accident i és ingressada a l’hospital. A causa de les circumstàncies d’aquest accident els Mossos d’Esquadra fan la seva aparició en la novel·la: seguien la persona que ha provocat l’incident pel qual Isis es troba hospitalitzada. A poc a poc ens anem submergint en tota una trama criminal que s’estén des del tràfic de droga fins al contraban d’obres d’art, passant pel malauradament lucratiu món de la prostitució i els abusos que es cometen en aquest suposat negoci.

Per l’altra banda, els personatges que envolten la narrativa de Maria Rosa Nogué abracen un ampli ventall d’edats –hi ha un nombrós grup de joves que es veuen involucrats en les peripècies de la novel·la- i també un ampli conjunt de nivells socials –des dels milionaris que mouen els fils de les màfies fins als antisistema.

No arriba la mort situa l’acció, quasi en la seva totalitat, en un marc geogràfic ben proper: Vilanova i la Geltrú. I tot llegint la novel·la reconeixerem diversos indrets de la població i ens fixarem, més que mai, en el Museu Víctor Balaguer i una de les seves peces més destacades: la mòmia Nesi.

És la primera novel·la de gènere negre de Maria Rosa Nogué i amb ella va obtenir el Premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.

Altres dades
·         Maria Rosa Nogué a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Rosa_Nogué_i_Almirall

Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari