Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
L’edat de la innocència, d’Edith Wharton
(traducció:
Miquel Casacuberta)
· Tertúlia
de divendres 14 de juny de 2019
Avui ens hem reunit al
voltant d’un títol que pot ser considerat un clàssic de la literatura
universal. No en va L’edat de la
innocència, d’Edith Wharton, va ser un dels llibres publicats en la
històrica i reconeguda col·lecció MOLU. Amb tot, val a dir que les clubaires
del Segona fermentació han gaudit més de la tertúlia suscitada que de la
lectura pròpiament dita.
Aquest distanciament
lector s’ha produït, sobretot, per un parell de factors. Per una banda la
quantitat de personatges que van apareixent a les primeres pàgines de la
novel·la, gairebé tots ells amb nom i cognoms, quan el conflicte encara no està
presentat i tot plegat esdevé un degoteig de noms que a poc a poc configuraran
el trencaclosques d’aquesta incipient societat novaiorquesa. Per l’altra banda
l’ús copiós i profús d’una tècnica ben concreta de la narrativa: les
descripcions. Per a la majoria de les clubaires aquest recurs ha estat
considerat desmesurat i desfermat, tot i valorar positivament la mestria de
l’autora en aquest registre.
I encara em caldria
incidir en un d’aquests aspectes esmentats. He comentat que en començar la
lectura de la novel·la ha sobtat la quantitat de noms de personatges que van
apareixent, però al mateix temps que aquesta informació les superava, un altre
element influïa en la sensació de saturació: la manca d’acció. O millor dit: la
lentitud d’esdeveniments i la parsimònia a l’hora de mostrar els moviments
mentals i les reflexions dels citats personatges.
Més enllà d’aquests
factors que han allunyat les clubaires del llibre que comentàvem, i de fet a
pesar d’aquests factors, la tertúlia al voltant de L’edat de la innocència ha resultat ben interessant i dinàmica. En
aquest sentit són diversos els temes que hem anat tractant, però potser el que
ha ocupat més minuts de la nostra trobada ha estat aquesta pinzellada tan clara
i viva del que va ser la formació de la ciutat de Nova York, amb tot el seguit
de convencionalismes que regien la conducta de les capes altes de la societat,
amb la visió estereotipada que tenien de la llunyana Europa (un continent que
visitaven sense barrejar-se gaire amb els europeus). I d’entre tots els
convencionalismes i comportaments encotillats, el que sobresurt són les
relacions sentimentals i l’adulteri.
Quant als personatges hem
acordat que, malgrat ser Ellen Olenska el personatge que capta l’atenció del
lector perquè és qui fa trontollar el sistema en què viuen els novaiorquesos,
el veritable protagonista és Newland Archer. És ell qui ens mostra en cada moment
el que té lloc en aquella societat tancada. És ell qui actua com a conductor de
tot allò que anem llegint perquè és qui enfoca els altres diversos personatges.
I també és ell qui duu a terme una evolució, al llarg de la novel·la, més
considerable, alhora que se’ns mostra com un personatge tractat des d’un
plantejament clarament psicològic.
Amb tot, cal esmentar
també el personatge de May Welland, una dona d’aparença fràgil que ens és
presentada com un titella que només sap acotar el cap davant les convencions,
però que a poc a poc se’ns manifesta com a dona forta i que controla amb
destresa les informacions de què disposa.
I per acabar, el que sí
hem considerat tots, és que el final de la novel·la és el final més adequat per
a la situació i el conflicte que se’ns ha estat plantejant, alhora que manté la
coherència amb la psicologia de Newland Archer.
·
 |
| Edith Wharton |
L’autora
De nom real Edith Newbold
Jones (1862-1937) va iniciar la seva carrera literària publicant diversos
relats per a la revista Scribner’s Magazine. La primera novel·la publicada, The
Touchstone (1900), ja va marcar les temàtiques del que esdevindria la seva
producció: la ciutat de Nova York i les nombrosos contradiccions d’una societat
atrapada en el desencís de l’època victoriana. Però serà amb La casa de
l’alegria (1905) quan aconseguirà consolidar el seu èxit mitjançant un
entramat de personatges ancorats al tancat i artificiós món social a què
pertanyia la mateixa autora.
El 1907 s’instal·la a
França i allà publicarà Ethan Frome (1911), una novel·la curta
ambientada a Nova Anglaterra on narra una tràgica història d’amor. Per a molt
crítics aquesta és la seva obra més universal precisament per la seva
senzillesa. També va escriure llibres de viatges, contes (caldria destacar alguns
contes de fantasmes) i poemes.
El ressò de la seva
producció va propiciar que diverses novel·les fossin dutes al teatre, i el 1993
Martin Scorsese va estrenar l’adaptació cinematogràfica de l’Edat de la
innocència. Aquesta adaptació tardana va despertar un nou interès per
l’obra de Wharton, la novel·la es va convertir en best-seller i altres obres
seves van aconseguir, també, gran popularitat, cosa que va animar els editors a
publicar dues obres inèdites fins aleshores: Atado y suelto (la primera
novel·la), i Los bucaneros (l’última i inacabada novel·la).
També cal remarcar que el
1924 es va convertir en la primera dona mereixedora d’un títol honorari de la
Universitat de Yale.
·
L’obra
La lectura de les
primeres pàgines d’aquesta novel·la ens pot fer sospitar que ens trobem davant
un relat que tracta, com a tema central, l’adulteri. I això és cert en part,
però només en part. Perquè la idea de l’adulteri apareix a bastament al llarg
del llibre, sobretot exposat en la vida d’altres personatges (no pas el i la
protagonista principals), i sobretot exposat des d’un plantejament crític per
part del protagonista masculí, Newland Archer. Un posicionament que trontollarà
quan ell mateix és a punt de caure-hi. Amb tot, no és aquest el tema central.
Anem a pams. La història
arrenca un dia d’òpera, quan Newland Archer és a punt de prometre’s amb May
Welland, i tot d’una fa la seva aparició en la vida novaiorquesa la comtessa
Ellen Olenska (cosina de l’anterior). El caràcter d’aquesta dona, la seva forma
de comportar-se, de parlar, d’enfocar les diverses situacions, atrauran Newland
Archer i a poc a poc es crearà, entre ells, una relació subtil d’intimitat.
Només cap al final, força avançada la novel·la, se’ns mostrarà el desig d’anar
més enllà d’aquest simple enteniment psicològic.
A través de la relació
entre Newland i Ellen podrem copsar tot un detallat mosaic dels diferents
ambients de l’alta societat novaiorquesa i dels diversos personatges que en
formen part. Podrem copsar la crítica a un sistema de vida ancorat en el
passat, amb uns costums anquilosats però que dicten les normes de conducta.
Tot això, amb una barreja
de prosa elaborada, elegant, i alhora senzilla, amb lleus dosis d’humor o ironia,
ens durà de nou al punt d’inici: un dia d’òpera. Un història lineal
cronològicament i circular quant a la seva estructura.
Altres
dades
·
Edith Wharton a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Edith_Wharton
·
Societat Edith Wharton (anglès): https://edithwhartonsociety.wordpress.com/
·
L’edat
de la innocència (pel·lícula) a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27edat_de_la_innoc%C3%A8ncia
·
Sam Abrams parla de L’edat de la innocència (youtube): https://youtu.be/mDX94aXD6nY
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada