El sol dels Scorta de Laurent
Gaudé
(traducció:
Anna Casassas)
- Tertúlia de divendres 14 de juny de 2019
És
l’últim dia de la temporada 2018-2019 del Club de lectura Celler de lletres i
la trobada ha complagut perquè la lectura del llibre triat per a l’ocasió ha
satisfet plenament. Per descomptat, i com no podia ser d’altra manera en un
grup ja bregat en aquest tipus de tertúlies, hem comentat no només tots els
aspectes positius que hem volgut remarcar en especial, sinó també aquells que
ens puguin haver semblat més febles. Però de forma general la novel·la El sol dels Scorta de Laurent Gaudé ha
estat valorada positivament.
Un
dels elements que més han seduït les lectores ha estat l’elecció i construcció
de personatges, cadascun d’ells amb la seva caracterologia particular i una
història personal que amaga sempre algun menut secret. Si no fos així, tal com
hem comentat, potser ens hauríem trobat amb una saga familiar més, narrada amb
pulcritud literària. Però els personatges que recorren les pàgines del llibre
ens han fet bategar i emocionar-nos.
Hi ha
dos aspectes que caldria matisar. Per una banda que l’inici de la novel·la ens
ha fet pensar en certa influència del realisme màgic de la literatura
llatinoamericana, tot i que de seguida perdem aquest estil narratiu i la
història que s’hi desenvolupa s’arrela a la vida més tangible. Per l’altra
banda que, segons algunes clubaires, els personatges de l’última generació,
malgrat estar ben construïts i ser coherents, no tenen la força, contundència i
intensitat dels seus predecessors. Potser perquè les vicissituds que els
atribolen ens són també més properes i conegudes.
Més
enllà d’aquestes matèries també hem destacat l’ús de l'humor o la ironia en
algun que altre passatge (la trobada inicial de Luciano amb Immaculata, l’ase
fumador, les peripècies dels diversos capellans que passen pel poble...), i hem
considerat que aquest recurs li serveix, a l’autor, per minvar la duresa
d’algunes de les situacions descrites. En aquest sentit ha estat interessant
copsar com algunes clubaires s’havien quedat amb un record dolç d’aquesta
lectura, mentre que d’altres en destacaven la inclemència de les vides que
se’ns havien mostrat.
Des
d’un plantejament tècnic la novel·la ens ha semblat allò que en podríem dir
rodona. El lèxic apropiat i acurat, la gran bellesa de les descripcions,
l’estructura mitjançant els deu apartats en què està dividida la història, el
final amb aquest besllum de continuïtat... Tot plegat ha fet que en general les
clubaires hagin gaudit amb escreix amb aquesta lectura.
I per
anar tancant aquest resum que de cap de les maneres pot contenir la riquesa de
la tertúlia suscitada durant la nostra trobada, potser esmentar que també han
sorgit temes com el sentit de pertinença a un lloc concret; la importància del
sol en particular però també del paisatge sec i agrest en general; el pes de la
religió i les creences més enllà d’aquesta; la tendresa i afecte que uneix
alguns dels personatges alhora que cal remarcar els silencis que existeixen
entre ells i que podríem valorar com a fredor; el valor i la força de la
paraula; el pas del temps; l’equilibri entre la vida i la mort... En definitiva:
El sol dels Scorta de Laurent Gaudé
és una novel·la de lectura amena i interessant, i un títol recomanable per als
clubs de lectura.
- L’autor
 |
| Laurent Gaudé |
Neix el 1972 a
París, ciutat on també cursa Lletres Modernes i Estudis Teatrals. El 1997 li
publiquen la seva primera peça, Onysos le furieux, obra que serà
representada l’any 2000 al Teatre nacional d’Strasburg. A partir d’aquí se
succeeixen tot un seguit d’anys dedicats a l’escriptura teatral amb posada en
escena de la majoria de les seves obres.
Però
paral·lelament a aquest treball Laurent Gaudé també es llença i s’endinsa en la
novel·lística. L’any 2001, quan tot just acaba de complir els vint-i-nou, li
publiquen la primera novel·la: Cris. El 2002 obté el Premi Goncourt dels
Liceus –atorgat per estudiants d’ensenyament secundari i preuniversitari de
França- amb La mort del rei Tsongor, novel·la que també va ser
guanyadora del Premi de les Llibreries el 2003. Però és el 2004, amb la
novel·la que avui tractarem al Club de lectura, El sol dels Scorta, quan
aconsegueix ser el guanyador del Premi Goncourt, un dels més importants de
França. L’èxit de la novel·la, a més, fa que sigui traduïda a 34 idiomes.
Narrador i
dramaturg, també té un àlbum per a infants i altres obres de diferents gèneres.
Cal dir, en aquest sentit, que assaja totes aquestes formes pel pur plaer
d’explorar l’ampli territori de l’imaginari i de l’escriptura.
Per citar
novel·les seves, a banda de les anteriorment esmentades, tindríem: La porta
dels inferns, Ouragan, Eldorado, Una nit a Moçambic
(volum que inclou quatre novel·les curtes), entre d’altres.
- L’obra
Agafem un fragment
de les moltes crítiques positives que s’han escrit sobre aquesta novel·la. Per
exemple, se’ns diu al Magazine Littéraire: “Una família fora de la llei però
amb l’autèntica noblesa que dona el sentit de la justícia i de la dignitat.”
Efectivament, El
sol dels Scorta fa un recorregut per la genealogia d’aquesta família,
situant la història des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Els
orígens es remunten a un malfactor que viola una dona i la deixa embarassada.
D’aquest greuge neix Rocco Scorta, un personatge gairebé més temut que el
mateix pare i que s’enriqueix amb dubtoses maniobres comercials, fins que tot
d’una abandona la família (dona i quatre fills), tot deixant-los en l’absoluta
misèria. Seran aquests joves descendents els qui prendran el protagonisme a
partir d’aquest moment, i acompanyant-los en el seu dia a dia comprovarem com
lluiten per sortir de l’atzucac en què els ha deixat el temut Rocco, el pare.
Però també tenim
el sol, aquest sol que apareix en el títol de la novel·la. La calor, la
xafogor, la sensació de sequedat és una constant al llarg de les seves pàgines,
i no només serveix per descriure la població imaginària on té lloc la història,
Montepuccio (al sud d’Itàlia), sinó que també serveix per mostrar-nos l’estancament
d’aquest poble ancorat en un temps que sembla no passar, per a ells.
És una narració
amena i àgil (malgrat la gran quantitat de personatges que hi apareixen), amb
certs tocs de realisme màgic que ens podrien fer pensar en alguns referents
llatinoamericans i amb un estil força poètic (realçat quan la veu narradora és
la de Carmela). Però sobretot és una narració sobre la vida i la mort, el sol i
la llum, la terra i el mar... una Mediterrània que se’ns fa molt propera i
estimada.
Altres dades
·
Laurent Gaudé a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Laurent_Gaudé
·
Laurent Gaudé (web oficial –francès): http://www.laurent-gaude.com/
·
Conferència de Laurent Gaudé: “Per què escriure?” (francès): https://youtu.be/nVPUdaWO-ac
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada