20 de juny 2019

Club de lectura Celler de Lletres sobre "El sol dels Scorta" de Laurent Gaudé


El sol dels Scorta de Laurent Gaudé
(traducció: Anna Casassas)  


  • Tertúlia de divendres 14 de juny de 2019 
És l’últim dia de la temporada 2018-2019 del Club de lectura Celler de lletres i la trobada ha complagut perquè la lectura del llibre triat per a l’ocasió ha satisfet plenament. Per descomptat, i com no podia ser d’altra manera en un grup ja bregat en aquest tipus de tertúlies, hem comentat no només tots els aspectes positius que hem volgut remarcar en especial, sinó també aquells que ens puguin haver semblat més febles. Però de forma general la novel·la El sol dels Scorta de Laurent Gaudé ha estat valorada positivament.

Un dels elements que més han seduït les lectores ha estat l’elecció i construcció de personatges, cadascun d’ells amb la seva caracterologia particular i una història personal que amaga sempre algun menut secret. Si no fos així, tal com hem comentat, potser ens hauríem trobat amb una saga familiar més, narrada amb pulcritud literària. Però els personatges que recorren les pàgines del llibre ens han fet bategar i emocionar-nos.

Hi ha dos aspectes que caldria matisar. Per una banda que l’inici de la novel·la ens ha fet pensar en certa influència del realisme màgic de la literatura llatinoamericana, tot i que de seguida perdem aquest estil narratiu i la història que s’hi desenvolupa s’arrela a la vida més tangible. Per l’altra banda que, segons algunes clubaires, els personatges de l’última generació, malgrat estar ben construïts i ser coherents, no tenen la força, contundència i intensitat dels seus predecessors. Potser perquè les vicissituds que els atribolen ens són també més properes i conegudes.

I encara un darrer comentari al voltant dels personatges. La Carmela, a qui trobem al final de cada apartat de la novel·la com a veu narradora en primera persona, és l’única que manté aquest aire de realisme màgic amb què s’havia iniciat la novel·la, a més de diferenciar-se ostensiblement amb el seu estil narratiu, més poètic, del que trobem a la resta de l’obra (tot i que, també cal dir-ho, tota la narració es troba impregnada d’imatges d’una important simbologia poètica).

Més enllà d’aquestes matèries també hem destacat l’ús de l'humor o la ironia en algun que altre passatge (la trobada inicial de Luciano amb Immaculata, l’ase fumador, les peripècies dels diversos capellans que passen pel poble...), i hem considerat que aquest recurs li serveix, a l’autor, per minvar la duresa d’algunes de les situacions descrites. En aquest sentit ha estat interessant copsar com algunes clubaires s’havien quedat amb un record dolç d’aquesta lectura, mentre que d’altres en destacaven la inclemència de les vides que se’ns havien mostrat.

Des d’un plantejament tècnic la novel·la ens ha semblat allò que en podríem dir rodona. El lèxic apropiat i acurat, la gran bellesa de les descripcions, l’estructura mitjançant els deu apartats en què està dividida la història, el final amb aquest besllum de continuïtat... Tot plegat ha fet que en general les clubaires hagin gaudit amb escreix amb aquesta lectura.

I per anar tancant aquest resum que de cap de les maneres pot contenir la riquesa de la tertúlia suscitada durant la nostra trobada, potser esmentar que també han sorgit temes com el sentit de pertinença a un lloc concret; la importància del sol en particular però també del paisatge sec i agrest en general; el pes de la religió i les creences més enllà d’aquesta; la tendresa i afecte que uneix alguns dels personatges alhora que cal remarcar els silencis que existeixen entre ells i que podríem valorar com a fredor; el valor i la força de la paraula; el pas del temps; l’equilibri entre la vida i la mort... En definitiva: El sol dels Scorta de Laurent Gaudé és una novel·la de lectura amena i interessant, i un títol recomanable per als clubs de lectura.

  • L’autor
Laurent Gaudé
Neix el 1972 a París, ciutat on també cursa Lletres Modernes i Estudis Teatrals. El 1997 li publiquen la seva primera peça, Onysos le furieux, obra que serà representada l’any 2000 al Teatre nacional d’Strasburg. A partir d’aquí se succeeixen tot un seguit d’anys dedicats a l’escriptura teatral amb posada en escena de la majoria de les seves obres.

Però paral·lelament a aquest treball Laurent Gaudé també es llença i s’endinsa en la novel·lística. L’any 2001, quan tot just acaba de complir els vint-i-nou, li publiquen la primera novel·la: Cris. El 2002 obté el Premi Goncourt dels Liceus –atorgat per estudiants d’ensenyament secundari i preuniversitari de França- amb La mort del rei Tsongor, novel·la que també va ser guanyadora del Premi de les Llibreries el 2003. Però és el 2004, amb la novel·la que avui tractarem al Club de lectura, El sol dels Scorta, quan aconsegueix ser el guanyador del Premi Goncourt, un dels més importants de França. L’èxit de la novel·la, a més, fa que sigui traduïda a 34 idiomes.

Narrador i dramaturg, també té un àlbum per a infants i altres obres de diferents gèneres. Cal dir, en aquest sentit, que assaja totes aquestes formes pel pur plaer d’explorar l’ampli territori de l’imaginari i de l’escriptura.

Per citar novel·les seves, a banda de les anteriorment esmentades, tindríem: La porta dels inferns, Ouragan, Eldorado, Una nit a Moçambic (volum que inclou quatre novel·les curtes), entre d’altres.

  • L’obra
Agafem un fragment de les moltes crítiques positives que s’han escrit sobre aquesta novel·la. Per exemple, se’ns diu al Magazine Littéraire: “Una família fora de la llei però amb l’autèntica noblesa que dona el sentit de la justícia i de la dignitat.”

Efectivament, El sol dels Scorta fa un recorregut per la genealogia d’aquesta família, situant la història des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Els orígens es remunten a un malfactor que viola una dona i la deixa embarassada. D’aquest greuge neix Rocco Scorta, un personatge gairebé més temut que el mateix pare i que s’enriqueix amb dubtoses maniobres comercials, fins que tot d’una abandona la família (dona i quatre fills), tot deixant-los en l’absoluta misèria. Seran aquests joves descendents els qui prendran el protagonisme a partir d’aquest moment, i acompanyant-los en el seu dia a dia comprovarem com lluiten per sortir de l’atzucac en què els ha deixat el temut Rocco, el pare.

Però també tenim el sol, aquest sol que apareix en el títol de la novel·la. La calor, la xafogor, la sensació de sequedat és una constant al llarg de les seves pàgines, i no només serveix per descriure la població imaginària on té lloc la història, Montepuccio (al sud d’Itàlia), sinó que també serveix per mostrar-nos l’estancament d’aquest poble ancorat en un temps que sembla no passar, per a ells.

És una narració amena i àgil (malgrat la gran quantitat de personatges que hi apareixen), amb certs tocs de realisme màgic que ens podrien fer pensar en alguns referents llatinoamericans i amb un estil força poètic (realçat quan la veu narradora és la de Carmela). Però sobretot és una narració sobre la vida i la mort, el sol i la llum, la terra i el mar... una Mediterrània que se’ns fa molt propera i estimada.

Altres dades
·         Laurent Gaudé a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Laurent_Gaudé
·         Laurent Gaudé (web oficial –francès): http://www.laurent-gaude.com/
·         El sol dels Scorta a blogs (castellà): http://www.ojosdepapel.com/Index.aspx?blog=240
·         Conferència de Laurent Gaudé: “Per què escriure?” (francès): https://youtu.be/nVPUdaWO-ac

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari